El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Enuig, autocrítica i compromís, tres reaccions en conèixer la pregunta
En conèixer el plantejament de la consulta s’han produït en el meu cos combatiu tres reaccions que procuren, cadascuna, resoldre l’anterior.
El plantejament és una merda, ras i curt.
És el triomf de Duran i Herrera que pretenen incloure una tercera via que ningú ha ofert i ningú ha demanat, per tal d’intentar diluir l’independentisme.
És el darrer intent de l’espanyolisme light de aferrar-se a l’imperi encara que sigui amb una proposta ridícula com és un “estat no-independent”.
Què cony és un estat no-independent?
Tothom sap què és la independència i tothom sap que és la dependència però un “estat no-independent” és una absurditat. Un “estat no-independent” és un llibre en blanc on tothom hi pot escriure el que vulgui, desig a mida, carta als reis: que ens estimin, que retirin la llei Wert, que no ens expoliïn, que deixin tranquil·les les nostres escoles… Pinso per als beneits! Un “estat no-independent” és un concepte tan vague que fins i tot l’actual autonomia es podria entendre com una modalitat d’estat no-independent.
Autocrítica
Ara bé, que la pregunta sigui una merda i que hagi estat imposada pels partits que tradicionalment han contraprogramat i intentat boicotejar les manifestacions del procés independentista és exclusivament culpa nostra. I ho dic sincerament, sense sarcasme, sense ironies, sense segones lectures.
Quan em vaig fer, a mitjans dels anys 80, de l’Esquerra Independentista (aleshores aplegada al Moviment de Defensa de la Terra) vaig assumir el compromís d’assolir una sèrie d’objectius que no hem estat incapaços d’assolir. Si els haguéssim assolit ara tindríem una pregunta clara, faria referència al conjunt de la nació catalana i comportaria un canvi de paradigma pel que fa al model de societat. Però no en vam ser capaços. Per tant, no s’hi val fer el ploricó ni acusar a uns d’això o als altres d’allò. Tota la culpa és nostra. Punt.
Compromís
El fet que la pregunta sigui una merda i que tota la culpa sigui nostra no desvia el compromís irrenunciable amb el país i amb el seu alliberament. Ho voldrem tot i farem el que bonament puguem. I si no podem fer més: més autocrítica, perquè tota la culpa haurà tornat a ser nostra. I si no, no haver tingut raó!
Mentre quedi un alè en aquest cos combatiu, empenyent fins el final de les forces. Ara amb el SÍ i SÍ? Doncs ara amb el SÍ i SÍ! Gas fins baix! Fins on s’arribi. I, quan s’arribi, agafar aire, fer les autocrítiques que calguin després dels enutjos i, com deia l’Antoní Massaguer, anar-hi, anar-hi i anar-hi. La llibertat no serà completa fins que no sigui lliure la nació completa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífic Titot,malgat no agradar la pregunta(putinejada)fins al final anirem,sense oblidar que la Nació Catalana va més enllà del Principat,i que amb l’alliberament polític no en tenim prou,hi ha feina a fer per construir una real democràcia al servei i pel poble.Salut!!
El compromísw és gran com molt bé dius. Anar-hi, anar-hi, anar-hi. No defallirem …… mai.
Penseu que amb un 70 % SI (1ª pregunta) i un 70 % SI (2ª pregunta), el Si a la independència només aplega el 49 % i per tant, perdem.
Per aconseguir un Si a la independència d´un 60 % , per exemple, caldria 70 % de SI a la primera i 85% de SI a la segona
Direu que són els mateixos els que voten sí o no sigui quina sigui la pregunta , però no és exactament així.
La pregunta que voliem era independència Si o No ¿d´acord?
Si ara introduim una tercera opció, enomenada “Estat”, per collons aquesta opció treu vots de gent que abans votaba sí o no ¿d´acord?
Doncs bé, els vots que treu del sí, deixen de comptar per la independència, però els vots que treu del no segueixen sent no a la independència.
Han eixamplat el no. L´estat és un no, que treu vots del sí i del no (però aquests no canvien de bàndol.
¿En quant l´han eixamplat? Jo calculo que en uns 5-10 punts . Moltíssim.Gairebé definitiu.
1. Estats no independents. Puerto Rico és un exemple d’estat no-independent. No es part dels EUA, però tampoc és independent. Estat Lliure Associat, en diuen.
2. Autocrítica. D’acord, però no només l’MDT. Els declaradament (i descaradament) independentistes —ERC, CUP i SI— van sumar el 18.45% dels vots. Si hi ha una majoria partidària del Dret a Decidir al Parlament és perquè CiU i ICV-EUiA també volen exercir aquest dret.
Si no som majoria és perquè a les darreres tres dècades han fallat tots: PSAN, BEAN, La Crida, Catalunya Lliure, ERC, SI, CUP… Han fallat o, si ho prefereixes, no han triomfat prou.
3. Pregunta inclusiva. Els votants i militants del PSC veuen com el seu líder rebutja la pregunta que ells volen. Toc de difunts, xiquet.
4. La no consulta. Si Rajoy fos intel·ligent, permetria la consulta i anunciaria una “gran reforma constitucional“. Això li donaria volada a la tercera via, deixant l’opció independentista en minoria. I després, “donde dige digo digo Diego” (clar i castellà).
Però Rajoy no és intel·ligent, o no el deixen actuar intel·ligentment, així que el que tindrem serà o bé eleccions plebiscitàries, o bé declaració unilateral d’independència.
Un burret per a tu!
Salut amic.
Ara bé, dit això, per tot el món i inclosos els espanyols, el mateix Rubalcava ho ha dit, es tracta d’unReferèndum d’Autodeterminació.
La reacció dels espanyols ja es manifesta dient que no es pot fer el referèndum d’autodeterminació de cap manera. Ara el que toca, és ensenyar a tot el món i als catalans encara indecisos, que (S)pain no és cap democràcia. A mesura que ens acostem al 9 de Novembre, hem d’estar amatents a les reacciones espanyoles, per denunciar-les i aconseguir que tot el món acabin reconeixement que la declaració unilateral d’independència després d’unes eleccions plebiscitàries serà valida. Posteriorment només si ens ho demanen la UE o l’ONU, farem un referèndum ratificació amb una pregunta com cal: “Vols que Catalunya sigui un Estat Independent ?”
Es clar que hauriem guanyat els partidaris del si-si, perque ens demanen un 51?
Ja avui mateix en molts simulacres de la consulta la gent es fa un embolic que fa por amb les sumes i restes.
La primera de les dues preguntes em sembla tant ridícula que Catalunya, des del meu punt de vista, dona una imatge de país de fira.
Vol que Catalunya sigui un estat? aquesta pregunta dona carnassa a una infinitat d’interpretacions:
Un estat líquit?, gasòs?, sòlid? un estat vegetatiu? estat trist? estat alegre? estat nerviós? estat congelat? estat cohercitiu? estat ploraner? estat covard? estat valent? estat de coses? estat de rialles? estat de ploramiques? etc. etc. etc. etc.
He estat pensant que n’estic d’estat…aiii…ara no sé de quin estat estic.
Amb el senzill que és dir Sí o No a un Estat independent….fins i tot un nen ho pot entendre.
Però la primera pregunta no l’enten, ni saben el que vol dir ni els que la van parir.
Simulacre virtual del discurs que he ideat per aconseguir la República Catalana dirigit a Oriol Junqueras per si creu convenient fer-se’l seu, fer-se’l d’ERC evidentment amb les variacions que creguin convenients:
Catalans i gent d’arreu del món, ens trobem en un moment històric per a tots nosaltres si ho fem bé i, ho hem de fer bé, serà el moment més gran de tota la nostra història, sens dubte el moment més transcendent tan per els que volem la República Catalana com per els que no la volen.
Des de la diada del 2012 i fins a la Via Catalana hem viscut molts moments de sensacions diferents gracies a les diferents accions que s’han fet a favor de la independència de Catalunya: accions al carrer, opinions continuades de periodistes, intervencions de polítics i gent del carrer a tots els mitjans de comunicació.
Però hem de ser conscients que fins al dia d’avui no hem aconseguit res de res, hem de ser conscients que fins ara mateix que us estic parlant i, enteneu-me, estem encara on érem el 1714.
La consulta que tan hem volgut fer no s’ha pogut realitzar, sé el que aquest fet suposa per a tots els que hi havíem posat una il•lusió màxima en que es realitzés, però creieu-me, la lluita no ha conclòs ni de bon tros, és més, m’atreveixo a dir que ara encara estem més endavant, més a prop per aconseguir el nostre objectiu, i us dic el perquè:
El meu compromís i el d’ERC com sabeu és i a sigut sempre el d’aconseguir amb tot el poble que Catalunya esdevingui una República Sobirana, Independent i Lliure, la consulta tal com la pensàvem fer no ha sigut possible i és per aquest fet que hem pres la decisió de trencar el pacte amb CiU.
Ens veiem doncs abocats a unes noves eleccions generals a Catalunya i és ara, en aquestes noves eleccions, que us demano a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya el vostre vot per a ERC i us el demano perquè ERC i jo com a president del partit, hem pres la decisió de que si guanyem les eleccions per una majoria absoluta, a part de treballar per realitzar el nostre programa de partit, decretarem la República Catalana en el mateix moment que se sàpiguen els resultats de les eleccions.
Però la lluita no s’acaba aquí, el procés no s’acaba aquí, soc plenament conscient, ERC ho és, de que si guanyem les eleccions per majoria absoluta, en el mateix moment que decretem la República Catalana el mateix dia i moment de saber-ne els resultats, serem gairebé amb tota seguretat inhabilitats, qui sap si també empresonats, i tanmateix soc conscient també que la meva vida i la de més persones del partit és molt probable que estaran en perill, sempre o sovint en aquests processos nacionals tan transcendents, tan potents, tan trencadors, hi han hagut persones exacerbades disposades al que sigui per a mantenir el seu estatus o les seves creences al preu que sigui, ho hem vist al llarg de la història mil vegades. Deu vulgui que no sigui així.
O sigui, creieu-me que soc conscient de qualsevol cosa que hem pugui passar en aquest procés, tan a la meva persona pel meu agosarament, com represàlies de tot tipus a ERC, també soc conscient i permeteu-me un xic d’humor, que en el pitjor o qui sap, si millor dels casos, tots hem de morir algun dia…el meu amor a Catalunya és tan gran, la meva convicció de que Catalunya es mereix estar políticament i socialment al que aspira qualsevol Nació digne d’aquest nom em porta ara, en aquest moment de la nostra història, de la meva vida, a demanar-vos el vot per aconseguir el nostre anhel, el nostre somni, que aquest anhel i somni no es quedin més temps en el calaix dels anhels i somnis sinó en objectiu acomplert, s’ho mereixen tots els que han mort per la llibertat de Catalunya, els hi ho devem, s’ho mereixen, ens ho mereixem tots els que han lluitat i lluitem pacífica i democràticament per a que Catalunya sigui el que és, una Nació, una Nació com qualsevol altra, però, a més a més i per sempre, una Nació respectada i que es faci respectar arreu del mon.
Es a dir, no us quedeu decebuts per que la consulta no s’ha pogut fer, perquè la consulta real serà el mateix dia de les properes eleccions amb els vostres vots.
Si ERC guanya les eleccions per una majoria absoluta aclaparadora entendrem, entendré com a president del partit que el poble a parlat i expressat el que vol, el que sent i el que vol viure i, torno a repetir, per respecte a mi mateix, als meus principis i als principis d’ERC em comprometo en nom del poble i en nom del meu partit com a president a decretar la República Catalana el mateix dia de guanyar les eleccions per majoria absoluta si aquesta és la voluntat volguda, expressada democràticament a les urnes.
També us demano i aquesta demanda que us faig és ja, i permeteu-me un altre xic d’humor, si puc, la definitiva i és que per a vèncer en aquesta guerra pacífica i democràtica, que una vegada decretada la República Catalana, com que es de preveure el que ens passarà com a partit, és que si ens impedeixen d’exercir la organització i exercici de la nova República només ens quedarà una carta per jugar i guanyar definitivament la partida i aquesta carta, el nostre AS de la baralla, es la de fer una vaga indefinida en tots els sectors de la societat i quan dic en tots és en tots; no anar a treballar, no portar els fills a les escoles, etc. etc., paralitzar el país completament, absolutament.
Estic convençut que aquesta actitud és la que ens portarà a la victòria, crec que el procés durarà tres o quatre mesos, tres o quatre mesos de vaga absoluta en tots, TOTS, els sectors de la societat catalana, potser i tan de bo que aquesta vaga no sigui necessària fer-la però crec, vista la mentalitat dels governants actuals espanyols que ens serà imprescindible el fer-la.
D’altra banda una vaga d’aquestes característiques pacífica i democràticament ensenyarà al món la determinació catalana, com un poble aconsegueix la seva llibertat i com un altres governants del país que sigui han fet tot el possible per a impedir-ho, aquest polítics quedaran per sempre en evidència i despullats absolutament, esperem que sàpiguen comprendre el missatge i que aquesta circumstància els serveixi per a millorar com a persones i per a millorar i assumir una plena personalitat política i de vida social completament democràtica.
Si no hi ha més remei que fer una vaga indefinida, preparem-nos ja en tots sentits per a organitzar-nos, estalviant el que calgui per aguantar la pressió a que ens veurem sotmesos durant els mesos que pugui durar, crec que pot ser una experiència única en les nostres vides i una manera de sortir al carrer i viure uns mesos inoblidables.
Si en aquesta vaga l’exèrcit espanyol surt als nostres carrers la nostra resposta serà no fer res, no presentarem cara ni ens hi enfrontarem, seurem pacíficament en les nostres places i carrers.
Tindrem cameras filmant arreu de Catalunya i estarem constantment enviant les imatges arreu del món.
És per tot el que us estic dient que si creieu en la nostra llibertat, la llibertat de Catalunya, aneu a votar totes les persones amb dret a vot, no us quedeu a casa, que siguin unes eleccions on per primera vegada hi hagi un 100% de participació si és possible.
Entendré també, ERC ho entendrà, que si en aquestes properes eleccions no hi ha una majoria absoluta per a cap partit independentista és perquè el poble no sent la necessitat de tenir un Estat propi, no sent la necessitat de presentar-se de tu a tu ni amb Espanya ni tampoc amb qualsevol altre estat o nació del mon….si la resposta d’aquestes eleccions és aquesta, la no voluntat d’erigir-nos en nació amb estat propi, ERC acatarà com a fet sempre i democràticament aquesta decisió del poble i ERC continuarà lluitant per aconseguir els seus objectius, vetllar per la bona gestió de la societat catalana i vetllar per aconseguir, quan sigui possible, la llibertat real de Catalunya.
Jo ho veig diferent a tu, crec que ue s’està diluint el vot no, els Duran i Herrera votarien que no en una pregunta binària. Per tant la opció de tres opcions el que fa és segmentar el vot no.
Australia
Brasil
India
Mexic
Estats Federats de Micronèsia
Myanmar
Nigèria
Palau
Sudan del Sud
Estats Units d’Amèrica
Venezuela
i també podem afegir-hi Alemanya si considerem que länd vol dir estat.
A més a mes Nova Zelanda té 2 Estats Lliures Associats (Illes Cook i Niué) i els EUA en tenen 1 (Puerto Rico)