El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

10 de desembre de 2013
Diari de combat
8 comentaris

El Parlament de les Illes reconeix els Països Catalans

Avui el Parlament de les Illes ha reconegut l’existència dels Països Catalans.
Ho ha fet en el transcurs d’una sessió ordinària i a petició —atenció!— del grup del Partit Popular.

 

El Partit Popular de les Illes Balears [i Pitiüses] ha presentat una proposició no de llei “en defensa de l’autonomia del Parlament de les Illes Balears”.
El text fa una càrrega contra el Parlament de Catalunya, al que acusa d’ingerència per haver-se posicionat en contra el TiL que està imposant el govern de Bauzá contra les escoles de les Illes.
Però tot plegat sembla més aviat palla i fa tota la sensació de voler-se concentrar en la negació de l’existència dels Països Catalans. En un paràgraf del text hi figura:

7.- El parlament de les Illes Balears manifesta que els “Països Catalans” no existeixen i que les Illes Balears no formen part de cap “País Català”. 

El text ha estat aprovat amb els vots afirmatius del Partit Popular, els vots en contra del PSIB-PSOE i MÉS i l’abstenció del diputat no adscrit Antoni Pastor.

El fet té dues connotacions ben positives:
La primera és que, sotmetent l’existència dels Països Catalans a votació institucional, s’està reconeixent la seva existència, encara que sigui en l’exercici de negar-ho. Mai a ningú no se li acudiria entretenir-se a negar allò que, amb certesa, no existeix.
La segona és que no aprovant cap de les esmenes de PSIB-PSOE i MÉS han empès a tota l’oposició a votar en contra de negar l’existència dels Països Catalans.
En resum, avui al Parlament de les Illes poc més de la meitat dels diputats (PP) han reconegut implícitament l’existència dels Països Catalans i gairebé la meitat (PSIB-PSOE i MÉS) els han reconegut explícitament.

Gràcies Bauzá, t’has superat!
Tu també t’has fet mereixedor d’una plaça amb el teu nom quan siguem lliures!

  1. Les illes Balears es divideixen en dos: les Illes Gimnèsies (Mallorca, Menorca, Cabrera i illots adjacents) i les illes Pitiüses (Eivissa, Formentera i illots adjacents). Dir “les illes Balears i Pitiüses” és com dir “Catalunya i el Berguedà”, en tot cas té sentit dir “les Illes Balears” o “les Illes Gimnèsies i les Pitiüses” però no barrejar els dos conceptes!
    Respon
  2. Ostres Titot, avui m´ha caigut l´anima als peus, quan he vist que la meva icona, el meu crack particular, quedava suoerat en “crackisme” per l´ínclit Bauzá (con zeta pronunciada de Chamberí).
    Noi, hem de reconeixer que avui el presi-diari “I hope” s´ha marcat un tanto i dels bons. No li podem fer totes les abraçades que caldria fer-li, donada la condició de realitat absoluta que per a molts (nosaltres ja els veiem) ha estat aclarida avui de l´existència dels Països Catalans, tal com tu dius per la miopia causada per l´odi que senten vers tot allò que flairi, ja no català, sinó diferent de l´hispànic.
    Gràcies Titot per fer-ho públic i ostensible.
    Respon
  3. Voldria deixar clar que aquesta reflexió no és fruit de voler buscar, de manera forçada, la part positiva d’una cosa manifestament dolenta.
    Mentre durava el procés parlamentari, estava seguint els esdeveniments pel twitter d’alguns diputats illencs i repassant les esmenes presentades. Esperava que el PP tingués la miopia política —allò que provoca l’odi irreflexiu— d’aprovar-ho sense atendre cap esmena i pensant-se que estaven empenyent l’oposició a l’avern nazicatalanista.
    Vaig celebrar, sincerament (i en la intimitat domèstica), el moment com un gran avenç polític. 
    Respon
  4. Tens raó, Titot. Dijous passat Ciudadanos aconseguí que el Parlament de Catalunya votés explicitament que Espanya no té sobirania sobre Catalunya (això era implícit en la Declaració de sobirania, és clar, però explicitar-ho és un pas endavant que pot interpretar-se com a rebel·lia oberta), i ahir, dimarts, el PP aconsegueix que el PSOE voti a favor dels Països Catalans.
    A tots i cadascun dels municipis de la República Catalana hi haurà d’haver estàtues en homenatge als tres grans herois de la independència: Aznar, Rivera i Bauthá. Anem reservant una altra peanya per a Alberto Fabra, per si un cas…   
    Respon
  5. En realitat, això que ha fet Bauzà no és nou; ja ho feia – si bé no nominalment – la Constitució espanyola.

    A la disposició transitòria quarta s’estableix el procediment per a la possible incorporació de Navarra al Consell General Basc.

    A l’atricle 145.1 s’afirma que “en cap cas no s’admetrà una federació de comunitat autònomes”. Aquesta disposició no pot referir-se, pel que acabem de veure, al País Basc i Navarra. I no seria creïble pensar que es refereixi, per exemple, a Madrid i Castella o a Extremadura i Andalusia.

    Aquesta disposició, de fet, només pot referir-se als Països Catalans, als qual s’al·ludeix sense esmentar-los. I això no és una suposició; només cal rellegir-se els debats de l’època.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!