El bloc d'en Titot

Del diari Regió7 ens arriba la bona notícia que el tram nord de l’Eix del Llobregat no serà —per ara— desdoblat. La notícia s’haurà sentit com una galleda d’aigua freda en les administracions convergents de la comarca però suposa una treva a l’encadenat de despropòsits que ha comportat la seva acció política al llarg de trenta anys.

D’on no n’hi ha no en raja. I per això en els darrers trenta anys, políticament, al Berguedà no n’ha rajat res.
Fa tres dècades que els pilars econòmics de la comarca —la mineria i el tèxtil— es van ensorrar i des d’aleshores les institucions comarcals han estat incapaces d’establir objectius estratègics que apuntessin cap a la recuperació.
Les úniques polítiques que s’han fet són les de pesca amb xarxa: parar l’orella a veure què ofereixen des de l’empresariat o des d’altres institucions i apuntar-se a tots els bombardejos. El resultat d’això ha estat no res més absolut. Un no res caríssim, tanmateix.
Tot ha estat pescat al vol, convingués o no, oferís garanties o no, fos contradictori amb l’acció del dia anterior o no. Compraven idees, fossin bones o no i sense contextualitzar-ne cap. I aquí estem: sense un clau i sense camí.

Apareixia la possibilitat de fer un macropolígon a Olvan i començaven a tirar focs artificials com si ja es veiessin a la final de la Champions només per haver decidit fundar un club de futbol. Com si la indústria de mitja Europa estigués esperant-ho àvidament per situar a la nostra comarca un centre logístic de referència.

Després, l’animalada del desdoblament de la C-26 (Figueres-Balaguer), animada per l’equip de govern de Berga, que també havia de situar dotzenes d’empreses a la comarca. Afortunadament, l’endemà del sopar on se’ls va acudir ja se n’havíen oblidat.

I és clar, el desdoblament de la C-16, l’eix del Llobregat, que ens ha de connectar amb Europa —Oh, Europa!— i que ha de fer que vinguin emprenedors a dotzenes per a invertir a la nostra comarca i muntar empreses a dojo.

El conte de la lletera com a alternativa als estudis estratègics, com sempre.

Afortunadament ens arriba aquesta bona notícia: la ressaca capitalista ens dóna una treva i impedeix la devastació de la part nord de la comarca. Ens queda una esperança: que la treva duri fins que els “lleteristes” hagin perdut el control de les institucions i la capacitat de malaguanyar els diners públics en nous brindis al sol.