L’àvia Josefina va aprendre de la besàvia Angelina la cançó del Burret, una cançó de bressol que s’ha anat transmeten a la família i que no he sentit enlloc més. Ara tinc el goig de poder-li cantar a la meva filla per seguir la tradició.
EL BURRET
Jo en tinc un burret molt maco
i de tan maco que és
si volguéssiu, no voldria
vendre-us-el per cap diner.
En té unes orelletes molt petitonetes
encara que no hi senti jo n’estic molt content
i si les mou gaire, fan el mateix aire
com si fossin ales de molí de vent.
I aquests ulls de nina blaus com tinta xina
que tot el que mira deixa mig ferit
una gràcia tenen, d’altres no la tenen
tan hi veu de dia com hi veu de nit.
I aquesta boqueta tan petitoneta
que xuclant s’empassa un sac de fabons
i aquests llavis dolços tan bonics i hermosos
els trobo tan macos quan li faig petons!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!