Arxiu mensual: desembre de 2007

ET VAIG SEGUIR

       ET VAIG SEGUIR Et vaig seguir darrere els mursque resguarden els mots no dits:la nit sap l’adreça del niuon encens el flam de l’ofrenadels teus enganys de joventut.La torre blava de flors negrest’acull com a àngel abatutque … Continua llegint

Publicat dins de Última ronda | Deixa un comentari

AMB EL VENT INAJORNABLE

AMB EL VENT INAJORNABLEAmb el vent inajornablei l’astre imperatiu,sagetes de la memòria,congestes de l’estiu.Esbojarrada carrerade la neu al caliu,cim del crit i esquinç de l’airedamunt el verd captiu.               LLUÍS SOLÀ (Vic, 2003)

Publicat dins de Diaris | Deixa un comentari

JARDÍ TANCAT

            JARDÍ TANCAT Un home desperta amb les manstapant-li els ulls per no veure la nit.Resguarda en ell un continentde somnis vers lluny del mur de granit.                  Ricard Mirabete (La gran baixada, 2004)

Publicat dins de La gran baixada | Deixa un comentari

EL MUR DELS SORTILEGIS

 EL MUR DELS SORTILEGIS L’heura daurada del capvespreescup sang en l’aigua enfosquidaque regalima pel mur pètalsde sorts músties de flor pansida.Una pregària a la naturaviolenta i ferotge en reviure.Un sortilegi més a fadesque despisten tot just cridar-les.           Ricard Mirabete (La … Continua llegint

Publicat dins de La gran baixada | Deixa un comentari