Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Fronteres intel·ligents, o una nova excusa per construir un ‘Gran germà’ tecnològic que vigili les fronteres?

0
Publicat el 28 de febrer de 2013
La Comissió Europea ha presentat avui una proposta sobre l’ús de noves tecnologies per vigilar les fronteres de la UE. El paquet “fronteres intel·ligents”, conté un seguit de mesures entre les quals hi ha el registre de les empremtes dactilars dels nacionals de tercers països (excepte per a aquelles persones que tinguin un permís de llarga estança i les seves famílies, així com els familiars de ciutadans de la UE), cada vegada que entrin i surtin de la UE, i un programa d’enregistrament d’aquestes dades per tal que els viatgers freqüents puguin saltar-se les cues dels controls.

La meva primera reacció en conèixer la proposta, però, és que aquestes mesures són qualsevol cosa menys intel·ligents, ans al contrari, pretenen conformar un super-sistema de vigilància de les fronteres d’Europa que és innecessari, costós i perjudicial per als drets de les persones.

De fet, aquestes mesures de la Comissió van fins i tot molt més enllà dels procediments actualment en vigor en els estats membres. Cal recordar que ja tenim un sistema d’informació sobre els visats (VIS) que va començar a funcionar encara no fa un any. Potser que comencem per primer per avaluar la seva eficàcia!

A més, la proposta de la Comissió preveu que la informació pugui ser consultada per part de la policia ulteriorment, la qual cosa fa augmentar les sospites que l’ús pugui derivar en abús, en detriment dels drets fonamentals.

En altres paraules, la proposta de la Comissió és desproporcionada, tant pel què fa als objectius com pel que fa als costos. Gastar centenars de milions d’euros per al control de fronteres i les noves tecnologies no té cap sentit, i menys encara en un context d’austeritat pressupostària. Facilitar la circulació d’un reduït nombre de passatgers de cap manera justifica invertir en un dispositiu de tal dimensió.

En canvi, aquest sistema contribuiria de manera notable a alimentar les constants sospites que ja recauen sobre les persones que venen de tercers països, a les quals se les tracta sovint com a potencials criminals. Així mateix, no hi ha cap prova que demostri que un emmagatzematge massiu de dades comporti necessàriament millores en la seguretat i en les investigacions criminals.

En definitiva, en tant que Verds/ALE ens caldrà estar molt amatents a aquesta proposta quan arribi a la Comissió de Llibertats i Afers d’Interior del Parlament Europeu (LIBE), i reaccionar-hi de manera clara i nítida quan ens toqui pronunciar-nos-hi. En contra, esclar.

Font foto: Aquí Europa
Publicat dins de Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...) | Deixa un comentari

A punt pel trilog: Parlament vs Governs

0
Publicat el 27 de febrer de 2013

Ahir al vespre els ministres de Pesca de la UE van acordar la postura del Consell sobre la Reforma de la Política Pesquera. Malgrat que era esperable, no deixa de ser lamentable que els governs mostrin tan poca sensibilitat i sentit de la responsabilitat alhora d’acordar les normes de gestió d’un bé comú.

 

Els ministres de pesca, un cop més, han fet mans i mànigues per esmicolar la proposta més sostenible de reforma dels darrers anys. Tot just fa unes setmanes el Parlament Europeu va protagonitzar una històrica votació que va establir les bases d’una reforma revolucionària en molts aspectes . Ja llavors vàrem advertir que calia estar amatents de la reacció dels governs (que a diferència del parlament discuteixen a porta tancada, en secret, a les esquenes de la ciutadania).

 

El Consell ha sucumbit, finalment, a les pressions dels governs francès i espanyol, històrics i declarats defensors dels lobbies que porten anys maltractant els recursos marins, i menystenint els drets de les generacions futures.

 

Entre les propostes dels governs hi trobem una manifesta intenció de deixar sense sentit mesures com la prohibició dels descarts, per exemple, a través d’incorporar nombrosos buits legals. Així, els ministres no només han acordat permetre fins a un 7% de les captures que es descarten, sinó que també han accedit a endarrerir la propostes i limitar la prohibició a determinades espècies.


Per altra banda, els ministres han expressat també la seva voluntat de debilitar les propostes bàsiques que persegueixen assolir nivells de pesca sostenible a partir de 2015, com l’elaboració de plans de gestió. Sembla clar que prefereixen perllongar l’actual sistema de la PPC, basat en subvencionar amb diners públics la sobrepesca. Un model injust, absurd, suïcida, i que només beneficia a curt termini unes poques butxaques de grans armadors, però en cap cas als mars, a les societats que en viuen i en depenen, i encara menys als petits pescadors artesanals que pateixen per sobreviure entre taurons especuladors i inversors sense escrúpols.

 

El moment és massa important com per fer veure que això no va amb nosaltres. Tenim l’oportunitat de canviar radicalment de model. La reforma de la Política Pesquera és un cop cada 10 anys. Ara és el moment. Si abaixem la guàrida, demà ens en podem penedir.

 

Per això insto a totes les parts interessades, o que d’una manera o una altra segueixen el procés, a que no ens relaxem.


En definitiva, ara ja sabem quines són les dues propostes, la del Parlament Europeu, que compta amb l’aval de més de 500 vots, i per tant una autoritat moral i política més que forta, i la del Consell (dictada, com era d’esperar, per Paris i Madrid, i acceptada de manera preocupant per la resta). El partit (diguem-li trílog), és a punt per començar. I no serà fàcil.


El propers mesos ens tocarà jugar moltes finals consecutives en aquest particular campionat legislatiu europeu que anomenem Trílogs. El Parlament Europeu estem a punt, i mentalitzats que haurem de suar la samarreta davant dels governs.

No dubteu que la suarem.

Font foto: worldmaritimenews
Publicat dins de Mars i oceans (pesca, tonyina, controls, Estratègia marina,...) | Deixa un comentari

Acabar amb la Mutilació Genital Femenina: està prou atenta, Europa? / End Female Genital Mutilation: is Europe watching?

0
Publicat el 27 de febrer de 2013
Aquest matí l’he dedicat a un d’aquells temes que, no perquè no en parlem prou, deixen de ser importants: la lluita contra la Mutilació Genital Femenina.

En un seminari coorganitzat per Amnistia Internacional i el Grup Verds/ALE (How Europe Act to End Female Genital Mutilation?), podem escoltar nombrosos testimonis i conèixer accions concretes, tant a escala social com política i jurídica, sobre com fer front a aquesta xacra.

Només una dada: a la UE més de mig milió de noies i dones viuen amb les conseqüències d’haver patit aquesta mutilació. I a tot el món la xifra s’eleva a entre 100 i 140 milions de dones.

Entre les conseqüències cal tenir en compte aspectes com el dolor crònic, infeccions pèlviques, estrès post traumàtic, infertilitat, etc…

Moltes de les dones presents són protagonistes de lluites contra les seves pròpies comunitats. Un cop més constatem com són nombroses les accions concretes que s’estan duent a terme, o que es poden dur a terme, i més encara, que se’n podrien emprendre, sinó fóssim tant presoners d’aquesta falàcia que anomenem ‘dèficit zero’, ‘retallades’, etc…

Serveixi aquest breu comentari per fer-nos conscients, un cop més, que no sempre parlem d’allò que cal, d’allò que toca, d’allò que convé. I que més ens convindria fer-ho. Elles no callen. Fem allò que toca fer, i acabem amb aquest silenci, que és nostre, no d’elles (no val apel·lar, sisplau, al relativisme cultural), i amb la nostra inacció irresponsable.

***

Female genital mutilation (FGM) is a harmful practice that is recognised worldwide as a human rights vilation. The practice of FGM violates:

  • Right to physical and mental integrity
  • Right to highest attainable standard of health
  • Right to be free from all forms of discrimination against women (including violence against women)
  • Right to freedom from torture or cruel, inhuman or degrading treatment
  • Rights of the child, and
  • in extreme cases, right to life

FGM has been documented in certain parts of Africa, Asia and Middle East. It is now encountered in Europe as well. Most often, girls and women are taken to their countries of origin during school holidays where they are confronted with the pressure to be cut.

The European Parliament estimates 500,000 girls and women living in Europe are suffering with the lifelong consequences of female genital mutilation. The EU has the power to act. Amnesty International launched the END FGM European Campaign to ensure that the EU acts now to end this practice and protect women and girls. Find out our objectives here

 

Foto:Preview of Walter Van Beirendonck’s walking lips sculpture. Copyright: Amnesty International

 

Publicat dins de Feminicidis i violència masclista | Deixa un comentari

End the bankers? tax dodge — 24 hours left!

0
Publicat el 26 de febrer de 2013

Ahead of tomorrow‘s crunch negotiations between the European Parliament, Council and Commission on key legislative proposals establishing rules for banks (the capital requirements directive – CRD IV), the Greens have called on EU governments to drop their opposition to central provisions on bank bonuses and accounting transparency. Speaking ahead of the trialogue negotiations, Green negotiator and finance spokesperson Philippe Lamberts (MEP, Belgium) said:

“The EU urgently needs agreement on this crucial new banking legislation but the intransigence of EU governments on core elements of the draft is preventing a deal. The Greens fully support the overarching aim of the rules to ensure banks are sufficiently capitalised but believe the EU cannot miss another opportunity to ensure long overdue measures are introduced to regulate banking remuneration and accounting transparency.

“EU governments cannot continue to keep their heads in the sand on the issue of limiting excessive remuneration of bankers. There is an overwhelming public interest in and demand for curbs on the excessive bonuses paid to bankers and the European Parliament, as the EU’s democratically-elected institution, has made common sense proposals to this end. The proposal to limit bonuses to 100% of annual pay (a 1:1 index), while common sense, is modest. EU governments must drop their opposition.

“The issue of accounting transparency is another core demand of MEPs to which the opposition of EU governments is hard to understand. Parliament wants to ensure country-by-country reporting on the accounts and profits of banks’ activities, with a view to ensuring proper transparency for issues like revenue collection and tackling tax avoidance.

“Without an agreement on these core issues, it is hard to see how the democratically-elected European Parliament can agree to this draft legislation. We call on EU governments to drop their opposition and to agree to the demands of the EP.”

In that regard, it is important to remind as well the action Avaaz.org is launching:

Dear friends across Europe,

Big banks are hiding billions in tax havens around the world. In just 24 hours, the European Parliament can push through a reform to make them pay their fair share of tax on their already oversized profits — but to win they need our support.

Bankers are using complex accounting tricks to avoid paying tax like the rest of us, and they’re not even required to tell us where their money is. But now the European Parliament wants to shine a light onto their tax avoidance. It’s a no-brainer reform that expert economists widely support — but key governments including the UK and Germany are siding with rich bankers to kill the proposal.

Negotiations end in just 24 hours time, and allies in Parliament say that with massive public support, we can win this landmark reform to end banks’ tax dodging. Sign the petition and tell everyone — if we urgently raise 150,000 signatures from across Europe, MEPs will deliver our message right into tomorrow’s crucial meeting:

http://www.avaaz.org/en/bankers_pay_your_fair_share/?bHDYebb&v=22338

It’s crazy that when governments across Europe are strapped for cash, banks are free to squirrel away their money around the world without telling anyone where it is. Using accounting tricks that serve no one but themselves, they can set up their accounts so almost all of their profits are declared in tax havens where they don’t have to pay their fair share — even when those billions are earned here in Europe.

Experts say the European Parliament’s proposal is a key step in the struggle to hold tax avoiders to account — as it would require the banks to tell us where their money is and how much tax they pay, and make tax evasion more difficult. It’s called “Country by Country Reporting”, and means they have to break down their accounts by each country they operate in, rather than just provide one meaningless, global number.

But despite talking tough on tax avoiders, the British and German governments are leading resistance to the Parliament’s proposal. Let’s deliver 150,000 signatures in the next 24 hours and empower key MEPs to end this banker outrage – sign and spread the word:

http://www.avaaz.org/en/bankers_pay_your_fair_share/?bHDYebb&v=22338

We know that this can work. Last year, hundreds of thousands of us successfully pushed the EU to agree measures to put criminal bankers behind bars — with the EU Finance Commissioner crediting Avaaz with helping turn the tide. Now, let’s make sure we stop banks’ tax avoidance.

With hope,

Luis, Emma, Paul, Emily, Alex, Wen-Hua and the rest of the Avaaz team

SOURCES

European banks face tough disclosure rules (New Statesman):
http://www.newstatesman.com/business/business/2013/02/european-banks-face-tough-dislosure-rules

Country-by-country reporting is making progress despite the UK (Tax Research UK):
http://www.taxresearch.org.uk/Blog/2013/02/20/country-by-country-reporting-is-making-progress-despite-the-uk/

Barclays secret tax avoidance factory that made £1bn a year profit disbanded (Guardian):
http://www.guardian.co.uk/business/2013/feb/11/barclays-investment-banking-tax-avoidance

 

Sign the petition:

Right now big banks are free to hide billions in international tax havens. But tomorrow the European Parliament could push through a reform that makes them pay their fair share. Germany and the UK are blocking the proposal, and Parliament needs our huge public backing to stand strong and win this landmark reform. We only have 24 hours left — sign the petition: http://www.avaaz.org/en/bankers_pay_your_fair_share/?bHDYebb&v=22338

 

Font foto: AVAAZ.ORG
Publicat dins de Economia, Europa social, Joves, Crisi (Respostes) i Green New Deal | Deixa un comentari

Disparen, amb ràfega, sobre el pianista (IVA cultural, UE, política vs antipolítica)

1
Publicat el 26 de febrer de 2013

Davant el descrèdit de la política, triomfa l’antipolítica. És comprensible, fins i tot humà, però ¡compte!, també és perillós, i fins i tot contraproduent.

I és que disparar contra totes les opcions polítiques, sense distinció, amb ràfegues com el ‘tots són iguals’ té un cost: que perpetuem en el poder els (ir)responsables que ens han conduit a aquesta situació. I, mentrestant, encatifem el camí amb cadàvers polítics de gent a qui l’únic ‘delicte’ que se li pot atribuir és no tenir les majories suficients per poder guanyar algunes causes a les que, per altra banda, fa temps que s’hi entrega en cos i ànima.

Diguem-ho clar, un cop més: estem en guerra. En una guerra ideològica. I és que l’atac contra l’estat del benestar que estem patint no té precedents, però sí paternitats i maternitats ben definides. Diàfanes, de fet: un pensament neoliberal maquillat d’intel.lectualitat lliurepensadora que el dissenya; grans poders políticomediàtics disfressats de ‘mitjans objectius’ que l’orquestren; i les institucions, actualment en mans de la dreta conservadora per art, gràcia i vots de l’electorat, que serveixen de braç executor.

En aquest singular (i desigual) combat, les baixes augmenten i engrosseixen una llista de víctimes cada vegada més gran.

Mentre disparem contra ‘la’ política, però, ‘una’ determinada política dilapida els pilars de la cohesió, la justícia social i les llibertats, individuals i col.lectives. I és que d’aquesta massacre no se’n salva ningú, ni tan sols la cultura, que acaba de patir a l’Estat espanyol una pujada de l’IVA al 21%, un cop més que dur per a treballadors i treballadores del sector, joves autors, artistes, entitats, empreses i usuaris.

‘No disparin sobre el pianista’, deien al Far West. Tanmateix, en aquesta guerra hi ha molta gent que li té ganes, al pianista. I a la cantautora, i a l’actor, i a la poetessa, especialment sinó combreguen amb el discurs de l’Estat Major ideològic que actualment comanda les tropes econòmico-político-mediàtiques predominants.

Tothom sap, també els decisors públics (espanyols i europeus), que la pujada de l’IVA comportarà una significativa disminució en el consum i que, per tant, no repercutirà en cap increment de recaptació per part de l’estat. La motivació que hi ha darrere d’aquesta mesura no és, per tant, econòmica, sinó clarament ideològica.  Per altra banda, aquesta pujada de l’IVA atempta contra l’objectiu d’educació, lluita contra la pobresa i exclusió de l’Estratègia EU 2020.       

En un informe que vàrem adoptar al Parlament Europeu sobre el futur de l’IVA (2011/2082 INI), vàrem demanar a la Comissió i als Estats membres que presentessin una política fiscal sobre l’IVA que fós coherent i fàcil d’aplicar per als béns culturals, independentment del format físic o digital, partint de la base que allò que cal preservar és el contingut, garantint el màxim de beneficis culturals i educatius per als consumidors. Així mateix, aquest informe recordava que “és fonamental que els Estats membres puguin aplicar un tipus d’IVA reduït per a tots els béns i serveis culturals, independentment de la seva manera de subministrament i, en particular, en l’entorn en línia (online)”.      

Per tot plegat, i tenint en compte que en les negociacions sobre el Marc Financer Plurianual, actualment en discusió, es debat també el procés de modernització de l’IVA a nivell europeu, he fet arribar a la Comissió la inquietud que molta gent tenim en relació a l’impacte social, educatiu i cultural que sens dubte tindrà sobre la societat l’esmentada pujada de l’IVA .

Tota proposta de modernització de l’IVA hauria de comptar amb clàusules per blindar i protegir els béns i serveis culturals, en tant que peça fonamental de l’estat de benestar europeu.

En altres paraules: dificilment aconseguirem que es facin polítiques diferents des de la ‘no política’. La música d’algunes melodies ‘antipolítica’ poden sonar bé, no ho nego, però si la lletra no acompanya amb propostes i contingut, llavors el conjunt desafina, i els que en aquests moments ja estem perdent la guerra l’haurem perduda definitivament. I la reconstrucció, no cal que ho digui, serà llarga, dolorosa i costosa.

Font foto: IVA cultural, per Néstor (El Web Negre)
Publicat dins de Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...) | Deixa un comentari

‘La casa del silenci’, de Blanca Busquets (Rosa dels vents)

0
Publicat el 25 de febrer de 2013

Silencis que diuen molt, paraules que s’encallen entre notes d’un Steiner amb vida pròpia, peça coral, plagada d’harmonies i dissonàncies, d’una orquestra de primera divisió que resulta perfecta en l’execució, però protagonitzada per ànimes que desafinen.

‘La casa del silenci’ és, sobretot, un conjunt de melodies femenines entrellaçant-se al voltant d’un director d’orquestra, però també una lliçó d’humanitat, de prejudicis esmicolats, de virtuosismes vitals, conscients o inconscients, que desafien les pors més amagades.

De nou: Blanca Busquets.

Me’n vaig enamorar amb ‘La nevada del cucut’ (Premi Llibreter 2011), em vaig ratificar amb ‘El jersei’ (tot i que cronològicament és anterior), i he assaborit aquesta ‘Casa del silenci’ amb el plaer de qui sap que degusta un elixir perfectament construït, amb els ingredients precisos, mesclats el temps i a la velocitat adequades, i en la seva justa dosi.

Una redacció precisa, fina, que posa de manifest el gran domini tècnic de qui manipula l?instrument, però amorosida a la vegada amb aquella ànima que només els veritables artistes saben aportar a la peça que executen.

Una lectura imprescindible de la nostra literatura contemporània i, esclar, un dels títols que, confio, acabaran triomfant en el proper Sant Jordi.

Gràcies, un cop més, Blanca.

 

Foto: Moment de la presentació del llibre, amb l’autora. Font: Joan Puerto.
Publicat dins de Llibres, narrativa, poesia,... | Deixa un comentari

Cost corrupció UE = 120.000 Milions Euros = Pressupost UE

0
Publicat el 21 de febrer de 2013
Tal i com posa de manifest aquest document de la Comissió Europea, la corrupció és molt més que un problema ètico-moral, afecta a les estructures democràtiques i institucionals en la seva essència. El text que adjunto més avall (elaborat per la Comissió Europea) explica prou bé la dimensió de la tragèdia. Donat que aporta molts vincles amb informació rellevant he pensat que podia ser interessant compartir-lo.

CORRUPTION

Corruption remains one of the biggest challenges for all societies, including European societies. Although the nature and scope of corruption may differ from one EU State to another, it harms the EU as a whole by lowering investment levels, hampering the fair operation of the Internal Market and reducing public finances. The economic costs incurred by corruption in the EU possibly amount to EUR 120 billion per year. This is one percent of the EU GDP, representing only a little less than the annual budget of the EU.


Boosting anti-corruption policy at EU level
Whether it takes the form of political corruption, corrupt activities committed by and with organised criminal groups, private-to-private corruption or so-called petty corruption, the abuse of power for private gain is not acceptable and has dreadful consequences. Four out of five EU citizens regard corruption as a major problem in their State. This reality highlights the need for restoring trust in the effectiveness of anti-corruption policies and calls for firm political commitment.

The Union has a general right to act in the field of anti-corruption policies, within the limits established by the Treaty on the Functioning of the European Union. In particular, the EU should ensure a high level of security, including through the prevention and combating of crime and the approximation of criminal laws.

Corruption is one of the particularly serious crimes with a cross-border dimension. It is often linked to other forms of serious crime, such as trafficking in drugs and human beings, and cannot be adequately addressed by EU States alone. With the adoption of the Stockholm Programme , the Commission has been given a political mandate to measure efforts in the fight against corruption and to develop a comprehensive EU anti-corruption policy, in close cooperation with the Council of Europe Group of States against Corruption (GRECO).

Monitoring performances in the fight against corruption

In June 2011, the Commission set up a mechanism for the periodic assessment of EU States’ efforts in the fight against corruption [249 KB] , which could help create the necessary momentum for firmer political commitment by all decision-makers in the EU. The mechanism, part of a wider anti-corruption package, will allow for the periodic assessment of anti-corruption efforts in EU States, with a view to fostering political will, helping to step up anti-corruption efforts and reinforcing mutual trust. It will also facilitate the exchanges of best practices, identify EU trends, gather comparable data on the EU 27 and stimulate peer learning and further compliance with EU and international commitments. Moreover, the EU reporting mechanism will prepare the ground for future EU policy initiatives in the area of anti-corruption.

Implementing the existing anti-corruption framework

Within the EU, the 2003 Framework Decision on combating corruption in the private sector aims to criminalise both active and passive bribery. The second implementation report [43 KB] shows that the transposition is not satisfactory. Several EU States still have to transpose the most detailed provisions on criminalisation of all elements of active and passive bribery and the provisions on the liability of legal persons. Depending on progress, the Commission will consider proposing a Directive to replace the Framework Decision.

Several anti-corruption legal instruments are already in place at the European and international level, but implementation by EU States generally remains insufficient. Several EU States have ratified all or most of the existing international anti-corruption instruments. However, some States still need to ratify the Council of Europe Criminal Law Convention on Corruption, its additional Protocol, the Civil Law Convention on Corruption, the United Nations Convention against Corruption (approved by the EU in 2008) and/or the OECD Anti-Bribery Convention.

What else needs to be done?

With the anti-corruption package, the Commission is pursuing a coherent approach for shaping EU policies on the fight against corruption. In addition to stronger monitoring and the proper implementation of existing legal instruments, the Commission foresees a wide range of EU-level actions to adequately tackle corruption, as pointed out in the Communication on fighting corruption in the EU [113 KB] . The Commission will propose revising the existing legal framework on confiscation of assets, which is a priority in the fight against organised crime, including in cases of corruption. In 2012, a strategy will be presented to strengthen the quality of financial investigations and the development of financial intelligence in EU States. Cooperation will also be strengthened with Europol (to step up its efforts to combat corruption, including through regular threat assessments), Eurojust (to further facilitate the exchanges of information on cross-border corruption cases) and CEPOL (to propose specific training programmes for law enforcement officials on cross-border corruption investigations).

Font foto: Marina Bartel
Publicat dins de Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...) | Deixa un comentari

Explicant a France 24 (ENG i FR) situació Estat: crisi, conseqüències austeritat, procés nacional català, renovables,…

0
Publicat el 21 de febrer de 2013
És un fet que cada vegada més a la resta de la UE tenen interès en saber què passa a l’estat. La inquietud, quan no estupefacció, davant de determinades situacions ha suscitat una necessitat de nombrosos mitjans internacionals per intentar comprendre la situació aquí. El passat Nadal vaig acompanyar un equip de France 24 que volia entendre una mica millor qüestions com el procés nacional, les conseqüències de les polítiques d’austeritat o les sorprenents decisions en relació a les renovables. Entre d’altres llocs, els vaig fer visitar l’Hospital de Sant Pau (durant les mobilitzacions) i el Banc d’Aliments.

Adjunto el resultat d’aquesta visita en dues versions:

English:

“Every month, Christophe Robeet takes you to one of the 27 EU member states to witness the consequences of Europe’s debt crisis. In a series of exclusive reports, we look at the crisis through the eyes of ordinary people facing tough times.

 

In this part he head to Barcelona, capital of Catalonia, where MEP Raül Romeva i Rueda from the Greens-European Free Alliance takes us to a hospital-turned-protest camp. We also look at the how and why of Catalonia’s push for self-rule and see why Spain’s pioneering clean energy industry is struggling.”

 

Français:

‘Cette deuxième partie se déroule au cœur de la Catalogne, à Barcelone. Caroline de Camaret est en compagnie du député européen pour Les Verts, Raul Romeva i Rueda. L’occasion de parler de la montée du nationalisme catalan, des coupes budgétaires, et de la révolution verte espagnole.’

 

 

Publicat dins de Entrevistes | Deixa un comentari

El procés de Gdim Izik, un nou exemple del caràcter dictatorial del Marroc

0
Publicat el 20 de febrer de 2013

El passat 17 de febrer, el tribunal Militar de Rabat va decretar 9 sentències de cadena perpètua, a més de 14 penes més d’entre 20 i 30 anys de presó.

Tots els sentenciats eren saharauis. I els fets dels quals se’ls acusen tenen a veure amb la resposta a l’assalt, violent, de les forces de seguretat marroquís durant el desmantellament del camp de Gdim Izik, prop de Laayoune, ara fa més dos anys (el novembre de 2010).

Ja llavors en vaig fer una denuncia formal a la Comissió. Ara, en conèixer la sentència, només puc reiterar el que també va afirmar Aminetu Haidar fa uns dies, en conèixer ella també la sentèn cia: “que aquesta no fa sinó mostrar al món, un cop més, que Marroc és una dictadura”. Amnistia Internacional, entre d’altres, ha denunciat també el procés.

És per tot plegat que he enviat a la Vicepresdienta de la Comissió Europea, i Alta Representant per a la Política Exterior, Sra. Ashton, la següent pregunta, amb caràcter ‘prioritari’: 

Written question by Raül romeva i Rueda on Gdim Izik trial, to the Comission.

Last 17th February, the Military Court of Rabat handed down 9 life sentences and sentenced 14 other defendants to between 20-30 years imprisonment each. 2 other defendants were released having served their 2 -year sentences in pre-trial detention. The convictions relate to violence during and after the Moroccan security forces’ dismantling of the Gdim Izik protest camp in November 2010, during which 11 members of the security forces and 2 Sahrawis were killed. On 8 November 2010, violence broke out when Moroccan security forces tried forcibly to remove people from and dismantle the Gdim Izik protest camp near the town of Laayoune, in the Western Sahara. The camp had been set up in early October that year by Sahrawis protesting against what they describe as their marginalization and demanding jobs and adequate housing. During and after the violence, the security forces arrested some 200 Sahrawis. Until this date and despite persistent calls by Amnesty International and others, the Moroccan authorities have yet to conduct an independent and impartial investigation into the human rights abuses committed in connection with the 2010 events. Moroccan authorities have ignored calls to try the defendants in an independent, impartial civilian court. Instead they have opted for a military court where civilians can never receive a fair trial. It is disturbing that the authorities have also ignored the Sahrawi defendants’ allegations of torture and coerced confessions. Use of military courts, added to the fact that torture allegations have not been investigated, casts serious doubt on the Moroccan authorities’ intention.

A Press Briefing on this trial by the Spokesperson for the UN HC for Human Rights shows concern by the use of a military court to try civilians. And indicates that as noted by the Human Rights Committee, the use of military or special courts to try civilians raises serious problems as far as the equitable, impartial and independent administration of justice is concerned.

Will the High Representative issue a declaration condemning these sentences given to civilians by a military court where civilians can never receive a fair trial? Will the High Representative request that the Moroccan authorities use civilian courts to give fair retrials to the 25 Sahrawis and that they fully investigate the allegations of torture?

Foto: estat en què va quedar el campament de Gdmi Izik, després de l’entrada de les forces de seguretat marroquís.
Publicat dins de Espai EUROMED (Euromed, Procés Barcelona, Unió Mediterrània, Sàhara Occidental, Marroc, Orient Mitjà...) | Deixa un comentari

Davant de polítiques que maten, literalment, pregunto a la Comissió Europea…

0
Publicat el 20 de febrer de 2013

Tenint en compte la tràgica situació que es viu en alguns estats de la UE, com l’estat espanyol, on, cada cop més sovint, tenim coneixement de persones que es treuen la vida en saber que les faran fora de casa seva per no poder fer front a la hipoteca, entre d’altre drames.

Considerant que aquest fet fa anys que mobilitza milers, milions, de persones d’arreu, moltes d’elles organitzades al voltant de la ‘Plataforma de persones Afectades per la Hipoteca (PAH)’, i que d’aquesta mobilització se n’ha derivat l’inici d’un procés legislatiu en forma d’iniciativa ciutadana impulsada per prop d’un milió i mig de persones (Congrés, el passat 16 de febrer).

Tenint en compte que les institucions financeres que s’estan beneficiant del rescat bancari europeu són propietàries de nombrosos habitatges i que ni els Estats Membres ni la Troika està prenent cap mesura per instar-los a crear un mercat de vivenda social.

Quan el veritable problema al qual ha de fer front el sistema financer és el nivell de deute amb el sector de la construcció, mentre que s’està fent pagar els llogaters o a les persones hipotecades un preu altíssim, del tot inmerescut, quan no directament criminal.

Tenint en compte que el govern de Mariano Rajoy no està adoptant cap mesura substancialment responsable, i encara menys eficaç, en aquest sentit.

Recordant que, malgrat l’existència de la Directiva 2011/0062 sobre els acords crediticis relatius a la propietat de residències, són moltes les famílies afectades per hipoteques amb clàusules abusives, i que per tant urgeix trobar mecanismes excepcionals que garanteixin el dret a l’habitatge a tota la Unió Europea.

Té previst la Comissió Europea modificar la Directiva esmentada per tal de mitigar l’efecte dels desnonaments amb mesures com, per exemple, la dació en pagament?

Recomanarà la Comissió Europea als Estats membres que rebin ajuda financera de la UE (Grècia, Portugal, Estat espanyol o Irlanda) que es dotin d’un pla de vivenda social que involucri aquelles institucions financeres que es beneficien de les ajudes comunitàries?

Incorporarà la Comissió Europea aquest aspecte en les recomanacions específiques als països del semestre europeu?

In English:

Written question by Raül Romeva i Rueda on the Suicide for evictions, in Spain, to the EUropean Commission

Considering the tragic situation in some Member States, like Spain, where people are committing suicide because of evictions from their homes. Noting that huge demonstrations organized by the Platform “Afectados por la Hipoteca” have been held all over Spain the last 16th of February and a Citizens Initiative was introduce in the Spanish Congress with the support of 1.402.854 signatures.

Whereas bail-out financial institutions own houses that are empty and nor Member States nor the Troika are putting them in the social housing market. When the real problem for the financial sector is the level of debt with the construction sector, and they are making the households pay the more horrible consequences. Considering that the Spanish Government of Mariano Rajoy  is doing substantially nothing on this regard and the Council have not send any specific recommendation to Spain on this issue.

 

Despite the Directive 2011/0062 on credit agreements relating to residential property, many families holding mortgages have been victim of abusive closures before the Directive was adopted and thus, an exceptional procedure should be open to guarantee housing rights all over Europe.

 

Will the Commission modify the Directive in order to mitigate evictions and stem a mounting social crisis, avoiding national legislation that forces those evicted to still continue to make mortgage payments even after they have been ejected from their former property?

 

Will the Commission recommend Member States receiving financial help from the EU (Greece, Portugal, Spain, and Ireland) to establish a social housing plan with the bail-out financial institutions receiving, in order to match the empty houses with the homeless people?

 

Will the Commission include this aspect in its country specific recommendation in the European Semester?

 

 

Font foto: EFE
Publicat dins de Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...) | Deixa un comentari

La diferència entre un ‘a’ i un ‘per damunt’: el debat sobre l’MSY o, en català, Rendiment Màxim Sostenible (RMS)

0
Publicat el 20 de febrer de 2013

El passat 6 de febrer el Parlament Europeu va adoptar l’informe relatiu a la Política Comuna Pesquera en el qual demanem que els estocs de peixos es recuperin a nivells per damunt de nivells que permetin assolir el Rendiment Màxim Sostenible. Això va suposar, ho recordo, una gran victòria dels qui entenem que el futur de l’activitat pesquera (i de la possibilitat de continuar consumint peix, per tant) passa per recuperar, primer, la salut dels estocs.

En aquest context, el terme, ‘per damunt’ (above, en anglès) resulta determinant.

Però anem a pams: què és, i per què és tan important, el RMS (Rendiment Màxim Sostenible), o MSY, en anglès?

Demano disculpes avançades perquè l’apunt que segueix és dels que, possiblement, alimentin la imatge de que els qui ens dediquem a la complexa tasca de fer normes europees fem les coses de manera que ningú les entengui.

Tanmateix confio que, sinó ara, en algun moment aquesta explicació pugui ser d’utilitat, almenys per a qui tingui interès en entendre de què va tot això de la Reforma de la Política Pesquera Comuna, i perquè alguns diputats, com jo, considerem aquest aspecte (aparentment insignificant) una línia vermella de cabdal importància que determinarà el nostre vot favorable (o no), al final del procés de negociacions amb el Consell (Trilog).

A més, tenint en compte que ara els tocarà intervenir als companys i companyes del Parlament català o del Congrés, i que ja durant la preparació de les votacions de la postura del Parlament vaig constatar la dificultat que alguns col.legues, periodistes i interlocutors en general, fossin conscients d’aquest fet, crec que convé fer una senzilla (espero) explicació.

Aquesta pot ser més curta, o més llarga. Vegem-ho:

Versió curta:

Recuperar els estocs a nivells per sobre del RMS és l’única manera de garantir un estat òptim d’aquests estocs (abundants), i per tant d’assegurar la màxima rendibilitat pels pescadors, el màxim possible volum de peix pels consumidors, i una estabilitat de la quota de cara als anys següents.

Explicació llarga:

1) RMS no és cap objectiu màgic, és el nivell que permet obtenir el màxim volum possible d’aliment de manera sostenible[MIQ1] . Quan un estoc es redueix fins a situar-se a nivells per sota del RMS (BRMS – després explicaré què volen dir B i F) l’estoc esmentat es considera a Europa[MIQ2] , en termes científics, sobreexplotat. Cap gestor de pesqueries que sigui minimament sensible i conscient desitja trobar-se en una situació com aquesta, ja que la conseqüència són menys quotes. Així, mantenir els estocs sempre a nivells per sobre del RMS significa no només augmentar els estocs, sinó també garantir l’estabilitat de les captures -la qual cosa es econòmicament molt més interessant, per al sector, i garanteix al mateix temps el màxim possible d’aliment d’origen pesquer per a la població, cosa que òbviament beneficia a tothom.

2) Des d’un punt de vista ambiental: un estoc que estigui al nivell RMS (Brms) significa, normalment, reduir la situació d’aquell estoc a entre un 20 i un 40% de la seva situació prístina, la qual cosa és molt, molt, molt baix. L’objectiu de RMS no és suficient, per si mateix, per tal de garantir que l’ecosistema segueixi funcionant, ni per fer front al canvi climàtic, o a les espècies invasores, la contaminació l’eutrofització o d’altres amenaces ambientals. El fet que a moltes pesqueries la distribució per edats i mides estigui molt distorsionada incrementa el problema. Els nivells “per sobre del RMS” són molt més consistents amb l’enfocament precautori, i augmenten les possibilitat de fer front a d’altres amenaces per les poblacions de peixos més enllà de la pròpia activitat pesquera.

3) Per sobre del RMS significa millors guanys! RMS és un càlcul matemàtic elaborat pels científics de poblacions que no té en compte la rendibilitat de la flota. En les organitzacions regionals de pesca de tot el món (OROP), ningú vol estar a nivells de Brms. Tothom vol estar per sobre! Totes les evidències empíriques –i també els models teòrics- mostren que si es permet que les poblacions creixin més enllà d’aquest punt matemàtic (veure casos com Noruega o Nova Zelanda, entre d’altres), els beneficis augmenten degut en bona part a una disminució dels costos d’explotació (menys benzina, menys temps al mar, etc.), i un millor preu en la demanda (degut a que es posa al mercat una quantitat lleugerament inferior al màxim possible), i la mateix temps tindrem menys problemes amb la sobrepesca de juvenils -, ja que l’stock tindrà una millor distribució per edat, i els peixos podran viure més i fer-se més grans.

4) És una de les maneres d’administrar una pesqueria múlti-espècie. Si l’objectiu és limitat a nivells RMS, estarem abocats a una tasca titànica per esbrinar quins mètodes selectius usarem, i quan. És molt millor mantenir totes les poblacions a nivells per sobre del RMS, i només pescar allò que es pot capturar de manera sostenible, els peixos que vostè pot prendre amb seguretat – i deixar que la resta creixi fins l’any que ve, al mateix temps que es manté el nivell d’absorció de nutrients i d’excés de CO2, i manté el mar viu i saludable!

Aquest és el motiu.

Però, què significa RMS (Rendiment Màxim Sostenible), exactament?

Rendiment Màxim sostenible (RMS) és teòricament el nivell de captura més gran que es pot fer d’un estoc de manera sostenible en unes condicions ambientals fixades. El concepte engloba tan la biomassa com la mortalitat en la captura. BRMS es la biomassa (el pes de tots els peixos) que ha de tenir un estoc per tal de produir RMS. FRMS és la mortalitat durant la captura (la quantitat de peix que mor en el procés de pesca) que permet que l’estoc creixi o es mantingui a nivell BRMS.

Quan el nivell de l’estoc és baix, la quantitat de peixos que es poden pescar és limitada a causa de la falta d’adults, ja que aixó fa que es produeixin massa pocs peixos que permetin reposar els que s’han retirat (sobrepesca de reclutament), o quan els peixos es capturen abans que arribin la mida màxima o comercial (sobrepesca de creixement). A l’altre extrem, quan un estoc és massa gran, el seu rendiment també és limitat. El creixement de la població disminueix a causa de la competència per l’aliment, el canibalisme o les limitacions per la sobresaturació de l’entorn. Entre aquests dos estats es troba una mida de la població a la qual la captura sostenible és al més alt nivell – RMS.

Només establint les quotes un 10% més baixos de FRMS -la qual cosa permet els estocs recuperar-se a nivells per sobre de BRMS – significaria més guanys.

Cas d’estudi: bacallà del mar de Barent, quatre vegades per sobre del RMS:

 Àrtic nord-oriental

  • Els desembarcaments de bacallà van augmentar de 307,920 tones (1985) a 719,830 tones (2011).
  • La biomassa de l’estoc reproductor (SSB, bacallà en edat de reproducció) va augmentar de 193.855 tones (1985) a 2.062.626 tones (2012). La mida de la població segueix augmentant

Mar del Nord

  • Desembarcaments de bacallà es van reduir de 203,003 tones (1985) fins a 34,983 tones (2011).
  • La biomassa de l’estoc reproductor es va reduir de 126.627 tones (1985) a 65.317 (2012).

Què van fer Rússia i Noruega a l’Àrtic Nord

* Reconstruir els estocs a nivells per sobre dels que produeixen Rendiment Màxim Sostenible (RMS)

* Prohibir descarts

* Prendre mesures enèrgiques contra la pesca il · legal

* Millor control, amb inspeccions a alta mar

Si els gestors s’haguessin proposat recuperar la biomassa a nivells de RMS, la població de bacallà de l’Àrtic nord-oriental hauria acabant essent un quart de la seva grandària actual. Les captures i els beneficis, també hauria estat menor.

En el seu lloc, van reconstruir la població per sobre del nivell de RMS i ara la biomassa és de 2 milions de tones i en creixement.

 

Per saber-ne més del RMS:

Client Earth: Reforming the Common Fisheries Policy – Ending overfishing and discards: http://www.blog.clientearth.org/reforming–the–common–fisheries–policy–ending–overfishing–and–discards/

General context of ICES advice: http://www.ices.dk/committe/acom/comwork/report/2012/2012/General_context_of_ICES_advice_2012.pdf

Explaining the misunderstandings about MSY: why it’s possible tomorrow:

http://cfp–reformwatch.eu/2011/12/explaining–the–misunderstandings–about–msy–why-its-possible-tomorrow/

Dr Sidney Holt: How to Achieve Sustainable and Profitable Fishing: http://www.greens–efa.eu/fileadmin/dam/Documents/Studies/How%20to%20Achieve%20Sustainable%20and%20Profitable%20Fishing_Holt.pdf

 

Publicat dins de Mars i oceans (pesca, tonyina, controls, Estratègia marina,...) | Deixa un comentari

Carn o peix? Tocino … d?aqüicultura.

0
Publicat el 19 de febrer de 2013

Per què triar? Deuen haver pensat alguns. Si podem ?criar? un mar i muntanya d?origen, doncs fem-ho! No?

De fet, no és possible. Almenys no encara. El fotoshop fa miracles, cert, tot i que potser aviat no ens caldrà manipular imatges per poder tenir entre les mans exemplars tan singulars.

I és que la Comissió Europea acaba d?autoritzar que, a partir de l?1 de juny de 2013, els peixos criats en captivitat (aqüicultura) puguin ser alimentat amb farines d?origen animal.

Ja en el seu moment, els ministres de França i Alemanya es van oposar a la reintroducció d’aquests aliments en la cadena alimentària, igual com vàrem fer el 6 juliol 2011 una bona part dels diputats i diputades del Parlament Europeu. Tanmateix, ni en el si del Consell ni tampoc en el PE vàrem aconseguir la majoria necessària per aturar-ho (de nou, coses de l?aritmètica parlamentària i intergovernamental).

La inquietud ciutadana relacionada amb les qüestions del menjar és prou coneguda.

El darrer escàndol: vendre carn de cavall etiquetada com si fos vedella. Cert, això no suposa, en si mateix, un risc per a la salut pública, però sí és, com a mínim, un frau, una nova estafa via els aliments que de fet esdevé un nou símptoma de la manca d?escrúpols d?alguns responsables del sector de la transformació animal l?objectiu dels quals es redueix a comprimir costos per poder competir abaixant preus i vendre més que la competència, fent així més benefici.

Hi haurà qui es preguntarà: on és el problema? Si al mar, els peixos grans es mengen els petits. Esclar. Sempre hi ha qui en té prou amb veure algun arbre, però que quan li parles del bosc s?atabala.

I és que, de moment, encara no podem afirmar que els porcs o les aus de corral formin part de la dieta ?natural? dels peixos. Amb la decisió de la Comissió, però, això pot canviar, i ens podem trobar un dia menjant nosaltres un peix que, al seu torn, s?hagi alimentat de vedella.

De nou: i on és el problema? Pensaran alguns. Doncs depèn. A mi, almenys, m?agrada saber què menjo, i més encara, què ha menjat allò que menjo.

Per això alguns demanem que, almenys, tots els peixos de piscifactoria indiquin clarament si han estat ?alimentats amb o sense farines d?origen animal?, i que la gent, lliurement, esculli si allò s?ho vol cruspir, o no.

Nosaltres, almenys, podem decidir. Els peixos de granja, en canvi, s?hauran de conformar amb menjar allò que els aboquin a les menjadores aquàtiques.

Publicat dins de Drets ciutadania (educació, publicitat, TV, alimentació, ACTA, patents,...) | Deixa un comentari

?No repetiré com a candidat a les eleccions europees? (entrevista per a Singular, Mireia Giné)

2
Publicat el 19 de febrer de 2013

Adjunto l’entrevista que m’ha fet Mireia Giné, de Singular.cat

Europa

Raül Romeva: “No repetiré com a candidat a les eleccions europees”

L’eurodiputat d’ICV anuncia al Singular la seva decisió de retirar-se pròximament de la primera línia política

per: Mireia Giné

A ICV entenen la voluntat transversal seva?
Hi ha de tot. Crec que en general, sí. A Iniciativa hi ha gent que té una visió molt crítica amb qualsevol cosa que tingui a veure amb la construcció de nacions diferents a les que hi ha. Té a veure amb històries personals i ho respecto molt. I apàticament puc arribar a entendre el seu plantejament, encara que no el comparteixi. Ara bé, per altra banda, també hi ha gent que ha fet un canvi de xip perquè ha vist aquesta opció no dóna per més. I és que el dret a decidir és democràtic i legítim. Aquí no hi ha debat. No hi ha ni una sola persona, que no hi estigui d’acord. Ara bé, una altra cosa és a l’hora de decidir, què decideixo.

Repetirà com a candidat a les eleccions europees?
No. He defensat moltes vegades les rotacions, les limitacions de mandats i crec que deu anys al Parlament són suficients. Hi ha mesos que no passo per casa i això té un cost, malgrat que ho assumeixo com a part de la feina.

Què farà després?
No ho sé, encara queda un any. Et puc dir que m’agradaria poder dedicar-me a escriure i pensar. La política és una activitat que per la seva dinàmica és molt acció-reacció. Hi ha poc espai per pensar sobre què estàs fent. Per tant, tinc ganes d’apartar-me d’aquesta agitació diària, per poder dedicar-me a reflexionar sobre els perquès.

Europa ha vetat l’exposició sobre les fosses comunes del franquisme al Parlament Europeu que vostè impulsava. Què ha passat?
Els diputats tenim la possibilitat de fer, un cop per mandat, una exposició al Parlament Europeu. L’exposició que volia portar ja s’ha exposat a altres llocs: al Govern basc, universitats… i simplement explica el procés d’obertura de les fosses comunes. Les exposicions al Parlament europeu les gestiona un equip de diputats que tenen la responsabilitat d’autoritzar-les, i això normalment és sols un tràmit. Però la meva sorpresa ha sigut rebre, després d’un any, una carta d’un diputat que em diu que no puc fer l’exposició perquè les imatges són impactants i es pot generar polèmica política. Al Parlament, s’han fet exposicions sobre l’Holocaust, sobre els turcs… No hi ha res en aquesta exposició, que no haguem vist en altres llocs del món. Però si el que volia aquest senyor, és que no hi hagués soroll, ara en tindrà el doble.

Espanya ha fet algun tipus de pressió?
Qui gestiona aquests permisos és del Partit Popular Europeu, concretament és irlandès. No li he posat cap micro, perquè no és la meva manera de fer, i no sé si aquesta persona ha consultat els seus col·legues espanyols sobre l’exposició, però especulo que sí. I segur que d’alguna manera li han fet arribar que no procedeix. Sigui com sigui, d’això se’n diu censura i no ho podem permetre.

I ara què?
He fet una queixa formal al president del Parlament, que en aquest temes em consta que és sensible, i confio que es produeixi una rectificació. Si no, penso muntar un sarau espectacular, perquè ens passem el dia fent homenatges a les víctimes de l’holocaust, a les dels règims totalitaris… però quan es parla del franquisme, silenci. A Espanya tenim centenars de persones mortes que no sabem on són, però mai ha passat res. Davant això apel·lo a la consciència dels meus companys. I si em diuen que no, que ho facin públicament.

Parlant de pressions. Ha notat la pressió del govern espanyol a la UE contra el procés sobiranista català? Com?
Sí, de moltes maneres. Molts dels ministres actuals han sigut abans companys d’escó a nivell europeu. Per exemple, el ministre Garcia Margallo, amb qui hem tingut conflictes dialèctics importants, bàsicament sobre temes econòmics. Va ser una relativa sorpresa que el fessin ministre d’Afers Exteriors, perquè ideològicament és del sector més espanyolista que pot tenir el PP. El seu paper, en obert i en privat, sempre ha sigut directament intentar mobilitzar contra Catalunya tots els efectius possibles dins de la institució i dins de les administracions, del que s’anomena el Comitè de Representants Europeus. Diu que això és un tema intern i que ningú en pot opinar. Però aquí jo també faig autocrítica.

En quin sentit?
Històricament un dels grans dèficits de Catalunya ha sigut no intentar tenir representació en els òrgans internacionals més importants. Japó després de la II Guerra Mundial va començar a entrar als organismes internacionals perquè sabia que per via diplomàtica formal ho tindria difícil, i aquesta estratègia li ha funcionat molt bé. En canvi, Catalunya no ha tingut la valentia, la visió o la capacitat de fer-ho. I ara que necessitem aquesta massa crítica dins de les institucions, doncs tenim el que tenim. És un defecte històric, no de l’actual govern.

I per què no s’ha tingut aquesta visió?
Aquí sempre hem estat molt obsessionats amb Espanya. El tema era Madrid. Quan hauríem d’haver tingut gent a Brussel·les, Nova York, Washington, París… És a les capitals europees on hem de tenir representació. El problema que tenim com a país, a Europa, és la incomprensió.

Els seus companys no entenen el que està passant a Catalunya?
En el millor dels casos, diuen: “Teniu dret a votar, però no entenc per què voleu votar”.

I en el pitjor…?
En el pitjor et diuen: “Esteu sonats! amb la situació crítica que teniu… ara voleu fer això? Sí que sou egoistes els catalans; ara voleu deixar penjats Espanya”. Aquesta és la visió que alguns tenen del procés català.

L’opinió va en funció dels grups parlamentaris o depèn dels països?
Hi ha un eix nacional molt marcat. Molta gent interpreta les coses en funció de la seva pròpia historia, i, això, fins a cert punt, és comprensible. Els alemanys no entenen el procés, perquè ells consideren que van fer un esforç molt gran per incorporar l’Alemanya Oriental, i que d’alguna manera és això el que ens toca fer als catalans amb Espanya.

Està malament la cosa…
Bé, en el millor dels casos, entenen que Catalunya és una nació, que tenim una llengua, veuen una mica més enllà. Però hi ha un corpus ideològic que relaciona nacionalisme amb un dret burgès, encara que en el cas català, això fa temps que s’ha trencat. Una persona demòcrata pot ser avui independentista, sense necessitat de ser nacionalista. Jo no em sento nacionalista, jo sóc favorable a que Catalunya sigui un Estat; per tant, una nació, que tingui el corpus institucional i democràtic que té qualsevol Estat. Això em converteix en nacionalista? No en el terme clàssic. Són més nacionalistes alguns plantejaments espanyols o alemanys que no els meus, que demano aquest dret. I això és precisament el que costa d’entendre en el marc europeu.

Però Europa donarà suport a Catalunya si el procés d’independència és democràtic?
Europa s’adapta a les realitats, als moments històrics, perquè al final és d’interès comú. Fem la pregunta al revés. A Europa li interessa prescindir d’una part del seu territori que és socialment, culturalment i econòmicament ric? Les grans multinacionals que han invertit a Catalunya acceptarien que marxés d’Europa? Jo crec que no, ans al contrari.

Parlem dels pressupostos europeus. Els que s’han presentat serviran per rellançar l’economia?
Els pressupostos s’aproven quan el Consell i el Parlament els donen el vist i plau. Confio que el Parlament no els aprovi. Per primera vegada, aquests pressupostos que vénen dels governs, redueixen la partida pressupostaria a 90 milions d’euros, cosa inassolible des del punt de vista de les necessitats. I, a més, la distribució entre despeses i ingressos estan pensats bàsicament en els interessos d’alguns Estats i no en clau de les necessitats europees. Són uns mals pressupostos.

I si no s’aproven, què?
Doncs, aleshores, voldrà dir que no tenim marc financer. Però com que es necessiten uns pressupostos pel 2014 per continuar funcionant, aleshores es sol·licitaria una prorroga dels actuals. De fet, alguns confiem, demanem i volem que el debat pressupostari sigui part del debat de la campanya electoral del 2014. És a dir, que tothom pugui saber quan vota i a qui vota. En realitat, és una manera de democratitzar els pressupostos. No podem permetre que vint-i-set persones s’asseguin en una sala i decideixin. Fins i tot hi ha alguns grups que demanen poder votar en secret… Però només faltaria que la votació més important del Parlament l’haguéssim de fer en secret!

Brussel•les dóna 700 milions d’euros per subvencionar els toros. Des d’Europa no veuen que hi ha altres prioritats?
El tema dels toros és una de les batalles que portem des que sóc europarlamentari. Des del 2004, cada any, fem una esmena en la qual demanem que la UE veti qualsevol cessió de diners que vagi a parar a qualsevol part del procés que té a veure amb la “fiesta nacional”, la corrida i la tortura, en definitiva. Alguna vegada l’hem guanyat, però sempre ens l’han tombat en el pressupost final. El debat és pertinent i per això vull que sigui públic.

Font foto: Mireia Giné
Publicat dins de Entrevistes | Deixa un comentari

Zona de Lliure Comerç UE-EUA? No, gràcies.

1
Publicat el 14 de febrer de 2013

Proposa Obama, i recull amb entusiasme Barroso, establir una zona de lliure comerç entre Estats Units i la UE. Això és bo, o es dolent? D’entrada, a diferència de les declaracions que he escoltat de representats de la Comissió Europea, jo no comparteixo en absolut l’entusiasme. És més, em sembla una mala notícia.

I la principal raó (no és l’única), és que aquest acord podria posar en perill els elements essencials del nostre (europeu) marc normatiu.

No oblidem que hi ha profundes diferències entre els dos blocs comercials: la noció de servei públic, qüestions relacionades amb l’agricultura, l’alimentació i la salut (carn bovina amb hormones, transgènics, indicacions geogràfiques protegides, etc.), serveis culturals i audiovisuals,…

Totes aquestes diferències responen a l’existència de preferències col·lectives i decisions de les respectives societats que no poden ser ignorades o minimitzades per tal de facilitar aquestes negociacions.

Per exemple: l“escàndol Findus”, entre d’altres, posa de manifest l’absurditat d’un sistema alimentari global. És raonable, llavors, continuar apostant per enfortir el poder de les grans industries agroalimentàries en detriment dels agricultors, pescadors o productors locals?

Un altre exemple: davant del fet que algunes companyies multinacionals, com Goodyear o Mittal, es comporten com a implacables bèsties predadores, hem de continuar enfortint els seus drets per tal que continuïn soscavant els dels seus empleats?

I encara en aquest sentit: en un moment en què pertoca donar suport i impulsar iniciatives en l’àmbit de les PIME i l’economia local, per què carai hem de construir un marc a mida per a les grans multinacionals que actuen sense escrúpols, exprimint territoris i societats, per tot seguit abandonar-los sense cap conseqüència per a elles, i deixant darrere seu un desolador desert productiu, social i industrial?

Europa pateix, no hi ha cap dubte, una crisi econòmica, social i ambiental sense precedents, a la qual cal afegir un pèrdua de capacitat, legitimitat i credibilitat institucional cada cop més preocupant.

En aquest context, un acord de lliure comerç amb els Estats Units em sembla una mesura precipitada, només explicable per l’actual mancança d’idees, projecte i lideratges europeus creïbles i convincents.

Per últim, no ens enganyem: un eventual acord amb els Estats Units no és un acord qualsevol: els seus defensors argumenten que significa la creació de la zona més pròspera de lliure comerç al món. Però, llavors, què passa amb el multilateralisme, l’OMC, amb les negociacions internacionals?

En suma: Barroso es felicita de la proposta i afirma que, de concloure’s, suposaria un increment marginal de la riquesa a Europa. Però realment paga la pena acabar de destruir el nostre model a canvi d’unes centèsimes de punt percentual del creixement? No seria millor reconduir-lo? Convertir en realitat, d’una vegada, aquella vella idea de l’Europa garant dels drets i les llibertats, paradigma de l’Estat del Benestar?

Tot plegat em porta a la conclusió que, en realitat, estem davant d’una proposta arriscada, un clau ardent al qual molta gent s’hi voldrà aferrar, però que a mi, personalment, i a molta gent amb qui comparteixo grup al PE, com en Yannick Jadot, per exemple, ens genera preguntes, dubtes, incerteses, incomoditats i directament, oposició.

Foto: Barroso, ahir, explicant la proposta. Font: Reuters.
Publicat dins de Economia, Europa social, Joves, Crisi (Respostes) i Green New Deal | Deixa un comentari