Ahir al vespre els ministres de Pesca de la UE van acordar la postura del Consell sobre la Reforma de la Política Pesquera. Malgrat que era esperable, no deixa de ser lamentable que els governs mostrin tan poca sensibilitat i sentit de la responsabilitat alhora d’acordar les normes de gestió d’un bé comú.
Els ministres de pesca, un cop més, han fet mans i mànigues per esmicolar la proposta més sostenible de reforma dels darrers anys. Tot just fa unes setmanes el Parlament Europeu va protagonitzar una històrica votació que va establir les bases d’una reforma revolucionària en molts aspectes . Ja llavors vàrem advertir que calia estar amatents de la reacció dels governs (que a diferència del parlament discuteixen a porta tancada, en secret, a les esquenes de la ciutadania).
El Consell ha sucumbit, finalment, a les pressions dels governs francès i espanyol, històrics i declarats defensors dels lobbies que porten anys maltractant els recursos marins, i menystenint els drets de les generacions futures.
Entre les propostes dels governs hi trobem una manifesta intenció de deixar sense sentit mesures com la prohibició dels descarts, per exemple, a través d’incorporar nombrosos buits legals. Així, els ministres no només han acordat permetre fins a un 7% de les captures que es descarten, sinó que també han accedit a endarrerir la propostes i limitar la prohibició a determinades espècies.
Per altra banda, els ministres han expressat també la seva voluntat de debilitar les propostes bàsiques que persegueixen assolir nivells de pesca sostenible a partir de 2015, com l’elaboració de plans de gestió. Sembla clar que prefereixen perllongar l’actual sistema de la PPC, basat en subvencionar amb diners públics la sobrepesca. Un model injust, absurd, suïcida, i que només beneficia a curt termini unes poques butxaques de grans armadors, però en cap cas als mars, a les societats que en viuen i en depenen, i encara menys als petits pescadors artesanals que pateixen per sobreviure entre taurons especuladors i inversors sense escrúpols.
El moment és massa important com per fer veure que això no va amb nosaltres. Tenim l’oportunitat de canviar radicalment de model. La reforma de la Política Pesquera és un cop cada 10 anys. Ara és el moment. Si abaixem la guàrida, demà ens en podem penedir.
Per això insto a totes les parts interessades, o que d’una manera o una altra segueixen el procés, a que no ens relaxem.
En definitiva, ara ja sabem quines són les dues propostes, la del Parlament Europeu, que compta amb l’aval de més de 500 vots, i per tant una autoritat moral i política més que forta, i la del Consell (dictada, com era d’esperar, per Paris i Madrid, i acceptada de manera preocupant per la resta). El partit (diguem-li trílog), és a punt per començar. I no serà fàcil.
No dubteu que la suarem.