Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Homenatge a l’ofici d’escriure, que és també el de viure

7
De fa un temps ençà que constato amb preocupació com diversa gent que cultiva l’art de l’escriptura i que legítimament intenta o aspira a viure’n es lamenta de la situació actual que no és, diguem-ho clar, la millor per a l’ofici.És un fet que, almenys aparentment, llegim poc, que no es valora prou l’esforç creatiu dels autors i autores, que encara costa trobar espais en els mitjans en què es parli de literatura (que no és el mateix que parlar de llibres), tot i que per sort i gràcies a la tenacitat d’alguns encara n’hi ha i força bons.M’agrada molt llegir i m’agrada molt escriure. Una cosa porta a l’altra, almenys en el meu cas. Però si una cosa m’ha ajudat a veure clar el fet d’escriure és a adonar-me de com n’és d’important valorar com pertoca ‘l’ofici de’.

Els autors i autores són gent que s’esforça, crea, inventa, dubta, especula, pateix, s’il·lusiona, s’indigna, protesta, calla, s’inspira, inspira,… però sobretot són gent que ens provoca emocions als qui llegim. Els i les necessitem per viure, com l’aire per respirar o l’aigua per beure.

Deia Montserrat Roig: “L’ofici d’escriure ni s’inicia en un moment de bon humor, ni tampoc perquè ens sentim tocats per un raig miraculós. Neix d’una necessitat, primer difosa i més tard insistent. Com una malaltia. Però aquell qui està malalt de l’ofici d’escriure també ha necessitat aprendre a saber estar-ne, de malalt. Perquè és una infecció que no vols curar quan has estat contaminat. (…) Perquè quan triem l’ofici d’escriure triem la soledat. I aquesta és difícil de sentir en un espai urbà”. Això, per a mi, mereix un total i absolut respecte.

Venint com vinc del món de l’assaig, quan vaig decidir llançar-me a la piscina que suposa la ficció (Sayonara Sushi apareixerà al març) vaig demanar consell i assessorament a gent de l’ofici. Tenia molt clar que, si feia el pas, calia fer-ho bé i que no s’hi valia escatimar esforços. No em preocupava tant el què (la història la tenia clara de feia temps), sinó el com. Sóc persona de mètode. M’hi vaig acostumar quan feia esport, de més jove, hi vaig aprofundir a la universitat (sobretot quan feia la tesi doctoral), i ho he cultivat al llarg de les diferents facetes de la meva vida. En l’escriptura, per tant, no podia (de fet no hauria sabut) fer-ho d’una altra manera.

I he de dir que em considero afortunat. En tot moment he tingut la sort de tenir al meu voltant gent que m’ha sabut dir «no, això no va», quan tocava, o també «això ja va millor, continua així», o fins i tot «si això ho fas així, o aixà, el personatge serà més creïble, o la situació s’entendrà millor».

Estic molt agraït, per tant, a totes i tots els qui heu fet que aquest procés hagi estat molt més que només escriure un llibre, ja que de fet ha estat un veritable curs d’escriptura, sobre com escriure, sí, però també sobre ‘el fet’ d’escriure.

Recordo haver llegit un text fa poc que va generar un debat prou interessant a la xarxa. Era una ‘Carta a un jove escriptor’, i el signava Arturo Pérez-Reverte. (XLSemanal – 27/7/2010  http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/549/carta-a-un-joven-escritor-i). El text acabava amb un paràgraf que vaig trobar força suggerent, en què citava Harold Acton: “Decía Harold Acton que el verdadero escritor se distingue del aficionado en que aquél está siempre dispuesto a aceptar cuanto mejore su obra, sacrificando el ego a su oficio, mientras que el aficionado se considera perfecto. Y la palabra oficio no es casual. Aunque pueda haber arte en ello, escribir es sobre todo una dura artesanía. Territorio hostil, agotador, donde la musa, la inspiración, el momento de gloria o como quieras llamarlo, no sirve de nada cuando llega, si es que lo hace, y no te encuentra trabajando.

Sí, ja sé que no és res nou i que molta altra gent ho ha dit en contextos ben diferents, d’una manera o una altra. Però no per això deixa de ser important recordar (recordar-nos) com n’és d’important aquesta dimensió artesanal, que implica tenacitat, rigor, constància, saber mirar i escoltar, però també esforçar-se per comunicar, més que no pas per només dir. I que sobretot demana humilitat per ser conscients que tot allò que fem és perfectible, millorable. Això és el que fa, entenc, que un aficionat a l’escriptura esdevingui escriptor. I això, per a mi, també mereix un total i absolut respecte.

Jaume Cabré, escriptor amb majúscules, conclou la seva magistral novel·la ‘Jo confesso’ amb un il·lustratiu: ‘dono per finalment inacabada aquesta obra’. Tota una declaració d’intencions, sobretot quan sabem que s’ha estat set anys treballant en el text. I és que si després de llegir una obra mestra, com penso que és ‘Jo confesso’, el mateix autor et diu que encara s’hauria pogut polir una mica més, n’hi ha realment per treure’s el barret. I jo, sens dubte, me’l trec i m’inclino davant aquesta recerca incansable de l’excel·lència que encarna en Cabré.

En síntesi, com a lector obsessiu que sóc i per ara simple aficionat a l’escriptura, tinc un enorme respecte i admiració per l’ofici d’escriptor i escriptora. Tant de bo com a societat atorguem l’espai i el reconeixement que es mereix la gent que fa que ajuntar paraules, de manera artesanal, esdevingui art.

Valgui doncs aquesta humil reflexió per a retre homenatge a l’ofici d’escriure, que no és altra cosa que el cultiu d’una mirada particular i necessària al també complicat ofici de viure.

Foto: Escrivint. Font: Yevgenia Nayberg.

Europa es mou, la incògnita és: cap a on? I Catalunya?

1
Europa es mou, la incògnita és: cap a on?

En aquest context Catalunya té dret, i capacitat, per ser entre els patrons del vaixell, els que marquen la ruta, i duen el timó.

Aquest és el sentit d’algunes de les preguntes que alguns diputats i diputades catalans hem presentat a la Comissió. La raó és fer que aquesta institució, igual com el Consell, s’adonin que la lògica de l’Europa dels Estats, tal i com l’hem conegut fins ara, ha tocat fons.

Cal un nou model de gestió política, econòmica i territorial d’aquest projecte comú i compartit. I som molta gent que pensem que cal revisar les regles del partit, des de la seva base.

La solució passa per més Europa, i a la vegada per més justicia i racionalitat nacional.

És possible això? Esclar. És factible? Sens dubte. És juridicament viable? Per descomptat. De què depèn que ho aconseguim o no? Principalment de nosaltres, primer cal que ho vulguem, i seguidament que ens arremanguem, i ens hi posem.  

Matiso, però: parlem del marc, del terreny de joc. Dins d’aquest nou espai que molta gent estem d’acord a construir, som i serem equips diferents, amb programes, estratègies i tàctiques diferents, on la confrontació política és inevitable. I és que, malgrat tot, la diferència ideològica no només és necessària, és també democràticament constructiva.

 

PREGUNTA 1

De: Raül Romeva i Rueda; Ramón Tremosa i Balcells; Oriol Junqueras Vies; Salvador Sedó i Alabart; Maria Badia i Cutchet; Raimon Obiols i Germa y Santiago Fisas Ayxela
Sobre: Europa de las Regiones.

Desde comienzos de la crisis en 2008 se debate en Europa sobre cómo fortalecer la gobernanza económica. Lamentablemente, como hemos visto en la última reunión del Consejo, son los jefes de Estados quienes toman decisiones en una noche, que luego la Sra. Merkel o el Sr. Sarkozy  comunican. Es decir, todos los avances democráticos que habíamos conseguido con el tratado de Lisboa en cuanto a la representación de la Unión Europea, han quedado relegados frente a procesos de decisión intergubernamental.

Se le suma el agravante de que esta forma de tomar decisiones no considera en ningún momento la opinión de las regiones europeas ni de su ciudadanía. Esto es especialmente cuando se adoptan medidas económicas que luego son las regiones, en el caso de España las Comunidades Autónomas, las que deben aplicarlas sin tener capacidad de incidencia sobre la decisión tomada por los Estados.

La Europa cercana a la ciudadanía es aquella que reconoce las regiones y naciones en sus Estados y por tanto las incluye en los procesos de toma decisiones políticas. Por eso le preguntamos:

 

  1. ¿Cree el Consejo que con decisiones gubernamentales se está teniendo en cuenta las necesidades de las regiones Europeas?
  2. De no ser así, ¿cree el Consejo que esta es una actitud poco democrática que a su vez puede alejar a la ciudadanía de la UE?
  3. ¿Está el Consejo dispuesto a incluir al Comité de las Regiones y en especial a aquellas regiones con competencias fiscales y legislativas en las negociaciones del próximo tratado intergubernamental sobre una nueva gobernanza económica?
   

PREGUNTA 2

De: Ramon Tremosa i Balcells, Raül Romeva i Rueda; Oriol Junqueras Vies, Santiago Fisas Ayxela;
Sobre: Posible inclusión de regiones de importancia sistémica en el proceso del Semestre Europeo

El 12 de julio 2011, el Consejo Europeo adoptó sus recomendaciones sobre los programas nacionales de reforma y sus opiniones sobre los programas de estabilidad y de convergencia en el marco del Semestre Europeo de 2011. Con la adopción de las recomendaciones específicas por país, para que los Estados miembros apliquen estas recomendaciones antes de tomar decisiones clave en el terreno presupuestario.

Este programa que se encuentra pues en su fase inicial, está siendo constantemente revisado con el objetivo de convertirlo en una herramienta eficaz para coordinar efectivamente los presupuestos de los Estados Miembros en Europa. Aún así, por el momento aún no tiene en cuenta el rol de las regiones con poderes fiscales y legislativos, ni su importancia vital en la lucha contra el déficit y la harmonización presupuestaria en Europa.

La OCDE1, en un estudio del año 2009, abordó esta temática concreta, y hizo público que las comunidades autónomas españolas son las responsables de aproximadamente el 30% del gasto en el Estado Español; en la República Federal de Alemania el nivel de gasto de los länds llega también a una cifra muy similar, así como en el caso de Bélgica.La coordinación es pues necesaria también con el nivel regional en algunos casos.

Este hecho queda subrayado cuando una región aplica medidas económicas de acuerdo con los estándares europeos, pero no tiene modo de recibir la aprobación de las instituciones europeas que las legitimaría, haciendo más difícil así que sus ciudadanos entiendan la importancia de tales medidas.

Cree la Comisión que sería útil la inclusión de algún mecanismo en el marco del Semestre Europeo que permitiera incluir a aquellas regiones con poderes fiscales y legislativos que tienen una importancia sistémica para toda la UE?

Cree la Comisión que es posible habilitar algún mecanismo voluntario para que aquellas regiones con poderes fiscales y legislativos que les concedan importancia sistémica puedan participar del proceso del Semestre Europeo? 

No cree la Comisión que la participación en el Semestre Europeo por parte de dichas regiones con poderes fiscales y legislativos podría ser un incentivo racional y legitimador para aprobar las medidas de harmonización presupuestaria requeridas para conseguir una mayor coordinación a nivel europeo?

1 http://www.oecd.org/dataoecd/28/6/42783063.pdf

La situació dels CIE a l’Estat espanyol en coneixement de la Comissió Europea

1

Amb motiu de les denúncies que rebem de diferents ONG i fent un seguiment de la lamentable situació que pateixen les persones migrades en situació irregular a Catalunya, l’Estat espanyol i a la Unió Europea, vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió Europea demanant que reaccioni davant la situació de crisi humanitària que generen els Centres d’Internament d’Estrangers .

Confio que avui, 18 de desembre, dia Internacional de les persones migrades , sigui també un dia de lluita i reivindicació pel tancament definitiu dels Centres d’Internament d’Estrangers i per un món millor .

******

Con motivo de las denuncias que recibimos de diferentes ONGs y haciendo un seguimiento de la lamentable situación que sufren las personas migradas en situación irregular en Catalunya, España y en la Unión Europea, he presentado una pregunta escrita a la Comisión Europea pidiendo que reaccione frente a la sitaución de crisis humanitaria que generan los Centros de Internamiento de Extranjeros.

Esperamos que el próximo 18 de Diciembre, día Internacional de las personas migradas, sea también un día de lucha y reivindicación por el cierre definitivo de los Centros de Internamiento de Extrajeros y por un mundo mejor.

PREGUNTA de Rau?l Romeva i Rueda, Verdes/ALE a la Comisión Europea sobre la situación de los CIEs (Centros de Internamiento de Extranjeros) en España

 

Dadas las recientes denuncias de agresiones policiales en el CIE de Valencia bajo la campaña CIE no1 y considerando que el juzgado de instrucción n° 3 de Valencia iniciará una investigación sobre el tema.

Dado que no es la primera vez que se denuncian irregularidades y violaciones a los derechos humanos en los CIEs Españoles. Concretamente, es demoledor el Informe CEAR situación CIE en España2 donde se estudia la situación de 3 CIES: el Aluche (Madrid), Capuchinos (Málaga) y Zapadores (Valencia). En éste, se denuncia que el 40% de los entrevistados recibieron malos tratos y se documenta el hacinamiento en las celdas, la ausencia de inodoros, la falta de intimidad en baños, la ausencia de luz natural, la imposibilidad de tener acceso directo al fiscal o juez o solicitar asilo, entre otras denuncias. CEAR concluye que los CIES son agujeros negros del Estado de Derecho y pide su Cierre. Éste fue realizado por encargo de la Comisión Europea y con financiación del Fondo Europeo para los Refugiados el estudio DEVAS.

Considerando el Informe Anual de SOS Racismo 20103 que denuncia la creación de CIEs de manera improvisada en lugares inseguro e inhumanos, donde los retenidos no pueden denunciar la vulneración de sus derechos. La red Migreurop pide reiteradamente que se garantice el acceso por ley de la sociedad civil en los CIEs y su transparencia.

Sabiendo que la ONU llamó a España a regular los CIEs y garantizar las condiciones de vida de los retenidos, el acceso a la información, asistencia legal y atención médica en sus recomendaciones del documento publicado por el Comité para la Eliminación de la Discriminación Racial (CERD) en Marzo 2011. Visto que la Directiva de Retorno no ha mejorado la situación de personas irregulares en España, las que viven una situación de crisis humanitaria.

¿Conoce la Comisión el resultado del informe CEAR que ella misma financió?¿Ha hecho llegar alguna comunicación al Gobierno español al respecto? En caso contrario, ¿cómo garantizará el cumplimento de la Carta Fundamental de Derechos Humanos de la UE? ¿ Qué acciones tomará frente a la situación de crisis humanitaria en España?

Font foto: Ministeri Interior Govern Esp.

‘El secret del meu turbant’ al Parlament Europeu: Situació dones Afganistà i Paquistà

6
He dit en vàries ocasions que un dels llibres que més m’ha impactat dels que he llegit darrerament és ‘El Secret del meu turbant’, d’Agnès Rotger i Nàdia Ghulam (Premi Prudenci Bertrana 2010, Columna). Es tracta d’una història que fa fredar, relatada d’una manera colpidora i a la vegada deliciosament humana. 

Aquesta setmana hi he tornat a pensar, precisament per què en el marc de les resolucions d’Urgències que cada dijous de sessió plenària debatim i votem a Estrasburg, em va tocar ahir defensar la que havíem presentat els Verds/ALE en relació a la situació de les dones a l’Afganistà i el Paquistà.

La meva intervenció és aquesta:

I el text de la resolució que el meu grup vàrem presentar, i que jo vaig defensar, és que el segueix a continuació:

MOTION FOR A RESOLUTION on the Situation of Women in Afganistan and Pakistan by Nicole Kiil-Nielsen, Raül Romeva i Rueda, Jean Lambert, Franziska Katharina Brantner, Keith Taylor, Rui Tavares, Marije Cornelissen, Ulrike Lunacek, Jill Evans, Barbara Lochbihler on behalf of the Verts/ALE(B7?0708/2011) European Parliament resolution on the Situation of Women in Afganistan and Pakistan

The European Parliament,

– having regard (…)
A. whereas ten years after the so-called Petersberg Conference on Afghanistan in 2001 in Bonn, which laid the foundation of the ongoing partnership between Afghanistan and the international community, some progress has been achieved for women; whereas according to government figures over 4 million girls are attending school and higher education, 17% of civil servants are female; whereas more than 25% of Members of Parliament are women;

B. whereas however the improvements remain fragile and are often reduced to rhetoric; whereas female literacy rates and maternal and infant mortality rates remain among the worst in the world,

C. whereas Afghan women and girls continue to face endemic domestic violence, trafficking, forced marriages, including child marriages, and  whereas the police, courts and other justice sector officials seldom address women’s complaints of abuses, including beating, raping and other sexual violence, and those fleeing those hardships find themselves often in prison;

D. whereas the particularly abusive practice of ‘Boad’ continues to occur regularly, where a girl is being given to an aggrieved family to “compensate” for a committed crime, usually via the decision of a local Council,

E. whereas punishment by stoning or physical disfigurement of women accused of violating the repressive social codes of the Taliban and other insurgent groups are still a common occurrence, and whereas Afghan women with public roles have faced increasing attacks over the past two years, particularly in areas under Taliban control or influence,

F. whereas in government controlled areas, women have greater access to education, health care and work opportunities, whereas in areas heavily affected by insurgent groups, women face significant discrimination in terms of access to education, health care and economic and cultural opportunities,

G. whereas the security situation has deteriorated in the transitional areas with the result that programmes addressing women are being reduced or stopped for fear of women’s safety and government employees are reportedly increasingly under threat

H. whereas widespread corruption has paralyzed the rule of law and whereas an accountable justice system is essential in order to advance the rights of women

I. whereas the few already existing women’s shelters have come under sustained political pressure intended to restrict their activity,

J. whereas the EU has reaffirmed its commitment to building a strong long-term partnership based on mutual interests and shared values with Pakistan, supporting Pakistan’s democratic institutions and civilian government as well as civil society,

K. whereas particularly in certain regions, Pakistani authorities also show a worrisome lack of protection for minorities and women against social injustice as has been underlined by court rulings such as  the Pakistani Supreme Court decision of 21 April 2011, acquitting all but one of the six men accused of gang-raping Mukhar Mai on the orders of a village Council

L. whereas women and girls often continue to face domestic violence, trafficking, forced marriages, including child marriages, and being traded in settlement of disputes; whereas the police, courts and other justice sector officials seldom address women’s complaints of abuses, including beating, raping and other sexual violence, and those fleeing those hardships find themselves often in prison;

M. whereas after the military coup in 1977 in Pakistan, all fundamental rights guaranteed in the 1973 Constitution were suspended, including the right to be free of discrimination on the basis of sex,

N. whereas subsequently a series of laws were introduced codifying women’s status as subordinate in law, including the Hudood Ordinances and the Law of Evidence which violate the status and rights of women,

O. whereas a number of other discriminatory laws against women exist in Pakistan which need to be revised, including the Muslim Family Law Ordinance, the West Pakistan Family Court Act, the Child Marriage Restraint Act, the West Pakistan Dowry (Prohibition on Display) Act and the Dowry and Bridal (Restriction) Act,

Afghanistan

1. Welcomes the fact that Afghanis, especially women, have a better access to services, including education and health, than ten years ago at the time of the Petersberg Conference in Bonn that marked the end of the Taliban regime of gender apartheid,

2. Expresses however its disappointment, that the conclusions of the Bonn Conference seems barely concerned with the continuing high level of repression against women and girls in Afghanista,

3. Acknowledges that the Afghan constitution grants women equal statusomen, guarantees women a quarter of parliament seats and has allowed for the establishment of a Ministry for Women’s Affairs; welcomes the fact that after the last election, women garnered more seats than granted under the quota and women now fill 9 percent of all decision making and policy positions within the Afghan government; 

4. Is deeply concerned that Afghan women and girls continue to be victims of domestic violence, trafficking, forced marriages, including child marriages, and of being traded in settlement of disputes; urges the Afghan authorities to ensure that the police, courts and other justice sector officials follow up on women’s complaints of abuses, including beating, rape and other sexual violence;

5. Is particularly worried that women in certain areas continue to face punishment by stoning or physical disfigurement when accused of violating the repressive Taliban social codes;

6. Calls on the government the end the practice of incarcerating women for wanting to evade abusive situations and instead to increase the number of shelters for women and children in the country and urges the EU to grant continuous support for such installations;

7. Underlines the importance of the request of Afghan women’s organizations that the Afghan security forces should not only be trained in counterinsurgency, but also in law and order, community safety and protecting women and children from abuse;

8. Calls in the Afghan Government to increase the number of women in the security forces, in the judiciary and in the Supreme Court Executive Council;

9. Insists that women’s essential contribution to household and community conflict resolution should be put to value and that the number of the seats for women on the High Peace Council and Provincial Peace Councils should be considerably increased;

10. Urges those women leaders and women’s organizations should be included in the design, monitoring and evaluation of the provincial security indicators;

11. Calls on the Afghan government to develop clear reporting mechanism to follow up on the implementation of the various international treaties and conventions it has ratified;

12. Supports the suggestion by Women’s rights organizations to establish a mixed international and Afghan War Memory Commission to document the various human rights violations, war crimes and transgressions during the last 30 years of war;

13. Suggests that the EEAS support the establishment of a government/civil society working group to develop oversight over rights compliance for all mining and extractive industries tenders/companies/works in order to prevent and if necessary mitigate potential rights abuses of communities, and thus affecting notably women and children;

14. Urges that funding for community programs in the context of the Afghanistan Peace and Reintegration Program should concentrate on projects that have an immediate effect on women and women’s groups should continue to receive priority funding;

15. Calls on the international community to design transitional measures of the reinsertion of combatants as family packages, as opposed to measures geared towards the fighter only;

16. Calls in the EU to support people-to-people contacts between Pakistani and Afghani women to increase bridge building between the two countries; 

Pakistan

17. Express deep concern that Pakistan’s criminal justice system remains deeply flawed when it comes to the protection of women’s rights and to prosecuting violence against women;

18. Calls on the Pakistani government to put into place mechanisms which would allow local and regional administrations to monitor the conduct of informal village and tribal councils and to intervene in instances where they have acted beyond their authority;

19. Calls on the Pakistani government to re-introduce the fundamental rights of the 1973 constitution which were suspended after the military coup of 1977, including the right to be free of discrimination on the basis of sex;

20. Urges the government to review its legislation with regard to women’s rights which was introduced after the military coup, in particular the Hudood Ordinances and the Law of Evidence which violate the status and rights of women, making them subordinate in law;

21. Calls on the government to review a number of other discriminatory laws against women, namely the Muslim Family Law Ordinance, the West Pakistan Family Court Act, the Child Marriage Restraint Act, the West Pakistan Dowry (Prohibition on Display) Act and the Dowry and Bridal (Restriction) Act;

22. Instructs its President to forward this resolution to the EU High Representative for Foreign and Security Policy, the Council, the Commission, the governments of the Member States and the governments and parliaments of Afghanistan and Pakistan.

 

Històric: Parlament Europeu rebutja extensió Acord de Pesca UE-Marroc

1
Històrica votació avui al Parlament Europeu:

COMUNICAT DE PREMSA – Estrasburg, 14 desembre 2011

Acord de UE-Marroc / Sàhara Occidental
El Parlament Europeu rebutja donar consentiment a ampliació Acord de Pesca UE-Marroc

En una votació històrica el Parlament Europeu ha rebutjat donar avui el seu consentiment a l’ampliació del controvertit Acord de Pesca UE-Marroc. L’Eurodiputat d’ICV i vicepresident de Verds / ALE, Raül Romeva i Rueda, ha explicat:

“Des Verds / ALE celebrem el resultat de la votació (326 en contra de l’acord, 296 a favor). Després de mesos de negociacions, deliberacions i debats tensos i complexos enmig d’una dura pressió de part d’alguns governs, com el marroquí i l’espanyol, al final la majoria del Parlament ha respost de forma coherent i justa al rebutjar aquest Acord.

“Donar suport aquest acord hauria anat en contra del dret internacional i hauria suposat una bufetada als drets del pobles sahrauí. Hi havia tres motius pels quals vam defensar el vot negatiu: el jurídic, l’ecològic i l’econòmic. Jurídicament perquè el Marroc estava negociant amb uns recursos que no li pertanyen ja que les aigües del sàhara occidental són de fet un territori ocupat i per tant l’acord ignora els drets del poble sahrauí, violant així el dret internacional. Ecològicament perquè els acords de pesca haurien de realitzar-se sobre estocs que comptin amb excedents, mentre que els d’aquella zona pateixen de sobrepesca. I econòmicament perquè la rendibilitat de l’acord s’ha demostrat el pitjor dels d’aquest tipus i suposa un malbaratament per als comptes europees.

Per tot això crec que el vot d’avui corregeix un error històric i estableix un precedent per a futurs acords, sigui amb el Marroc o amb un altre país, ja que posa de manifest la importància dels drets humans al negociar “.

Aquesta és la meva intervenció del dilluns:

En CAST:

COMUNICADO DE PRENSA – Estrasburgo, 14 de diciembre 2011

Acuerdo de UE-Marruecos/ Sahara Occidental
El Parlamento Europeo rechaza dar consentimiento a ampliación Acuerdo de Pesca UE-Marruecos

En una votación histórica el Parlamento Europeo ha rechazado dar hoy su consentimiento a la ampliación del controvertido Acuerdo de Pesca UE-Marruecos. El Eurodiputado de ICV y vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva i Rueda, explicó:

“Desde Verdes/ALE celebramos el resultado de la votación (326 en contra del acuerdo, 296 a favor). Tras meses de negociaciones, deliberaciones y debates tensos y complejos en medio de una dura presión de parte de algunos gobiernos, como el marroquí y el español, al final la mayoria del Parlamento ha respondido de forma coherente y justa al rechazar dicho Acuerdo.

“Apoyar dicho acuerdo hubiera ido en contra del derecho internacional y hubiera supuesto una bofetada a los derechos del pueblos saharaui. Había tres motivos por los cuales defendimos el voto negativo: el jurídico, el ecológico y el económico. Jurídicamente porque Marruecos estaba negociando con unos recursos que no le pertenecen puesto que las aguas del sahara occidental son de hecho territorio ocupado y por tanto el acuerdo ignora los derechos del pueblo saharaui, violando así el derecho internacional. Ecológicamente porque los acuerdos de pesca deberían realizarse sobre estocs que cuenten con excedentes, mientras que los de aquella zona sufren de sobrepesca. Y económicamente porque la rentabilidad del acuerdo se ha demostrado el peor de los de este tipo y supone un despilfarro para las cuentas europeas.

Por todo ello creo que el voto de hoy corrije una error histórico y sienta un precedente para futuros acuerdos, sea con Marruecos o con otro país, y pone de manifiesto la importancia de los derechos humanos al negociar”.

In ENGL


EU-Morocco  fisheries agreement/Western Sahara

EP rejects  shameful agreement; Commission must go back to drawing board

 

The European  Parliament today voted not to give its consent to a controversial EU-Morocco  fisheries agreement (1). The Greens warmly welcomed the outcome of the vote  and called on the Commission to come forward with a revised proposal under  which the waters of Western Sahara are  excluded from the EU-Morocco fisheries agreement. After the vote, Green  fisheries spokesperson Raül Romeva said:

“Today’s vote to  reject the controversial EU-Morocco fisheries deal sends a strong message that  the EP will not accept any deal that ignores the rights of the people of  Western Sahara and is in conflict with  international law. The European Commission must now go back to the drawing  board. Any future EU-Morocco fisheries agreement must exclude Western Saharan  waters, over which the Moroccan government has no rights. This agreement is a  shameful stain on EU foreign policy and it is time it was consigned to the  past.”

(1) The EU  Commission is seeking to renew the EU-Morocco fisheries agreement, which would  again give the EU the right to fish in Western Saharan waters despite the fact  the government of Morocco has no right to sell the resources of the non-self-governing  territory of Western Sahara under international  law. With the previous agreement having expired in February this year, the  Commission has proposed a temporary extension. This was today rejected by the  EP. The Commission will now have to come forward with a proposal for a new  agreement once the current extension  expires.

 

Foto: Pescadors al Sàhara Occidental. Font: Comissió Europea.

ITER no és el camí

0
La majoria del Parlament Europeu acaba de votar a favor de l’Acord entre aquest i el Consell segons el qual es garanteixen 1300 milions d’Euros del pressupost prorrogat al projecte de fusió nuclear ITER (es finançarà amb les partides de 2012-13) (1).

Els Verds hem votat en contra bàsicament perquè ho entenem com una despesa completament injustificada, i per què entenem que aquests diners es podrien posar en altres partides, també de caràcter investigador, però amb uns condicionaments de sostenibilitat, seguretat i rendibilitat molt millors que els de la fusió nuclear. En altres paraules, en termes generals ens oposem a continuar posant diners públics a ITER.

Les raons les ha exposat perfectament la nostra ponent a la Comissió de Pressupostos Helga Trüpel qui ha afirmat després de la votació:

“The EP has today rubberstamped, what is, a bad deal for European taxpayers. Nuclear fusion is a technology that will not be commercially-viable before 2050, if at all. Instead of wasting more public funds on the runaway ITER budget, the EU should pull the plug and focus on funding safe and sustainable energy technologies that can deliver a return in the short-term, like efficiency and renewables.

“Under this deal, ITER will remain a ticking budgetary time bomb, with a decision on how the €360 million should be funded under the 2013 budget having been postponed. There is a real risk that Council will again push for this funding to be included under the EU’s research budget, which would come at the expense of green technologies like renewables and energy efficiency. The Greens believe that no more public funding should be wasted on this project.”

(1) L’acord estableix que els 1300 milions d’Euros adicionals es finançaran amb els pressupostos de 2012 i 2013. 100 milions d’Euros estan ja planificats pel 2012, més 840 milions que s’hi afegirien de les partides no gastades de 2011. Els 360 milions extra es finançaran amb el pressupost de 2013.

O aquests altres dels meus col·legues francesos d’Europe Ecologie, Rivasi i Alfonsi:

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Strasbourg, le 13 décembre 2011

 

ITER Fusion nucléaire

C’est sans réfléchir que le PE donne son accord pour un financement supplémentaire à ITER

  

Le Parlement européen vient d’approuver un accord entre le PE et le Conseil qui autorise un fond supplémentaire de 1,3 milliard d’euros au projet de fusion nucléaire ITER. Ce fond sera prélevé sur le budget de l’UE pour la période 2012-2013. Ce compromis a été rejeté par le Groupe des Verts/ALE qui considère qu’aucun financement public ne devrait être consacré au projet ITER.

Réagissant à l’issue du vote, Michèle RIVASI, membre de la commission de la Recherche et de l’industrie a estimé que:

“Le projet ITER fait partie de ces éléphants blancs qui font rêver les politiciens: ils refusent dès lors tout esprit critique qui remettrait en cause des technologies dont ils n’ont aucune connaissance. Pourtant, de nombreuses thèses de chercheurs spécialisés dans la fusion par confinement magnétique alertent sur les dangereux phénomènes de disruption (explosion) qui pourraient avoir lieu dans les tokamaks, depuis des décennies.

 

Mais personne au Parlement européen ne sait ce qu’est un tokamak ou même une disruption, et ne souhaite pour autant s’y intéresser. Pourtant ce prototype fonctionnera avec des substances radioactives dangereuses qui représentent un risque non négligeable en cas d’accident. Autre révélation troublante: ce projet international à 15 milliards ne bénéficie d’aucune assurance. Qui paiera en cas de catastrophe? Cette irresponsabilité est grave d’autant plus que le site de Cadarache cumule les risques: qu’on arrête de répéter que les leçons de Fukushima ont été intégrées!”

 

François ALFONSI, membre de la commission du budget a pour sa part souligné que:

“Aujourd’hui, la droite et les socialistes européens ont décidé de poursuivre avec le financement du programme ITER pour 1,3 milliards euros pour 2012 et 2013 dont 360 millions qui devront être trouvés dans le budget 2013. Les programmes de recherche et de développement, notamment dans le secteur des énergies vertes, sont en grand danger pour l’année prochaine et le vote d’une résolution unilatérale par 6 Etats membres, dont la France, ne préfigure rien de bon.

 

L’orgueil des Etats qui s’obstinent à financer ITER est simplement inacceptable. Il empêche ces derniers, et en premier lieu Paris, de penser une autre politique énergétique en Europe après la catastrophe Fukushima.”

Intervenció Romeva sobre Acord Pesca UE-Marroc (Ple Estrasburg 12.12.11)

0

La meva intervenció de fa uns minuts al PE sobre Acord de Pesca UE/Marroc. votació dimecres al migdia.

Mi intervención de hace unos minutos en PE sobre Acuerdo Pesca UE-Marruecos. Voto mediodia del miércoles.

I recordo un cop més l?apunt de fa uns dies en què, juntament amb d?altres col·legues, donava les meves raons en forma d?un article que vàrem publicar a European Voice amb la intenció de mirar d?influir en la postura d?altres MEPs: Support for fisheries deal EU-Morocco would damage EU credibility / Votar a favor de l’acord de pesca UE-Marroc faria malbé la credibilitat de la UE

 

EUROPEAN VOICE

Support for fisheries deal would damage EU credibility

08.12.2011 / 04:31 CET

 

Extension of Morocco agreement must be rejected. The European Parliament will vote on a symbolically and practically very important issue next week (15 December): to grant or withhold consent to the EU fisheries agreement with Morocco (?Split over controversial fishing deal with Morocco?, 17-23 November). 

Since 2009, with the adoption of the Lisbon treaty, the Parliament has had new co-decision powers over a number of policy areas, including fisheries. The question now is: how will the Parliament use these new powers, and what responsibilities should be demanded from MEPs to uphold important principles?

The vote on the Morocco agreement is a clear example of a vote where the EU risks breaching a set of fundamental principles. Yet, to our surprise, the Parliament remains divided. Both the budget and development committees are recommending the agreement be rejected, but a majority of members of the fisheries committee recommend approval.

The content of the agreement is, in short, that EU taxpayers pay Morocco ?36 million per year in return for access for 119 EU vessels to the fisheries resources in ?waters falling within the sovereignty or jurisdiction of the Kingdom of Morocco?. There are at least three fundamental problems with this deal.

Firstly, not all the waters covered by the agreement fall within the jurisdiction of Morocco under international law. The territory of Western Sahara has never been decolonised by Spain, and has never been recognised as a legal part of Morocco. Morocco therefore has no legal right to sell its natural resources.

According to UN legal advice, it would be able to do so only if the agreement were in accordance with the benefits and wishes of the local Saharawi people. The Moroccan government has failed to show any such benefits or wishes. In fact, Morocco has avoided this question completely, neglecting to answer questions from the European Commission, and even declining to receive a planned delegation from the Parliament’s fisheries committee.

The credibility of the EU as an important global defender of international law is at stake here, even more so in light of the Arab Spring. Morocco is selling a natural resource of an occupied territory; the EU should be ashamed even to consider buying those resources.

The second principle breached in this agreement is that any exploitation of fisheries resources in a third country must be based on a surplus of fish not used by the local population. This requirement is based on the UN Law of the Sea. In Morocco‘s case, there is clearly no surplus. All fish stocks but one are overfished. Evaluations suggest even local fisheries need to be cut back.

The third principle is to be careful with taxpayers’ money. In this agreement, each ?1 invested by the EU produces just ?0.65: we actually lose money. Frankly, this is nothing else than blatant disrespect for EU taxpayers’ money.

According to an independent evaluation paid for by Commission, this agreement has been an ecological, economical and social failure, and benefits the EU less than any other fisheries agreement. MEPs should join us in voting against this agreement.

Isabella Lövin MEP
François Alfonsi MEP
Ivo Vajgl MEP
Norbert Neuser MEP
Raül Romeva i Rueda MEP

“El error está en entender el Estado del bienestar como un gasto y no como una inversión” (avui a Público)

3

Article d’avui a Público: Europa recorta su Bienestar con la excusa del euro.

http://www.publico.es/dinero/411484/europa-recorta-su-bienestar-con-la-excusa-del-euro

Extractes:

1. El error está en “entender el Estado del bienestar como un gasto y no como una inversión”, apunta Raúl Romeva, eurodiputado del grupo Los Verdes. “Una sociedad donde el Estado del bienestar es un pilar fundamental hace que la población sea más productiva”. Pero, “para gastar, hay que ingresar, y para eso hacen falta buenos mecanismos de persecución del fraude y fórmulas europeas de reparto”. 

2. En su libro Hay alternativas, los economistas Vicenç Navarro, Juan Torres y Alberto Garzón aseguran que el problema es de ingresos, no de gasto. Si el número de empleados públicos fuese similar al sueco (25% de la población frente al 9% de España), los servicios sociales serían de más calidad y se crearían cinco millones de empleos. Para financiarlo sería necesaria una estructura fiscal como la sueca, que permitiría recaudar 200.000 millones más al año, añaden.

3. Alejandro Cercas, eurodiputado socialista autor del informe al Parlamento Europeo que se opuso al intento de extender la jornada laboral semanal a 65 horas, recuerda que Europa se creó como “una economía social de mercado. Ahora parece que se ha renunciado a la parte social, cuya política se ha hecho subsidiaria de la económica”.

Article sencer a: Europa recorta su Bienestar con la excusa del euro. http://www.publico.es/dinero/411484/europa-recorta-su-bienestar-con-la-excusa-del-euro

Font foto: Manel Fontdevila/ Público.

Unió fiscal sí, però no així (una primera reacció a la Cimera de Brussel·les) ACTUALITZAT A LES 14.15

6
De moment sabem que després d’una llarga nit, els líders governamentals de la UE han acordat un pacte, intergovernamental esclar, entre els països de la zona euro més 6 països de la UE per aconseguir una major coordinació de les polítiques econòmiques i un pacte fiscal.

Coneixent només aquestes primeres conclusions, i pendent encara de com es concretaran aquestes propostes durant el dia d’avui, voldria advertir del següent:

Primer: Compte que els arbres no ens deixin veure el bosc. El problema no és que el Regne Unit no hagi acceptat un canvi de tractats, aquests sempre  han estat contra una unió monetària i fiscal per a tota la UE. El problema és la consolidació d’una arquitectura institucional antidemocràtica, que exclusivament respon als interessos d’Alemanya. No és Regne Unit qui ens du a una Europa a dues velocitats, sinó la constant erosió de les institucions comunitàries (la Comissió, el Parlament Europeu) i l’enfortiment del Consell. La no reforma de tractats i el pacte entre estats és una amenaça a la qualitat democràtica de la la Unió Europea. “

Segon: Fins ara, només veiem una pèrdua de la sobirania de la ciutadania cap als mercats financers, el BCE i l’FMI. Volem una unió fiscal, però no així. La negociació d’una nova governança econòmica no es pot fer entre 23 caps d’estats, requereix d’un procés més ampli, de debat públic i de clara delimitació de poders. És per això que demanem una resposta a la crisi a curt termini i més tard l’obertura d’un procés convencional de reforma de tractats.

Tercer: Confio encara que la proposta dels 23 reconegui la legitimitat del Parlament Europeu i els Parlaments Nacionals. Si no és així, el Govern espanyol que es posicioni en contra a la proposta. Em preocupa especialment, per exemple, que Rodriguez Zapatero i Rajoy se sotmetin al pacte fiscal a 23 sense tan sols presentar-lo prèviament al Congrés Espanyol ni explicar quines són les mesures a aplicar de reforma del mercat laboral i regulació financera.

I Quart: Finalment, vull destacar que aquest no és un pacte de governança econòmica, és un pacte que consolida les mesures neoliberals d’austeritat, disciplina fiscal, control pressupostari sobre els països amb dèficit i que només busca resoldre un problema: la crisi del deute sobirà. Els líders europeus semblen oblidar-se que l’economia europea pateix també d’una crisi bancària i d’una crisi econòmica, que necessita d’un pla d’inversió i de redistribució de la riquesa que generi ocupació i equitat.

Seguim pendents de Brussel·les.

(NOTA AL PEU: Aprofito per agraïr la immensa tasca que tants i tantes corresponsals de diversos mitjans estan duent a terme per mantenir-nos puntualment informats de com van les negociacions. Una tasca no sempre agraïda però altament necessària)

PRESS RELEASE – Brussels, 9 December 2011

 

EU summit

Stopgap summit outcome creates new uncertainty and fails to respond to immediate crisis

 

Commenting on the outcome of the EU summit on economic governance and the Euro crisis, Greens/EFA co-presidents Rebecca Harms and Dany Cohn-Bendit said:

“This stopgap outcome has prevented summit failure but the proposed intergovernmental treaty raises as many new questions as it answers. In terms of responding to the immediate sovereign debt and credit crisis, the summit is a fiasco, with EU leaders totally failing to deliver the necessary emergency financial backstop to extinguish the fire facing Eurozone sovereigns.

“While it is clear that the UK’s unrealistic demands could not be acceded to, the new proposed treaty represents the ultimate failure of the flawed intergovernmental approach to the crisis over the past two years. Quite apart from the legal uncertainty that will ensue from a new treaty, any new mechanism outside the EU treaty, from which the directly-elected European Parliament is excluded, will lack democratic legitimacy. The Greens will now push for the European Parliament to come forward with alternative proposals on treaty change to provide for a Euro based on stability and solidarity, and will use all available legal instruments to ensure the democratic process and the role of the parliament is respected.

“It is astounding that EU leaders continue to keep their heads in the sand as regards the immediate sovereign debt and credit crisis. With Italy and Spain facing considerable refinancing needs in the near future, a credible and commensurate backstop is needed to ward off the circling wolves in the sovereign debt markets. Instead, EU leaders have delivered yet another insufficient fudge. Not only are the proposed IMF contributions not enough, relying on the IMF as a backstop is the ultimate symptom of the failure to deliver an EU response. Supporting the ECB to back-up the Euro, granting the EFSF-ESM a banking license, with a view to ultimately creating a system of Eurobonds, is the only path that will draw a line under the crisis once-and-for-all. This summit’s failure means we will return to the same debate as soon as January.”

Foto: Merkel i Cameron. Font: EFE

Support for fisheries deal EU-Morocco would damage EU credibility / Votar a favor de l’acord de pesca UE-Marroc faria malbé la credibilitat de la UE

0
Finalment la setmana vinent debatrem i votarem a Estrasburg, en plenari, l’extensió d’un any per a l’Acord de Pesca de la UE amb el Marroc. Alguns i algunes diputades fa temps que hi lluitem en contra, i a la Comissió de Pesca vàrem perdre la votació per només dos vots donat que dos dels col.legues que havien de votar amb nosaltres (és a dir, en contra de la pròrroga) i van rebre instruccions precises de no fer-ho, de manera que van optar per ‘arribar tard a la votació’. Tot plegat demostra la gran sensibilitat del tema, i l’enorme pressió que el Marroc o països com Espanya i França estan fent.

Sabem que és difícil, sabem que ens enfrontem a un dels lobbies més poderosos dels que es mouen a Brussel.les, sabem que en aquest tema, i en tots els que tenen a veure amb el Marroc, i especialment amb el Sàhara, hi ha hagut històricament una connivència còmplice de part de la UE per mantenir la injusta i inacceptable situació de dominació sobre el Sàhara Occidental il.legalment ocupat. Però no ens rendim.

Dilluns, a Estrasburg, en tornarem a parlar, i un o dos dies després (encara no tinc l’agenda definitiva) ho haurem de votar. Llavors tornarem a mesurar forces.

De moment, i per mantenir els motors en marxa, alguns col.legues sensibles a la causa saharaui hem co-signat un article que avui publica l’European Voice amb la intenció de conscienciar aquells dels nostres col.legues que encara dubtin.   

 

 

EUROPEAN VOICE

Support for fisheries deal would damage EU credibility

08.12.2011 / 04:31 CET

 

Extension of Morocco agreement must be rejected. The European Parliament will vote on a symbolically and practically very important issue next week (15 December): to grant or withhold consent to the EU fisheries agreement with Morocco (“Split over controversial fishing deal with Morocco”, 17-23 November). 

Since 2009, with the adoption of the Lisbon treaty, the Parliament has had new co-decision powers over a number of policy areas, including fisheries. The question now is: how will the Parliament use these new powers, and what responsibilities should be demanded from MEPs to uphold important principles?

The vote on the Morocco agreement is a clear example of a vote where the EU risks breaching a set of fundamental principles. Yet, to our surprise, the Parliament remains divided. Both the budget and development committees are recommending the agreement be rejected, but a majority of members of the fisheries committee recommend approval.

The content of the agreement is, in short, that EU taxpayers pay Morocco €36 million per year in return for access for 119 EU vessels to the fisheries resources in “waters falling within the sovereignty or jurisdiction of the Kingdom of Morocco”. There are at least three fundamental problems with this deal.

Firstly, not all the waters covered by the agreement fall within the jurisdiction of Morocco under international law. The territory of Western Sahara has never been decolonised by Spain, and has never been recognised as a legal part of Morocco. Morocco therefore has no legal right to sell its natural resources.

According to UN legal advice, it would be able to do so only if the agreement were in accordance with the benefits and wishes of the local Saharawi people. The Moroccan government has failed to show any such benefits or wishes. In fact, Morocco has avoided this question completely, neglecting to answer questions from the European Commission, and even declining to receive a planned delegation from the Parliament’s fisheries committee.

The credibility of the EU as an important global defender of international law is at stake here, even more so in light of the Arab Spring. Morocco is selling a natural resource of an occupied territory; the EU should be ashamed even to consider buying those resources.

The second principle breached in this agreement is that any exploitation of fisheries resources in a third country must be based on a surplus of fish not used by the local population. This requirement is based on the UN Law of the Sea. In Morocco‘s case, there is clearly no surplus. All fish stocks but one are overfished. Evaluations suggest even local fisheries need to be cut back.

The third principle is to be careful with taxpayers’ money. In this agreement, each €1 invested by the EU produces just €0.65: we actually lose money. Frankly, this is nothing else than blatant disrespect for EU taxpayers’ money.

According to an independent evaluation paid for by Commission, this agreement has been an ecological, economical and social failure, and benefits the EU less than any other fisheries agreement. MEPs should join us in voting against this agreement.

Isabella Lövin MEP
François Alfonsi MEP
Ivo Vajgl MEP
Norbert Neuser MEP
Raül Romeva i Rueda MEP

 

Font foto: European Voice

I al març ens llancem a la piscina… amb una novel·la: ‘Sayonara Sushi’

1
Doncs sí. Finalment sembla que serà pel mes de març que la podrem tocar, olorar i, qui vulgui, fins i tot llegir. La meva primera incursió en la ficció: ‘Sayonara Sushi’.

I què és? Vaja, deixa-m’ho pensar. Sí, diguem que és una història, però sobretot una mirada. 

I tot plegat: per què? Bona pregunta, penso. Per casualitat? Massa fàcil. Perquè m’ha vingut de gust? Massa obvi. Perquè sí? mmm, no sé, massa taxatiu, potser. Pel plaer d’aprendre? Millor, molt millor, sí senyor, calent. Per la necessitat d’explicar? Una mica també, esclar.

Pensant-hi bé són molts els perquès, i potser, només potser, bussejant entre tant d’interrogant trobaria alguna resposta vàlida.

Sóc conscient que m’endinso en un món nou per a mi que fins ara només coneixia en la meva insaciable condició de lector. No és el primer llibre que publico, cert, però tot i així em sento novell. Certament per això, però també per l’enorme respecte que tinc pel dificil ofici d’escriure, confesso que he fet d’aquest fill literari un intensiu curs d’aprenentatge.

Des de l’inici m’ha obsessionat una cosa: que el resultat fos digne, insisteixo, tant per respecte a la gent que gaudeix llegint, com per la que viu (i alguna lamentablement malviu) d’escriure. Adscrit com estava fins ara al camp de l’assaig (que no tinc intenció d’abandonar, d’altra banda) era necessari que adaptés registres, estil, estructura i veu narrativa al nou format. I això, no ho negaré, ha comportat un exhaustiu treball de reciclatge del qual estic immensament agraït a tanta gent que, d’una manera o una altra, m’han ajudat en el procés.

L’Eva Piquer en parla avui, a l’Ara, en una inquietant i a la vegada suggerent peça. I com que encara estem acabant de perfilar alguns detalls relatius a l’edició, i convé guardar una mica de suspens, jo tinc poques coses més a afegir-hi, de moment. Això sí, ganes que la pugueu tenir a les mans, moltes. I nervis pel què en diran (direu)? Què coi, esclar que sí, també.

Frament de Benvinguts al món real, d’Eva Piquer, Ara, 7.12.11:

Romeva debuta amb una novel·la sobre tonyines i periodistes

Si ens aixequem ben d’hora, però ben d’hora ben d’hora, i ens posem a pencar, podrem fer meravelles. I si dormim tres nits per setmana fora de casa per imperatius laborals, fins i tot tindrem temps d’escriure novel·les. Pregunteu-ho si no a l’eurodiputat Raül Romeva, que debutarà com a novel·lista al març amb Sayonara Sushi (Rosa dels Vents en català i Plaza & Janés en castellà) i ja té molt avançat un segon llibre de ficció, amb la mateixa protagonista.

L’ecosocialista va gestar la trama un cap de setmana que es va quedar atrapat a Brussel·les per culpa d’aquell núvol de cendra volcànica. L’heroïna de la seva novel·la és periodista de TV3 en un context de retallades (i amb una Mònica com a directora). “No em podia imaginar que seria tant d’actualitat”, m’explica en Raül, amb un cafè de comerç pretesament just per testimoni.

La reportera Paula Ramos cobreix a Malta dues notícies interrelacionades: la sobreexplotació de la tonyina i el tràfic d’immigrants. “És una història sobre els límits personals i globals”. Amb aquesta novel·la amb notes d’ecothriller, l’autor defensa un periodisme que potser també està en perill d’extinció: “Si no podem donar la nostra mirada pròpia com a país, ens enfonsem”.

Romeva ha tastat la ficció amb ganes de quedar-s’hi. Els crítics no li fan gaire por: “Faig de polític. Estic acostumat a rebre crítiques, algunes justificades i moltes que no. Me les empasso, van amb la feina”. Però, ai, els llops del mundillo literari mosseguen allà on fa mal. Ja el va advertir un escriptor que l’ha ajudat amb la novel·la: “Raül, benvingut al món real”. Això és la selva.

 

Nota:

Sayonara Sushi‘ comença a aparèixer ja a les llistes de novetats pel març, com aquesta de Random House, o aquesta específica de i Plaza i Janés .

Font foto: Laura

L?Euro: de cara a la paret, i amb els braços en creu (podria ser un conte, però malauradament no ho és)

7

Ahir es van reunir la Sra. Merk i el Sr. Ozy, Directora i Mestre respectivament de l’Escola Europa. Un cop més havien de parlar de l’Euro, un alumne cada dia més díscol.

—A aquest Euro li cal disciplina, Sr. Ozy— va dir la Directora, una senyora no molt alta però amb una mirada i un to de veu que feia que tothom, fins i tot el Mestre, li tingués un altíssim respecte—. Castigui’l tota la tarda de cara a la paret, i amb els braços en creu.

El Mestre era un home rialler, d’ulls petits i enfonsats i un nas prou característic. Com la Directora, també era petit d’alçada, però ho dissimulava posant-se alces a les sabates.

Directora i Mestre tenien una relació singular. No es pot dir que fossin amics, però donades les responsabilitats de cadascú s’havien de trobar força vegades a la setmana, i al final van establir una sintonia prou estreta que els permetia, de tant en tant, dedicar-se mútuament algunes mostres d’afecte.

La seva relació, però, no escapava a la resta de mestres de l’escola, que se la miraven amb gran preocupació. I esclar, també se n’havien adonat tant l’alumnat com l’Associació de Mares i Pares.

—No és mal noi —va respondre el mestre, compungit—, però és cert que darrerament està una mica despistat. Em sembla que és per culpa d’algunes males companyies. Crec que darrerament jugava massa amb els bessons, el Deute i el Dèficit.

—Ah! —va exclamar la Directora—, ells un altre cop, oi? Doncs ara sí que haurem de prendre mesures dràstiques.

N’Ozy, que es temia el pitjor, amb prou feines va gosar preguntar:

—Què vol dir, exactament?

—Que ha arribat l’hora d’expulsar aquest parell. Ja n’hi ha prou! —va respondre taxativa la Directora.

—Però, i què farem amb l’Ocupació o la Justícia Social? —va preguntar novament el mestre, conscient que les dues noies tenien certes dificultats per seguir el curs i que sovint eren precisament els bessons qui més i millor les ajudaven a sortir-se’n.

—Res, ximpleries, està decidit!

—Però, Sra. Directora —balbucejava n’Ozy—, per fer això caldria modificar el Reglament de l’Escola. No seria millor consultar-ho amb els altres mestres, i fins i tot amb l’AMPA?

—Calla, calla, que encara es pensarien que manen alguna cosa, aquests. Tu fes-me cas, amic Ozy, que si em fas costat en això jo t’ajudaré quan ho necessitis, i no acabaràs com aquests deixats de Berlus i Papa a qui vaig haver de buscar substituts d’urgència. A més, tu pensa que fent això el Sr. Mercat, el lampista que tot ho arregla, veurà que tinc capacitat de lideratge i recuperarà la confiança que tenia en nosaltres, com a escola. I de pas espero que m’arregli aquest coi de gotera que tinc al despatx, noi, que quan plou l’aigua m’ho deixa tot fet un desastre.

Quan l’Ozy ja s’aixecava per sortir i explicar als Pares i Mares la decisió de la Directora, algú va trucar a la porta.

—Endavant! —va dir la Sra. Merk.

La porta es va entreobrir i el mestre nou va treure el cap, tímidament. Encara al llindar de la porta es va haver d’apartar per permetre sortir n’Ozy, que el va saludar amb un cop de cap. Només quan va estar segur que podia entrar va fer passar la resta del cos per la porta. Era alt, amb barba, i parlava pronunciant les esses d’una manera una mica estranya. 

—Bon dia, Sr. Raj —va dir la Directora convidant el nou mestre a asseure’s a la cadira que acabava de deixar lliure n’Ozy, davant l’escriptori.

—Oh, si us plau Sra. Directora, digui’m Mariano —va fer l’home mentre es deixava caure matusserament a la cadira.

—D’acord —va respondre ella, forçant un lleuger somriure—. Com vulgui. Miri, el cas és que l’he fet venir per explicar-li com van les coses, aquí dins.

—Esclar, esclar, Sra. Directora. El que vostè digui. Sóc tot orelles.

—Així m’agrada, amic meu. Crec que vostè i jo ens entendrem la mar de bé.

Font il·lustració: Plantu

Killing the Euro (by Paul Krugman)

4
Una altra interessant reflexió de Paul Krugman, un Nobel d’economia que diu coses que a molta gent molesta que digui un Nobel d’economia.

Killing the Euro (By PAUL KRUGMAN, for the NYT,  December 1, 2011)

Can the euro be saved? Not long ago we were told that the worst possible outcome was a Greek default. Now a much wider disaster seems all too likely.
True, market pressure lifted a bit on Wednesday after central banks made a splashy announcement about expanded credit lines (which will, in fact, make hardly any real difference). But even optimists now see Europe as headed for recession, while pessimists warn that the euro may become the epicenter of another global financial crisis.

How did things go so wrong? The answer you hear all the time is that the euro crisis was caused by fiscal irresponsibility. Turn on your TV and you’re very likely to find some pundit declaring that if America doesn’t slash spending we’ll end up like Greece. Greeeeeece!

But the truth is nearly the opposite. Although Europe’s leaders continue to insist that the problem is too much spending in debtor nations, the real problem is too little spending in Europe as a whole. And their efforts to fix matters by demanding ever harsher austerity have played a major role in making the situation worse.

The story so far: In the years leading up to the 2008 crisis, Europe, like America, had a runaway banking system and a rapid buildup of debt. In Europe’s case, however, much of the lending was across borders, as funds from Germany flowed into southern Europe. This lending was perceived as low risk. Hey, the recipients were all on the euro, so what could go wrong?

For the most part, by the way, this lending went to the private sector, not to governments. Only Greece ran large budget deficits during the good years; Spain actually had a surplus on the eve of the crisis.

Then the bubble burst. Private spending in the debtor nations fell sharply. And the question European leaders should have been asking was how to keep those spending cuts from causing a Europe-wide downturn.

Instead, however, they responded to the inevitable, recession-driven rise in deficits by demanding that all governments — not just those of the debtor nations — slash spending and raise taxes. Warnings that this would deepen the slump were waved away. “The idea that austerity measures could trigger stagnation is incorrect,” declared Jean-Claude Trichet, then the president of the European Central Bank. Why? Because “confidence-inspiring policies will foster and not hamper economic recovery.”

But the confidence fairy was a no-show.

Wait, there’s more. During the years of easy money, wages and prices in southern Europe rose substantially faster than in northern Europe. This divergence now needs to be reversed, either through falling prices in the south or through rising prices in the north. And it matters which: If southern Europe is forced to deflate its way to competitiveness, it will both pay a heavy price in employment and worsen its debt problems. The chances of success would be much greater if the gap were closed via rising prices in the north.

But to close the gap through rising prices in the north, policy makers would have to accept temporarily higher inflation for the euro area as a whole. And they’ve made it clear that they won’t. Last April, in fact, the European Central Bank began raising interest rates, even though it was obvious to most observers that underlying inflation was, if anything, too low.

And it’s probably no coincidence that April was also when the euro crisis entered its new, dire phase. Never mind Greece, whose economy is to Europe roughly as greater Miami is to the United States. At this point, markets have lost faith in the euro as a whole, driving up interest rates even for countries like Austria and Finland, hardly known for profligacy. And it’s not hard to see why. The combination of austerity-for-all and a central bank morbidly obsessed with inflation makes it essentially impossible for indebted countries to escape from their debt trap and is, therefore, a recipe for widespread debt defaults, bank runs and general financial collapse.

I hope, for our sake as well as theirs, that the Europeans will change course before it’s too late. But, to be honest, I don’t believe they will. In fact, what’s much more likely is that we will follow them down the path to ruin.

For in America, as in Europe, the economy is being dragged down by troubled debtors — in our case, mainly homeowners. And here, too, we desperately need expansionary fiscal and monetary policies to support the economy as these debtors struggle back to financial health. Yet, as in Europe, public discourse is dominated by deficit scolds and inflation obsessives.

So the next time you hear someone claiming that if we don’t slash spending we’ll turn into Greece, your answer should be that if we do slash spending while the economy is still in a depression, we’ll turn into Europe. In fact, we’re well on our way.

 

 

Foto: Paul Krugman. Font: Fred R. Conrad/The New York Times

A qui pertanyen els peixos?

4
Dimecres vàrem presentar al PE en Roda de Premsa la iniciativa que hem impulsat un grup de diputats de diferents grups amb la intenció que el Parlament adopti una Declaració en la que estableix, de forma clara i diàfana, que els recursos pesquers són un bé comú i que, per tant, no es poden privatitzar. No és un tema menor. En ple procés de Reforma de la Política Pesquera, hi ha moltes veus que clamen per privatitzar l’accés a aquest recurs cosa que, si s’acabés fent, seria un desastre, tant per als estocs com pel sector artesanal.

Just ara hem començat a recollir signatures d’altres col.legues. En necessitem 369. Ja hi estem treballant.

30.11.2011

DECLARACIÓN POR ESCRITO presentada de conformidad con el artículo 123 del Reglamento


sobre la pesca como un bien común,

por Guido Milana, Kriton Arsenis, Corinne Lepage, Maria do Céu Patrão Neves, Raül Romeva i Rueda

Fecha en que caducará: 15.3.2012

 

0047/2011

Declaración por escrito sobre la pesca como un bien común

El Parlamento Europeo,

          Visto el artículo 117 de la UNCLOS de 1982, según el cual todos los Estados tienen el deber de adoptar o de cooperar con otros Estados en la adopción de las medidas necesarias para la conservación de los recursos vivos de alta mar,

          Vistos el Acuerdo para promover el cumplimiento de las medidas internacionales de conservación y ordenación por los buques pesqueros que pescan en alta mar, de 1993, y el Código de Conducta para la Pesca Responsable de 1995 de la FAO,

          Visto el artículo 123 de su Reglamento,

A.         Considerando que el consumo de pescado a nivel mundial ha alcanzado un promedio récord de 17 kg por persona al año y representa más del 15 % de la ingesta de proteína animal de unos 3 millones de personas;

B.         Considerando que la sostenibilidad mundial de la pesca es un requisito previo para la conservación y el acceso de las generaciones futuras a este valioso recurso marino y que la concentración privada de su propiedad conlleva graves efectos negativos;

C.         Considerando la necesidad de una acción global para proteger este recurso y para conseguir que se lo considere un bien común, asegurando al mismo tiempo una distribución equitativa de los beneficios que genera;

1.         Pide a la Comisión acciones normativas a escala de la UE y de los Estados miembros para subrayar la importancia de la pesca como un bien común global, así como la aplicación de las medidas necesarias para la protección de los recursos marinos, el acceso y el uso sostenible de estos recursos, a través de la coordinación internacional, y una campaña de información para los ciudadanos europeos;

2.         Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, al Consejo, a la Comisión, y a los Gobiernos y Parlamentos de los Estados miembros.

Solució? Sí, governança econòmica / Solución? Sí, gobernanza económica

1

Romeva celebra que els populars i liberals exigeixin també una major governança econòmica europea.


El Parlament Europeu ha aprovat avui dos informes que indiquen clares línies sobre les mesures que el Consell i la Comissió haurien d’adoptar per avançar en la construcció d’una major governança econòmica. El vicepresident del grup dels Verds / ALE i Eurodiputat d’ICV, Raül Romeva i Rueda va dir respecte a l’informe sobre el Semestre Europeu:

“El semestre europeu busca coordinar a priori les polítiques pressupostàries i econòmiques de la UE i la zona. Desprès d’uns devastadors informes del Consell a països com Espanya on es recomanava la flexibilització del mercat laboral i l’extensió de l’edat de jubilació, entre altres coses, el Parlament Europeu és l’única institució comunitària que reclama que les polítiques de coordinació serveixin per generar ocupació i creixement. Totes les prioritats de l’Estratègia EU 2020 han de tenir el mateix valor, la igualtat entre homes i dones o la inclusió social no pot quedar relegada als equilibris macroeconòmics. A més, els programes de rescat i d’ajust han de garantir el desenvolupament social i sostenible i la creació d’ocupació, tenint en compte les particularitats de donada estat membre “.


D’altra banda, Romeva ha felicitat Ramon Tramosa pel seu treball integrador en l’informe sobre el Banc Central Europeu, on Els Verds / ALE presentar més d’un 1 / 3 de totes les esmenes i la majoria van ser adoptades. Romeva va destacar

“M’alegro profundament que no siguem ja només alguns els que demanem polítiques fiscals a la UE. La proposta de creació d’un únic ministre de Finances Europeu al costat d’un Tresor Europeu, em sembla una peça fonamental per dotar la UE de capacitat fiscal. La creació d’un Fons Monetari Europeu per garantir que el FMI no participi en la política europea de crèdit, reduint així la dependència dels Estats membres d’altres institucions internacionals és també una peça clau per sortir de la crisi. Lamentablement, no es proposa canviar els objectius del BCE però es reconeix l’important paper de la política monetària i s’assenyala que aquesta ha de responsabilitzar de la creació de bombolles d’actius. Finalment, l’informe adverteix dels efectes negatius d’un augment en els tipus d’interès en els països perifèrics com Espanya, Grècia o Itàlia. “

 ****

Romeva celebra que los populares y liberales exijan también una mayor gobernanza económica europea.

El Parlamento Europeo ha aprobado hoy dos informes que indican claras líneas sobre las medidas que el Consejo y la Comisión deberían adoptar para avanzar en la construcción de una mayor gobernanza económica. El Vicepresidente del grupo Los Verdes/ALE y Eurodiputado de ICV, Raül Romeva i Rueda dijo respecto al informe sobre el Semestre Europeo:

“El semestre europeo busca coordinar a priori las políticas presupuestarias y económicas de la UE y la zona. Luego de algunos devastadores informes del Consejo a países como España donde se recomendaba la flexibilización del mercado laboral y la extensión de la edad de jubilación, entre otras cosas, el Parlamento Europeo es la única institución comunitaria que reclama que las políticas de coordinación sirvan para generar empleo y crecimiento. Todas las prioridades de la Estrategia EU 2020 tienen que tener el mismo valor, la igualdad entre hombres y mujeres o la inclusión social no puede quedar relegada a los equilibrios macroeconómicos. Además, los programas de rescate y de ajuste deben garantizar el desarrollo social y sostenible y la creación de empleo, teniendo en cuenta las particularidades de  dada estado miembro”. 

Por otro lado, Romeva felicitó a Ramón Tramosa por su trabajo integrador en el informe sobre el Banco Central Europeo, donde Los Verdes/ALE presentaron más de un 1/3 de todas las enmiendas y la mayoría fueron adoptadas. Romeva destacó:

“Me alegro profundamente que no seamos ya solo algunos los que pidamos políticas fiscales en la UE. La propuesta de creación de un único Ministro de Finanzas Europeo junto a un Tesoro Europeo, me parece una pieza fundamental para dotar a la UE de capacidad fiscal.  La creación de un Fondo Monetario Europeo para garantizar que el FMI no participe en la política europea de crédito, reduciendo así la dependencia de los Estados miembros de otras instituciones internacionales es también una pieza clave para salir de la crisis. Lamentablemente, no se propone cambiar los objetivos del BCE pero se reconoce el importante rol de la política monetaria y se señala que ésta debe responsabilizarse de la creación de burbujas de activos.  Por último, el informe advierte de los efectos negativos de un aumento en los tipos de interés en los países periféricos como España, Grecia o Italia.”

Foto: El nou president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. Font: TV3