Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Unió fiscal sí, però no així (una primera reacció a la Cimera de Brussel·les) ACTUALITZAT A LES 14.15

De moment sabem que després d’una llarga nit, els líders governamentals de la UE han acordat un pacte, intergovernamental esclar, entre els països de la zona euro més 6 països de la UE per aconseguir una major coordinació de les polítiques econòmiques i un pacte fiscal.

Coneixent només aquestes primeres conclusions, i pendent encara de com es concretaran aquestes propostes durant el dia d’avui, voldria advertir del següent:

Primer: Compte que els arbres no ens deixin veure el bosc. El problema no és que el Regne Unit no hagi acceptat un canvi de tractats, aquests sempre  han estat contra una unió monetària i fiscal per a tota la UE. El problema és la consolidació d’una arquitectura institucional antidemocràtica, que exclusivament respon als interessos d’Alemanya. No és Regne Unit qui ens du a una Europa a dues velocitats, sinó la constant erosió de les institucions comunitàries (la Comissió, el Parlament Europeu) i l’enfortiment del Consell. La no reforma de tractats i el pacte entre estats és una amenaça a la qualitat democràtica de la la Unió Europea. “

Segon: Fins ara, només veiem una pèrdua de la sobirania de la ciutadania cap als mercats financers, el BCE i l’FMI. Volem una unió fiscal, però no així. La negociació d’una nova governança econòmica no es pot fer entre 23 caps d’estats, requereix d’un procés més ampli, de debat públic i de clara delimitació de poders. És per això que demanem una resposta a la crisi a curt termini i més tard l’obertura d’un procés convencional de reforma de tractats.

Tercer: Confio encara que la proposta dels 23 reconegui la legitimitat del Parlament Europeu i els Parlaments Nacionals. Si no és així, el Govern espanyol que es posicioni en contra a la proposta. Em preocupa especialment, per exemple, que Rodriguez Zapatero i Rajoy se sotmetin al pacte fiscal a 23 sense tan sols presentar-lo prèviament al Congrés Espanyol ni explicar quines són les mesures a aplicar de reforma del mercat laboral i regulació financera.

I Quart: Finalment, vull destacar que aquest no és un pacte de governança econòmica, és un pacte que consolida les mesures neoliberals d’austeritat, disciplina fiscal, control pressupostari sobre els països amb dèficit i que només busca resoldre un problema: la crisi del deute sobirà. Els líders europeus semblen oblidar-se que l’economia europea pateix també d’una crisi bancària i d’una crisi econòmica, que necessita d’un pla d’inversió i de redistribució de la riquesa que generi ocupació i equitat.

Seguim pendents de Brussel·les.

(NOTA AL PEU: Aprofito per agraïr la immensa tasca que tants i tantes corresponsals de diversos mitjans estan duent a terme per mantenir-nos puntualment informats de com van les negociacions. Una tasca no sempre agraïda però altament necessària)

PRESS RELEASE – Brussels, 9 December 2011

 

EU summit

Stopgap summit outcome creates new uncertainty and fails to respond to immediate crisis

 

Commenting on the outcome of the EU summit on economic governance and the Euro crisis, Greens/EFA co-presidents Rebecca Harms and Dany Cohn-Bendit said:

“This stopgap outcome has prevented summit failure but the proposed intergovernmental treaty raises as many new questions as it answers. In terms of responding to the immediate sovereign debt and credit crisis, the summit is a fiasco, with EU leaders totally failing to deliver the necessary emergency financial backstop to extinguish the fire facing Eurozone sovereigns.

“While it is clear that the UK’s unrealistic demands could not be acceded to, the new proposed treaty represents the ultimate failure of the flawed intergovernmental approach to the crisis over the past two years. Quite apart from the legal uncertainty that will ensue from a new treaty, any new mechanism outside the EU treaty, from which the directly-elected European Parliament is excluded, will lack democratic legitimacy. The Greens will now push for the European Parliament to come forward with alternative proposals on treaty change to provide for a Euro based on stability and solidarity, and will use all available legal instruments to ensure the democratic process and the role of the parliament is respected.

“It is astounding that EU leaders continue to keep their heads in the sand as regards the immediate sovereign debt and credit crisis. With Italy and Spain facing considerable refinancing needs in the near future, a credible and commensurate backstop is needed to ward off the circling wolves in the sovereign debt markets. Instead, EU leaders have delivered yet another insufficient fudge. Not only are the proposed IMF contributions not enough, relying on the IMF as a backstop is the ultimate symptom of the failure to deliver an EU response. Supporting the ECB to back-up the Euro, granting the EFSF-ESM a banking license, with a view to ultimately creating a system of Eurobonds, is the only path that will draw a line under the crisis once-and-for-all. This summit’s failure means we will return to the same debate as soon as January.”

Foto: Merkel i Cameron. Font: EFE



  1. Respecte al punt tercer, no cal que es preocupi: Vostès (els europarlamentaris espanyols) quan van descobrir l’aguila franquista a l’exemplar de la Constitución española que hi havia al Parlament europeu, el que van fer va ser canviar… d’edició (o potser van girar full?). No s’estranyi que al “nostre” Estat la democràcia sigui de tant baix nivell, si els “pares” de la Constitución (entre ells Jordi Sole-Tura) van parir un llibre d’aqueixes característiques… i els servs la van ratificar!

    Potser seria hora per a fer un referéndum per decidir si, ademés de seguir formant part de l’Estat espanyol, volem formar part d’un [dit finament] “club de copes” com és la UE.

    Atentament

  2. En alguns mitjans es parla que el Regne Unit va plantejar diversos punts a la negociació (les salvaguardes famoses) en que la resta d’europa havia de cedir i acceptar, si volien que el Regne Unit es quedés al vaixell.

    Raül, el document amb aquests punts concrets, amb les condicions de Cameron, és públic i està en algun lloc?
    Es que m’intento imaginar què demanaven en concret, per a q els resultés tan catastròfic.

  3. Raul,
    estic d’acord que l’acceptació d’aquest tipus de tractat hauria de passar pel congrés… sobretot perquè la organització actual de la Unió Europea és, bàsicament, a través dels estats i el nostre és parlamentari, no presidencialista.

    Ara, respecte a com es prenen les decisions. encara que no m’agrada no podem fer veure que la realitat no és la que és: no vam ser capaços d’aprovar una constitució que donava era un primer pas important per una autèntica gobernança política i democràtica d’europa, i ara seguim amb una europa d’estats gobernada per caps d’estat… i amb aquesta realitat és com s’estan prenen les decisions.

    I la crisi és amplia i requereix de diferents solucions, però per “redistribuir”, per “invertir” es necessiten diners, diners que els estats no tenen i que han de demanar (podriem haver estalviat més quan ens anava bé… però no ho vam fer), i o volem empobrir-nos més i més demanant els diners a interessos alts (perquè les nostres prespectives no són bones) o fem canvis que millorin les prespectives i, de retruc, el preu del diner.

    @wallas85 at twitter 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia, Europa social, Joves, Crisi (Respostes) i Green New Deal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent