enbapa59 |
dimarts, 20 de desembre de 2011 | 11:16h
  |  |
blog d'Enric Balaguer
|
|
enbapa59 |
dijous, 15 de desembre de 2011 | 15:51h
 Williams Styron és conegut com el novel·lista que va escriure La decisió de Sofia. A la foto teniu el cartell de la versió cinematogràfica. El 1990 va publicar La foscor visible. Crònica d’una follia. Es tracta d’un reportatge sobre l'estat depressiu que va sofrir durant uns mesos (ni tan sols arribà a un any) i que el va deixar, sovint, a punt del suïcidi. El llibre ha estat ara publicat en català per l’editorial Límits d’Andorra, en una traducció molt acurada de Joan Fontcuberta. Styron ens presenta de manera detallada el conjunt de sensacions que l’assetjaren i, a poc a poc, anaren prenent possessió del seu cos i de la seua ànima. Tot i que el quadre general pot anomenar-se depressió, l’autor deixa ben clar que cada persona i cada situació és única, i es resisteix a encabir el seu estat de manera simple en una designació genèrica. En el seu cas, no hi hagué cap trastorn maníaco-depressiu, en el sentit de passar d’estats d’eufòria a un d’enfonsament absolut; tot era simplement —i únicament— foscor. Al malestar, amb estats de pànic i d’ansietat, s’hi afegia l’insomni, la manca de concentració absoluta, el cansament, la poca força en la veu... El panorama induïa l’autor a posar fi a la vida. En aquest punt del relat, l’escriptor ens recorda la peripècia d’autors com Cesare Pavese, Albert Camus o Romain Gary que varen posar fi a la seua vida de manera voluntària. (n'hi ha més)
enbapa59 |
dimarts, 13 de desembre de 2011 | 16:29h
 L'estudi més complet sobre els moriscos de les comarques del sud valencià és, sens dubte, La senda de l'èxode. Els moriscos de la Marina Alta i la seua empremta després de 1609. El va publicar la MacMa (Mancomunitat Cultural de la Marina Alta) el 2009, tot just coincidint amb els quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscos. I els seus autors són Antoni Mas, Josep Mas i Jaume Noguera. El llibre, escrit amb una prosa afable i allunyada del fred academicisme, ens presenta de forma didàctica la pervivència mudèjar després de la conquesta. Els moments de tensió i els intents d'assimilació per part dels cristians. Després s'hi repassa el ban d'expulsió i les peripècies que seguiren: l'embarcament de la majoria i la rebel·lió d'aquells que es negaren a fer-ho. (n'hi ha més)
enbapa59 |
diumenge, 11 de desembre de 2011 | 22:59h
 Un déu salvatge de Roman Polanski ens encara, de nou, amb l'interior turbulent de l'ésser humà. La pel·lícula es basa en l'obra de Yasmina Reza que té el mateix nom. En resum, dues parelles, completament diferents, es reuneixen per tal d'abordar un fet violent que s'ha produït entre els seus fills. La diferència d'opinions, que en principi convoca el to més conciliador i entenimentat entre tots, dóna pas a una discussió que va en augment. A la fi, acaben llançant acusacions uns contra altres que escenifiquen frustacions personals i malestars de parella. La pel·lícula recorda altres obres de Polanski, com ara La mort i la donzella i Lunas de hiel (amb Hugh Grant i Peter Coyote). Sobretot, pel que fa a l'estructura teatral (tota l'obra transcorre en el menjador de la casa). (n'hi ha més)
enbapa59 |
dimarts, 6 de desembre de 2011 | 11:45h
 Quatre dies en la segona ciutat de Polònia m'han deixat molt bon gust de boca. El contrast entre el Mediterrani i les latituds centreeuropees és considerable. Per començar el fred, amb temperatures sota zero durant la nit i uns quants graus durant el dia. L'arquitectura de gran ciutat, on predominen les esglésies (Cracòvia és el centre de catolicisme polonés). Quasi un centenar d'esglésies i convents (més de vint monestir d'ordes masculins i deu de femenins) i una presència quotidiana d'hàbits, casulles i sotanes. (n'hi ha més)
enbapa59 |
dilluns, 28 de novembre de 2011 | 17:06h
 Pel·lícula sobre Jung (Michael Fassbender) i Freud (Viggo Mortensen). I en definitiva sobre la psicoanàlisi, bé que reduïda a les peripècies amoroses del Jung amb una pacient Sabina Spielrein (Keira Knightley). Es tracta d'una russa que sofreix una forta histèria a causa d'un pare sàdic. Jung cedeix al desig i manté una relació amb Sabina. Simultàniament, Freud i Jung marquen les diferències, el segon decantant-se cap a interpretacions més espirituals. Freud, en canvi, manté un esperit plenament científic, proper al materialisme. En aquest escenari, recreat amb brillantor, s'escenificà el món d'intel·lecte i de desig entre dos pensadors de primera magnitud. (n'hi ha més)
enbapa59 |
dijous, 24 de novembre de 2011 | 12:03h
 Llig, amb minuciositat, les notes sumàries del diari de 1985 que acaba de publicar Valentí Puig amb el títol de Rates al jardí. En general és una prosa que recull bons moments, reflexions oportunes, anotacions biogràfiques interessants... en una escriptura saborosa. Em resta el mal gust de boca, però, en llegir una anotació sobre J. Paul Sartre. De l'autor de la Nàusea, diu Puig que acompanyava els alumnes a casa de putes, que en la vida privada era maligne, que com a filòsof és acientífic. I acaba titllant-lo de "mentor de terroristes". (n'hi ha més)
enbapa59 |
dimecres, 23 de novembre de 2011 | 17:44h
 esperem asseguts en un banc polit pel frec de tots els qui esperen cada dia. tu mires el buit i jo et mire mirar. i sabem que no hi ha més que aquestes fines teranyines que ens uneixen l'un a l'altre i al buit
enbapa59 |
dimarts, 15 de novembre de 2011 | 17:20h
 Divendres i dissabte a Barcelona. Participaré al seminari de la Xarxa de Patrimoni Literari i Territori. http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/Tript.%20Patrimoni11%20ok.pdf Ací teniu alguns fragments de l'inici de la meua intervenció. "Les ciutats són agents importants tant en la creació, com en la difusió del patrimoni literari. Pel que fa a la creació és evident que alguns autors resten lligats a les ciutats que els han inspirat: Balzac i París, Pessoa i Lisboa, Kavafis i Alexandria, Pamuk i Istanbul, Magris i Trieste, Estellés i València, Rodoreda i Barcelona, Prudenci Bertrana i Girona... Com diu Kavafis en un dels seus versos traduïts per Riba, “la ciutat, on tu vagis anirà”. Podem afirmar que Mercè Rodoreda s’emportà a l’exili Barcelona, on va situar els personatges i les trames de les seues obres." (n'hi ha més)
enbapa59 |
divendres, 11 de novembre de 2011 | 15:29h
 ciutat de tràngols,cavalcades avingudes, ponts solcats en nits d'insomni, tèrbol atzucacs, esquinçades veus de vents sense horitzó, aldarull de monòlegs indesxifrables. curulla d'ones d'odi, ciutat del tràngol, un cementiri de somnis ofegats que des del llit-patíbul t'hem ofert en lent suïcidi. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosENLLAçOS PREFERITS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|