El segon llibre de memòries —o potser més autobiografia que memòries?— de Ventura Pons porta un títol bíblic: He tastat molts fruits de l’arbre de la vida. I té quelcom de bíblic, perquè tot balanç vital, fet amb sinceritat, s’hi aproxima. Ventura Pons en el llibre ens conta múltiples capítols de la seua vida artística
El poeta i arquitecte Joan Margarit(1938) acaba de publicar una autobiografia substanciosa: Per tenir casa cal guanyar la guerra. Hi trobem un recorregut pels seus avatars familiars en la Catalunya i l’Espanya— pobra, dura, lletja— dels anys quaranta i cinquanta. Si hi ha cap cosa que impregnava la vida durant l’època era una sensació de
No deu ser gens fàcil ser fill d’escriptora. Per la banda del pare tampoc, però potser d’una altra manera. Amb una mare escriptora, què pot fer un fill que també s’hi dedica? Sempre he pensat que l’obra de Sergi Pàmies era una construcció perfilada contra la de la seua mare, Teresa Pàmies (1919-2012). Si aquesta
En el número 303 de la Revista de Catalunya publique una reflexió sobre la nova Radio Televisió Velenciana. Comença així: El diumenge dia 10 de juny varen començar les emissions del nou canal de Radiotelevisió Valenciana: À Punt. S’obria així una porta que no s’hauria d’haver tancat mai, tot i que la situació de Canal
Novament tenim obra de Joseba Sarrionandia en català. La quarta, si no ho compte malament. Es tracta d’una selecció de la seua poesia amb un títol interrogador: És morta la poesia? L’edició és bilingüe èuscara i català i la traducció és d’Ainara Munt (Pol·len edicions). Els títols de l’autor basc no sempre l’encerten. Aquest tampoc.
Permagel d’Eva Baltasar ha estat tot un esdeveniment literari el 2018: sis edicions en uns pocs mesos. Certament açò no passa tots els dies en les nostres lletres. La novel·la ens presenta la vida d’una jove, primer estudiant, després llicenciada en història de l’art que es buscarà la vida per ciutats d’Europa, cuidant xiquets o
L’autor de Sàpiens ens deixa un nou llibre amb preguntes crucials: 21 lliçons per al segle XXI. Jueu laic amb pràctiques de meditació budista, Juval Noah Harari és un historiador capaç de pensar el moment que vivim —i els canvis presents i pròxims— amb una lucidesa espectacular. No és que l’intel·lectual d’Israel vaja donant respostes
Després d’haver editat uns quants llibres de l’autor kenyà Ngûgî wa Thiong’o, ara l’editorial Raig verd ha publicat Lluitar amb el diable. Memòries de la presó. Com avança el subtítol, es tracta d’un text sobre l’empresonament de l’escriptor, durant l’any 1978 a Kamiti, un centre penitenciari d’alta seguretat a Kenya. Una matinada es presentaren a casa
L’assaig té una forma larvada que és el columnisme d’alguns diaris i ara també d’alguns blocs. El professor Miquel Berga, després de cultivar-lo tot deixant un article dominical en El Punt Avui, ha publicat el volum Un aire anglès, Edicions del Periscopi, on n’arreplega una selecció en forma de diccionari. El llibre, s’ho val. L’aire britis
L’editorial Raig verd ha posat a la nostra disposició els llibres de l’escriptor kenyà Ngûgî wa Thiong’o nascut el 1938. S’han traduït una part de la seua obra autobiogràfica i dos assajos força significatius: Descolonitzar la ment (2017) i Desplaçar el centre (1917). El primer és un conjunt de quatre textos on l’autor fa recompte
El darrer assaig dels premis d’Alzira, que organitza l’editorial Bromera, ha estat per al dietari Llum a l’atzucac del poeta Ramon Ramon. L’autor reincideix en el gènere perquè va publicar, ara fa un temps, Dins el camp d’herba, un prodigiós especiem del gènere de Montaigne on ens acostava el seu món. Ara, simplement, el continua
La passió literària travessa els escrits de Teresa Costa-Gramunt publicats amb el títol d’Arguments escrits (editorial Comte d’Aure). I és encomanadissa. L’autora hi convoca autors, obres, idees, records personals (la màquina d’escriure de la tieta, la primera càmera de fotos…), viatges, alguna que altra vivències i va deixant caure observacions, digressions, engrunes reflexives. El món
Coneixíem Antoni Seva per dos llibres significatius Alacant: 30.000 pieds-noirs, referent mític amb què Eliseu Climent va iniciar la seua producció editorial, el 1968. Catorze anys després publicava Quadern d’ocis, en la mateixa plataforma. Un volum que va passar prou desapercebut tot i l’interés de les seues proses; diverses, en escriptura i en temes, humorístiques,
Pietro, un jove amant de les muntanyes que ha descobert de la mà del seu pare, manté el gust per la terra alpina a través de Grana, un llogaret perdut prop del Monte Rosa, on s’ha fet amic de Bruno. L’alta muntanya, que també hi guarda una desgràcia familiar, serà el centre de la vida
Ha estat una alegria trobar de nou (en una llibreria de vell) L’Alegria d’Ungaretti. Pense que és un dels millors llibres de poesia del segle passat. Es tracta d’una acurada edició bilingüe del 1985, en els mítics Llibres del Mall. La traducció és de Jordi Domènech i té un pròleg d’Haroldo Campos. La poesia de l’italià