A tall d'invocació

Radical(s) és el títol que Saïd el Kadaoui ha donat a l’assaig on reflexiona sobre les identitats en el context actual i, especialment, aborda la qüestió del gihadisme. Ho fa amb un coneixement psicològic, sociològic i també literari que connecta, a més a més, amb la seua biografia i amb la faena de psicoterapeuta. El recorregut del llibre és, per això, un compendi de teories i de reflexions sobre les identitats, de la mà d’escriptors com Hanif Kureishi, Salman Rushdie, Amin Maalouf… als quals cal afegir l’experiència personal i familiar de l’autor i el seu entorn professional. Tot plegat, un itinerari fecund, capaç d’explicar realitats complexes del mon dels nostres dies i la inquietant violència gihadista. Què hi ha al darrere de casos com el de Barcelona o Cambrils del 17-A? O de tants i tants altres a Europa. Què porta joves de pares marroquins o algerians, establerts ací i amb una certa estabilitat, a posar bombes i a immolar-se?

A dir veritat diu Kadaoui és que “molt sovint actuem con animals ferits. La raó és sensible i fràgil. L’odi, la por, la humiliació i la tristesa amenacen permanentment la seva estructura”. Per a molts joves fills de l’emigració, amb una sensació de fracàs i de buit, l’islam és “una manera de dir No”. De respondre al fet de no sentir-se europeus, a través d’una afirmació absoluta i rotunda en l’islam. I en el pitjor islam, aquell que alimentat pel salafisme fa una interpretació pobra i literal de les escriptures; o bé el corrent wahhabita que, a més de realitzar una lectura pobra dels llibres sagrats, defensa la violència. En el fons, hi ha, segons Kadaoui, una resposta que es dona sovint en el camp personal: culpar els altres de tots els mals.

El punt de fracàs que condueix a la violència no és altre que la incapacitat d’acceptar una identitat polifònica, a parer de l’escriptor. El terme, en paraules de Edgar Morin, seria el d’identitats múltiples. Perquè la identitat més que una realitat estàtica i monolítica —com sovint la voldríem— és “un continent flexible i elàstic”. Un recipient, diu Kadaoui, on caben totes les nostres vivències. I en perpetu diàleg entre elles. Cal reconèixer també la nostra fragilitat afectiva, més que més, en aquest món canviant, accelerat, decantat a la vida material.

Kadaoui posa sobre la taula un munt de qüestions: des de les dinàmiques col·lectives (i els capteniments grupals), fins a la involució i decadència del món musulmà. Certament, el que permetria suavitzar  allò que s’ha anomenat “xoc de cultures” seria el sorgiment d’unes societats laiques en els països islàmics. Per què no ha succeït o bé no succeeix ara?

Sovint la teoria o les idees exposades per psicòlegs o per escriptors, s’acompanyen de casos pròxims contats des de l’experiència de manera directa i amena per Kadaoui. A Radical(s) mai la peripècia humana és substituïda per l’abstracció o per idees generals. El resultat és un llibre que clarifica i permet entendre assumptes bàsics i que es llig de forma plaent, tot i abordar qüestions palpitants i complexes. Són difícils per la conjuntura, i pel centrifugat galopant de la globalització que ens empeny al rendiment, a la competitivitat, a seguir una vida d’autòmats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!