L'ENORME FRACÀS DE LES POLÍTIQUES D'AUSTERITAT: EL CAS DE GRÈCIA
Article publicat per Vicenç Navarro, 16 de maig de 2012
Aquest article assenyala que les polítiques d’austeritat imposades a Grècia per la troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) així com el Consell d’Europa i el binomi Merkel-Sarkozy, han conduït a aquell país a una enorme recessió. La insistència d’aquests organismes a continuar imposant aquestes polítiques “extremistes” està generant una resposta saludable de rebuig per part de la majoria de la població i dels partits polítics que, paradoxalment, els mitjans d’informació (que són més de persuasió que d’informació ) els defineixen com a “extremistes”.
Durante más de cuatro años se han estado promoviendo a lo largo de la Unión Europea unas políticas de austeridad que han estado dañando el bienestar de las clases populares. Los dos componentes más importantes de estas políticas han sido los recortes de gasto público, incluyendo el gasto público social (tanto en las transferencias –como las pensiones- como en los servicios públicos del Estado del Bienestar –como sanidad, educación, servicios sociales, servicios domiciliarios a las personas con dependencia o escuelas de infancia, entre otros-) y la reducción de los salarios. La justificación de tales políticas ha sido recobrar la confianza de los mercados financieros internacionales y la competitividad de la economía, recuperando con ello el crecimiento de la economía y la producción de empleo.
Pues bien, en lugar de alcanzar estos objetivos, se ha conseguido todo lo contrario. En ninguno de los países donde se han aplicadon tales políticas se ha estimulado la economía. Lo que sí han conseguido, es crear una enorme recesión, que en algunos países ha llegado a ser una Gran Depresión. El caso más evidente, aunque no el único, de la ineficacia de tales políticas, ha sido Grecia. Según el Fondo Monetario Internacional (uno de los mayores proponentes de tales políticas de austeridad), aplicando estas políticas durante los últimos cuatro años, la economía de Grecia ha ido empeorando año tras año, con el consiguiente descenso del nivel de vida de las clases populares. Los salarios son casi un 16% más bajos de los existentes al principio de la crisis, con un crecimiento muy acentuado del desempleo durante este periodo, habiendo alcanzado ya un 20% de la población activa. La deuda pública, cuya reducción era un elemento deseado en tales políticas, se ha disparado llegando a un 135% del PIB, la cifra más elevada en la historia reciente de aquel país.
Sólo los dogmáticos fundamentalistas de la fe neoliberal, totalmente impermeables a la evidencia científica, y cuyo número es muy elevado en los foros económicos y financieros españoles y sus fundaciones, como Fedea (financiada por grandes grupos bancarios y empresariales) y las revistas económicas, continúan acentuando la necesidad de seguir con tales políticas, fundamentalismo que ha contaminado a sectores de las izquierdas gobernantes europeas, cuya única diferencia es que indican que tales políticas, aunque necesarias, son insuficientes, exigiendo ahora políticas de estímulo del crecimiento económico además de las políticas de austeridad. Como he indicado en otro artículo (ver mi artículo “Las propuestas de François Hollande son insuficientes para salir de la crisis”, Público digital, 10.05.12), tales medidas de estímulo de crecimiento serán insuficientes, pues la causa de la enorme recesión es la escasa demanda creada por los dos componentes de las políticas de austeridad citadas anteriormente, es decir, los recortes de gasto público y la reducción de salarios.
La situación en Grecia. Los maliciosamente llamados “extremistas” llevan razón.
La población griega es plenamente consciente de que las políticas de austeridad están en el centro de sus problemas. La gran mayoría del electorado las rechazó en las últimas elecciones al Parlamento griego. Los grandes perdedores de tales elecciones fueron el Partido Conservador y el Partido Socialdemócrata, PASOC, sostenedores y promotores de tales políticas de austeridad. Sumando sus votos consiguieron sólo un tercio de los votos emitidos. Los otros dos tercios fueron a partidos que tenían en el centro de sus propuestas electorales el rechazo a tales políticas. A tales partidos se les define como “extremistas” por parte de los medios de mayor difusión españoles, mientras que definen a los partidos que han llevado a la ruina a Grecia, causando un enorme dolor a las clases populares como “razonables”, “maduros políticamente”, ”llenos de sentido común” y otros calificativos aprobatorios de tales partidos. Esta clasificación de los partidos griegos por parte de tales medios muestra una vez más que su objetivo no es informar, sino persuadir a la población.
Frente a esta realidad hay, como bien señala Dean Barker (una de las mentes económicas más clarividentes de EEUU), dos alternativas para Grecia. Una es su salida del euro. Tal salida crearía problemas graves pero solucionables en un periodo de tiempo relativamente corto. El caso más claro de ello es la salida de Argentina de la paridad de su moneda, el peso, con el dólar estadounidense, desoyendo las instrucciones del FMI. Su economía bajó durante el primer año, pero, al recuperar el control de su propia moneda, pudo rápidamente recuperarse, siendo a partir del segundo año el país de América Latina que creció más rápidamente.
Un tanto parecido ocurriría en Grecia. La elección que se presenta a un futuro gobierno griego es o continuar la situación actual por más de diez años, que condena a Grecia a una situación que debería considerarse intolerable, o llevar al país a una transición muy dura económicament por uno o dos años para recuperarse más rápidamente después de ello. Esta alternativa, aunque podría ser la mejor para Grecia, es probable que no ocurra, pues es la menos deseada por la banca alemana, ya que tal salida crearía una situación difícil para el sistema financiero europeo dominado por tal banca. Las expresiones de que el gobierno alemán o el Banco Central Europeo (BCE) desean “expulsar” a Grecia del euro parecen desconocer la dependencia de la banca alemana de los fondos prestados a Grecia y a otros países PIGS. La salida de Grecia del euro afectaría negativamente el sistema financiero europeo, centrado en la banca alemana.
La otra alternativa es que cambiaran las políticas de austeridad en la Unión Europea y en la Eurozona, permitiendo la recuperación de la economía griega. La elección de François Hollande ha creado esta esperanza. He señalado que las políticas de François Hollande, aunque insuficientes, podrían abrir las puertas a otras medidas más relevantes para la solución de la crisis griega, incluyendo la anulación de las políticas de austeridad. Ahora bien, se está dando excesiva importancia a la elección de una persona o de un líder como motivador de cambio. En esta visión de como se realizan los cambios históricos (que erróneamente se interpreta como protagonizada por grandes hombres, y sólo de vez en cuando por algunas grandes mujeres) se considera que la elección de Hollande puede significar el cambio necesario. La historia, sin embargo, no la escriben grandes figuras, sino millones y millones de personas anónimas que con sus movilizaciones fuerzan los cambios. El mismo François Hollande que hace ahora propuestas progresistas, como gravar al 75% las rentas de los millonarios, se había opuesto a ella sólo un año antes, criticando tal medida como “confiscatoria” (tal como la definía también Sarkozy). El hecho de que cambiara se debió a la enorme movilización y agitación de los movimientos sociales, incluyendo, entre otros, los sindicatos, hacia el establishment francés y las instituciones europeas a las que éste servía. De ahí la necesidad de que para que haya cambios en las políticas europeas se realicen movilizaciones que fuercen el rechazo a tales políticas de austeridad que están en la raíz del problema. Sin que estas políticas cambien, no habrá salida de la recesión. La experiencia histórica así lo demuestra.
MÉS PERSONES PROTESTANT CONTRA LES RETALLADES QUE ASSISTENTS A L'ACTE DE LA GENERALITAT A L'ALCÚDIA
Ahir 15 de maig, la Generalitat Valenciana organitzava un acte públic a l'Alcúdia per explicar la política de retallades que estan aplicant a l'educació, la sanitat, l'ajuda a la dependència, la cooperació i solidaritat, el transport públic...
L'acte, programat per a les 19:30 a la Casa de la Cultura, estava a càrrec del Delegat de la Generalitat a la província de València, Rafael Soler, alcalde de la Pobla Llarga.
Paral·lelament es va convocar per les xarxes socials una concentració de protesta contra les retallades en la que participaren més de 50 persones que reberen amb xiulits i crits de "No a les retallades" al representant de la Generalitat.
Cal destacar que només 7 persones, entre elles l'alcalde de Benimodo, assistiren a la xerrada de l'alcalde de la Pobla Llarga, als que se sumaren alguns més dels manifestants. És a dir que els concentrats contra les retallades superaren en 10 vegades als assistents a l'acte de la Generalitat.
Va ser molt comentat entre els assistents l'absència de regidors i dirigents del PP de l'Alcúdia a l'acte organitzat.
NO A LES RETALLADES!!
SÍ A UNA EDUCACIÓ I UNA SANITAT PÚBLIQUES I DE QUALITAT!!
EL MINISTERI D'HISENDA NO APROVA EL PLA D'AJUST DE L'ALCÚDIA
ARBITRARIETAT I INDEFENSIÓ EN UNA DECISSIÓ INCOMPRENSIBLE
El Govern pretén elaborar els pressuposts municipals de més de 2.000 ajuntaments en el que sembla una volta al franquisme
Compromís critica el Decret del Govern que agreujarà el finançament dels ajuntaments
L'Ajuntament de l'Alcúdia està vivint un situació incomprensible com a conseqüència de la qualificació desfavorable del Pla d'Ajust que es va comunicar el passat dia 2 de maig. Des de Compromís per l'Alcúdia podem qualificar com arbitrària l'actitud del Ministeri d'Hisenda que no ha explicat de manera clara els motius del rebuig i constata la indefensió de l'Ajuntament al que se li impedeix presentar al·legacions o rectificacions que puguen fer que el Pla siga aprovat.
El Ministeri d’Hisenda no ha comunicat els criteris utilitzats per a que uns pobles hagen vist aprovats els seus plans d’ajust i altres no. Compromís per l’Alcúdia, que no ha vist cap document que justifique la valoració desfavorable del Ministeri, considera que aquesta situació d’indefensió i arbitrarietat hauria de ser denunciada pel propi Ajuntament alcudià si continuen sense donar-se explicacions.
La situació és tan kafkiana que ningú, ni probablement el propi Govern, sap que va a passar ara o com es va procedir per a pagar les factures pendents. El decret que aclarisca aquesta situació encara està per redactar, la qual cosa augmenta la indefensió de l'Ajuntament.
Contrasta aquest comportament del Govern amb la transparència que haurien de tindre totes les administracions públiques, màxim quan s'està tramitant l'anomenada Llei de Transparència. La deriva autoritària de l'actual Govern s'incrementa després d'escoltar les declaracions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, afirmant que els pressuposts municipals de més de 2.000 ajuntaments que no han presentat plans d'ajust serien elaborats des del Govern que a més definiria les competències municipals. Tot menys elaborar una Llei de Finançament Local justa que està pendent des de fa 33 anys.
El Pla d'Ajust va ser aprovat en el Plenari del passat 28 de març amb els vots favorables del PSOE i Compromís per l'Alcúdia i l'abstenció del PP. És a dir sense cap vot en contra. Aquest Pla obeïa a un Decret del Govern que tenia per objectiu el pagament de les factures pendents del consistori. En el cas de l'Alcúdia aquestes factures pujaven a 2.683.314 euros, encara que aquesta quantitat s'ha quedat finalment en 2.088.157 euros. Mirar el Pla d'Ajust ací: http://www.lalcudia.com/temp_arxius/12_Pla%20ajust%20entitat%20local.pdf
Compromís per l'Alcúdia votà favorablement donat que el Pla presentat no implicava l'adopció de mesures traumàtiques com acomiadament de personal, pujada d'impostos o retalls significatius en educació o serveis socials. Llegir més ací: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/218990
El divendres 4 de maig tingué lloc una reunió dels portaveus dels tres grups polítics presents a l'Ajuntament de l'Alcúdia on es va comunicar que des del Ministeri d'Hisenda no s'havien donat explicacions clares i concretes del perquè de la negativa a aprovar el Pla d'Ajust. La comunicació del Ministeri citava com a motius els següents:
- No recollir ingressos corrents suficients per a finançar les seues despeses corrents i l'amortització de les obligacions d'endeutament.
- Elevada càrrega financera en relació a les obligacions reconegudes netes.
- Elevat nivell d'endeutament.
Encara que aquestes dos darreres raons són certes, no deixen d'estar dins dels límits fixats per la legislació en matèria d'endeutament i sabem que la situació d'altres ajuntaments als que se'ls ha aprovat el Pla és similar o pitjor que la de l'Alcúdia.
Compromís per l'Alcúdia, en el debat d'aprovació del Pla, es va mostrar molt crític amb el Decret aprovat pel Govern, ja que, encara que es mostrava favorable al pagament dels deutes als proveïdors, no solucionava el problema de finançament dels ajuntaments, en una situació delicada econòmicament molts d'ells. Igualment va criticar que el Govern no obligara a pagar el deute de la Generalitat amb l'Ajuntament, que puja a 455.390 euros.
Compromís va criticar molt durament que la banca europea haguera rebut del Banc Central Europeu 1 bilió d'euros, o siga 1.000.000.000.000 euros a un interès de l'1% i ara el crèdit amb els ajuntaments es vulga cobrar amb un interès del 5%. És a dir que, en realitat, el que es farà és finançar a la banca que rebrà un interès 5 vegades major que el seu. En resum un Decret injust, que jugava a favor dels bancs i en contra dels ajuntaments.
El moviment ciutadà del 15-M, dit dels indignats, torna al carrer un any després. Avui, en efecte, hi haurà concentracions a tot el món: en unes quantes ciutats del nostre país, també a un centenar de ciutats de quatre continents, com ara Berlín, Londres, París, Nova York, Rio de Janeiro, Seül i Sydney.
'No som mercaderia en mans de polítics i banquers' serà un cop més el lema de les convocatòres d'avui a les sis de la tarda a València. De totes maneres, per saber exactament hora i lloc a la resta de ciutats del món es pot consultar la pàgina de 'Democràcia real, ja!'.
Indignats de més de 34 països tenen previst reclamar de forma no violenta més justícia social i una millor distribució de la riquesa, així com condemnar la devastació mediambiental i la corrupció. Volen convertir les mobilitzacions en un fenomen global, i per això han creat a les xarxes socials el que en anglès s'anomena 'Global May' (#12M15M).
A València les consignes més importants seran, previsiblement, cinc. 'Ni un euro més per rescatar els bancs'; 'Educació i sanitat públiques de qualitat'; 'No a la precarietat laboral i no a la reforma'; 'Per un habitatge digne i garantit'; i 'Renda bàsica universal'. Els indignats buscaran prolongar les protestes com a mínim fins dimarts 15 de maig, per celebrar el primer aniversari del moviment a l'estat espanyol.
Ara farà precisament un any, les manifestacions convocades per diumenge 15 de maig a tot el país per la plataforma 'Democràcia real, ja!' van donar origen a les acampades que van ocupar les places de moltes ciutats durant més d'un mes i que van suposar l'origen i la consolidació del moviment, conegut des d'aleshores com a '15-M' en honor a aquella data.
Analistas y protagonistas del 15-M interpretan la situación política, social y económica en la que se celebra la jornada de movilizaciones de este sábado
La propera convocatòria internacional ja té data, i està cada dia més a prop: el 12 de maig tornarem a prendre els carrers a tot el món
per seguir construint aquest altre món possible
per apropar-nos a la democràcia que encara no tenim
per deixar de ser mercaderia en mans de polítics i banquers
Farà un any que prenem els carrers. Un any de descobriments, trobades, d'aprendre a organitzar-nos, de superar errors, d'informar-nos unes a uns altres, de construir juntes.
Perquè el camí a la dignitat és llarg, dissabte 12 de maig tornarem als carrers.
Ja farà gairebé un any des que la ciutadania crítica va decidir massivament no callar. I ho hem estat fent, dia darrere dia, en grups més o menys grans, més o menys lluny, treballant, organitzant-nos, aprenent.
Alguns feia temps, anys, que estaven en el camí. Alguns altres, han trobat el seu moment més tard. Alguns encara pensen que aquest “moviment” és una moda, una radicalitat, una pèrdua de temps. Ja els anirem trobant al camí a mesura que vagin entenent que és de sentit comú defensar que el que és de totes no es destini al benefici d'una minoria.
El 12m no és només la celebració d'haver-nos oposat. És un pas més en el despertar col·lectiu.
En la construcció d'aquest altre món que fa temps que alguns deien que és possible.
Us convidem a participar en l'organització d'aquesta nova trobada, perquè, és el que sigui que surti d'aquí ha de ser alguna cosa que fem entre tots, perquè només així tindrà sentit.
LA DESOCUPACIÓ A L'ALCÚDIA DESCENDEIX LLEUGERAMENT PERÒ ES MANTÉ PER DAMUNT DE 1.000
1.028 DESOCUPATS EN EL MES D'ABRIL
La desocupació a l'Alcúdia continua en xifres molt altes, superant els 1.000 desocupats, encara que aquest mes s'ha trencat la ratxa de quatre mesos d'augments consecutius.
Les xifres de l'atur referides al mes d'abril a l'Alcúdia han suposat un descens de 29 persones en les llistes de l'atur, el que suposa un 2'7%. Cal dir que aquest mes d'abril l'atur és inferior en 10 persones al d'abril de l'any passat.
En abril de 2008, abans de començar la crisi, la desocupació afectava a 401 persones, en abril de 2009 arribava a 870, en abril de 2010 a 958, en abril de 2011 a 1.038 i finalment en abril d'aquest 2012 a 1.028.
L’atur disminueix un 1% respecte a abril de 2011 (10 desocupats menys) i augmenta un 7'3% respecte a abril de 2010 (70 desocupats més), un 18'1% respecte a abril de 2009 (158 desocupats més) i un 156'4% respecte a abril de 2008 (627 desocupats més).
Ni les reformes de l'anterior govern de Zapatero ni la nova reforma laboral de Rajoy, amb la generalització de l'acomiadament a 20 dies d'indemnització front als 45 actuals, suposa una agressió sense precedents als treballadors i treballadores i ja està creant més atur i major precarietat al nostre país.
L'AJUNTAMENT DE L'ALCÚDIA CONTRA L'AMNISTIA FISCAL
APROVADA LA MOCIÓ DE COMPROMÍS AMB EL VOT CONTRARI DEL PP
El passat ple celebrat el 28 d'abril va aprovar una moció de Compromís per l'Alcúdia contra l'amnistia fiscal aprovada pel Govern, amb els vots favorables de Compromís i el PSOE i el vot contrari del PP.
El Govern d'Espanya acaba d'aprovar un gravamen especial tant per a les rendes no declarades localitzades fora d'Espanya com les ocultes dins del país, el que en la pràctica suposa una amnistia fiscal.
Malgrat que la mesura es vol justificar per l'obtenció d'ingressos addicionals per a les arques públiques, en la pràctica suposa perdonar un greu delicte com és el frau en el pagament d’impostos. Aquest greu problema ha suposat un minvament dels ingressos de l'Estat mentre que el govern del PP ha realitzat la major retallada de serveis públics de la història recent a l’Estat Espanyol.
Aquesta mesura d'amnistia fiscal és tremendament injusta, ja que qui s'acull a ella pagarà menys que si haguera tributat de forma convencional. De fet, una proposta similar va ser denunciada pel mateix Partit Popular al 2010per ser “impresentable”, “injusta” i “antisocial”
No sembla, a més, que aquesta mesura vaja a solucionar el problema del dèficit estatal, ja que encara que puga suposar l'obtenció d'ingressos puntuals, incentivarà a mitjà termini l'economia submergida del país i el desviament dels grans patrimonis estatals a paradisos fiscals a l'estranger.
L'amnistia fiscal anunciada per l'executiu rebaixarà la comissió de delictes fiscals "a preu de saldo". El gravamen especial del 10% que s'estableix és una taxa "blana" de les quantitats defraudades, ja que en el 72% dels casos provenen de grans fortunes i corporacions.
Aquesta amnistia fiscal atenta contra el principi constitucional d'igualtat tributària que, segons l'article 31 de la Constitució Espanyola, ha d'inspirar el sistema fiscal, ja que suposa un "greuge comparatiu" per als contribuents que vénen complint amb les seues obligacions fiscals, als quals es grava amb tipus de fins al 52% en l'IRPF, mentre que els defraudadors podran saldar els seus comptes amb hisenda pagant un 10% i evitant interessos, recàrrecs i sancions.
Aquesta amnistia suposa el reconeixement implícit del Govern a la incapacitat de l'Agència Tributària per a lluitar contra l'economia submergida. De fet, entre 1980 i 2008 la borsa de frau es va multiplicar per quatre, fins a arribar a un volum de 245.000 milions d'euros anuals, el que representa un impagament d'impostos d'uns 89.000 milions.
La moció de Compromís reclama al Govern d'Espanya l’anul·lació del gravamen especial a les rendes no declarades atès que es tractad’una amnistia fiscal encoberta que suposa una vulneració de la igualtat tributària que consagra la Constitució. Igualment reclama al Govern d'Espanya que reforce les mesures tècniques i materials per combatre el frau fiscal i recaptar els milions d’euros defraudats, sobretot per les grans fortunes i corporacions.
Després de haver sigut aprovada en el darrer Ple celebrat el 25 d'abril, ja pots consultar l'acta del Plenari municipal del 28 de març que hi adjuntem.
Et recomanem la lectura dels punts següents:
2- Moció de Compromís per l'Alcúdia sobre Ràdio Televisió Valenciana. Sí a RTVV, un servei públic fonamental, en valencià i de qualitat. APROVAT AMB ELS VOTS DE COMPROMÍS I PSOE I EL VOT EN CONTRA DEL PP.
3- Moció de Compromís per l'Alcúdia, sobre retalls i impagaments a les Escoles de Música. APROVAT PER UNANIMITAT.
4- Moció de Compromís per l'Alcúdia sobre ajudes pendents de pagament de la Generalitat en matèria d'agricultura.APROVAT PER UNANIMITAT.
5- Moció del PSOE sobre l'execució del corredor mediterrani.APROVAT PER UNANIMITAT.
8- Aprovació del Pla d'Ajust previst en el Reial Decret 4/2012 per al pagament de les factures pendents.APROVAT AMB ELS VOTS DE COMPROMÍS I PSOE I L'ABSTENCIÓ DEL PP.
*Cal tindre en compte que aquest pla ha sigut desestimat pel Govern pel que l'Ajuntament ha procedit a la seua lleugera modificació i tornar a enviar-lo a Madrid.
També pots consultar les actes dels altres plens celebrats en la plana web de l'Ajuntament www.lalcudia.com, en la secció Actes dels Plenaris que trobareu a mà esquerra en l'apartat d'Ajuntament.
Després de haver sigut aprovada en el darrer Ple celebrat el 25 d'abril, ja pots consultar l'acta del Plenari municipal del 29 de febrer que hi adjuntem.
Et recomanem la lectura dels punts següents:
3- Moció conjunta de Compromís per l'Alcúdia i el Grup Socialista sobre condemna de l'actuació de la Policia Nacional en la repressió de les manifestacions dels estudiants i demanant la dimissió de la delegada de Govern Paula Sánchez de León. APROVAT AMB ELS VOTS DE COMPROMÍS I PSOE I EL VOT EN CONTRA DEL PP.
5- Moció de Compromís per l'Alcúdia, davant la celebració del 8 de març Dia Internacional de la Dona, d'exigència de compliment de les lleis sobre igualtat i contra el tancament de les oficines d'ajuda a les víctimes del delicte de Carlet i Sueca. APROVAT AMB ELS VOTS DE COMPROMÍS I PSOE I EL VOT EN CONTRA DEL PP.
7- Moció de Compromís per l'Alcúdia contra la reforma laboral aprovada pel Govern. APROVAT AMB ELS VOTS DE COMPROMÍS I PSOE I EL VOT EN CONTRA DEL PP.
9- Aprovació de la concertació d'una operació de tresoreria de 2.100.000 euros amb la Caixa Rural de l'Alcúdia. APROVAT AMB ELS VOTS DEL PSOE I L'ABSTENCIÓ DE COMPROMÍS I PP.
10- Moció conjunta de Compromís per l'Alcúdia i el Grup Socialista contra la supressió de trens de Metrovalencia que afecten a l'eliminació de cinc trens diaris d’eixida i dos de tornada a l’Alcúdia en la línia 1 de FGV. APROVAT PER UNANIMITAT.
14- Sol·licitud al Consorci de Residus per a la suspensió de l'acord que aprova el macroabocador i la nova planta de residus al terme de Guadassuar. APROVAT PER UNANIMITAT.
15- Interposició d’un recurs contenciós administratiu contra l’acord del Consorci de Residus d’aprovar el macroabocador i la nova planta de residus al terme de Guadassuar. APROVAT PER UNANIMITAT.
També pots consultar les actes dels altres plens celebrats en la plana web de l'Ajuntament www.lalcudia.com, en la secció Actes dels Plenaris que trobareu a mà esquerra en l'apartat d'Ajuntament.
Com pots seleccionar directament els punts que més t'interessen sense necessitat de visionar tot el plenari et recomanem els següents punts:
2n. MOCIÓ DEL GRUP SOCIALISTA SOBRE RETALLADES DEL GOVERN ESPANYOL EN MATÈRIA D’EDUCACIÓ.
3r. MOCIÓ DEL GRUP COMPROMÍS PER L’ALCÚDIA SOBRE RETALLADES EN EDUCACIÓ DEL MINISTRE D’EDUCACIÓ. AUGMENT 20% ALUMNES PER AULA I PUJADA TAXES UNIVERSITÀRIES.
5é. MOCIÓ DEL GRUP COMPROMÍS PER L’ALCÚDIA SOBRE DECRET DE LA GENERALITAT SOBRE PLURILINGÜISME. SÍ AL VALENCIÀ.
9é. MOCIÓ DEL GRUP SOCIALISTA SOBRE RETALLADES DEL GOVERN ESPANYOL EN MATÈRIA DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL PER AL DESENVOLUPAMENT.
10é. MOCIÓ DEL GRUP COMPROMÍS PER L’ALCÚDIA RECLAMANT AL GOVERN ESPANYOL L’ANUL•LACIÓ DEL GRAVAMEN ESPECIAL A LES RENDES NO DECLARADES. NO A L'AMNISTIA FISCAL.
13é. MOCIÓ DEL GRUP SOCIALISTA SOBRE REDUCCIÓ D’INVERSIONS DEL GOVERN ESPANYOL EN LA COMUNITAT VALENCIANA.
14é. MOCIÓ DEL GRUP COMPROMÍS PER L’ALCÚDIA D’OPOSICIÓ A LES PROSPECCIONS PETROLÍFERES EN EL GOLF DE VALÈNCIA.
L'ALCÚDIA CONTRA L'AUGMENT DEL 20% D'ALUMNES EN LES AULES I LA PUJADA DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES
LA SITUACIÓ ECONÒMICA EN EL CENTRES EDUCATIUS TORNA A AGREUJAR-SE
LA CONSELLERIA DEU LES BEQUES DEL MENJADOR DES DE FA MÉS D'UN ANY I LES DESPESES DE FUNCIONAMENT DEL SEGON TRIMESTRE DE CURS
L'Ajuntament de l'Alcúdia ha aprovat una moció presentada per Compromís per l'Alcúdia, amb els vots favorables d'aquest grup i el PSOE -el PP es va abstindre- contra les mesures d'educació aprovades el passat divendres per Decret-Llei que suposen un brutal atac a l'ensenyament públic i a les condicions de treball del professorat, al mateix que un augment sense precedents de les taxes universitàries.
Les retallades proposades pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i aprovades pel Govern són una agressió sense precedents al sistema educatiu i representen un menyspreu als ciutadans que necessiten d’una educació cada vegada més eficaç i amb més qualitat.
Paco Sanz, regidor de Compromís per l'Alcúdia, explicà que al mateix temps la situació econòmica dels centres educatius s'ha tornat a agreujar, tornant al mateix punt que a principi de curs pels impagaments de la Conselleria d'Educació que deu als centres l'import de les beques de menjador des de fa més d'un any, des de l'1 d'abril de 2011. Aquesta situació està portant a una greu situació als menjadors escolars que ja no poden pagar a les empreses proveïdores. Tampoc s'han abonat les despeses de funcionament dels centres corresponent al segon trimestre -de gener a març- que es veuen obligats a restringir o anul·lar moltes de les despeses previstes.
Les mesures aprovades pel Govern suposen, entre altres, l'augment d'un 20% del nombre d'alumnes per classe -passant del màxim actual de 25 a 30 a primària i de 30 a 36 a secundària-, l'augment de les hores lectives dels professors, el brutal augment de les taxes universitàries o la disminució del pressupost per a beques.
L’Ajuntament de l’Alcúdia ha rebutjat el conjunt de mesures aprovades pel Govern ja que suposaran un retrocés brutal en la qualitat de l'ensenyament al nostre país i ha demanat la seua anul·lació. Igualment es demana la congelació de les taxes universitàries i l'augment de les beques durant els propers cursos perquè no hagen de ser les persones amb menys recursos els que paguen la situació econòmica.
Finalment es demana al Govern de la Generalitat Valenciana la no aplicació de les mesures aprovades en el sistema educatiu valencià.
PRIMER DE MAIG 2012. VOLEN ACABAR AMB TOT: TREBALL, DIGNITAT, DRETS
Ens mobilitzem aquest Primer de Maig, Dia Internacional del Treball, en un moment d'aprofundiment de la crisi econòmica i després del fracàs de les polítiques neoliberals aplicades, que no han fet més que augmentar la desocupació, la pobresa i la desigualtat.
El model social europeu cada dia més debilitat. Les mateixes institucions europees, escudant-se en "els mercats", estan atacant els drets laborals i socials amb retallades i reformes estructurals. El resultat: s'estén la crisi dels deutes sobirans i tornem al camí de la recessió econòmica.
El sindicalisme europeu té alternatives. Emetre eurobons, reformar el BCE per donar-li les competències dels altres bancs centrals, implantar un impost a les transaccions financeres, actuar contra el frau, acabar amb els paradisos fiscals, regular els mercats financers per posar-los al servei de l'economia real, harmonitzar fiscalment la UE, impulsar un pla d'inversions en xarxes de transport i activitats d'economia verda, reformar els Tractats perquè el govern de la UE sigui realment democràtic i respecti els principis que han configurat el seu model social, prolongar el termini per assolir els objectius de dèficit públic.
A Espanya, reformes injustes i polítiques ineficaces. La desocupació és un problema social de primera magnitud, sobretot el juvenil i el de llarga durada. El Govern ha invalidat el II Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva amb el qual es tractava de contribuir a la reactivació econòmica, a través de la contenció de salaris, preus i beneficis i de la reinversió de l'excedent empresarial en la millora de la competitivitat.
Davant d'això, ha promogut una reforma laboral brutal que facilita l'acomiadament i desequilibra les relacions laborals a favor de l'empresa, i que li ha estat contestada amb la vaga general del 29 de març. La dimensió de la mobilització confirma que la ciutadania reclama una rectificació. No obstant això, el Govern sembla no escoltar el malestar d'aquests milions de persones, ja que presenta uns pressupostos generals que demostren que la seva prioritat no és l'ocupació, sinó la retallada del dèficit.
Les propostes sindicals. En lloc d'amnistia fiscal, persecució del frau i redistribució de la càrrega impositiva perquè els qui tenen més recursos aportin més a la sortida de la crisi. Enfront del rescat del irresponsable sistema bancari, una reforma financera que garanteixi la tornada a l'activitat de les empreses. Més que una devaluació de salaris i condicions per guanyar en competitivitat, un canvi de model de creixement que impulsi la investigació, la innovació i la formació. Contra les retallades en els serveis públics essencials, la defensa de l'estat de benestar.
Entenem aquest Primer de Maig com la continuació de la vaga general, de manera que reclamem l'obertura d'un procés de negociació per canviar en profunditat la reforma laboral. Si no, el conflicte social seguirà obert.
MANIFESTACIONS. Alcoi 11h, passeig de l'Albereda. Alacant 11.30h, escales IES Jorge Juan. Castelló 11.30h, carrer Sant Lluís. Elx 11h, plaça de Barcelona. Elda 11h, plaça Castelar. València 11.30h, plaça Sant Agustí.
29 D'ABRIL. AMB L'EDUCACIÓ, LA SANITAT I ELS SERVEIS PÚBLICS NO ES JUGA.
MANIFESTACIÓ DIUMENGE 29 D'ABRIL, 11:30, PLAÇA DE SANT AGUSTÍ
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'ESTAT DE BENESTAR I ELS SERVEIS PÚBLICS
Manifest de la Plataforma en Defensa de l’Estat del Benestar i els Serveis Públics, davant la convocatòria de manifestacions del 29 d’abril.
La política de retallades i de reformes empreses pel Govern de l’Estat i el Govern valencià representen un deteriorament de més de 30 anys en la qualitat dels serveis públics bàsics, a més de no contribuir a millorar la situació de l’economia, sinó l’allargament del període de recessió econòmica.
En drets laborals s’ha imposat una reforma que fa més fàcil i barat l’acomiadament, que desequilibra la negociació col·lectiva, donant tot el poder a la part empresarial per modificar les condicions de treball.
En els drets socials i de ciutadania, les polítiques d’ajustament, que van començar al maig de 2010, s’han intensificat i comporten un greu deteriorament dels serveis públics: educació, sanitat, serveis socials, dependència, televisió pública, transport públic…
Alhora s’incrementa la quantitat de persones que no perceben cap tipus de prestació. La conseqüència directa és el minvament en la qualitat de vida de la ciutadania, especialment, la dels sectors més vulnerables: pensionistes, joves, dones, immigrants, persones amb discapacitat o dependència augmentant així la desigualtat, la pobresa i la marginació i la exclusió social.
El Govern sembla haver arribat a la conclusió que la nostra economia no pot competir en el mercat si no solta llast i entenen per llast els drets laborals i socials.
La retallada addicional de 10.000 milions d’euros posa de manifest quin era el programa “ocult del PP”. En educació 3.000 milions menys a força de reduir professorat, augmentar alumnat per classe o incrementar les taxes universitàries, la qual cosa deteriorarà la qualitat de l’ensenyament. En sanitat, 7.000 milions. De moment 3.500 a través del repagament dels medicaments que, per primera vegada, assumiran les persones jubilades, una retallada encoberta de les pensions que se suposava que no tocarien. Hui encara amaguen d’on pensen reduir la resta.
Enfront d’aquest panorama, el Govern de la Generalitat assumeix i aplica les retallades al País Valencià, que se sumen a la tisorada en els serveis públics decretat a l’inici de l’any. A més, la fallida financera en la qual està sumida la Generalitat agreujarà les conseqüències de qualsevol nova retallada plantejada.
Les organitzacions socials considerem que hi ha altres eixides a la crisi, que es poden incrementar els ingressos de manera justa i eficaç, que els serveis públics són un motor de l’economia, garantia dels drets de ciutadania i d’una societat equitativa.
Volen acabar amb tot, però ens mantindrem impassibles i continuarem lluitant, perquè amb l’educació, la sanitat i els serveis socials NO ES JUGA.
A CONTRACORRENT, ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, ACDESA, ALIANZA EN DEFENSA DEL SISTEMA PÚBLICO DE SERVICIOS SOCIALES PV, ASOCIACIÓN UNIFICADA DE GUARDIAS CIVILES, ATTAC PV, APOSTA JOVE, UGTPV, CAMPUS JOVE, CAVE-COVA, CA REVOLTA, COL-LECTIU LAMBDA, CCOOPV, COORDINADORA VALENCIANA DE ONGD, ESCOLA VALENCIANA, FACUA, FEDERACIÓN DE AMPAS VALENCIA (FAPA), FEDERACIÓN DE VECINOS DE VALENCIA, HERMANDAD OBRERA DE ACCIÓN CATÓLICA (HOAC), ISCOD, INTERSINDICAL VALENCIANA, INTERSINDICAL JOVE, JOC, JOVES D’ACCIÓ, PLATAFORMA PER LA SALUT MENTAL, PLATAFORMA PER L'ENSENYAMENT PÚBLIC, PLATAFORMA EN DEFENSA Y MEJORA DE LA SANIDAD PÚBLICA, PLATAFORMA VALENCIANA DE DRETS SOCIALS, COORDINADORA DE PLATAFORMAS EN DEFENSA DE LA LEY DE DEPENDENCIA DE LA CV, PLATAFORMA D¿AFECTADES HIPOTEQUES, PAU I SOLIDARITAT, SECREATARÍA DE JOVENTUT CCOOPV, SINDICATO UNIFICADO DE POLICIA, SINDICATO DE POLICIA DE UGT, SINDICATO DE POLICIA DE CCOO, UNIÓN DE CONSUMIDORES DE LA CV - UCE, UNIÓN DE GUARDIAS CIVILES, UNIÓN FEDERAL DE POLICÍA, UNIÓ DE LLAURADORS I RAMADERS DEL PAÍS VALENCIÀ, UPA, UPTA
MANIFESTACIÓ 28 D'ABRIL 18:00 PLAÇA DE SANT AGUSTÍ
SÍ A LA NOSTRA LLENGUA
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat avui la manifestació que el proper dissabte 28 d’abril a partir de les 18 h. recorrerà els carrers de València i que enguany compta amb la particularitat que són els col·lectius de joves estudiants els qui la convoquen.
Toni Gisbert, secretari d’ACPV, ha obert la roda de premsa exposant els eixos de la convocatòria de dissabte:
-Primer, el fet que ACPV ha donat enguany el protagonisme als joves: són les organitzacions d’estudiants les que convoquen enguany la manifestació. La decisió d’ACPV és un reconeixement al paper dels joves com a protagonistes a les recents mobilitzacions que han tingut lloc en València, i una expressió d’aposta pel futur.
-Segon, l’afirmació de la identitat dels valencians i de la llengua i cultura pròpies, en el marc de la celebració enguany de l’”Any Fuster” (amb motiu del 50é aniversari de la publicació de “Nosaltres, els valencians”). Afirmació de la identitat i la llengua que ACPV impulsa des del treball en xarxa, en positiu i en col·laboració amb els sindicats i les entitats culturals. A més, enguany, la manifestació comptarà amb la presència d’una representació balear, en solidaritat amb la seua lluita en defensa de la llengua i la identitat.
-Tercer, l’aposta per un model de societat de benestar i pels drets socials, davant les polítiques que aprofiten el context de crisi per a qüestionar aquest model.
En aquest triple sentit, Gisbert ha destacat la decisió de l’entitat pel treball en xarxa, junt amb altres organitzacions. El valor de la diversitat i la pluralitat és un actiu, i la capacitat de teixir complicitats i d’arribar a acords –com el que expressa aquesta convocatòria tan oberta- permet oferir una via possible d’eixida a la crisi, des del diàleg i el consens, que ACPV ofereix com a model a un Govern valencià entestat en la imposició i caracteritzat una mala administració dels nostres recursos i pel poc respecte a la llengua i identitat dels valencians.
Finalment, des d’ACPV s’ha instat al Govern Valencià a passar de les paraules als fets particularment en l’àmbit de la llengua i la cultura, davant l’evidència de la continuïtat que es manté en aquelles polítiques més regressives. El secretari d’ACPV ha posat com a exemple el manteniment de la censura de TV3, el projecte el Decret de Plurilingüisme, el desmantellament dels Serveis Municipals de Normalització Lingüística o la greu situació que pateix Canal 9, entre molts altres.
Per la seua banda, els representants dels estudiants han volgut denunciar la repressió patida per les mobilitzacions dels joves -exemplificada pels alumnes de l’IES Lluís Vives-, la mercantilització de l'educació pública i les nefastes conseqüències de les retallades en la qualitat de l’ensenyament. " Si ataquen l'educació, ataquen els joves, i si ho fan, no creix el país!". Dins del discurs generals dels representants estudiantils també ha estat fortament present la demanda de la unitat de la llengua i la reivindicació de la identitat de la diada del 25 d’Abril.
La manifestació en commemoració del 25 d’abril tindrà lloc el proper 28 d’abril a les 18h des de la Plaça Sant Agustí. Tot seguit, a partir de les 21h, es donarà pas a un concert a l’Auditori Municipal de Burjassot amb La Gossa Sorda com a cap de cartell.
COMPROMÍS PER L’ALCÚDIA DEMANA AL PLENARI DE L’AJUNTAMENT QUE ES PRONUNCIE CONTRA LES PROSPECCIONS PETROLÍFERES EN EL GOLF DE VALÈNCIA
Compromís per l’Alcúdia ha presentat una moció pel que demana al Ple que es pronuncie contra les prospeccions petrolíferes que foren aprovades en 2010 i sobre les quals el govern actual no vol actuar.
El 23 de desembre de 2010 el Govern d'Espanya aprovà dos decrets pels quals s'atorgaven sengles permisos d'investigació al litoral valencià per a la possible explotació d'una sèrie de jaciments d'hidrocarburs, tant petroliers com de gas natural. El 17 de febrer de 2011 tots els grups polítics de les Corts s'uniren en el seu rebuig a aquestes prospeccions i acordaren exigir al Govern central la revocació dels permisos d'investigació.
El passat 2 de gener de 2012 el Ministeri d'Indústria autoritzà a l'empresa "Medoil Plc" la transmissió total dels permisos de prospeccions petrolíferes denominats Albufera, Benifaió i Gandia a la companyia "Capricorn Spain Limited" que és la que ostenta els drets de les altres zones denominades Alta Mar 1 i Alta Mar 2 per la qual cosa es donava per reactivat el projecte amb el vist i plau de l’actual govern.
Segons Paco Sanz, regidor de Compromís per l’Alcúdia la informació que existeix sobre activitats similars a la proposta i que ja desenvolupa aquesta empresa en altres llocs del Mediterrani, va confirmar l'indubtable impacte que pot produir-se sobre el medi ambient. La metodologia a utilitzar és capaç d'alterar substancialment l'hàbitat de la comunitat de cetacis la presència dels quals és contínua en aigües del Golf de València. Aquestes prospeccions, segons el regidor de Compromís per l’Alcúdia, amenacen el nostre ecosistema marí i litoral.
Els treballs que pretén realitzar aquesta empresa quedarien, a més, pròxims a l'àrea d'influència de la reserva marina del LIC de l'Albufera, o a les Illes Columbretes protegides com a Reserva Marina pel seu valor i biodiversitat.
D'altra banda, aquestes prospeccions poden afectar als bancs de peixos les ones produïdes i afectar al tràfic pesquer de la zona. De fet, en altres llocs on s'han realitzat treballs similars s'han detectat reduccions en les captures que oscil·len entre un 30% i un 70%, en funció de les espècies.
Les manifestacions del ministre d'Indústria, justificant el canvi de titularitat de l'empresa explotadora dels permisos i la no revocació de l'autorització d'efectuar prospeccions, no resulten gens tranquil·litzadores, així com l'afirmació de que es podran realitzar prospeccions a més de 3 km de la costa, ja que els impactes sobre els cetacis i els bancs de peixos serien igualment perjudicials i més si tenim en compte, per exemple, que el Parc Natural de les Illes Columbretes se situa a 48 km de la costa valenciana i a tan sols 18 km de la zona de prospeccions. Tampoc les afirmacions de l’empresa anunciant que no farà prospeccions en la zona més pròxima a la costa suposa alterar els impactes de les prospeccions.
Compromís per l’Alcúdia demana a l’Ajuntament que manifeste la seua aposta ferma per les energies renovables i mediambientalment netes i sostenibles i expresse la frontal oposició a l'autorització del Consell de Ministres per a la realització de prospeccions petrolíferes a la zona central del Golf de València, per les variades, indubtables i reconegudes conseqüències que aquest tipus d'activitat pot tenir sobre la biodiversitat d'aquest enclavament, i els efectes econòmics i turístics que porta aparellada.
Igualment es vol instar al Consell de la Generalitat Valenciana i a les Corts Valencianes a que continuen oposant-se a qualsevol projecte d'investigació o explotació d'hidrocarburs al litoral valencià, en el sentit de la proposició aprovada per tots els grups el 17 de febrer de 2011.
