Des del terrat de casa

ZEQUI CASTELLANO – Mestre i periodista .- Fa setmanes que em vaig mossegar la llengua respecte de la profusió de llumetes i garlandes de Nadal, perquè no hi haguera cap persona que m’acusarà de negatiu o de buscar sempre els quatre peus de l’ànec. Clar; a bou passat, sempre és més fàcil mantenir una opinió que no ha estat prèviament anunciada (així ho solen fer les formacions polítiques populistes i no passa res).

Val a dir que, aquestes llums de Nadal i aquest ornat de guspires elèctriques, ens ha portat a un augment incontrolat dels casos de contagi d’aquest virus que ocupa tot el planeta. No és que el corrent elèctric i les bombetes “leed” siguen les responsables d’aquest augment desenfrenat de contagis; no. El que passa, és que els llums de Nadal, han donat tanta sensació de normalitat, que la nostra societat s’ha relaxat fins tal punt, que ha ocupat terrasses de l’hostaleria fins arribar a saturar les nostres relacions socials.

No hem estat capaços d’admetre que vivim en pandèmia i no hem sigut conscients que, contra aquest virus, no hi ha més solució que la investigació científica, una major dotació del sector sanitari i el manteniment dels consells que ens diuen els experts: mascareta, higiene de mans i distància social. La resta (tot i incloen llums i façanes amb música) són bufes de pato.

Quan a subministrament elèctric, ¿quant invertim els valencians en allumenar carrers,m places, projectes urbanístics oblidats, autovies, entrades i sortides de les ciutats… si hi haguera una política de restricció horària o de control lumínic de fanals, podríem estalviar al menys el 50% a poc que es decidira apagar la meitat de l’enllumenat elèctric a partir de les 22h i fins a les 6 del matí del dia següent.

Tantes coses, es poden fer quan se li aplica el trellat a la administració pública, que aquest país nostre, seria més culte, més espavilat i més feliç, encara que no hi hagueren llums de Nadal.

El 14 de gener de 1980 el president preautonòmic, Enrique Monsonis, va prendre la decisió d’arriar la bandera del Consell, aquella configurada per quatre barres roges sobre camp groc, amb l’escut del rei Jaume I, que havia estat aprovada pel govern del president Josep Lluís Albinyana.

ZEQUI CASTELLANO – Mestre i periodista .- Les previsions més pessimistes, vaticinen que l’any que acaba de començar podria ser econòmicament parlant, un any millor que el que hem deixat, però s’ha de convenir que perquè ho siga, no necessitem que passen grans coses.

Tot fan pensar que es parla de bones xifres,  si es té en compte la comparativa amb el daltabaix que hem patit aquest passat 2020, però hi ha moltes incerteses sobre com i quan es resoldrà definitivament la crisi, perquè vulguem que no, la vacuna va a pas lent.

A més d’això, al planeta hi ha lluites desiguals contra la pandèmia, degut a la manca de recursos, l’existència de sistemes sanitaris molt febles i, una negociació amb els grans laboratoris. Aquesta realitat limita l’accés a la vacuna, únic camí conegut cap a la normalitat, des del centre del túnel estant. Països com Colòmbia, no vacunaran fins al febrer i d’altres, hauran d’esperar al sistema de repartiment ideat per l’Organització Mundial de la Salut, que no tindran vacunes fins a final d’any.

Dins d’aquesta disparitat, cal afegir l’evident desorganització per a la distribució de l’injectable i l’aplicació a la població en general. Diuen que aquesta primera onada, té com a objectiu evitar la saturació de les unitats de cures intensives i el volum de decessos, però una vegada més, trobe que arribem tard, perquè s’hauria d’haver planificat equips alternatius als que atenen l’atenció primària, castigada com està pel tsunami provocat per l’ascens de casos després de l’estiu.

Canviar d’any no vol dir que el 21 siga bo, perquè actualment, la situació és dura i complexa, però com sempre, dependrà de com encarem aquesta realitat, que tinga un major o menor impacte en la nostra salut mental, ja que s’han anunciat noves restriccions en la vida de les persones a base de baixar la quantitat de contactes socials, disminuir la mobilitat i limitar aquest desori provocat per les festes de nadal i any nou.

Fa la sensació de viure un déjà vu en tota regla, capaç de generar-nos prou neguit i molta angoixa i sols cap esperar que no faça falta arribar a l’extrem del confinament total, aquell que vam viure fa mesos i que ens ha posat en aquesta nova situació social, econòmica i humana complexa en què ens trobem. S’ha de tenir compte amb el que fem, per tal de procurar que aquest any nou, siga millor que el que hem deixat anar. Depèn molt de nosaltres.