Des del terrat de casa

Un espai per a l'opinió, obert a totes les aportacions i c omentaris

Cada any patim la mateixa regressió

Publicat el 14 d'abril de 2022 per Zequi Castellano i Moreno

Ens trobem a unes hores de la celebració de la passió i mort de l’Home de Natzaret i alguns carrers i places dels nostres pobles, viles i ciutats, viuen una regressió fins els anys 50 del segle passat, en resultar contenidors de tot un riu de persones disfressades (de manera distòpica) amb túniques, capes i capirots de coloraines, que desfilaran amb toc marcial per la rua, tot i acompanyant andes i passos que diuen que representen figures d’una història que no admet controvèrsia i que tanca la porta a altres interpretacions més racionals.

Gràcies que disposem d’un estat aconfessional, tal i com es manifesta a l’article 16 d’aquesta Constitució, que s’incompleix a tort i a dret i, també en aquest punt; perquè els responsables polítics estatals, nacionals o fins i tot comarcals i de País Valencià, puguen mantenir-se al marge d’aquestes celebracions i, en tot cas, acudir a títol personal, si és que en són practicants d’aquest credo.

Una vegada més, la tradició catòlica aprofita el folklore per integrar la litúrgia per qualsevol escletxa, encara que siga amb calçador.  D’aquesta manera, s’aconsegueix que els pobles puguen fer arrere i avant dins de les coordenades temporals, a poc que tallen la circulació rodada en tres o quatre carrers de cada vila. De sobte, igual viatgem a les acaballes de l’Era anterior, com contemplem la baixada d’unes tropes, cap a una conquesta que mai no va tenir lloc al nostre poble, però que hem importat d’altres indrets de la geografia valenciana, mimèticament i inexplicable.

No anem per bon camí

Publicat el 1 de març de 2022 per Zequi Castellano i Moreno

Ens trobem en el 719P i sobta veure com hi ha massa gent indolenta dins de la nostra societat, quan es tracta de fer i/o participar de la festa. Les aglomeracions davant les convocatòries populars, em recorden molt a les reaccions del poble jueu davant la vedella d’or, quan diuen que Moises baixà del Sinaí.

Aquestes aglomeracions al voltant de la crida, de les cavalcades, dels carnestoltes, dels cants de l’estoreta, em fan l’efecte de visualitzar aquella gent al voltant de l’ídol, convertit hui en consumisme barat, en aparençar el que no se és, en mirar per damunt del muscle el pròxim.

Fa la sensació que no ens importe res, ni la guerra en Ucraïna, ni el perill atòmic, ni l’escalfament del Planeta, ni la fam al món, ni els corrents migratoris… massa gent diu “mentre no em passe a mi, la resta ja s’ho faran”…molt malament anem…!

 

Dissenyem la “nova normalitat”

Publicat el 21 de gener de 2022 per Zequi Castellano i Moreno

Tan bon punt es puga dissenyar com cal la “nova normalitat”, el primer que s’ha de fer és, atendre les persones desprotegides; aquelles que, una vegada fets els estudis corresponents pels departaments de Benestar Social, es tinga prova fefaent, que ho tenen magre i que necessiten del suport de la col·lectivitat.

Tot seguit, s’ha de procurar un nou horari de botigues i comerços, al mateix temps que s’aplica la normativa que aprove una setmana laboral de 4 dies de treball i tres de descans, sense sobreexplotar els treballadors i treballadores. Això és possible. Altres països ja ho fan.

A continuació s’ha d’estudiar l’equiparació del preu dels queviures, per poder aplicar un comerç just als productors i productores agrícoles. Tot seguit, s’ha de revisar les polítiques de mobilitat, per aconseguir descarbonitzar el Planeta.

La “nova normalitat” ha de contenir –al menys- uns cèntims d’estima i de comprensió. Per això, subratlle la necessitat de redissenyar els horaris personals, professionals i comercials. En ells es troba la molla de l’os i, és per aquest segment, per on convé atacar el nou disseny de la societat que quedarà en acabant la pandèmia.

Ara fa 100 anys, que una altra alarma sanitària, va canviar la perspectiva social de la vida d’aleshores i, és per això que trobe que, 100 anys després, també s’han de falcar i restaurar la nostra activitat. Hem de saber recuperar el millor de tot el que hem viscut fins ara i prescindir del que ens és sobrer.

 

Ens ho hem de fer mirar

Publicat el 3 de desembre de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Fa fretat observar com, en una gran part dels 542 pobles, viles i ciutats del País Valencià, s’afanyen (abans d’hora) per fer creure que vivim en la “nova normalitat” i, ho fan a base d’engreixar la despesa d’enllumenat públic, mitjançant garlandes, rètols lluminosos i fins i tot arbres naturals o artificials farcits de bombetes pels quatre cantons.

Des d’Ador fins a Zarra, massa ajuntaments s’han apuntat a aquesta febre de la “nova normalitat” nadalenca, imitadora del desficaci de la vila galega de Vigo, on diuen que la il·luminació es divisa des de l’Estació Internacional.

No passa res… sembla que no hi ha alarma sanitària, ni necessitat de falcar el benestar social, ni d’atendre famílies que ho han perdut tot o una bona part dels seus ingressos…”les ciutats han de lluir durant el Nadal”…i després Déu nostre senyor proveirà…S’ho haurem de fer mirar!!!

 

 

Huit dies després de falles

Publicat el 13 de setembre de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Hem viscut unes falles i una carrera de la dona pel setembre i, en bona lògica, ara s’hauria de celebrar la Setmana Santa i posteriorment –allà pel mes de novembre—les festes majors d’estiu de cada poble. El 9 d’octubre hauria de fer-se el 9 de maig…però en aquesta data hi trobem el Dia d’Europa i el naixement del compositor Modest Musorgsky i convé deixar el calendari com toca.

Tot això ha estat possible, gràcies a la pressió que els sectors festers i econòmics que envolten la data, han executat per sobre el govern valencià que, ha posat per davant de  la salut, l’economia dels anomenats “artistes fallers”, pirotècnics, floristes, bandes de música, indumentaristes, tendes d’articles de regal i un etcètera limitat pel barroquisme propi de cada comissió.

Restem expectants  respecte del comportament del virus, després de les concentracions falleres provocades per una societat famolenca de festa i xerinola. Quan a les xifres econòmiques que es mouen al voltant de tot aquest muntatge que, com a bola de neu, ha anat fent-se massa gros, s’hauran de repensar.

La nostra societat ja no pot restar d’esquena a la realitat provocada per la crisi econòmica, la crisi sanitària i la crisi social en què vivim ara mateix i continuar llançant al foc 170.000 euros amb una única falla; aquella que s’ha emportat el doblet del primer premi.

Les falles fora calendari que s’han viscut enguany, seran les últimes que recorden l’etapa anterior. Els fallers i falleres saben que, d’ara endavant, aquesta festa va a tenir un altre perfil, obligat per les pandèmies que encara ens resten viure. Una situació sanitària que hem provocat nosaltres mateix, tot i propinant al planeta un desgast i un estrès inusual.

Senyor pirotècnic, pot començar la desescalada fallera i encendre el sentiment de pertinença a una terra, que compartim amb més de set mil milions de persones més. Una desescalada que pot començar per la limitació de comissions, de pressupostos i de cadafals plantats a les places i carrers dels pobles i viles en què encara hi ha costum. Senyor pirotècnic, endavant amb el nou disseny faller!

 

Deixem-nos de tonteries: AMNISTIA!

Publicat el 21 de juny de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Trobe que ja està bé i que després de  més de 1.300 dies de presó venjativa, la societat ha de dir la seua i manifestar-se a favor d’una AMNISTIA clara i contundent sobre els presos polítics i les persones que es troben a l’exili obligat per manca de rigor dels tribunals que els han jutjat.

Convé fer costat des de totes les terres que compartim una mateixa cultura, a les persones implicades i no malbaratar l’esforç que tot un poble va fer l’1 d’Octubre de 2017. Devem honorar la ciutadania catalana que van fer possible, amb la seua determinació i valentia, desafiant amenaces i violències, posant el seu propi cos com a escut protector de les urnes, una victòria que és la base fundacional que legitima la constitució de la república catalana per totes les vies democràtiques possibles.

Perquè s’ha de reconèixer que l’1 d’octubre de 2017, el poble català va assolir la victòria democràtica més gran que haja pogut protagonitzar des del final d ela nit negra del franquisme. Més de dos milions d epersones van fer possible el primer referèndum d’autodeterminació convocat i organitzat pel Govern de la Generalitat i aprovat per llei del Parlament de Catalunya. Un referèndum proposat per les institucions legítimes dels ciutadans de Catalunya, dipositàries de la sobirania popular.

L’organització i la participació ciutadana van ser un èxit sense contestació ni precedents. Una victòria de la democràcia i una derrota de la violència aplicada per les forces de seguretat d’un estat ancorat en el temps de les colònies  i d’uns tribunals que han substanciat la venjança en forma de sentència pètria i amb olor de naftalina.

 

Les tarifes elèctriques ens han destarifat

Publicat el 9 de juny de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

El sorroll de les rentadores a les tantes de la matinada, han obligat ajuntaments del País Valencià, a recuperar ordenances municipals de bones pràctiques i de convivència social, que existien a la seua normativa, adobades pel sentit comú i les bones maneres del veïnat.

El canvi d’hàbits no ha estat produït com a conseqüència d’una decisió governamental sobre l’aplicació de l’horari de Grewich, en detriment del que fos imposat pel nefats general allà pels anys quaranta del segle passat. Les rentadores es posen en marxa com a conseqüència de l’anunci del canvi de tarifes elèctriques per part de les operadores.

Així les coses, és més que necessari, imperatiu, treballar per superar la situació actual. Cal posar sobre la taula el model social que volem construir per a les properes dècades, ja que això definirà les necessitats materials associades a ell. L’actual model no fa més que agreujar les desigualtats i és per això que cal apostar per un canvi profund.

Perquè les rentadores no hagen de treballar a hores deshorades, cal apostar per les energies renovables de manera clara i contundent, per poder tancar d’una vegada per totes,  les centrals nuclears i evitar qualsevol possibilitat de viure cap mena de catástrofe semblant a la de Txernòbil o Fukusima.

El soroll de les rentadotes ens hauria de fer caminar cap a una sobirania energética dissenyada poble a poble, comunitat a comunitat, pas a pas i necessitat a necessitat; perquè si les nostres viles decidiren apagar l’enllumenta públic a un horari raonable a l’hivern i a l’estiu, la factura elèctrica que originem, ens resultaria molt més barata i ens estalviaríem haver d’activar les alarmes dels rellotges, per alçar-nos a engegar la rentadora, perquè les tarifes elèctriques ens han destarifat.

Història d'una empresa santfruitosenca: Petro-Pintó S.L. – Montpeita

Temps d’ecumenisme compromés

Publicat el 5 de juny de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Mentre la pandèmia adopta noves manifestacions, mentre la pandèmia adopta mutacions sorprenents i es continua vaccinant la població d’arreu el planeta (amb més o menys encert segons els territoris) hi ha conflictes greus, conflictes de grau mitjà i conflictes endèmics i permanents com és el cas del conflicte entre el Marroc i el Sahara Occidental. Un conflicte provocat per la desídia espanyola en coincidència amb els mesos en que es produïa la mort del dictador.

La pandèmia continua amenaçant algunes geografies planetàries, en ocasions degut a la pròpia genètica del virus i en altres, provocada per les actituds de governs sàtrapes, polítics indolents o sistemes autoritaris.

Davant les regions en què predominen els problemes sanitaris, polítics, econòmics o socials, cal una intervenció decidia i clara de la població, però també de les institucions, grups i entitats que tenen clara la idea de progrés i de salut democràtica dels pobles. També l’Església Catòlica ha de pronunciar-se dia sí i l’altre també, contra les injustícies de tota mena.

És en aquestos casos en què convé mostrar l’ecumenisme i no sols durant els viatges del sant pare a terres en procés d’evangelització. És quan els pobles pateixen, que l’ecumenisme es fa més necessari i que les veus de tots els credos han de sumar-se a les necessitats dels pobles que pateixen.

Si per sota del pontífex, no hi ha més que tímides manifestacions públiques de l’Església que milita, les discriminacions continuen patint-se a l’Àfrica, a l’Índia, a Palestina, al Sahara, al Kurdistan, a sud-Amèrica…massa persones implicades amb el patiment i poca sensibilitat per part d’aquells que han de donar llum, que han de saber interpretar la realitat de hui a la llum de l’evangeli, però romanen callats davant aquestes injustícies.

Ara que la pandèmia ens ha mostrat la nostra feblesa, és quan més convé aplicar eixe ecumenisme que es pregona en actes solemnes, però que necessitat d’una traducció en la vida quotidiana de les esglésies de qualsevol credo; també del nostre i dels qui no en tenen. Calen veus crítiques i valentes a aquest territori ideològic.

 

Il papa pellegrino a Ginevra: vicinanze e lontananze - Confronti

Solucions de quilòmetre zero

Publicat el 22 d'abril de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Cada cap de setmana que passa, em preocupa sobremanera l’actitud negacionista d’una part de la població davant d’algunes marques de vaccí presents al mercat. L’esforç investigador i científic que se n’ha fet per trobar aquest camí que ens permeta sortir del túnel de la pandèmia, ha estat ingent i molt positiu, si no fos perquè hi ha un alta component de negoci d’alguns laboratoris.

Si per lluitar contra l’VHI es van liberalitzar patents, no s’entén com per a aquesta emergència sanitària, les companyies farmacèutiques es mostren reticents. El Planeta i les persones que l’habitem, necessitem defensar-nos d’aquests éssers microscòpics i ho hem de fer amb el concurs de tothom; de les farmacèutiques, també.

No ens podem despenjar els uns dels altres perquè, quan la Terra es queixa, tothom ho patim. Les solucions han de venir amb propostes fetes al quilòmetre zero i serà amb la nostra actitud, que podrem aconseguir deturar l’escalfament d’un planeta que es troba a tres dècimes d’un punt de no retorn i a un pas del penya-segat del col·lapse i això no ens ho podem permetre.

 

Solucions i propostes des de quilòmetre zero

Publicat el 15 d'abril de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

No tinc cap mena de dubte que, després d’aquesta experiència de tot un any, tenim el coneixement i les eines per entrebancar futures pandèmies i estic persuadit que si no les evitem en el futur, sols serà atribuïble a les posicions polítiques; aquelles que no entenen de cogoverrnances i de respecte. Aquelles que sols veuen en la “unidad de la pàtria” un futur que fa anys que ha passat de pantalla.

També per superar les pandèmies s’han de respectar les singularitats dels pobles i deixar que les nacionalitats i territoris prenguen cartes dins d’aquesta realitat que s’ha de resoldre des de posicions polítiques i sanitàries de quilòmetre zero, sense que això supose una total descoordinació, sinó tot el contrari: una acció comuna, des del respecte a les cultures, les geografies i les organitzacions dels territoris.

Ara mateix s’observa com, en mig de tanta pandèmia, es comença a observar un esgotament contagiós: la fatiga tertuliana; aquella que practica un continu tir al plat contra els polítics, sense cap mirament i sense fer distincions. Una cosa és que la mal anomenada “classe política” s’haja aigualit en relació amb altres moments històrics, però una de ben diferent és que a la ràdio, la televisió, el paper o els diaris digitals es mostre una sobredosi d’opinadors ferotges, que no fan altra cosa que anar de cacera d’alcaldes, diputats, consellers o ministres, sense distingir plomatge o espècie. Ens cal més objectivitat a partir d’ara, per tal de no afegir al virus pandèmic una nova malaltia endèmica lligada al pensament únic.

Continuar amb la ciència ciutadana

Publicat el 10 d'abril de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Que la pandèmia del coronavirus ens va agafar per sorpresa tota la societat a començament de l’any passat, no hi ha cap mena de dubte, però ara que s’ha anunciat el remat de la declaració de l’estat d’alarma per al mes de maig, convé reflexionar sobre com s’ha de gestionar la crisi sanitària.

Els laboratoris de les nostres universitats han estat tancats durant molts mesos i sembla que, encara no estan treballant a un rendiment normal, per la qual cosa, els pròxims anys això es notarà.

La veritat és, que la societat reconeix la importància de la investigació, però sóc escèptic que això es traduïsca en un millor finançament, tot i haver incomptables oportunitats perquè la societat s’involucre en el treball científic i contribuesca a l’acumulació de coneixement científic. De fet, en l’última dècada la investigació científica basada en la col·laboració de la ciutadania, ha crescut exponencialment.

Esta col·laboració ha fet possible recopilar dades sobre migració d’ocells, contaminació acústica o habitatges buits en un veïnat, ha analitzat imatges de cèl·lules tumorals o d’estels llunyans, ha transcrit quaderns de bitàcola o traduït jeroglífics…

Ara, el que toca és col·laborar amb l’eradicació d’aquesta infecció i, seguir confiant amb una ciència que malda per immunitzar (com més prompte millor) el conjunt de la nostra societat, davant d’aquesta pertinaç pandèmia.

 

Com més vaccins, més segurs?

Publicat el 6 d'abril de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Vaja per davant que no milite en cap posició terraplanista ni negacionista; ans el contrari. Després d’aquest parèntesi provocat pels dies marcats al calendari laboral com a festius, torne a aquest terrat de casa amb la preocupació que originen les imatges visionades durant el darrer cap de setmana, sobre el comportament social viscut.

Les sancions a persones que incomplien la normativa sanitària, han continuat augmentant. Les multes a establiments que pretenien esmunyir-se del que aconsella la ciència i la epidemiologia, també han fet suma. Les cafeteries han mantingut plenes les terrasses i fins i tot els parcs naturals i molts punts de la nostra geografia, han vikst coberta amb escreix la densitat de persones per metre quadrat.

Veurem si d’ací a uns dies, no ens visitarà la quarta onada d’aquesta pandèmia que s’haurà de vencer a base de vaccinar com més persones millor, o al menys, això sembla que és la posició majoritària de les persones que entenen sobre aquest virus persistent. Diuen que com més persones vaccinades hi haurà al nostre voltant, més segurs ens trobarem davant aquest agent microscòpic.

1201545434

 

El rei està nuet i ell no ho sap

Publicat el 20 de març de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

ZEQUI CASTELLANO – Mestre i periodista .- El conte del danés Hans Christian Andersen, bastit allà per l’any 1837 de la nostra Era, es troba totalment al dia, aplicat al monarca de les terres ibèriques –excepció feta de la franja de ponent i de la de llevant  on no el tenen considerat com a referent— qui es considera cap de tots els territoris peninsulars.

Cada dia que passa s’hi veu –malgrat l’autocensura practicada als mitjans de comunicació generalistes— com el resident de palau, es troba més desacreditat que mai, més desacreditat que son pare, el seu iaio o el seu besavi, aquell que va haver de marxar cap a Roma i no sols per veure el pontífex.

A cada pas que fa, li surten nanets i nanetes per tots els puestos –més nanetes que no nanets— i del mateix pelatge o nissa que ell encapçala, per abdicació d’aquell que fou nomenat per un anterior dictador i que mai no acceptà cap referèndum sobre el sistema o forma política de l’Estat, consagrada a l’article primer de la Constitució de 1978, sense opció a la discrepància.

Una constitució allunyada dels preceptes marcats pel seu propi preàmbul i, conculcadora d’un grapat d’articles sobre drets fonamentals. Una normativa que deixa nuet el monarca quan hi ha escletxes tan evidents, en el camp de la justícia social i política, en la seguretat, en la convivència democràtica i en un Estat de Dret que es troba tenallat pel pensament  més (ultra)conservador dels existents.

El monarca està nuet, quan no pot protegir el conjunt de la ciutadania i els pobles peninsulars, les nacionalitats i les cultures diferents a la que ell considera com a hegemònica. Està nuet, quan no fomenta les tradicions, les llengües i institucions dels pobles ibèrics o no promou el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

El conte del danés Andersen, evidencia, una vegada més, que aquesta institució està prou tocada de l’ala i el que és pitjor encara, representa una societat que ja no combrega amb rodes de molí i se sap igual entre els iguals. Una societat que veu com el monarca es penja tot sol quan accepta que l’emèrit regularitze (motu propio) quatre milions de les seues monedes d’euro per intentar acallar una hipotètica demanda oficial que encara ni s’havia promogut.

A cada pas que fan els de la seua nissaga, el deixen més nuet i s’hi veu com a diferència del règim del 78, la democràcia no necessita la monarquia per sobreviure, per molt que la mesa del Congrés de Diputats i les forces polítiques ancorades en aquell temps, s’esforcen en conjurar-se com a “unidad de destino en lo universal” vetant la investigació parlamentària sobre els escàndols de corrupció que empastifen la monarquia, que ostenta la més alta representació de l’Estat.

El monarca està nuet i el pitjor de tot és, que no disposa d’amics i tots són panxacontents i agraïts que li riuen les gràcies, però mai no li expliquen una realitat que el carrer ja comença a veure: una realitat fonamentada en la necessitat de llevar-nos de damunt esta hipocresia que tants euros ens està costant a les nostres butxaques. El monarca està nuet, majestat!

(*) Imatge d’una punxa d’En Jap publicada l’any 2007.

Cada dia hauria de ser 8 de març

Publicat el 8 de març de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Hui és un dia ben significat, però s’ha de dir que la nostra societat hauria de tenir-lo en compte cada dia de l’any. Tots els dies haurien de ser tinguts com a 8 de març i hui també.

Hauria de  ser una data sense final perquè cada dia, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, a les escoles i instituts, a la universitat, a les carnisseries i forns, a la botiga i als ajuntaments…. a qualsevol lloc, s’ha de reivindicar la igualtat de les persones i la justícia social, la democràcia participativa i sense violència… ni sexual, ni simbòlica ni estructural.

Cada dia ha de ser 8 de març i hui també, perquè encara resten moltes coses a fer en favor del conjunt de la nostra societat. S’ha de procurar complir les lleis que ens hem anat atorgant i ple que fa a la Constitució que tant defensen aquelles persones que menys la tenen en compte. S’han de cumplir els articles 14, 16, 20, 35, 45, 47, 48 i 50, si més no, perquè ara mateix hi ha massa d’aquestos que es conculquen sense ens produisca vergonya col·lectiva.

Cada dia ha de ser 8 d emarç i hui, també.

Ho deia “La Trinca” fa anys i panys

Publicat el 24 de febrer de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Hui no afegiré res a la lletra de la “la dansa del sabre” de la Trinca:

I l’endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més estranya
fins i tot els més escèptics
tots cridaven “Viva España
i viva la Constitució”,
Mira per on!

I visca el rei,
ves quin remei!
I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal,
però ben segur que mai més res no serà igual.

I és que ja et dic jo que viure així amb l’ai al coll no pot ser bo!

España conmemora 40 años de golpe fallido que impulsó la democracia y  transformó al ejército - RFI