Des del terrat de casa

Un espai per a l'opinió, obert a totes les aportacions i c omentaris

Deixem-nos de tonteries: AMNISTIA!

Publicat el 21 de juny de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Trobe que ja està bé i que després de  més de 1.300 dies de presó venjativa, la societat ha de dir la seua i manifestar-se a favor d’una AMNISTIA clara i contundent sobre els presos polítics i les persones que es troben a l’exili obligat per manca de rigor dels tribunals que els han jutjat.

Convé fer costat des de totes les terres que compartim una mateixa cultura, a les persones implicades i no malbaratar l’esforç que tot un poble va fer l’1 d’Octubre de 2017. Devem honorar la ciutadania catalana que van fer possible, amb la seua determinació i valentia, desafiant amenaces i violències, posant el seu propi cos com a escut protector de les urnes, una victòria que és la base fundacional que legitima la constitució de la república catalana per totes les vies democràtiques possibles.

Perquè s’ha de reconèixer que l’1 d’octubre de 2017, el poble català va assolir la victòria democràtica més gran que haja pogut protagonitzar des del final d ela nit negra del franquisme. Més de dos milions d epersones van fer possible el primer referèndum d’autodeterminació convocat i organitzat pel Govern de la Generalitat i aprovat per llei del Parlament de Catalunya. Un referèndum proposat per les institucions legítimes dels ciutadans de Catalunya, dipositàries de la sobirania popular.

L’organització i la participació ciutadana van ser un èxit sense contestació ni precedents. Una victòria de la democràcia i una derrota de la violència aplicada per les forces de seguretat d’un estat ancorat en el temps de les colònies  i d’uns tribunals que han substanciat la venjança en forma de sentència pètria i amb olor de naftalina.

 

Les tarifes elèctriques ens han destarifat

Publicat el 9 de juny de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

El sorroll de les rentadores a les tantes de la matinada, han obligat ajuntaments del País Valencià, a recuperar ordenances municipals de bones pràctiques i de convivència social, que existien a la seua normativa, adobades pel sentit comú i les bones maneres del veïnat.

El canvi d’hàbits no ha estat produït com a conseqüència d’una decisió governamental sobre l’aplicació de l’horari de Grewich, en detriment del que fos imposat pel nefats general allà pels anys quaranta del segle passat. Les rentadores es posen en marxa com a conseqüència de l’anunci del canvi de tarifes elèctriques per part de les operadores.

Així les coses, és més que necessari, imperatiu, treballar per superar la situació actual. Cal posar sobre la taula el model social que volem construir per a les properes dècades, ja que això definirà les necessitats materials associades a ell. L’actual model no fa més que agreujar les desigualtats i és per això que cal apostar per un canvi profund.

Perquè les rentadores no hagen de treballar a hores deshorades, cal apostar per les energies renovables de manera clara i contundent, per poder tancar d’una vegada per totes,  les centrals nuclears i evitar qualsevol possibilitat de viure cap mena de catástrofe semblant a la de Txernòbil o Fukusima.

El soroll de les rentadotes ens hauria de fer caminar cap a una sobirania energética dissenyada poble a poble, comunitat a comunitat, pas a pas i necessitat a necessitat; perquè si les nostres viles decidiren apagar l’enllumenta públic a un horari raonable a l’hivern i a l’estiu, la factura elèctrica que originem, ens resultaria molt més barata i ens estalviaríem haver d’activar les alarmes dels rellotges, per alçar-nos a engegar la rentadora, perquè les tarifes elèctriques ens han destarifat.

Història d'una empresa santfruitosenca: Petro-Pintó S.L. – Montpeita

Temps d’ecumenisme compromés

Publicat el 5 de juny de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Mentre la pandèmia adopta noves manifestacions, mentre la pandèmia adopta mutacions sorprenents i es continua vaccinant la població d’arreu el planeta (amb més o menys encert segons els territoris) hi ha conflictes greus, conflictes de grau mitjà i conflictes endèmics i permanents com és el cas del conflicte entre el Marroc i el Sahara Occidental. Un conflicte provocat per la desídia espanyola en coincidència amb els mesos en que es produïa la mort del dictador.

La pandèmia continua amenaçant algunes geografies planetàries, en ocasions degut a la pròpia genètica del virus i en altres, provocada per les actituds de governs sàtrapes, polítics indolents o sistemes autoritaris.

Davant les regions en què predominen els problemes sanitaris, polítics, econòmics o socials, cal una intervenció decidia i clara de la població, però també de les institucions, grups i entitats que tenen clara la idea de progrés i de salut democràtica dels pobles. També l’Església Catòlica ha de pronunciar-se dia sí i l’altre també, contra les injustícies de tota mena.

És en aquestos casos en què convé mostrar l’ecumenisme i no sols durant els viatges del sant pare a terres en procés d’evangelització. És quan els pobles pateixen, que l’ecumenisme es fa més necessari i que les veus de tots els credos han de sumar-se a les necessitats dels pobles que pateixen.

Si per sota del pontífex, no hi ha més que tímides manifestacions públiques de l’Església que milita, les discriminacions continuen patint-se a l’Àfrica, a l’Índia, a Palestina, al Sahara, al Kurdistan, a sud-Amèrica…massa persones implicades amb el patiment i poca sensibilitat per part d’aquells que han de donar llum, que han de saber interpretar la realitat de hui a la llum de l’evangeli, però romanen callats davant aquestes injustícies.

Ara que la pandèmia ens ha mostrat la nostra feblesa, és quan més convé aplicar eixe ecumenisme que es pregona en actes solemnes, però que necessitat d’una traducció en la vida quotidiana de les esglésies de qualsevol credo; també del nostre i dels qui no en tenen. Calen veus crítiques i valentes a aquest territori ideològic.

 

Il papa pellegrino a Ginevra: vicinanze e lontananze - Confronti

Solucions de quilòmetre zero

Publicat el 22 d'abril de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Cada cap de setmana que passa, em preocupa sobremanera l’actitud negacionista d’una part de la població davant d’algunes marques de vaccí presents al mercat. L’esforç investigador i científic que se n’ha fet per trobar aquest camí que ens permeta sortir del túnel de la pandèmia, ha estat ingent i molt positiu, si no fos perquè hi ha un alta component de negoci d’alguns laboratoris.

Si per lluitar contra l’VHI es van liberalitzar patents, no s’entén com per a aquesta emergència sanitària, les companyies farmacèutiques es mostren reticents. El Planeta i les persones que l’habitem, necessitem defensar-nos d’aquests éssers microscòpics i ho hem de fer amb el concurs de tothom; de les farmacèutiques, també.

No ens podem despenjar els uns dels altres perquè, quan la Terra es queixa, tothom ho patim. Les solucions han de venir amb propostes fetes al quilòmetre zero i serà amb la nostra actitud, que podrem aconseguir deturar l’escalfament d’un planeta que es troba a tres dècimes d’un punt de no retorn i a un pas del penya-segat del col·lapse i això no ens ho podem permetre.

 

Solucions i propostes des de quilòmetre zero

Publicat el 15 d'abril de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

No tinc cap mena de dubte que, després d’aquesta experiència de tot un any, tenim el coneixement i les eines per entrebancar futures pandèmies i estic persuadit que si no les evitem en el futur, sols serà atribuïble a les posicions polítiques; aquelles que no entenen de cogoverrnances i de respecte. Aquelles que sols veuen en la “unidad de la pàtria” un futur que fa anys que ha passat de pantalla.

També per superar les pandèmies s’han de respectar les singularitats dels pobles i deixar que les nacionalitats i territoris prenguen cartes dins d’aquesta realitat que s’ha de resoldre des de posicions polítiques i sanitàries de quilòmetre zero, sense que això supose una total descoordinació, sinó tot el contrari: una acció comuna, des del respecte a les cultures, les geografies i les organitzacions dels territoris.

Ara mateix s’observa com, en mig de tanta pandèmia, es comença a observar un esgotament contagiós: la fatiga tertuliana; aquella que practica un continu tir al plat contra els polítics, sense cap mirament i sense fer distincions. Una cosa és que la mal anomenada “classe política” s’haja aigualit en relació amb altres moments històrics, però una de ben diferent és que a la ràdio, la televisió, el paper o els diaris digitals es mostre una sobredosi d’opinadors ferotges, que no fan altra cosa que anar de cacera d’alcaldes, diputats, consellers o ministres, sense distingir plomatge o espècie. Ens cal més objectivitat a partir d’ara, per tal de no afegir al virus pandèmic una nova malaltia endèmica lligada al pensament únic.

Continuar amb la ciència ciutadana

Publicat el 10 d'abril de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Que la pandèmia del coronavirus ens va agafar per sorpresa tota la societat a començament de l’any passat, no hi ha cap mena de dubte, però ara que s’ha anunciat el remat de la declaració de l’estat d’alarma per al mes de maig, convé reflexionar sobre com s’ha de gestionar la crisi sanitària.

Els laboratoris de les nostres universitats han estat tancats durant molts mesos i sembla que, encara no estan treballant a un rendiment normal, per la qual cosa, els pròxims anys això es notarà.

La veritat és, que la societat reconeix la importància de la investigació, però sóc escèptic que això es traduïsca en un millor finançament, tot i haver incomptables oportunitats perquè la societat s’involucre en el treball científic i contribuesca a l’acumulació de coneixement científic. De fet, en l’última dècada la investigació científica basada en la col·laboració de la ciutadania, ha crescut exponencialment.

Esta col·laboració ha fet possible recopilar dades sobre migració d’ocells, contaminació acústica o habitatges buits en un veïnat, ha analitzat imatges de cèl·lules tumorals o d’estels llunyans, ha transcrit quaderns de bitàcola o traduït jeroglífics…

Ara, el que toca és col·laborar amb l’eradicació d’aquesta infecció i, seguir confiant amb una ciència que malda per immunitzar (com més prompte millor) el conjunt de la nostra societat, davant d’aquesta pertinaç pandèmia.

 

Com més vaccins, més segurs?

Publicat el 6 d'abril de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Vaja per davant que no milite en cap posició terraplanista ni negacionista; ans el contrari. Després d’aquest parèntesi provocat pels dies marcats al calendari laboral com a festius, torne a aquest terrat de casa amb la preocupació que originen les imatges visionades durant el darrer cap de setmana, sobre el comportament social viscut.

Les sancions a persones que incomplien la normativa sanitària, han continuat augmentant. Les multes a establiments que pretenien esmunyir-se del que aconsella la ciència i la epidemiologia, també han fet suma. Les cafeteries han mantingut plenes les terrasses i fins i tot els parcs naturals i molts punts de la nostra geografia, han vikst coberta amb escreix la densitat de persones per metre quadrat.

Veurem si d’ací a uns dies, no ens visitarà la quarta onada d’aquesta pandèmia que s’haurà de vencer a base de vaccinar com més persones millor, o al menys, això sembla que és la posició majoritària de les persones que entenen sobre aquest virus persistent. Diuen que com més persones vaccinades hi haurà al nostre voltant, més segurs ens trobarem davant aquest agent microscòpic.

1201545434

 

El rei està nuet i ell no ho sap

Publicat el 20 de març de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

ZEQUI CASTELLANO – Mestre i periodista .- El conte del danés Hans Christian Andersen, bastit allà per l’any 1837 de la nostra Era, es troba totalment al dia, aplicat al monarca de les terres ibèriques –excepció feta de la franja de ponent i de la de llevant  on no el tenen considerat com a referent— qui es considera cap de tots els territoris peninsulars.

Cada dia que passa s’hi veu –malgrat l’autocensura practicada als mitjans de comunicació generalistes— com el resident de palau, es troba més desacreditat que mai, més desacreditat que son pare, el seu iaio o el seu besavi, aquell que va haver de marxar cap a Roma i no sols per veure el pontífex.

A cada pas que fa, li surten nanets i nanetes per tots els puestos –més nanetes que no nanets— i del mateix pelatge o nissa que ell encapçala, per abdicació d’aquell que fou nomenat per un anterior dictador i que mai no acceptà cap referèndum sobre el sistema o forma política de l’Estat, consagrada a l’article primer de la Constitució de 1978, sense opció a la discrepància.

Una constitució allunyada dels preceptes marcats pel seu propi preàmbul i, conculcadora d’un grapat d’articles sobre drets fonamentals. Una normativa que deixa nuet el monarca quan hi ha escletxes tan evidents, en el camp de la justícia social i política, en la seguretat, en la convivència democràtica i en un Estat de Dret que es troba tenallat pel pensament  més (ultra)conservador dels existents.

El monarca està nuet, quan no pot protegir el conjunt de la ciutadania i els pobles peninsulars, les nacionalitats i les cultures diferents a la que ell considera com a hegemònica. Està nuet, quan no fomenta les tradicions, les llengües i institucions dels pobles ibèrics o no promou el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

El conte del danés Andersen, evidencia, una vegada més, que aquesta institució està prou tocada de l’ala i el que és pitjor encara, representa una societat que ja no combrega amb rodes de molí i se sap igual entre els iguals. Una societat que veu com el monarca es penja tot sol quan accepta que l’emèrit regularitze (motu propio) quatre milions de les seues monedes d’euro per intentar acallar una hipotètica demanda oficial que encara ni s’havia promogut.

A cada pas que fan els de la seua nissaga, el deixen més nuet i s’hi veu com a diferència del règim del 78, la democràcia no necessita la monarquia per sobreviure, per molt que la mesa del Congrés de Diputats i les forces polítiques ancorades en aquell temps, s’esforcen en conjurar-se com a “unidad de destino en lo universal” vetant la investigació parlamentària sobre els escàndols de corrupció que empastifen la monarquia, que ostenta la més alta representació de l’Estat.

El monarca està nuet i el pitjor de tot és, que no disposa d’amics i tots són panxacontents i agraïts que li riuen les gràcies, però mai no li expliquen una realitat que el carrer ja comença a veure: una realitat fonamentada en la necessitat de llevar-nos de damunt esta hipocresia que tants euros ens està costant a les nostres butxaques. El monarca està nuet, majestat!

(*) Imatge d’una punxa d’En Jap publicada l’any 2007.

Cada dia hauria de ser 8 de març

Publicat el 8 de març de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Hui és un dia ben significat, però s’ha de dir que la nostra societat hauria de tenir-lo en compte cada dia de l’any. Tots els dies haurien de ser tinguts com a 8 de març i hui també.

Hauria de  ser una data sense final perquè cada dia, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, a les escoles i instituts, a la universitat, a les carnisseries i forns, a la botiga i als ajuntaments…. a qualsevol lloc, s’ha de reivindicar la igualtat de les persones i la justícia social, la democràcia participativa i sense violència… ni sexual, ni simbòlica ni estructural.

Cada dia ha de ser 8 de març i hui també, perquè encara resten moltes coses a fer en favor del conjunt de la nostra societat. S’ha de procurar complir les lleis que ens hem anat atorgant i ple que fa a la Constitució que tant defensen aquelles persones que menys la tenen en compte. S’han de cumplir els articles 14, 16, 20, 35, 45, 47, 48 i 50, si més no, perquè ara mateix hi ha massa d’aquestos que es conculquen sense ens produisca vergonya col·lectiva.

Cada dia ha de ser 8 d emarç i hui, també.

Ho deia “La Trinca” fa anys i panys

Publicat el 24 de febrer de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Hui no afegiré res a la lletra de la “la dansa del sabre” de la Trinca:

I l’endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més estranya
fins i tot els més escèptics
tots cridaven “Viva España
i viva la Constitució”,
Mira per on!

I visca el rei,
ves quin remei!
I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal,
però ben segur que mai més res no serà igual.

I és que ja et dic jo que viure així amb l’ai al coll no pot ser bo!

España conmemora 40 años de golpe fallido que impulsó la democracia y  transformó al ejército - RFI

Com potser que facen això?

Publicat el 13 de febrer de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Voleu dir que cal invertir 76.000€ perquè alguna persona faça primer de Batxiller i que, a més, haja de passar un text psicològic? La segona part de la pregunta encara s’entendria, però una inversió anual de 76.000€ en temps de pandèmia i amb tanta gent com hi ha necessitada…

Gràcies que diuen que disposem de la millor sanitat del món, del millor ensenyament, la millor xarxa de teatres i auditoris, el millor teixit científic, els millors investigadors i investigadores, el millor medi ambient, els millors transports per ferrocarril i… seguint aquest estel, sembla que tenim el millor govern de la galàxia.

Allò del millor de cada casa, sols solem trobar-ho a les organitzacions polítiques conservadores i a les proves em remet.

El poble pla sabem que ens enfrontem a hores d’ara, a una decisió dramàtica, perquè, en superar la pandèmia en la seua totalitat o amb xifres acceptables per sobreviure, haurà de refer-se de dalt a baix molts sectors. S’ha de reconstruir tot una economia, i a més procurar que siga viable.

S’ha de salvaguardar la cohesió social, sense la qual, resultarà impossible una convivència sana i saludable entre les diferents capes socials; aquelles que el capitalisme ha volgut crear per salvaguardar-se la seua pervivència.

S’ha de defensar aferrissadament, la identitat, la llengua, la cultura i fins i tot l’autonomia. Aquesta migrada autonomia aconseguida a base de lluita i de molt d’esforç de tanta gent. Una autonomia que alguns ens voldrien arrabassar, però que no estem disposats a consentir-ho.

Amb tantes coses a fer, vols dir que hi ha persones que invertiran 76.000€ en un any, perquè la seua filla faça el primer curs del Batxiller a un país estranger que, a més, acaba de manifestar la seua voluntat de no pertànyer a l’Europa unida? Com pot ser que siguen capaces de fer això i ningú no els face ni un sol retret?

 

 

Un estatut retallat i estret

Publicat el 9 de febrer de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Han passat 15 anys des que el 9 d efebrer de 2006 el Congrés de Diputats aprovà el nou Estatut d’Autonomia del País Valencià amb els vots a favor del PSOE, el PP i Coalició Canària. La resta de grups votaren en contra. El nou text contenia la referència a l’idioma valencià i no regulava el manteniment de la barrera del 5% dels vots per aconseguir representació a les Corts.

Una vegada més, el contingut d’aquesta norma no satisfeia les reivindicacions històriques d’una part de valencianes i valencians que sempre han reivindicat considerar-se territori històric, tenir com a senyera la de les barres del rei Jaume i no la que Pere IV va concedir a la doblement lleial ciutat de València, sentir-se representats amb el cant de la Muixeranga i viure en un País Valencià lliure, amable, culte, espavilat i feliç (com diria el poeta d’Arenys).

Fem passos endavant com el crancs

Publicat el 6 de febrer de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

La història és obstinada a l’hora de recordar dates i fets que s’han desgranat durant el seu esdevenir i és per això que, a l’hora d’escriure sobre alguna efemèride del dia 6 de febrer (data en què faig aquest reflexió) em ve a la ment l’any 1932, moment en què per decisió governamental s’insta a que siguen retirats de les escoles públiques, tots els crucifixos.

Hem invertit vora 90 anys i, ens hem tornat a situar a la casella de sortida degut a que aquesta pobra, trista i dissortada pàtria nostra, no ha sabut escapolir-se de l’Espanya de xaranga i pandereta, tancat i sagristia, de la què parlava des de la perspectiva poètica el poeta Machado. Aquell que va residir a Villa Amparo, de la vila de Rocafort, entre 1936 i 1938.

A res que ens descuidem, aquesta gentola “ultra-ultra” demanarà que es tornen a penjar i reviscolarà la dualitat valenciana i els improperis contra els germans del nord, aprofitant-se del secessionisme lingüístic que ja conreen a les comarques del sud.

Sols espere que, si això passa, no siga substituïda la creu entre els dos lladres dels anys quaranta, per altra creu i altres lladres del segle XXI.

Una festa singular la del 3 de febrer

Publicat el 3 de febrer de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Arreu la geografia cultural nostrada, la data de hui està marcada al calendari de devocions de credo, per una festa singular sota l’advocació d’un bisbe el culte del qual, es va estendre per Europa als segles XI i XII, considerat el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

Aquest bisbe, és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu “San Blai gloriós, lleva’m la tos”, amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d’aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

La data de hui es troba recollida al costumari català – valencià- balear, com una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l’hivern: “Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut” o el refrany castellà “Por San Blas, la cigueña verás, i si no la vieres, año de nieves”.

La part negativa d’aquesta data, es troba en l’obstinació del credo original, a santificar-ho tot i a fer de la cultura (de la nostra cultura), un món gris i carrincló capaç de fer disfressar-se de clavariesses i clavaris, xiquets i xiquetes menors d’edat, per a protagonitzar un “teatret” popular pels carrers de segons quins pobles, viles i ciutats.

Alguna cosa ens està passant

Publicat el 1 de febrer de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Què li passa a la nostra societat que esdevé tan refractària a la realitat de la pandèmia? Per què s’han noliejat autobusos per anar a la neu i ningú no intervé? Com és possible que la corba de persones contagiades no tinga deturador? Per què els cosos de seguretat no paren de posar denúncies i ningú fa cas?

Segurament vivim l’època de la desinformacio més informada i, ja ningú fa cas de ningú. Cal posar-li fre a la situació, perquè esta societat tinga remei i no arribem a un punt de no retor al que no ens convé arribar.

El comportament insolidari d’una part de la població preocupa sobremanera i ara ens topetarem amb el problema afegit, de no poder gestionar com cal, les propostes de denúncia que s’hi realitzen, perquè l’Administració no disposa de mans per gestionar aquest volum de paperassa.

Comence a comprendre com és que va caure l’Imperi Romà i les cultures de la història clàssica i trobe que l’obstinació i la cabuderia de la societat podria tenir alguna cosa a veure.