Des del terrat de casa

La data en què redacte aquest bitllet opinatiu, ve subratllada al calendari cívic com el Dia Mundial dels animals i a gossades que la nostra espècie en sol fer d’aquesta tipologia: d’animalades.

Vivim el  582 jorn de la guerra d’Ucraïna i hui en fa 30 que la regió de l’Atlas del Marroc va patir un terratrèmol paorós del qual no s’ha sabut res mes.

Parlant d’animalades, hui hem sabut que el nou president de la Generalitat anuncia que allò de “valencians en peu alcem-se quedarà en una broma si el govern de l’estat veta l’ampliació del port” però a més, assegura que formar govern amb vox ha estat més una qüestió de ganes, que no de presa” ..i efectivament, tenien ganes després de huit anys de sequera i de no tocar poder.

El calendari cívic, subratlla el 20 de juny, com el Dia Mundial del Refugiat, un tema que ens obliga a pensar com de desequilibrat tenim el Planeta, no sols pel que fa a l’anomalia climàtica, sinó també a la social, política i fins i tot cultural.

Sincerament, pense que no podem continuar mirant cap a una altra part, quan hi ha tantes persones al Món, que pateixen persecució a causa de la justícia o que es veuen obligades a pegar a fugir degut a persecucions polítiques o manca de futur.

L’any 23 del segle XXI (mal comptat però) no podem continuar pensant sobre si aquestes persones són “llebrers” o “conillers” i si es mereixen suport o ajuda. Són persones humanes que necessiten atenció i no ens podem negar a acollir-les com cal. Mirar cap a un altre cantó és una mostra de manca d’humanitat.

En el moment en què escric aquest bitllet opinatiu, el jorn està marcat com el Dia Mundial de descontaminació acústica i s’observa molt de soroll polític per la bancada de l’esquerra i un silenci aclaparador per entre el corrent conservador i ultraconservador. Aquesta gent, sempre ha fet tractes en silenci i la història n’està plena d’exemples.

Falten pocs dies perquè es constituisquen els ajuntaments del País Valencià i a cada poble s’hi viu d’una manera diferent (segons hagen estat els resultats de les urnes) i és per això que es nota una silenci tendenciós, masa silenci i tot.

A partir d’aquest dissabte, començarà una nova partida de 4 anys i cadascú explicarà com li va, segons les companyies que haja triat. Ens espera una legislatura efervescent, si no es tracta d’una legislatura de la reculada d’avanços aconseguits durant els darrers 8 anys.

Que la reculada no acabe en bac i si això passa, queno ens pille a traïció…!

La data en què escric aquesta opinió breu, fa 12 dies que vam viure la desfeta del Govern del Botànic i, precisament hui, que és una jornada subratllada com el Dia Internacional dels Arxius, hem sabut del pacte a que se ha arribat entre la proposta de Yolanda Díaz i la coalició Compromís, per tal de concórrer plegats a les eleccions estatals pendents per al 23 de juliol.

Estic segur que el nom genèric al que s’ha arribat, no acabarà de fre el pes a àmplies bases de la coalició valencianista, però tot fa pensar que en aquesta data electoral, hi haurà “Sumar, Acord per guanyar” com a proposta d’esquerra i valencianista per a les Corts Generals d’un territori en què 46 anys després de la mort del dictador, encara no tenen clar el que suposa la diversitat de les terres peninsulars.

Sols cap esperar que, la lletra menuda de l’acord, s’haja pogut fer possible la visibilitació dels diputats que puguem obtenir els valencians i que els nostres problemes i quimeres, tinguen presència a l’hemicicle de l’altiplà. De no ser així, haurem fet un pa com una coca.

Si alguna cosa ens ha de preocupar, per damunt dels resultats electorals i de la convocatòria d’una nova contesa per al 23 de juliol vinent, ha de ser la tensió que s’hi viu a les portes de casa, entre els dos grans blocs situats a un costat i a l’altre de la guerra d’Ucraïna.

Ens ha de preocupar, perquè encara que no ens ho cregam, són aquestes paraules majors i afecten (com ja s’ha vist) molt de prop l’economia de proximitat i la fluctuació dels preus de la cistella de la compra.

Tothom perd amb aquesta guerra i els més febles, encara perden més, tot i que pensem que no ens afecta i que normalitzem les notícies com si aquest conflicte no anara amb nosaltres…

El conjunt de Planeta per més o menys i qui més ho fa és Ucraïna, com es pot comprovar a cada noticiari, en ver les seues ciutats reduïdes a ruïnes i la gran quantitat de víctimes  civils comptabilitzades.

Davant d’aquesta realitat, no podem romandre indiferents, menys encara després de la devastació nper inundació, de part del seu territori. Algú hauria d’aturar aquest desficaci. No hi ha ningú que s’hi preste?

Quan escric aquest bitllet opinatiu, han passat 4 dies des que els resultats de les urnes van sorprendre gratament una part de la ciutadania i dissortadament, aquelles persones que confiaven amb les polítiques desenvolupades per un segon Botànic que no es tornarà a reproduir (al menys el quadrienni vinent).

Ara que han començat a parlar els màxims representants de la dreta i l’ultradreta espanyoles per governar el País Valencià, convé no perde el pas i continuar treballant perquè la reculada en valors i consecucions, no ens atropelle.

Sense fer-se l’harakiri” (com deia Pere Mayor ara fa 20 anys) totes les persones conscienciades, hem de saber estar a l’alçada de les circumstàncies i contraposar projectes en positiu davant la política de la desqualificació  demà mateix, si és que no ha començat hui.

No hi ha cap mena de dubte que ha començat la mascletà i encara estem a 14 o 15 dies de la constitució dels nous ajuntaments…aviat comença la festa!!! Però la societat conscienciada hem de romandre amb les nostres postures i continuar fent via i com diu la dita: Endavant amb les atxes!!

Quan es redacta aquest bitllet opinatiu, plou sobre la nostra comarca i a altres indrets del País Valencià. Una vegada més, la pluja no sap ploure i ha negat baixos i cases situades en pla. Pel moment, a l’Horta (llevat d’alguna excepció) la pluja ens vindrà bé sempre i quan no vaja a més.

El 24 de maig es troba subratllat com el Dia Europeu dels Parcs Naturals i és per això que convé fixar l’atenció sobre aquestos paratges que tant beneficien el Planeta i tanta biodiversitat alberguen.

Quan a la protecció dels més vulnerables, s’ha de denunciar que les grans empreses han crescut 8 vegades més que els salaris i és per això que s’ha de continuar exigint un major grau de justícia social i advertint que votar opcions conservadores, sols beneficia els de dalt.

Comencem aquesta darrera setmana completa del mes de mai, en el 450 dia d‘invasió de la terra ucraïnesa, el que fa 40 del rebrot bèl·lic del Sudan, fa 96 dies d’un imponent terra-trèmol a la geografia Síria i Turka i quan telenotícies encara regalimen informació sobre les inundacions de la regió italiana d’Emilia Romanya.

Per ací, per les nostres contrades, hem superat l’equador d’una campanya electoral que els  mitjans de comunicació amb obediència estatal no fan més que elevar de categoria, quan  saben perfectament, que es tracta d’unes eleccions locals i autonòmiques.

Ací no es presenta ni Sánchez, ni Feijoo ni Arrimadas, ni Gamarra,ni Otegui….en aquestes eleccions es presenta a consideració de la ciutadania Ximo Puig, Joan Baldoví, Mamen Peris, Carlos Mazon, Hector Illueca, i altres noms més nostrats.

Per això, davant el 28 de maig, convé no confondre l’electorat, perquè aquestes no són cap assaig d’unes pròximes generals, aquestes eleccions defineixen el nostre futur més pròxim. Aquestes són les nostres eleccions.

Convé recordar que en la data en què escrivim aquest pensament, ens  trobem en el 1.140 dia de Pandèmia , el 432 d’invasió de les terres d’Ucraïna, el 78 del terratrèmol de Siria i Turquía i el 22 del rebrot de la guerra al Sudan.

No obstant això, i tot i que em posicione ferventment del costat de la reducció de la jornada laboral, s’ha d’anar en compte amb el temps lliure, ja que sols tindrà un efecte beneficiós per al Planeta, quan l‘invertim amb activitats de baix consum de carboni.

Si arribem a palmes de beneir en la reducció de la jornada, cal desenvolupar activitats ecocompatibles, com per exemple, gaudir de la família, llegir, cuinar o fer tasques saludables…No val pegar a fugir en cotxe, vaixell o avió a l’altra part del món…

Amb tanta festa, celebració i soroll de trons de bac i traques múltiples, ningú se’n recorda del terratrèmol de Síria i Turquia. Molt poca gent, continua sent conscient que vivim en el 1098 dia de pandèmia  o de que fa 385 dies que suportem una guerra injusta i injustificable al costat de casa en ple segle XXI.

Ben poca gent n’és conscient sobre la necessitat de la societat que ens envolta i de les precarietats que viuen els nostres veïns i veïnes d’escala…però l’opinió pública i publicada es troba immersa amb el maldecap dels vehicles elèctrics i si d’ací al 2035 serem capaços de tenir milions de cotxes amb aquesta tecnologia.

D’ací fins allà, convindria replantejar-se altres coses relacionades amb el model de societat que volem, i de com ha de ser el sistema de mobilitat de passat demà. Mentre això no ho fem així, convé deixar les figues a cada panera i procurar no barrejar-les.

Vols dir que ens recordem del terratrèmol de Siria i de Turquia?  Hi ha persones que encara tenen en compte que Ucraïna viu el seu 379 dia d’invasió injustificada? Hem oblidat completament la Pandèmia del CORONAVIRUS-19?

El temps, el decurs del temps, passa a velocitats impensables fa ara 40 o 50 anys, on tan sols hi havia un canal de televisió i a més, era en blan ci negre. On la nostra geografia informativa no abastava ni tan sols la nostra demarcació, on ens explicaven el que volien als tele diaris, on la censura feia servir tisores ben grans per cercenar la informació objectiva.

Hem caminat bastant durant tot aquest temps, però encara ens resta preservar l’esperit democràtic que tornem a veure amenaçat des de posicions ultra-conservadores. Devem mantenir-nos atents i esbrinar i menysprear les “Fake News”.

La ciutadania viu amb normalitat, allò que un segment de la població observa com a “destarifat” i és el fet que, els llums  dels ornats fallers, romanen encesos des que es fa fosc fins l’albada del dia següent, sense parar esment a la despesa que allò suposa per a les arques municipals i per tant, per a les butxaques de tothom.

Convé pensar amb la necessitat que tenim tothom d’estalviar energia (per molt que la puguem pagar) donat que les fonts resulten finites en un futur que comença a acostar-se a passes gegantines. Ja s’hi veu com resulta massa fàcil veure la palla dins de l’ull de l’altre, quan no veiem la viga que ens dificulta la visió del nostre propi ull.

No és un bon senyal, mantenir encesos els llums ornamentals de les comissions falleres que hi ha escampades pel nostre territori i, menys encara, quan a banda d’aquests ornaments, hi ha els focus que han d’il·luminar el (mal dit) monument faller, a tota virolla, fent de la nit dia, en aquestes places o encreuaments on se n’han d’ubicar.

Necessitem elevar alguns graus més l’empatia social del nostre País, perquè hi ha altres necessitats que es podrien atendre, a poc que controlem la despesa de llum elèctrica de les nostres festes i celebracions.

Aquest primer dia del mes de març, té glaçat una bona part del territori valencià, però això no ens ha de preocupar massa perquè, segons el nostre refranyer, “març glaçat, portarà bones pluges per al mes de maig”.

El que ens ha de preocupar és, el cor glaçat d’aquells que decideixen invadir territoris veïns sense més explicació que la d’aconseguir ampliar un imperi que mai no ha de tornar; ens ha de preocupar el cor glaçat dels governants que aboquen cèntims sense deturador perquè la indústria armamentística continue fabricant productes de destrucció massiva. També ens ha de posar el cor en un puny el malbaratment de cabals públics i la violència masclista als nostres pobles, viles i ciutats.

A nosaltres no se’ns pot gelar el cor, davant les injustícies, ni dels desnonaments o la manca de sensibilitat política. Convé no deixar que se’ns glace el cor…

Hui fa un any i un dia, sí, sí, hui fa exactament un any i un dia, que les tropes de l’antiga Unió Soviètica, van començar la invasió d’un país de la vora, en considerar el sàtrapa que administra el poder de Rússia, que aquelles terres li pertanyien des d’èpoques anteriors, quan estaven dominants per la ideologia comunista més fèrria.

I no s’ho va pensar dues vegades i…sense avisar a ningú, pìntà una Zeta sobre els cuirassats, i els envià a soltar “pepinades” sobre la regió del DOMBÀS.

Ara que fa un any i un dia d’aquest destrellat, el territori està prou devastat i Zeleski no para de demanar armament de tota mena per poder vèncer el gegant de l’Est, sense adonar-se’n que amb armes no guanyarà…sols resistirà.

Tothom sabem que aquesta guerra s’atura des de la negociació i la paraula i és per això que a més de manifestar una i mil vegades “No a la guerra” cal posar en valor la paraula sobre la mesa de negociacions. No podem estar permanentment a uns mil·límetres de la devastació total i deixant que les fàbriques d’armament facen el seu agost a costa de persones inocents.

El terratrèmol de Síria i Turquia, posen de manifest com de feble és la nostra vida sobre un Planeta en continu moviment i canvi. Un Planeta ferit, que es defensa a base d’avisos continus als éssers amb intel·ligència que l’habiten.

Inundacions, sequeres, terratrèmols, fred abundant i calor sufocant…sembla que no en són prou perquè canviem la nostra manera de procedir i procurem alleugerir la pressió de la petjada de carboni sobre la Terra.

Una de les qüestions a tenir en compte per poder alleugerir-la, seria la d’acurtar la jornada laboral a 4 dies o 32 hores setmanals, amb el mateix sou, una mesura que necessita del canvi de xip de la patronal i dels sindicats