Des del terrat de casa

ZEQUI CASTELLANO – Mestre i periodista .- Les previsions més pessimistes, vaticinen que l’any que acaba de començar podria ser econòmicament parlant, un any millor que el que hem deixat, però s’ha de convenir que perquè ho siga, no necessitem que passen grans coses.

Tot fan pensar que es parla de bones xifres,  si es té en compte la comparativa amb el daltabaix que hem patit aquest passat 2020, però hi ha moltes incerteses sobre com i quan es resoldrà definitivament la crisi, perquè vulguem que no, la vacuna va a pas lent.

A més d’això, al planeta hi ha lluites desiguals contra la pandèmia, degut a la manca de recursos, l’existència de sistemes sanitaris molt febles i, una negociació amb els grans laboratoris. Aquesta realitat limita l’accés a la vacuna, únic camí conegut cap a la normalitat, des del centre del túnel estant. Països com Colòmbia, no vacunaran fins al febrer i d’altres, hauran d’esperar al sistema de repartiment ideat per l’Organització Mundial de la Salut, que no tindran vacunes fins a final d’any.

Dins d’aquesta disparitat, cal afegir l’evident desorganització per a la distribució de l’injectable i l’aplicació a la població en general. Diuen que aquesta primera onada, té com a objectiu evitar la saturació de les unitats de cures intensives i el volum de decessos, però una vegada més, trobe que arribem tard, perquè s’hauria d’haver planificat equips alternatius als que atenen l’atenció primària, castigada com està pel tsunami provocat per l’ascens de casos després de l’estiu.

Canviar d’any no vol dir que el 21 siga bo, perquè actualment, la situació és dura i complexa, però com sempre, dependrà de com encarem aquesta realitat, que tinga un major o menor impacte en la nostra salut mental, ja que s’han anunciat noves restriccions en la vida de les persones a base de baixar la quantitat de contactes socials, disminuir la mobilitat i limitar aquest desori provocat per les festes de nadal i any nou.

Fa la sensació de viure un déjà vu en tota regla, capaç de generar-nos prou neguit i molta angoixa i sols cap esperar que no faça falta arribar a l’extrem del confinament total, aquell que vam viure fa mesos i que ens ha posat en aquesta nova situació social, econòmica i humana complexa en què ens trobem. S’ha de tenir compte amb el que fem, per tal de procurar que aquest any nou, siga millor que el que hem deixat anar. Depèn molt de nosaltres.