Xavier Capdevila, en bloc

Avui era el dia del meu Sant. I malgrat molts desitjos de felicitat, no ha estat un dia molt feliç. Cada any, des de en fa 4, al final de novembre s’acaba un projecte que ens té engrescats des de la primavera fins a la tardor. I avui era l’últim dia de treball per a l’equip del Quarts de Nou que va tancar temporada el diumenge dia 30. Han vingut gairebé tots, fins i tot alguns que ja tenien el finiquito dilluns amb l’excusa de que faltava algun paper, de que la nòmina ha tingut una sorpresa en forma d’IRPF engreixat, o per veure si s’havia acabat d’editar el vídeo de pífies de l’any.
Les pífies han aixecat crits i riallades, com les han aixecat en altres ocasions de la temporada algunes reunions del Consell de Redacció o, simplement, algun comentari rebut al Facebook.  Com les trobaran a faltar els equips habitualment silenciosos de programadors, “pingüins”, boockings, informàtics, continguners, parlamentaris, productors i diversos amb qui compartíem la nau central de redacció a Lavínia-Productora !
Tot i que hi ha un ambient de bon humor, acomiadar l’equip és sempre un pal. Potser la bona cara és deguda a que aquest any hi ha unes perspectives més esplícites de que el Q de 9 2009 comenci molt mes aviat i sigui més potent  que fins ara : nou disseny, nova fòrmua, temporada des d’abril, molts directes, més especials… Per tant, tots tenen l’esperança de tornar passat Nadal… o abans de Setmana Santa.

I això que aquest any i per primera vegada, ningú de l’equip, ningú, té ni tan sols, com altres anys, un altre “projecte d’hivern” a l’horitzó immediat (vacances exòtiques, un nou programa a Mallorca, una substitució a La Malla, un contracte a TV3, un cameo al Monegal…) per acceptar amb resignació de supervivent o per rebutjar per considerar-lo poc digne.

Jo segueixo a Lavínia preparant la nova temporada i amb altres projectes nous que, de moment, només són això… projectes. Aquest any amb moltes diferències amb els anteriors, perquè no hi ha retorn a la Diba o un viatge meravellòs amb “30 minuts” possibles en perspectiva.

I hi ha un nus aquí dins que em té avui una mica trist i potser per això em nego a fer grans balanços de la temporada professional que avui es tanca. Estic segur que l’equip d’aquest any serà irrepetible, com ja ho van ser el del primer, el del segon o el del tercer any. Sempre hi ha qui troba en l’interregne hivernal una feina millor, sempre hi pot haver l’any vinent algun ajustament en el qual algú que encaixava deixa d’encaixar-hi… És per això que el comiat d’avui és fotut.

En el personal, per al director, ha estat un any complicat, marcat inicialment per tot el xou de Xile i per les ganes d’un rellençament que s’ha anat perfilant amb massa lentitud i que encara no està garantit. Hi han hagut alguns errors (interns, de funcionament) en la direcció que tampoc cal que jo desvetlli ara; bé, en dirè només un: jo també hagués hagut d’anar al Marroc !  Però el producte no se n’ha ressentit, ni en el magnífic programa “especial Tànger” ni en la qualitat del conjunt dels 30 programes fets.

Ha estat doncs un any satisfactori. Tant, que contemplo l’any que ve amb més il·lusió, si hi cap, que la que tenia per aquestes dates, poc abans del Nadal del 2004, quan el Paco em va trucar i em va dir: “és teu un projecte de programa de castells que m’he trobat al calaix de la taula de director de TV3?”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!