Solidaritat

29 d'octubre de 2008

2 comentaris

Avui és Sant Narcís a Girona. Dia de barraques, de festa, de riure. De
perdre’t pel barri vell o en el bullici de la Copa. Avui, però, setze
joves d’aquelles comarques passaran el dia lluny de casa. A 700
quilòmetres d’incomprensió i ràbia. Dins d’un edifici gris, vell, que
sembla d’altres temps. I se’ls acusarà de cremar fotografies, de
desafiar a l’autoritat reial, d’atrevir-se a denunciar-la. De
multiplicar la veu dels qui ja ho havien fet.

Però no estaran
sols. Perquè avui, diada de Sant Narcís, milers de nosaltres els
recordarem. A casa nostra, però també a Madrid. Perquè la solidaritat
continua sent la nostra millor arma. L’arma d’una lluita que s’encen,
dia a dia, com la metxa invisible que ens esclata dins els cors.

Estem amb vosaltres.

———-

Absolts!