Blog d'en Xavier Mir

El comptador de visites acaba de superar el número màgic: 100.000:

És una bona manera d’acabar el mes d’abril. Vilaweb va posar a zero els comptadors dels blocaires el juliol de l’any passat. Per tant, les cent mil visites s’han aconseguit en gairebé deu mesos. Gràcies a tothom per l’interès i pel suport. Gràcies pels vostres comentaris, tant pels crítics com pels de suport. Tots són benvinguts. Us reprodueixo la informació del meu comptador quant als articles més llegits. Veureu que vuit dels deu pertanyen als escrits en el marc de la campanya "Jo també vull un estat propi", però n’hi ha un parell que han arribat a superar les lectures d’aquells dies i s’han col·locat entre els deu primers. És curiós trobar de tant en tant que hi ha algú que recupera un text publicat fa mesos o que encara continua rebent lectures la "Crida a la blogosfera sobiranista".

D’altra banda, aprofito per comentar alguna cosa de la premsa d’avui, com ara la reacció de Miquel Iceta a la "qüestió Maragall". Iceta va a pinyó fix i dóna la imatge del típic polític d’aparell de partit que mira a una altra banda, com si sentís ploure. Tot són elogis cap al seu líder, que no és altre que Zapatero, i tot és potenciar la dinàmica PSOE-PP, que al Principat és inexistent i fins falsa, ja que en la qüestió de l’autodeterminació els socialistes fan front comú, precisament, amb els populars.

Iceta i els socialistes no poden continuar mirant a una altra banda davant la creixent voluntat de posar la sobirania damunt la taula per part de la societat civil, com es veu en aquesta carta de Dolors Alonso que avui El Punt publica.

I excel·lent article també el de Josep Maria Pasqual al mateix mitjà: "L’últim federalista llança la tovallola". Sobretot quan escriu: "Si tenim en compte que el federalisme, en
definitiva, seria una forma fina i dinàmica d’unionisme, i que
l’alternativa al federalisme és un centralisme groller i estàtic,
s’obre a partir d’ara un nou cicle en la política catalana en què el
sobiranisme se situarà com a mètode d’anàlisi de la realitat". Ara cal preguntar-se, però, què volen els qui segons els estudis del CEO apostaven per una Espanya federal.

A propòsit del PSC, dels federalistes que llancen la tovallola i de la qüestió de "Decideixo decidir", val la pena tenir present el bloc de Joan Ferrer i Frigola, un socialista favorable a tenir un estat propi. Amb ell i en Xavier Febrer d’Arenys de Mar ja en tenim dos. Si n’hi ha més, serà d’agrair que surtin de l’armari en un moment com aquest. La millor manera d’evitar que ERC capitalitzi el procés sobiranista és que la resta de partits se’l facin seu.