xaviermir |
divendres, 29 de setembre de 2006 | 09:07h
(Després que per un problema informàtic s'esborrés l'article, el torno a publicar)
Des d'aquest mateix bloc, el passat 21 d'agost vaig fer una Crida a la blogosfera sobiranista que va desembocar en una campanya amb un grau d'incidència notable en la societat. El resultat final ha estat excel·lent. Bona part dels objectius han estat assolits gràcies a les persones que s'han fet seva la proposta i que l'han escampada com una taca d'oli. La blogosfera ha rebut un impuls important com a espai per a l'opinió lliure, amb una qualitat perfectament comparable a la dels diaris tradicionals o en alguns casos clarament millor, més plural, més dinàmic, més interactiu. Crec que la campanya ha animat la gent a obrir nous blocs, a manifestar les seves idees o inquietuds de manera lliure, sense haver d'esperar que un diari publiqui una carta. També ha servit per unir el sobiranisme en un sol crit. Ha estat una proposta transversal que ha aplegat militants i simpatitzants de diversos partits i sectors socials de sensibilitats polítiques ben diverses. Ha demostrat que la unitat és possible. Ha generat un debat que s'ha pogut seguir en diversos blocs. Això vol dir que una iniciativa sorgida d'un bloc i secundada per un col·lectiu de blocaires pot arribar a alterar l'agenda mediàtica. Hem aconseguit introduir un argument més en el debat polític d'actualitat. Al final, fins i tot un diari tan reticent a admetre el debat com El Periódico se n'ha fet ressò, ni que sigui a través d'una carta d'un lector.
Però és evident que no tots els objectius han estat assolits, no amb prou intensitat, si més no. L'endemà mateix que acabés la campanya, el president de la Generalitat Pasqual Maragall va dir que és ridícul voler la independència. Aquestes declaracions evidencien el menyspreu del president envers una part important de la societat que té aquesta voluntat, i que l'únic que demana és el debat, i no fan altra cosa que demostrar la necessitat de tornar-hi, de dir-ho més alt i més clar encara. El president Maragall, que ja va ser, amb el cost del seu bloc, l'origen de la primera Crida, torna a ser-ne ara la causa. Però no és ell sol qui pretén amagar el debat a la societat. L'acompanya el PP i bona part dels mitjans de comunicació dels Països Catalans, com El Periódico, que ha manipulat el missatge de la campanya parlant d'exigències que no han existit en cap moment. Per tant, aquesta segona edició de la campanya té nous objectius: augmentar-ne la incidència en la premsa i arribar als mitjans audiovisuals de gran abast. Una fita simbòlica seria, per exemple, que el programa de TV3 Àgora en faci un debat monogràfic. Però als Països Catalans hi ha molts altres espais, radiofònics, televisius, etc., on el debat ha d'arribar perquè la societat tingui prou elements per poder decidir.
Per tot això, i perquè la primera campanya va arribar tard a molta gent que era de vacances o que no se'n va assabentar però que han manifestat la seva voluntat d'adherir-s'hi, proposo que repetim la mateixa acció del 8 al 15 d'octubre, ambdós inclosos. Per què aquestes dates? Perquè en una setmana coincideixen tres fets: un partit de futbol entre Catalunya i Euskadi el dia 8, la Diada del País Valencià el dia 9, que commemora l'entrada de Jaume I a València, i la imposició de la festivitat del 12 d'octubre. Recordem que es tracta de posar com a títol de qualsevol escrit "Jo també vull un estat propi" i que de manera lliure es pot arrodonir "per a Catalunya" o "per als Països Catalans". La campanya és oberta a noves aportacions a l'estil de les propostes gràfiques sorgides o de les iniciatives per fer servir el lema en llistes de distribució, fòrums, etc. És bo recordar que un dels avantatges és el mitjà que emprem, que permet el treball en xarxa i la incorporació ràpida de noves idees. Podeu fer servir aquest bloc i el correu electrònic que hi trobareu per avisar del ressò de la campanya a la premsa en format paper o de qualsevol altra iniciativa, però recordeu que no hi ha drets d'autor ni dogmes, que la campanya és col·lectiva i oberta; feu-la vostra un altre cop i portem-la ben lluny. Fem-la arribar a Euskal Herria, a Galícia i a Europa. Si algú penja un post amb referències a la campanya en altres llengües i m'ho fa saber, obriré una categoria d'enllaços per a l'ocasió. Jo intentaré mantenir i ampliar la mostra dels blocs on es pot seguir la campanya, però crec que al final serà millor utilitzar un cercador. Google, per exemple, recull ja 125.000 entrades amb el lema de la campanya. En tot cas, si voleu podeu enviar-me correus o introduir comentaris per fer-me saber que també participareu en aquesta segona edició. Molts lectors d'aquest bloc ja ho heu anat fent.
Al veure tant de jovent amb la meteixa il-lusió que els que ja passem de la setantena, s'ens omple el cor de joia i esperança. Volem i tindrem una Catalunya lliure i sobirana! Faig una entrada al meu bloc en aquest sentit. Endavant i sense defallir!
empordaaccio |
dimecres, 4 d'octubre de 2006 | 22:42h
"Jo també vull un estat propi!" i abans d'això "Jo ja treballo per l'assoliment d'un estat propi" Des de Catalunya Acció ho faig. Un estat per a tota la nostra nació! un estat confederal de veritat!
Des de Catalunya-nord ens tornem adherir i participarem altra vegada a la campany amb el lema "Jo també vull un estat propi pels Països catalans" (l'únic que, a priori, no oblida cap part del territori)
Al Vilaweb Catalunya-nord ja hem anunciat publicament (a les nostres noticies) per aquesta segona vegada la nostra adesió, incloent un vincle cap al bloc on la presentes; i posarem el títol, cada dia, del 8 al 15.
Enadavant Teo Vidal i Sol i Maria Benejam i Berger
Jo em torno a adherir a la campanya, tot i que crec que arriba encara quan l'altre ha estat massa recent. No sé si podrà tenir el mateix èxit, però per intentar-ho, jo m'hi adhereixo.
Ja fa temps que des de la societat civil hem d'imposar les nostres necessitats. Iniciatives com aquesta sempre seran ben rebudes. Qualsevol petit avanç serà una gran victòria per conscienciar la gent. Enhorabona per tornar-hi i no defallir (ja ho diu el nostre cant: tot i les derrotes, "tornarà a ser rica i ferma"). Ara ja tenim experiència de la primera iniciativa i segur que en traurem profit. A vegades em costa trobar un tema de què parlar però campanyes com aquesta posen les neurones en funcionament. Enhorabona, Xavier.
P.D.: Perdona que t'ho pregunti en el bloc però, aniràs al dinar de Terrassa de blocaires sobiranistes? No cal que em contestis ni que ho facis en el bloc. Respeto la teva intimitat. Perdona altre cop.
Aprofito l'avinentesa per fer-vos saber la voluntat i el fet d'adherir aquest bloc i els seus dos blocaires, Joaquim Pugnau i Salvador Molins, amics i consellers de Catalunya Acció, a la campanya de nou iniciada per en Xavier Mir "Jo també vull un estat propi". Demanen des d'ací, a en Xavier Mir que vulgui acceptar-nos en el col·lectiu dels seus adherits i així ho faci constar al lateral del seu bloc-web.:
Com a segona qüestió dir-vos que per mitjà d'un amic i col·laborador he contactat i conegut el següent enllaç que al meu entendre és de qualitat contrastable.
Jo encara no he deixat de seguir la campanya a favor d'un Estat propi...
valldalbaidi |
dilluns, 2 d'octubre de 2006 | 19:52h
i sobiranista. Com va dir Lluís Llach dissabte a Banyeres de Mariola: vull un món de persones lliures i que aquestes tinguen uns estats lliures... i -afig jo-, de moment, per aquestes contrades ens cal l'Estat lliure i sobirà. Bona vesprada
però conteu amb mi per donar suport a la campanya des de la primera línia de foc: centre de treball, cercles d'amics i coneguts i diverses associacions de les quals forme part. Des de la comarca de La Costera, al País Valencià, jo també vull un estat propi.
Joan, no et preocupis si no tens bloc. Pots ajudar escrivint a diaris, revistes, en fòrums d'internet o qualsevol lloc que se t'ocorreixi. Sempre serà d'agrair una ajuda des del País Valencià.
Joan no sé si tens temps per fer el teu propi bloc...
valldalbaidi |
dilluns, 2 d'octubre de 2006 | 19:42h
i, si és motiu de diners, n'hi ha que són totalment gratuïts. Si t'hi animes, escriu-me i/o posa-t'hi en contacte i t'hi ajudaré. Al que tu vulgues... ah, sóc de la Vall d'Albaida
Vull tornar a donar suport a la campanya que tot i no tenir bloc hi pot haver altres maneres de poder-ho fer com ja es va dir a la primera campanya.
I respecte a la repercussió de la primera campanya no sé si ho vas veure però a euskal herria hi va arribar a través de indymedia.barcelona. I al google hi havia enllaços per tot arreu.
Jo també vull un estat propi: nacional, sobirà i independent. Ni més ni menys que els altres. Els independentistes i republicans d'aquest país, de Fraga fins a Maó, de Salses a Guardamar, no en tenen cap mena de dubte. Ara, només ens hem de posar d'acord de la millor manera d'aconseguir-ho, amb el mínim temps possible i el màxim consens social. Segur que som capaços de fer-ho.
Aquest mes de setembre s'han obert uns quants blocs nous a Vilaweb, i el teu és un dels que no em perdo. Gràcies per l'adhesió i endavant! T'he afegit als enllaços de la campanya.
Sílvia Martínez| Adreça electrònica |
dissabte, 30 de setembre de 2006 | 19:05h
I el dia 8 aniré al Camp Nou a veure jugar les seleccions de Catalunya i Euskadi. Em sembla bo que es faci aquest partit. I, si estic a punt, vull aprofitar la data per a escriure la primera entrada a un bloc que he obert aquí a vilaweb. Faré comentari per fer l'enllaç. I, si no, més endavant. Gràcies per la nova convocatòria. Sobre allò que ens expliques del ridícul de la independència penso que gaire més clar no es pot plantejar. Però pot ser sí més curt; veiam si esdevé més efectiu. Entenc que per, i precissament per, lo embolicat que ho presentem als mitjans d'audiència, fora bo assenyalar algunes coses en els temes del nacionalisme, la independència, la informació i comunicació. Jo li dono voltes fa uns dies a unes maneres de dir-ho; en aquest cas relacionades amb
el tema del nacionalisme, i les distorsions mediàtiques, que em sembla pot explicar què vull dir amb
curt. I poden ser interessant de compartir. Diria: Els qui es diuen antinacionalistes, el que són és persones agressives contra alguna determinada nacionalitat (una forma de genocidi). Aquí entenc que cal veure-ho bé, que s'ho facin mirar; i, com no pot ser d'una altre manera, combatre-ho (això és defensa, i dignitat de la bona; no atac com suggereixen els qui confonen lligams amb lligats). Per altra banda, els qui es diuen nonacionalistes pretenen fer encanteri amb la música d'un "nacionalisme universal". I, això ès una contradicció en els termes. De la mateixa manera que ho seria a la inversa. Tampoc és correcte dir que hom és universalment nacionalista, diria jo que aleshores ja no cal nacionalitat. Una altra contradicció en els termes (que algú gosa anomenar cosmopolitisme, o altres coses) I, en tercer lloc, els que ens diem nacionalistes no estem dient res de nou. Per donar informació cal que assenyalem quin és el nostre país. Vull dir que crec que les persones de cap manera decidim si som o no nacionalistes. El que sí fem és decidir quina és la nostra nació. Aquí entenc que la prioritat és esbandir moltes bajanades teòriques que anem repetint sobre els nacionalismes. Es pot fer divulgant bons treballs que hi ha sobre aquests problemes. Si ho paso al tema de la independència diria que una primera confusió la trobem en els qui diuen que la millor independència és la absoluta. Cosa que veig fosca, però de la que diria té força efecte, i que porta a silenciaments il·legítims com a un primer problema. Encara que, donades algunes de les afirmacions del president espanyol, crec que en el tema de la independència cal començar per esbandir els lligats que ell va fent entre la solidaritat i la independència. El més curt que se m'acut és dir-li que la solidaditat de la bona -no l'obscurantisme fiscal del règim espanyol amb Catalunya- presuposa la independència. Em penso que ja m'he allargat massa. Salutacions.
Tenir 50 titols anomenats igual es un merde despres per recordar que hi vares posar per tant proposo que el texte hi tingui que sortir integre (buscantlo sortirà com a referencia) pero hi podem afregir complements, com ara el titol de la resposta... Que et sembla?
xaviermir |
diumenge, 1 d'octubre de 2006 | 13:18h
El que planteges és enraonat. De fet, una de les pràctiques més esteses en la primera edició era posar títols com aquest: "Jo també vull un estat propi (I): comença la campanya", de manera que després dels dos punts un pot posar el títol que vulgui. L'altra solució és, com va fer Isabel Clara Simó, afegir una nota al peu de l'article explicant quin títol s'havia previst originalment i per quin motiu s'ha substituït.
Des del meu humil blog, jo dono el meu suport a la campanya un altre cop. Cada cop és més clar que no tenim altre opció que el sobiranisme, la independència i tenir veu propia a Europa com qualsevol país normal.
La primera campanya va ser prou interessant: les mentides i el sectarisme dels socialistes i els seus mitjans cada cop són més evidents.
Garraf-On:
http://garrafon.blocat.com/
Salut.
Aquesta vegada tindrem encara més éxit!!! Ja he fet una entrada al meu bloc :-)
El fòrum Neop@tria, un punt de trobada per a la gent dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó s'uneix al crit en demanda d'un Estat propi.
http://neopatria.editboard.com
Totes les pàgines de Catalunya 1714 encara tenen el títol "Jo també vull un Estat propi - Visca la Independència de Catalunya".
Gràcies, Xavier Mir!
Per segon cop també hi serem. Salut i visca la terra!
"Jo també vull un estat propi!" i abans d'això "Jo ja treballo per l'assoliment d'un estat propi" Des de Catalunya Acció ho faig. Un estat per a tota la nostra nació! un estat confederal de veritat!
Martí.
Al Vilaweb Catalunya-nord ja hem anunciat publicament (a les nostres noticies) per aquesta segona vegada la nostra adesió, incloent un vincle cap al bloc on la presentes; i posarem el títol, cada dia, del 8 al 15.
Enadavant
Teo Vidal i Sol
i Maria Benejam i Berger
Sembla que estigui a les galàxies. Sóc el Salvador Molins de Berga. Desitjo que estigueu bé.
Una petita rectificació: A Catalunya Acció també, des del nostre naixement com a projecte, no oblidem cap part del territori, cap!
Volem Catalunya lliure i plena! Tota la nostra Nació des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó.
Pot ser algun dia ens veurem. Fins aviat! Salvador.
A vegades em costa trobar un tema de què parlar però campanyes com aquesta posen les neurones en funcionament.
Enhorabona, Xavier.
P.D.: Perdona que t'ho pregunti en el bloc però, aniràs al dinar de Terrassa de blocaires sobiranistes? No cal que em contestis ni que ho facis en el bloc. Respeto la teva intimitat. Perdona altre cop.
Aprofito l'avinentesa per fer-vos saber la voluntat i el fet d'adherir aquest bloc i els seus dos blocaires, Joaquim Pugnau i Salvador Molins, amics i consellers de Catalunya Acció, a la campanya de nou iniciada per en Xavier Mir "Jo també vull un estat propi". Demanen des d'ací, a en Xavier Mir que vulgui acceptar-nos en el col·lectiu dels seus adherits i així ho faci constar al lateral del seu bloc-web.:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/26769
-----------------
Com a segona qüestió dir-vos que per mitjà d'un amic i col·laborador he contactat i conegut el següent enllaç que al meu entendre és de qualitat contrastable.
http://benplantat.blogspot.com/
Cliqueu i consulteu-lo, és molt interessant.
Si voleu llegir la resta: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6268
Bona vesprada
Vull tornar a donar suport a la campanya que tot i no tenir bloc hi pot haver altres maneres de poder-ho fer com ja es va dir a la primera campanya.
I respecte a la repercussió de la primera campanya no sé si ho vas veure però a euskal herria hi va arribar a través de indymedia.barcelona.
I al google hi havia enllaços per tot arreu.
Sobre allò que ens expliques del ridícul de la independència penso que gaire més clar no es pot plantejar. Però pot ser sí més curt; veiam si esdevé més efectiu.
Entenc que per, i precissament per, lo embolicat que ho presentem als mitjans d'audiència, fora bo assenyalar algunes coses en els temes del nacionalisme, la independència, la informació i comunicació.
Jo li dono voltes fa uns dies a unes maneres de dir-ho; en aquest cas relacionades amb
el tema del nacionalisme, i les distorsions mediàtiques, que em sembla pot explicar què vull dir amb
curt. I poden ser interessant de compartir.
Diria: Els qui es diuen antinacionalistes, el que són és persones agressives contra alguna determinada nacionalitat (una forma de genocidi). Aquí entenc que cal veure-ho bé, que s'ho facin mirar; i, com no pot ser d'una altre manera, combatre-ho (això és defensa, i dignitat de la bona; no atac com suggereixen els qui confonen lligams amb lligats). Per altra banda, els qui es diuen nonacionalistes pretenen fer encanteri amb la música d'un "nacionalisme universal". I, això ès una contradicció en els termes. De la mateixa manera que ho seria a la inversa. Tampoc és correcte dir que hom és universalment nacionalista, diria jo que aleshores ja no cal nacionalitat. Una altra contradicció en els termes (que algú gosa anomenar cosmopolitisme, o altres coses) I, en tercer lloc, els que ens diem nacionalistes no estem dient res de nou. Per donar informació cal que assenyalem quin és el nostre país. Vull dir que crec que les persones de cap manera decidim si som o no nacionalistes. El que sí fem és decidir quina és la nostra nació. Aquí entenc que la prioritat és esbandir moltes bajanades teòriques que anem repetint sobre els nacionalismes. Es pot fer divulgant bons treballs que hi ha sobre aquests problemes. Si ho paso al tema de la independència diria que una primera confusió la trobem en els qui diuen que la millor independència és la absoluta. Cosa que veig fosca, però de la que diria té força efecte, i que porta a silenciaments il·legítims com a un primer problema. Encara que, donades algunes de les afirmacions del president espanyol, crec que en el tema de la independència cal començar per esbandir els lligats que ell va fent entre la solidaritat i la independència. El més curt que se m'acut és dir-li que la solidaditat de la bona -no l'obscurantisme fiscal del règim espanyol amb Catalunya- presuposa la independència.
Em penso que ja m'he allargat massa. Salutacions.
Tenir 50 titols anomenats igual es un merde despres per recordar que hi vares posar per tant proposo que el texte hi tingui que sortir integre (buscantlo sortirà com a referencia) pero hi podem
afregir complements, com ara el titol de la resposta...
Que et sembla?
Des del meu humil blog, jo dono el meu suport a la campanya un altre cop.
Cada cop és més clar que no tenim altre opció que el sobiranisme, la independència i tenir veu propia a Europa com qualsevol país normal.
La primera campanya va ser prou interessant: les mentides i el sectarisme dels socialistes i els seus mitjans cada cop són més evidents.
Enhorabona Xavier per la teva dedicació i esforç.