xaviermir |
dimarts, 25 de juliol de 2006 | 11:38h
Avui he llegit que cadascun dels 14 articles que Maragall ha escrit al seu bloc ens ha costat 1.500 euros. Jo no sé com ho porten la resta de coblocaires, però a mi escriure al bloc no em suposa un esforç tan gran. Per aquest preu potser podria escriure unes quantes tesis doctorals. Predico en el desert quan em queixo d'això, ja ho sé, però crec que és un escàndol. Que entre tots hàgim pagat 21.000 euros per les catorze entades del bloc de Maragall em sembla un escàndol i una perversió del fenomen blocaire. Però la possibilitat que té un pelacanyes com jo de fer arribar la seva queixa a la resta de la població és limitada. Amb tot, de tant en tant estaria bé que els blocaires anéssim provant d'engegar iniciatives, mobilitzacions. Al cap i a la fi, les possibilitats del fenomen són immenses. La revolució blocaire tot just comença. I el meu granet de sorra és el següent.
Des del meu bloc proposo que la setmana del 4 al 10 de setembre tothom que vulgui publicar algun article, en premsa escrita o electrònica, d'opinió o d'informació, on sigui i com sigui, ho faci sota aquest títol. Qui escrigui més d'un article aquella setmana els pot numerar. L'article pot tractar de qualsevol qüestió, però el periodista mostrarà la seva complicitat explícita amb aquest moviment social partidari que Catalunya tingui un estat propi. Així de senzill. Us proposo un cop d'efecte visual i mediàtic d'una setmana de durada. I us ho proposo com un experiment per posar a prova les possibilitats del fenomen blocaire. Us imagineu la llista dels 30 darrers canvis dels blocs de Vilaweb plena d'articles amb aquest títol? Us imagineu la sorpresa dels lectors de premsa escrita o electrònica quan es trobin aquest títol article rere article?
Jo no podré escriure cap article en cap diari de paper ni electrònic , i ni tant sols tinc bloc, però trobo que aquesta és una molt bona iniciativa.
Tens tot el meu suport. Però cal trobar bones idees per tal que els que no ens dediquem ni a la política ni al periodisme o a escriure articles d'opinió puguem fer sentir la nostra opinió. Cal mantenir una pressió independentista que a la llarga fa moure als poítics i als qui remenen les cireres.
Josep Font| Adreça electrònica |
dilluns, 4 de setembre de 2006 | 23:08h
A mi em passa el mateix que al Bernat. Proposo que ho posem al tema o a la signatura dels missatges de correu-e. I al nic dels programes de xat. I escriure-ho en un paper i enganxar-lo en un vidre del cotxe?
M'agrada, i molt, la iniciativa. Sols que m'agradaria que tinguès una visió més global dels Països Catalans. Sabeu?, quan des de Menorca, per exemple, volem explicar i defensar aquesta idea, el primer que ens diuen és: Mira, si des de Catalunya, ni us fan cas. No com a Euskadi, que tots els partits nacionalistes i sobiranistes tenen molt clar la idea de unitat territorial. I això fins i tot a ERC on en teoria parlen de Països Catalans, però mai he vist cap dels seus dirigents defensant publicament aquesta idea a Catalunya......i això que sòc President d'ERC a Menorca!!! Bé, és la meva lluita...cada ú té la seva....
En tot cas, una salutació ben cordial i sobirana des de......la Mola de Cavalleria???? la Platja de Binimel·la??? .....
David Abarca |
dijous, 7 de setembre de 2006 | 19:57h
Hola,
crec que tens tota la raó en queixar-te de que l´independentisme es relaciona massa amb el principat de Catalunya, deixant de banda la resta del territori. Personalment, sempre que he divulgat les tesis independentistes ho he fet també amb aquest enfoc limitat, que reconec errat des d´un punt de vista teòric però justificat per motius de pragmatisme. La independència no és una utopia, però sí una empresa certament complicada. Ja a la Catalunya estricta és difícil que una majoria clara de la població s´hi identifiqui, malgrat disposar de més suport social que al país valencià i ses illes. Per tant, i només per motius pràctics, sóc partidari de començar la independència per aquí, i després, arribat al cas, ja hi hauria temps de reunificar tot el país. Es difícil, però més difícil és pensar en assolir la independència de cop per a tot el territori, tal com està de desfragmentat. Un hipotètic estat català principatí podria convidar la resta del territori a sumar-s´hi, sempre que la voluntat democràtica de mallorquins i valencians així ho volgués, i integrant-s´hi d´una forma consensuada per tots (una confederació podria ser una bona fórmula). En tals condicions, l´espanyolisme no podria continuar confonent amb l´habitual equiparació seva entre Països Catalans i un pretès somni de dominació i expansió per part dels catalans principatins. Ja va dir Einstein que la millor, si no l´única manera d´influir sobre els altres és donant exemple. Per això aquest aparent oblit, però no és que no us fem cas! Al contrari, jo us agraeixo especialment la tasca que feu fora del principat.
Sento dir-t,ho per'o creec que caus en l'estratègia francohispànica de dividir els països catalans.Ja des de Jaume II va esbiaixar la Franja de Ponent.Més trad la trició del tractat dels Pirineus que mutilan Catalunya nord,bressol dels països catalans.Després es perd l'alguer per la ineptitud dels de sempre.Més tard les regions,balears,valencia i catalunya.Deprés les provincies.Es l'esquarterement tàctic de divió i fragmentació trencadís de la consciència nacional catalana.Al segle XIX ses illencs encara es deient catalans. Al segle XVIII els valencians encara es deien catalans. Ara sols els del principat. El principat serà els Pâïsos Catalans o no serà,un cop s'hagi recuperat la consciència de pertenença a la terra,damunt de esquarterements ficticis.
Sé què vols dir. I no ets pas el primer que escriu en aquest sentit. Per això l'endemà mateix de publicar la Crida vaig voler centrar-me en aquesta qüestió. Si vols pots llegir l'article (22 d'agost). De moment aquesta campanya té els objectius que té, però entre altres coses ha servit per recordar a tothom que tenim un parell de temes més per abordar: la internacionalització i l'estratègia comuna de Països Catalans. Per part meva, aquest serà segurament un dels temes més recurrents al meu bloc a partir del 12 de setembre.
I gràcies per la feina que feu ERC a Menorca. La teva lluita és i ha de ser també la nostra.
M'agrada, i molt, la iniciativa. Sols que m'agradaria que tinguès una visió més global dels Països Catalans. Sabeu?, quan des de Menorca, per exemple, volem explicar i defensar aquesta idea, el primer que ens diuen és: Mira, si des de Catalunya, ni us fan cas. No com a Euskadi, que tots els partits nacionalistes i sobiranistes tenen molt clar la idea de unitat territorial. I això fins i tot a ERC on en teoria parlen de Països Catalans, però mai he vist cap dels seus dirigents defensant publicament aquesta idea a Catalunya......i això que sòc President d'ERC a Menorca!!! Bé, és la meva lluita...cada ú té la seva....
En tot cas, una salutació ben cordial i sobirana des de......la Mola de Cavalleria???? la Platja de Binimel·la??? .....
Doghouse Reilly |
dimarts, 25 de juliol de 2006 | 15:54h
Jo ajudaré a escampar-la mitjançant e-mails però com ha dit el company de sota, ens ho hauries d'anar recordant.
D'altra banda penso que sí que serà bo per mesurar quina incidència es pot tenir a travès dels blogs. Jo crec que de moment és petita. Només cal mirar el que ha passat amb l'estatut.
I com a anècdota personal, jo em vaig fer un fart d'escampar per fòrums i email l'enllaç a les entrades que en Marc Belzunces va fer amb les dades d'enquestes sobre la independència; vaig pensar que d'aquesta manera es podria crear un efecte de bola de neu (encara que fos mini) perquè les dades eren impactants. I imagino que no devia ser pas jo l'únic.
Doncs bé, si mires les visites que varen rebre aquelles entrades, no arriben ni als dos centenars. Sort que ho enviava a independentistes! Si ho arribo a saber ho envio als espanyolistes, que potser hi hagués hagut més soroll!
No hem fet un article, però hem posat el teu ;-) a la portada de la nostra web.
Saluts cordials.
Jo no podré escriure cap article en cap diari de paper ni electrònic , i ni tant sols tinc bloc, però trobo que aquesta és una molt bona iniciativa.
Tens tot el meu suport. Però cal trobar bones idees per tal que els que no ens dediquem ni a la política ni al periodisme o a escriure articles d'opinió puguem fer sentir la nostra opinió. Cal mantenir una pressió independentista que a la llarga fa moure als poítics i als qui remenen les cireres.
Hola.
M'agrada, i molt, la iniciativa. Sols que m'agradaria que tinguès una visió més global dels Països Catalans. Sabeu?, quan des de Menorca, per exemple, volem explicar i defensar aquesta idea, el primer que ens diuen és: Mira, si des de Catalunya, ni us fan cas. No com a Euskadi, que tots els partits nacionalistes i sobiranistes tenen molt clar la idea de unitat territorial. I això fins i tot a ERC on en teoria parlen de Països Catalans, però mai he vist cap dels seus dirigents defensant publicament aquesta idea a Catalunya......i això que sòc President d'ERC a Menorca!!! Bé, és la meva lluita...cada ú té la seva....
En tot cas, una salutació ben cordial i sobirana des de......la Mola de Cavalleria???? la Platja de Binimel·la??? .....
Hola,
crec que tens tota la raó en queixar-te de que l´independentisme es relaciona massa amb el principat de Catalunya, deixant de banda la resta del territori. Personalment, sempre que he divulgat les tesis independentistes ho he fet també amb aquest enfoc limitat, que reconec errat des d´un punt de vista teòric però justificat per motius de pragmatisme. La independència no és una utopia, però sí una empresa certament complicada. Ja a la Catalunya estricta és difícil que una majoria clara de la població s´hi identifiqui, malgrat disposar de més suport social que al país valencià i ses illes. Per tant, i només per motius pràctics, sóc partidari de començar la independència per aquí, i després, arribat al cas, ja hi hauria temps de reunificar tot el país. Es difícil, però més difícil és pensar en assolir la independència de cop per a tot el territori, tal com està de desfragmentat. Un hipotètic estat català principatí podria convidar la resta del territori a sumar-s´hi, sempre que la voluntat democràtica de mallorquins i valencians així ho volgués, i integrant-s´hi d´una forma consensuada per tots (una confederació podria ser una bona fórmula). En tals condicions, l´espanyolisme no podria continuar confonent amb l´habitual equiparació seva entre Països Catalans i un pretès somni de dominació i expansió per part dels catalans principatins. Ja va dir Einstein que la millor, si no l´única manera d´influir sobre els altres és donant exemple. Per això aquest aparent oblit, però no és que no us fem cas! Al contrari, jo us agraeixo especialment la tasca que feu fora del principat.
Una salutació des de Barcelona.
Sento dir-t,ho per'o creec que caus en l'estratègia francohispànica de dividir els països catalans.Ja des de Jaume II va esbiaixar la Franja de Ponent.Més trad la trició del tractat dels Pirineus que mutilan Catalunya nord,bressol dels països catalans.Després es perd l'alguer per la ineptitud dels de sempre.Més tard les regions,balears,valencia i catalunya.Deprés les provincies.Es l'esquarterement tàctic de divió i fragmentació trencadís de la consciència nacional catalana.Al segle XIX ses illencs encara es deient catalans. Al segle XVIII els valencians encara es deien catalans. Ara sols els del principat. El principat serà els Pâïsos Catalans o no serà,un cop s'hagi recuperat la consciència de pertenença a la terra,damunt de esquarterements ficticis.
per cert, molt bé el teu correu, Lluïsot....
Sé què vols dir. I no ets pas el primer que escriu en aquest sentit. Per això l'endemà mateix de publicar la Crida vaig voler centrar-me en aquesta qüestió. Si vols pots llegir l'article (22 d'agost). De moment aquesta campanya té els objectius que té, però entre altres coses ha servit per recordar a tothom que tenim un parell de temes més per abordar: la internacionalització i l'estratègia comuna de Països Catalans. Per part meva, aquest serà segurament un dels temes més recurrents al meu bloc a partir del 12 de setembre.
I gràcies per la feina que feu ERC a Menorca. La teva lluita és i ha de ser també la nostra.
Hola.
M'agrada, i molt, la iniciativa. Sols que m'agradaria que tinguès una visió més global dels Països Catalans. Sabeu?, quan des de Menorca, per exemple, volem explicar i defensar aquesta idea, el primer que ens diuen és: Mira, si des de Catalunya, ni us fan cas. No com a Euskadi, que tots els partits nacionalistes i sobiranistes tenen molt clar la idea de unitat territorial. I això fins i tot a ERC on en teoria parlen de Països Catalans, però mai he vist cap dels seus dirigents defensant publicament aquesta idea a Catalunya......i això que sòc President d'ERC a Menorca!!! Bé, és la meva lluita...cada ú té la seva....
En tot cas, una salutació ben cordial i sobirana des de......la Mola de Cavalleria???? la Platja de Binimel·la??? .....
Tot el meu suport a la proposta d'un Estat propi com a capsalera dels articles. I com a cloenda el 11 de Setembre una senyera a cada balcó.
Quim
Jo ajudaré a escampar-la mitjançant e-mails però com ha dit el company de sota, ens ho hauries d'anar recordant.
D'altra banda penso que sí que serà bo per mesurar quina incidència es pot tenir a travès dels blogs. Jo crec que de moment és petita. Només cal mirar el que ha passat amb l'estatut.
I com a anècdota personal, jo em vaig fer un fart d'escampar per fòrums i email l'enllaç a les entrades que en Marc Belzunces va fer amb les dades d'enquestes sobre la independència; vaig pensar que d'aquesta manera es podria crear un efecte de bola de neu (encara que fos mini) perquè les dades eren impactants. I imagino que no devia ser pas jo l'únic.
Doncs bé, si mires les visites que varen rebre aquelles entrades, no arriben ni als dos centenars. Sort que ho enviava a independentistes! Si ho arribo a saber ho envio als espanyolistes, que potser hi hagués hagut més soroll!
Lol!