Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

20 de febrer de 2008
5 comentaris

L’enciclopèdia i Jordi Bilbeny

La Gran
Enciclopèdia Catalana
ja es pot consultar per Internet. Un
pas més en l’alliberament de la informació. Una de les
primeres consultes que hi he fet ha estat la de Cristòfor
Colom, i he vist que hi ha una entrada on es tracta del seu origen
català. Han passat ben bé quinze anys des del primer
cop que vaig sentir a parlar d’aquesta hipòtesi. Bilbeny
mateix, amb qui encara no ens coneixíem personalment, la va
exposar a l’Ateneu Barcelonès en una conferència
organitzada per l’Associació Roca i Ferreras. L’efecte que em
va causar va ser estrany. Una barreja de sorpresa, incredulitat,
alarma, indignació i moltes altres coses. Explicat davant
d’una vintena de persones incondicionals de l’independentisme
semblava més una broma que cap altra cosa. Avui llegeixes
l’article a l’enciclopèdia i t’adones que no és més
que la darrera aportació a una llarga tradició, que
Bilbeny no s’inventava res. La percepció ha canviat. Potser no
hi ha proves físiques de la manipulació de la història
(no seria estrany si la manipulació passa per destruir i
tergiversar), però s’admet la hipòtesi.

És bo recordar la primera
impressió, la primera vegada que un té accés a
aquesta teoria, i veure com evoluciona tot amb el temps. Quinze anys
després, en Bilbeny no s’ha cansat de fer brometes perquè
allò no era cap brometa. Al contrari, una cosa l’ha dut a
l’altra i fruit de les seves investigacions avui tenim nous
interrogants. Ara que posa en qüestió que el Lazarillo
fos realment el que diuen que
és, val la pena recordar les primeres reaccions a la
catalanitat de Colom. Més enllà de la broma fàcil
de començar a trobar catalanitats ocultes, el que convé
és llegir allò que explica per tal que puguem fer més
ràpidament el camí de la incredulitat al respecte per
la hipòtesi. Ara ja estem avisats i no estaria malament que
tothom hi dediqués els esforços que tingui al seu abast
per tal d’abocar una mica més de llum sobre la qüestió.

Fa un temps corria
per la xarxa una notícia en què s’assegurava que algú
“desemmascarava” Bilbeny. Això és impossible,
senzillament, perquè Bilbeny no fa servir cap màscara.
Ell llegeix, pensa, relaciona, redacta hipòtesis, notes a peu
de pàgina, contrasta bibliografia. Algú pot pintar-lo
com un il·luminat; és lliure de fer-ho, però
porta prou temps investigant i té prou elements per saber que
qui riu l’últim riu molt millor. Ell continua la seva feina,
continua remenant llibres i visitant biblioteques. No enganya ningú;
explica allò que troba i prou. El problema és que la
matèria d’estudi presenta certa dificultat, que no és a
l’abast de qualsevol. Cal cert domini del marc històric i
literari, calen certes capacitats (memòria, agudesa,
persistència, metodicitat…), i això alenteix
l’expansió de tot aquest univers de revisió. Però
el cercle de persones que l’escolten, que treballen amb ell o que
llegeixen a la llum de les seves lectures és cada dia més
ampli. Un cop cada any té lloc un simposi on es presenten els
treballs que s’han pogut enllestir.


De
moment, les teories revisionistes de Bilbeny continuen la seva
expansió sense que els àmbits acadèmics i
institucionals hi hagin volgut entrar. El dia que les universitats hi
puguin dedicar algun seminari o doctorat, o el dia que Cultura hi
destini fons públics, les investigacions faran un salt
qualitatiu. Mentrestant, els blocs s’han revelat com una eina ideal
per a la divulgació lliure. Amb això sí que la
història no hi comptava. Vegeu, per exemple, el que s’ocupa
del Llàtzer;

 

 

  1. Hi ha moltes teories exposades abans d’en Bilbeny, però curiosament totes conflueixen en la del príncep de Viana, que és la que manegen les universitats ianquis. Hi ha dues publicacions (una era La verdad de Cristóbal Colón, l’altra ara no me surt i no tenc temps de mirar-t’ho) de Jaume E. Amengual, historiador i filòleg català.
    Hi ha una mà negra per aquí, és un tema tabú; tothom que el toca acaba malament. Sort que ara els ianquis s’hi han arromangats.
    Una de les coses que més atesten la mallorquinitat/catalanitat de Colom són les catalanades que surten a la seva Plagueta de Bord. Quan s’acosta a Amèrica diu que comencen a comparèixer uns ‘pardales’ molt exòrics, voltant el pal major… I més coses: una catalanada darrera l’altra. Pensa que n’Amengual és filòleg, a més d’historiador.
    L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS

  2. Tot aquest corrent a favor de la catalanitat/mallorquinitat de Colom denota que ens estem treient els complexos de sobre. Els espanyols ens havien fet creure que no havíem de ser "tant" o "massa" catalans. Es veu que èrem els únics ésser de la terra que no podíem estar orgullosos de les nostres coses. Sobre tot si de resultes, arribaves a la conclusió que els espanyols són els que deliberadament han volgut esborrar qualsevol signe de catalanitat, des de sempre. He llegit Balbeny i, fora d’alguna concreció una mica atrevida, el gruix de la seva demostració és clara i contundent. Cal llegir-se els seus llibres.

  3. Cristòfol Colom va nàixer a Ènova (La Costera) País Valencià, com aixina consta amb la seua partida de naiximent, on probablement era un valencià d’orige italià-genovés o cors.

    A més él viatje a Amèrica no el va finançar les joies d’Isabel ‘La Caòtica’. El va financiar el valencià d’orige jueu Santatecla.

    La descoberta d’Amèrica va ser feta per valencians i pel País Valencià al igual que la conquesta de Brazil va ser feta per Portugal i no per Galicia. 

    N’hi ha que parlar amb propietat doncs els valencians ni som, ni ens considerem catalans, ni de cap país català, això és una invenció nova, que esdevé tant del pixaví espitxat catalanista com pel pixaví espitxat espanyolista.

  4. Penso que als Catalans i Catalanes l’estat espanyol i els espanyols en general ens posen el peu al coll mentre ens roben impunement.
    Tot el món, menys el país veí amb capital a madrid, saben que els Catalans som treballadors, tenaços, brillants… Rectifico, els veïns bé que ho saben, però no els importa insultar-nos i dir mil mentides mentre ens roben.
    Tot Català brillant que es queda a la Catalunya ocupada pateix els atacas continus, el ninguneig per part dels castellans que utilitzen la força del seu estat per trepitjar-nos artificialment i impune.
    Ara fa poc per tv3, a un debat, un castellà li retreia a un Lòpez Tena més que preparat "no me seas ventajista" per que portava documentació que acreditava el que deia. O sigui, d’estar preparat, de fer els deures quan vas a un debat, i de poder demostrar amb dades contrastables el que dius li en diuen "ser ventajista" enlloc d’acceptar "yo no he hecho los deberes y soy un bocazas, pero soy español" (actitut que no han tingut problemes de mostrar tot sovint).

    Us imagineu que en Xavier Sala-i-Martin s’hagués quedat a Catalunya?.
    L’haguessin tractat de boig, d’inútil, de desinformat.
    La seva feina que ha fet rectificar fins i tot al banc mundial, hagués estat vilipendiada com ha passat amb tantes i tants genis Catalans.

    Independència, i començarem a descobrir quantes d’aquestes putades ens han fet aquella gent tan ufana i tan superba.

    Endavant Bilbeny!.
    Calen més Bilbenys!. Calen més Gaudís! Calen més Xavier Sala-i-Martin!.
    Emputgem tots junts per a la Llibertat!

    Carles Sants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!