Blog d'en Xavier Mir

Adreço aquest apunt a totes les persones que ja han fet pública la seva intenció de votar Sí a la primera pregunta i No a la segona en la consulta del 9 de novembre de 2014. I també, és clar, als qui tenen aquesta intenció i no ho han fet públic. Segur que els propers mesos molts opinadors, personalitats polítiques, tertulians, bloguers i altres hi aprofundiran i ho milloraran, però de moment he volgut oferir-los aquest breu apunt amb l’esperança que siguin persones receptives al diàleg, a la reflexió i a l’intercanvi d’idees.

La prèvia

És molt bo que hi hagi gent que digui públicament que té intenció de votar Sí però No el 9N2014. És un exercici de salut i de normalitat democràtiques. També és cert que sorprèn quan ve de gent del PSC si tenim en compte que el partit no va voler participar en les converses que van desembocar en l’anunci del 12 de desembre, però benvinguda, en tot cas, aquesta acceptació tàcita del suport a la consulta en un context de gran desconcert i decepció entre els socialistes catalans. Hem d’entendre que la intenció de votar pressuposa comprometre’s amb CiU, ERC, ICV i CUP a fer junts tots els esforços perquè la consulta es pugui fer. Inclosos, i això és vital, els esforços per convèncer els companys i companyes de partit, especialment si tenen alcaldies.

La reflexió

Dit això, m’agradaria que aquestes persones fossin conscients de la contradicció que hi ha implícita en el seu plantejament, ja que volen fer servir la consulta per forçar la Generalitat a negociar una nova relació Catalunya-Espanya en condicions d’inferioritat i amb un Estat espanyol que ni tan sols permet (per manca de voluntat política i no pas per cap obstacle legal, com ja s’ha dit del dret i del revés) que es faci la consulta en què aquestes persones podrien arribar a expressar la seva voluntat. M’explico? Crec que aquesta reflexió és imprescindible i que si es fa de manera honesta ha d’abocar, per força, a l’argument que exposo al tercer paràgraf.

L’argument

Tothom que vulgui de debò que Espanya esdevingui un estat federal hi ha de posar el coll, i això no vol dir esperar assegut a veure si algun dia respiren ni fer declaracions i prou. Vol dir comprometre’s públicament amb una posició forta a partir de la qual pugui començar la negociació per forçar aquest canvi a Espanya. Votar Sí però No talla les ales a Catalunya i l’obliga a tornar a obrir un procés com el de l’Estatut, del qual no fa pas tant que vam passar pàgina després de la sentència del TC. Votar Sí i Sí, i per tant independència, permet que aquesta negociació es faci en igualtat de condicions. El que passa a moltes d’aquestes persones, però, és que no s’identifiquen gens amb el terme “independentista”. No s’hi consideren. La idea que tenen d’un independentista fa que sigui difícil que hi encaixin sense un important conflicte interior o fins certa mala consciència. El que haurien de fer aquestes persones, en tot cas, és revisar la idea i entendre que també entre els independentistes hi ha molta diversitat. De fet, és precisament gràcies a aquesta diversitat que aquesta opció ha esdevingut majoritària fins al punt que estic segur que el 9 de novembre s’hi inclouran els qui voldrien una Espanya federal.