Després de veure fa uns dies què deia Diego Sola (JNC) a propòsit de la independència, avui és el torn d’Alba Serra, que també ha tingut l’amabilitat de respondre un comentari. Ho ha fet, però, en un altre bloc que he encetat, com una mena d’experiment, en anglès. Abans, però, també m’ha semblat interessant recollir l’opinió expressada al bloc El Mirall: “Quan els cada dia més i més independentistes d’aquest país ens queixem que estem absolutament fora del sistema de representació parlamentari, donada l’absència de cap partit que aposti per la sobirania, no podem oblidar que CDC no ho és. Hi ha partidaris de la independència, però no a la direcció del partit, no a la cúpula, i si n’hi ha algun, calla per no incomodar. Ningú parla de independència a la federació, és paraula tabú, és tema prohibit. I si es fa, ja veiem per a què. Per a posar-hi unes condicions impossibles.” També diu que “es va sabent de què va tota aquesta parafernàlia del dret a decidir. Bàsicament consisteix a parlar amb subterfugis i apropiar-se de la idea per a usar-la per altres finalitats. Millor dit, per a no decidir res perquè CDC torna a avisar que pot arribar a pactes amb el PSOE a canvi de que "es respecti la llista més votada". O per dir-ho clar i català, per tornar a tocar mamella.” Us recomano la lectura d’aquest apunt. I ara sí, anem per l’Alba Serra.
Aquí teniu la resposta de l’Alba. Ella es considera sobiranista. Aprofito per proposar a tota la blogosfera de CiU que es considera sobiranista que afegeixi el bloc a la XBS. “El meu horitzó nacional doncs és la independència, la plena sobirania nacional. Respecto el federalisme però mai m’ ha entusiasmat perquè no voldria que Catalunya fos una nació dintre una altra.” Sembla que l’aposta de CiU no seria tan la federació com la confederació, però com hem dit altres vegades, això no s’entén si no passa per l’exercici unilateral de la sobirania. La confederació és un pacte d’igual a igual, i per tenir aquesta igualtat cal passar primer per la independència.
Entrem en la qüestió del calendari: “Data pel referèndum? Tant de bo poguéssim celebrar-lo demà mateix però penso que la societat catalana ha de madurar més el terme nació.” “Penso que Catalunya encara no està prou madura per a tenir un bon resultat. No m’ atreviria a dir una data però en un període relativament curt podríem consultar al poble què en pensa.” Un termini relativament curt, diu. Tot seguit podem deduir que està parlant de no menys de set anys: “La data del 2014 em fa respecte; no la veig exitosa.” A més, Alba Serra dóna pistes sobre un dels àmbits en què caldria incidir: “La franja d’edat compresa entre els 55 i els 75 d’avui no estan per la tasca en un percentatge important.” Doncs si volem la independència i si sabem que aquest sector de població necessita pedagogia, per què no dissenyem una campanya per fer-los arribar el missatge?
Arribem al tema de la integració, que no és un tema menor. Efectivament, si volem que els nous catalans i catalanes passin a engruixir la majoria social partidària de la independència, tenim una feina a fer. En això estic d’acord amb l’Alba: “Crec que hem d’esperar un xic a consultar al poble però el que sí hem de fer és treballar perquè la consulta pugui ser un èxit. I treballar vol dir integrar plenament el nouvingut a Catalunya, amb l’ ús de la llengua, amb el coneixement de la cultura i les tradicions, amb l’ estima al país com a progrés de benestar.” El problema, però, és que no tenim ni totes les competències ni tot el finançament de l’Estat que ens caldria per poder fer bé aquestes polítiques. Sovint aquest és un argument que s’esgrimeix des de CiU per retreure a ERC certa obra de govern, però caldria reconèixer que el problema de fons és precisament no tenir ni el poder ni els recursos que tindríem si fóssim estat. Per tant, el missatge hauria de ser força més clar. Aquest hauria de ser, precisament, un argument més per avançar ràpidament cap a la independència.
Sobre la possibilitat que CiU comenci una nova etapa a partir del congrés de juliol de l’any vinent, la resposta de l’Alba és engrescadora (“CiU fa 30 anys que camina i penso i defenso que CiU ha de canviar el seu discurs ideològic perquè ja ha arribat a una etapa i ara ens falta arribar al cim. Desitjo que el Congrés del juliol de 2008 poguem fer un pas més endavant.”), si més no fins que arriba el desengany. “De fet, la Casa gran del Catalanisme d’en Mas és això.” La conferència d’en Mas pot ser un punt de partida, però caldrà una aposta aposta molt més ferma i dinàmica perquè en el proper congrés canviï alguna cosa. Obrir un debat intern no és suficient. La qüestió ja no és si volem o no volem la independència a curt, mitjan o llarg termini, si la volem o simplement no hi renunciem. La qüestió és posar-hi data, impulsar-ho i fer tot allò que diem que cal fer per aconseguir que una majoria al més àmplia possible ens doni suport.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!