Avui Saül Gordillo publica un article a El Punt en què es fa ressò de la campanya "Jo també vull un estat propi". Això representa la conquesta de l’espai imprès. Encara hi ha diaris, però, que no veuen cap notícia per enlloc. Potser caldrà que fem més soroll. En Marcús escriu avui sobre la necessitat d’entrar en altres àmbits on les opinions siguin diferents. Es refereix també a la necessitat d’escriure cartes als diaris. Haig de dir que ho he provat en diverses ocasions i costa molt que et publiquin escrits. Avui ho tornaré a provar. Potser aquesta seria una altra possible pota de la campanya, l’enviament massiu de correus electrònics als diaris simplement perquè informin que a partir del dia 4 ens trobarem la frase "Jo també vull un estat propi" pertot arreu.
Si en l’article d’ahir anunciava l’adhesió de Víctor Alexandre, avui tinc el goig de poder-hi afegir l’Èric Bertran, una altra personalitat mediàtica malgrat la seva jovenesa. El fet que Vilaweb publiqués la notícia ahir ha provocat una allau de visites al bloc. Les lectures de la Crida a la blogosfera sobiranista estan a tocar de les 1.500, a les quals cal afegir els centenars de lectures dels textos publicats aquesta setmana i la passada, així com la primera proposta feta al juliol arran de la notícia sobre el bloc de Pasqual Maragall. Per tant, segurament hi ha més de dues mil persones que coneixen la campanya i que s’han interessat per saber-ne els detalls. Les adhesions explícites, és a dir, els blocs on a partir del dia 4 podrem trobar com a títol el lema de la campanya perquè així m’ho han fet saber, arriben a la setantena.
Falten cinc dies i hem d’aconseguir encara més ressò. Qui no tingui bloc, que n’obri un. És molt senzill. Si l’obriu a Vilaweb, la llista de destacats i la dels darrers trenta canvis permetrà veure l’abast assolit per la campanya. Si l’obriu en altres llocs, penseu a fer ping perquè cada entrada pugui aparèixer en llistats com el de bitàcoles.net. Però on la batalla serà més dura, i és on precisament cal incidir, és en la premsa. D’altra banda, m’han demanat si hi ha material gràfic de suport. La veritat és que ni tinc res fet ni gaire idea de com fer-ho. O sigui que si algú amb bones idees per al disseny vol fer una proposta, el meu bloc és obert.
I permeteu-me que us remeti a fer una ullada pels blocs per veure les reaccions que ha provocat el relleu de Clos i la compareixença de Rangel al Parlament. L’entrada que en Saül Gordillo acaba de penjar poc abans que jo tracta la primera qüestió. Com diu Amorós, l’Ajuntament és més important. Em pregunto com es pot abocar en ERC una imatge d’inestabilitat quan un partit com el PSC ha arribat a retirar tres alcaldes de Barcelona. I el que més em molesta tant d’ells com de CiU (perquè Pujol va fer el mateix per a Mas) és aquest aprofitament dels càrrecs per fer-se una imatge i no haver d’iniciar la cursa electoral en igualtat de condicions. Quant a Rangel, l’editorial de l’Avui parla de falta de respecte al Parlament. I per un cop m’agrada el Coc Ràpid de Carme-Laura Gil, que diu que el delegat del Govern visita la colònia. Clos també marxa de la colònia. L’han cridat a regir els destins industrials de l’imperi. Ja n’hi ha prou de tot plegat, no?
Per un estat propi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier, et felicito per haver aconseguit que la campanya penetri en el complex territori de la premsa escrita, i aprofito l’avinentesa per desitjar-te que la campanya tingui el màxim ressò possible i molt èxit. Et prego que comptis amb el meu suport i la meva adhesió personals.
Pere Quark
Ânims amb la campanya a la que m’adhereixo. Ho faré també els dies previstos des del meu bloc.
Salut
Antoni Soy
Els diaris gratuits de vegades proposen coses d’aquestes als seus lectors. Que escriguin sobre tal tema o es queixin sobre tal altre. No es podria contactar amb ells i demanar-los que demanin de fer una cosa així? No crec que sigui tant difícil.
Sóc el Jordi Mayoral, autor del llibre "Independència: grans raons per dir prou", publicat per Mina. Estic convençut que la campanya "Jo també vull un Estat propi" serà un èxit. I com és lògic i normal, jo també m’hi uneixo.
Endavant amb la iniciativa!
Jordi
De moment, jo encara no tinc cap bloc, però dono tot el meu suport a aquesta proposta. Cada petita engruna serveix per a fer grans passes.
Endavant!
Salut!
Coral
Ahir et vaig fer un xicotet comentari adherint-m’hi. No trobe enlloc que el meu bloc també s’hi adheresca. I una altra cosa: com haig de fer per què la frase conste aqueixa setmana al meu bloc? Gràcies…
em sembla que hi hagut un problema al enviar el meu comentari. Demano disculpes.
Aquest comentari es per dir que jo també m’adhereixo a la campanya. He possat un banner al meu web i en quant pugui publicaré un post sobre aquesta campanya.
En l’anterior comentari que s’ha perdut pel camí comentava que demanaré al director d’infoterrassa si em dona permís per difondre la campanya a través d’aquest mitjà de comunicació, que tot i que sigui d’abast local, té unes 1.500 visites diàries, que poden ajudar a difondre encara més aquesta campanya.
salut i endavant
Benvolgut Xavi,
Cal felicitar-te pel ressò que ha tingut la teva iniciativa. Passejant pels blogs et trobes amb comentaris estèrils, però també existeixen pàgines interessants de seguir.
Tant de bo que la sensibilitat per demanar un estat propi, existís a l’hora de demanar més justícia, no només al tercer món sinó també al carrer de casa, al nostre poble i ciutat.
Saps que m’estimo molt el meu país, la meva nació catalana, però em preocupen molt els problemes socials, la immigració, la pobresa… i tot això existeix a casa nostra.
A vegades em pregunto si amb la independència, el nostre país seria més just. Si fos així valdria la pena esforçar-se per aconseguir-la. Massa sovint, però, desconfio que una cosa porti l’altra (?)