Blog d'en Xavier Mir

Tot i que tinc feina i aquesta setmana no puc dedicar-me gaire al bloc, no puc estar-me de comentar unes quantes coses de l’actualitat política. La Vanguardia publica una enquesta
amb una clara intenció d’incidència en el vot. Sempre diem que les
enquestes no són cent per cent fiables però indiquen tendència. En
aquest sentit, podem estar d’acord en la previsió que CiU guanyarà vots i
que tant PSOE-C com Esquerra en perdran; és probable, tot i que com
sempre cal esperar a tenir els resultats d’unes eleccions que, si no
s’avancen -i dubto que s’avancin- seran d’aquí a mig any.

Siguin quines siguin les xifres finals, tot apunta que la coalició de govern d’aquestes dues darreres legislatures no es podrà repetir. Al principi semblava que tenia possibilitats. Durant els anys d’hegemonia esgotadora i estèril de CiU molts pregàvem perquè les forces d’esquerra es poguessin posar d’acord per trencar una majoria convergent que els havia conduït a una prepotència gairebé malaltissa. Calia una mica d’alternança. El govern d’esquerres i progressista s’hauria pogut afermar i avui tindria opcions de consolidar-se, però els socialistes s’han entestat a practicar el joc brut contra Esquerra per intentar debilitar els socis i reforçar-se ells. El resultat és que tots tres en surten debilitats i CiU en surt reforçada. Moltes gràcies, senyors i senyores del PSOE-C, per aquesta estratègia tan intel·ligent! Aviat tancarem una etapa de set anys i serà per culpa de tots vostès.

L’enquesta de La Vanguardia em resulta tan poc creïble com la que fa uns dies donava a conèixer CiU amb una intenció semblant i que ja va provocar cert debat amb Àngel Colom al Facebook. Tenim proves evidents que l’independentisme puja. Per molt que pugui baixar Esquerra, no m’empasso que tot això ho reculli una CiU que, de cara a la propera legislatura, i amb la llei de consultes aprovada, descarta fer-ne una sobre la independència.

A La Vanguardia llegim que “la oferta independentista radical que encarnan Joan Laporta y Joan
Carretero exhibe una escasa capacidad de penetración en el espacio que
deja libre el naufragio de Esquerra Republicana. En este momento, una
marca electoral que congregara a Laporta y Carretero en torno a
Reagrupament.Cat no tendría ninguna posibilidad de entrar en la Cámara
catalana, ya que su estimación de voto no llega al 2%.” Davant d’això, i de les informacions publicades, segons les quals la candidatura de Laporta podria arribar a ser la tercera força política, un servidor demana sentit comú, honestedat i responsabilitat. No pot ser que entre unes enquestes i les altres hi hagi aquestes diferències. Això vol dir que en un dels dos casos -o en tots dos- s’està manipulant de la manera més descarada i barroera, amb la qual cosa es fa un flac favor al país en un moment en què cal molta transparència, molta honestedat i molta responsabilitat.

Segurament és cert el que diran des de Reagrupament quant a les intencions de La Vanguardia tant amb l’enquesta com amb el llenguatge vergonyosament tendenciós que hi apareix, però tampoc cal oblidar que Joan Carretero ha trobat un aliat en aquest mitjà quan li ha convingut i que estava més clar que l’aigua que el farien servir mentre els resultés útil per debilitar Esquerra i li girarien l’esquena quan comencés a ser una amenaça per a CiU. I ho dic perquè, si al final de tot aquest procés resulta que el retrocés d’ERC no s’ha vist recompensat per l’aparició d’algun altre partit independentista, Carretero passarà a la història com el protagonista d’una jugada ben galdosa. Si les coses van així, no voldria estar a la seva pell.