Blog d'en Xavier Mir

No cal que us recordi què va ser el 10 de juliol de 2010. Una catarsi col·lectiva com la del 18 de febrer de 2006. Aquell dia sí que ens vam agradar. El 18 de febrer del 2006 i el 10 de juliol de 2010 sí que ens vam agradar. Quan no ens vam agradar va ser després. El resultat del procés de l’estatut va ser el que va ser perquè el nostre NO no va tenir prou força, perquè moltes persones van pensar que un NO ben fort i ben clar anava en el sentit contrari d’allò que els deien els partits que havien votat. Quatre anys després ja hem comprovat que vam ser massa febles.

El 10 de juliol vam tornar a gaudir d’una catarsi col·lectiva. I és clar que somiem!, dèiem. Però quin era el nostre somni? Sembla que tots plegats tornem a caure en el parany d’oblidar com ens vam agradar aquell dia. Ara resulta que el nostre somni es reduïa a canviar de govern, a fer fora el tripartit de la Generalitat. Ara resulta que ens manifestàvem perquè estàvem farts d’en Montilla i volíem en Mas.

Jo no sé què coi està passant que les tres formacions independentistes que surten a les enquestes de les properes eleccions es conformen a caminar ajupits i capcots mirant de picar abans que l’altre els quatre rosegons de pa que troben pel camí. No sé si és que Reagrupament i Solidaritat estan massa enfeinats en actes locals i en la feina organitzativa, però el temps va passant i ningú no fa l’esforç de dirigir un missatge clar i potent als independentistes que, podent triar entre Esquerra, Solidaritat i Reagrupament, tenen intenció de votar CiU, precisament els únics que claven un cop de porta al somni del 10 de juliol i ens diuen que, en els propers quatre anys, ni pensaments! Alcem el cap, sisplau, amb la visió potent del somni, però amb els ulls a la realitat. El proper 28 de novembre no decidim un canvi de govern. No és per això que ens vam manifestar. Que no ens despertem del somni massa tard i ens trobem que la realitat ens pesa com una llosa, perquè quatre anys es poden fer molt llargs. Mireu enrere, mireu què ha passat els darrers quatre anys, i penseu si realment hem d’hipotecar els propers quatre.

El proper diumenge 10 d’octubre farà tres mesos exactes de la manifestació. I serà 10 d’octubre de 2010. Deu del deu del deu. Què us semblaria si a les 10.10 del matí ens sincronitzem per revifar l’esperit del 10 de juliol?