Ja està. Hereu ha hagut de reconèixer que ho ha fet fatal i ha demanat a Carles Martí
que cessi de les seves responsabilitats. Ell, que precisament havia substituït la cremada, rostida i rebotada Itziar González i ja començava a provocar
noves respostes d’indignació. Martí, però, no és un qualsevol que acabi d’arribar. Ha estat home de molta confiança i molt de pes entre els socialistes de Barcelona. Habitualment el partit compensa aquestes persones en qui fa recaure la responsabilitat de tot, els falsos caps de turc, i els compensa amb noves responsabilitats que fins i tot poden comportar augment de sou. Acceptem, doncs, un fals cap de turc, però no admetem que tot es pugui reduir a això. Crec que podem demanar exigir una disculpa de tots els socialistes que han assegurat que els resultats de les consultes sobre la independència han estat un fracàs. Per respecte i per dignitat, ens han de reconèixer la feina ben feta, la seriositat i el rigor que ells, amb els nostres diners, no han sabut tenir.
La d’Hereu, doncs, és una campanya fracassada. Però avui també volia cridar l’atenció sobre una altra campanya, o més ben dit, sobre la precampanya, sobre es vídeos que CiU i ERC han elaborat per a la precampanya de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. El primer que us reprodueixo és el de CiU, que van pujar al YouTube el 23 de gener passat. Fa, per tant, gairebé quatre mesos. En aquest temps ha acumulat prop de sis mil reproduccions.
Sis mil reproduccions en quatre mesos pot semblar una bona xifra si no tenim un terme de comparació. Però en tenim un. I d’aquí la meva sorpresa. El vídeo d’Esquerra Tornarem a vèncer és a punt d’arribar a les vuit mil reproduccions, però amb la diferència que el van penjar el 7 de maig, és a dir, tot just fa una setmana. Un cop més, crec que d’aquesta comparació se’n pot treure una informació molt valuosa. Ignorar-la és llançar-se pedres a la teulada. Se suposa que tothom dóna Esquerra per mig morta, però els fets, les xifres, demostren que tothom n’està força pendent, que allò que fan interessa. I en canvi, tothom dóna CiU com a partit de govern a la propera legislatura, però allò que puguin dir no treu el son a gaire gent. Vots són vots, certament, però sembla que el vot que pugui obtenir CiU serà un vot prestat, un vot de resignació, de negació de l’altre més que no pas d’afirmació del propi. És bo de saber-ho perquè la legislatura que ve CiU no podrà fer allò que vulgui sinó que haurà de seguir el camí que tot l’independentisme, hagi votat allò que hagi votat, els marcarem.
A voltes amb la web 2.0, si el nombre de visionats d’un video ens pot servir de mostra de l’interés en el que fa un partit o un altre. Ens podrien servir els afiliats a un grup de facebook que es digués “Convergents per la independència” o “demana-li a l’artur mas que es decideixi”.
Podria servir per fer alguna pressió real sobre el partit?
Diuen que el 50% dels votants de CiU son independentistes, si realment és així perquè no li demanen al partit que es posicioni obertament? amb el facebook es pot fer, o amb correus electrònics a CiU…
el facebook no el fa servir tothom, però seria una altra peça per al 2n front (segons categoria teva).
Hi ha algun convergent disposat a crear el grup o la iniciativa de enviar correus o postals a CiU?