Un dels nombrosíssims avantatges que presenten les consultes a la població del proper dia 13 és que, a banda de l’organització material per fer possible el vot i per fer que tot funcioni de manera impecable i obtingui el màxim ressò possible, hi ha també un esforç col·lectiu en l’àmbit de la reflexió i la comunicació. Quan els partits han de fer campanya apleguen unes quantes persones per pensar quina és la millor manera de convèncer la gent. Hi ha molts experts en comunicació política al servei de partits, però en alguna ocasió he preguntat a un d’aquests experts com hauria de ser una campanya per la independència i ha tret pilotes fora. Tant si aquests experts ens hi volen ajudar com si no, el 13-D serà una ocasió extraordinària per repassar el nostre argumentari, per repensar-lo i debatre’l i interioritzar-lo entre tots. I cada dia que sortim al carrer per informar les persones que el dia 13 han d’anar a votar tenim també una oportunitat per parlar amb els qui diuen que votarien que no o amb els qui s’abstindrien. No hi ha res més potent que un poble sencer entrenat per explicar els avantatges de votar SÍ a la independència.
Tot i que, d’arguments, fa temps que la xarxa en va plena, ja sabem que una cosa és la informació i una altra el coneixement. A la xarxa hi trobareu el
web del Cercle d’Estudis Sobiranistes, un think tank transversal amb la independència com a objectiu, que ha presentat diversos informes i treballs i que vessa argumentari pertot arreu.
També hi trobareu les ponències de l’àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista, que han anat tractant els diversos aspectes implicats en la qüestió i han generat un bon debat. I avui s’hi afegeixen els 9.000 euros per família que ha calculat el Cercle Català de Negocis. Hi ha algú que prefereixi renunciar a 9.000 euros l’any per no deixar de formar part d’un estat?
En definitiva, existeix una extensíssima llista de webs i blocs on cada dia -o dia sí dia no- es parla d’independència i es proposen nous arguments o es rellegeixen els ja coneguts. Tot això és informació. Ara serà coneixement.
Fem una campanya amb l’objectiu que la gent voti el 13 de desembre. Després en farem una altra perquè la gent voti un altre dia. I així, de passada, ens anem entrenant tots i cadascun de nosaltres. I quan arribi el dia del referèndum de validació de la declaració unilateral d’independència, tothom tindrà perfectament interioritzat l’argumentari. I tots sabem que, en aquell punt, l’única raó per votar no a la independència serà “perquè no em surt dels nassos”.
Fer campanya pel 13-D és molt important, jo en faig, i resulta curiós veure que l’unionisme, més enllà de mirades inquisidores que ens adrecen fruit del fanatisme en el qual hem estat educats, s’han quedat sense arguments.
Només tenen com a referència els tancs i els boicots, no els queda argumentari, al meu poble, tot i que visc a la Catalunya profunda, que és on hi ha l’unionisme acomplexat, covard, messell i còmplice i on l’espanyolisme identitari és un reducte folclorik que no va més enllà de quatre merdosos amb la selecciong.
Callen, ens miren malament però callen, la ràbia els va per dintre i a la vegada la vergonya, la vergonya d’haver estat còmplices de 30 anys d’espoli.
Comparteixo el comentari d’en Moisès. Els contraris a la independència callen i l’únic referent que tenen és la seva vinculació sentimental amb Espanya. Estan disposats a pagar més que ningú per rebre menys que ningú per tal de seguir essent espanyols. L’únic que els aguanta és saber-se majoria a Catalunya. A mesura que la independència vagi guanyant terreny i els espanyolistes vagin perdent efectius aquest sentiment masoquista a favor d’Espanya es desinflarà tan ràpidament com un terròs de sucre en un cafè. Per això el 13 de desembre és l’inici d’un gran canvi a Catalunya. Per això fins i tot els del PSC prenen posicions ambígües, no fos cas que…