Blog d'en Xavier Mir

Aquest vídeo correspon a aquesta setmana, quan les nevades han tornat a deixar en evidència la manca d’inversió en manteniment per part de les grans impreses que ens han de subministrar els serveis més bàsics: electricitat, transport, etc. Com no podia ser d’altra manera, els trens de la línia del Maresme també se n’han vist afectats. Les imatges corresponen a dimarts cap al migdia i a l’estació d’Arenys de Mar.

No sé de qui va ser la genial idea d’estalviar en atenció al client a còpia d’encarregar a la mateixa persona els serveis d’atenció, venda de bitllets i bar, però la conseqüència és un deteriorament evident en la qualitat del servei. D’entrada, el so ambient permet sentir perfectament el volum de la música, prou alt perquè sigui realment difícil entendre les “explicacions” de la persona encarregada del servei. Com que no s’entén res, m’haureu de fer confiança si us dic que aquell treballador ens explicava que la Renfe no els informava de res, que no sabia quan passaria el tren.

Segona qüestió: ja podeu parlar en català, que rarament tenen la deferència de respondre en la llengua de l’interlocutor. Després diuen que fem lleis que imposen i que així no anem enlloc, que el català ha de seduir i no imposar, però és que, com deia la meva àvia, ni que els matin! Ens hem de posar rigorosos cada vegada o algun dia entendran que tenim aquest dret i que ens l’han de garantir?

Tercera qüestió: és de molt mala educació, quan estàs atenent una persona, deixar-la amb la paraula a la boca i marxar corrents com fa aquest senyor. Això és una burla als principis més bàsics de l’atenció al client. Però és clar que si des de dalt en manen estar per tot alhora ho tens difícil. I qui se’n ressent és el client, que no pot quedar ben atès de cap de les maneres. La política de Renfe en aquest punt sembla ben bé dissenyada perquè el client no pugui ser mai ben atès

I el repicó: al vespre, cap a quarts d’onze, el tren amb què tornava a casa s’atura a Premià de Mar. Ni piu. Ni un mot de deferència envers els soferts passatgers. Cinc minuts. Deu minuts. Un quart. Mitja hora. Tres quarts d’hora. En un moment donat el tren continua com si no hagués passat res. I la megafonia, per fer bonic.

S’acosten eleccions i és hora de passar comptes. Els serveis estatals no funcionen. I no em digueu que la Renfe ja és de la Generalitat, perquè les coses no canvien d’un dia per altre. Però si m’ho dieu us respondré igualment: molt bé, doncs, que plegui en Nadal o que reconegui d’una vegada que amb un estat propi viuríem molt millor.