Un polèmic reportatge sobre Catalunya a Antena 3 (Romania) (I)

En la línia del que explicava al darrer apunt a propòsit del tractament que fa la pràctica majoria de la premsa romanesa i moldava del nostre procés d’independència i de l’actualitat política de la República Catalana, diumenge passat el programa “În premieră” del canal de televisió romanès Antena 3 va oferir un reportatge centrat a explicar la manera com els romanesos residents entre nosaltres estan vivint aquest moment polític.

Captura de pantalla de la pàgina web del programa “În premieră” d’Antena 3 (Romania)

El programa el presenta Carmen Avram, però l’autor n’és Sabin Ciornea, que el mateix diumenge anunciava als seus contactes de Facebook l’emissió del seu reportatge arran de la visita a la nostra ciutat. Tant ell com el Facebook del programa van rebre un munt d’elogis. La trista veritat, però, tractant-se no pas d’un diari digital insignificant sinó d’un dels canals de televisió amb més audiència, és que es tracta d’un reportatge amb moltes mancances des del punt de vista periodístic, amb un posicionament partidista (contrari a la independència) que no s’amaga en cap moment i amb un tractament absolutament alarmista.

En la presentació del reportatge, Carmen Avram fa referència a l’esposa del MHP Carles Puigdemont, de qui diu que és més independentista que ell mateix i que va ignorar les “conseqüències dramàtiques” que tot plegat tindria per al seu marit, per a Europa, per a Espanya i per als romanesos que han vingut aquí en cerca d’una vida millor. Assegura que avui, a Catalunya, nombroses famílies estan barallades per raó de la política, que els negocis que havien estat pròspers abaixen la persiana, que hi ha molta tensió, que l’odi va en augment i que els 130.000 romanesos de Catalunya es miren el futur amb por.

El reportatge comença situant-nos en un ambient que diu que oprimeix i fa venir esgarrifances, “com si tothom hagués fugit d’aquí abans d’una invasió”. Asseguren que només un comerç obre les portes i que ningú no hi va a comprar (minut 1.31). Som a Tarragona. Es parla de l’independentisme en termes de “nacionalisme sense arguments” i “odi sense racionalitat” mentre s’ensenyen imatges de les càrregues policials de l’1 d’octubre o d’una persona amb un cartell que diu que Puigdemont només parla en representació de menys de la meitat dels catalans. També s’explica que hi ha hagut protestes i que el govern ha aplicat l’article 151, però aleshores es demana com és que Catalunya, amb el 151, no ha recuperat la calma anterior i es respon que és per por que no es tracti d’un “intermezzo d’un procés devastador que tot just ha començat”. I comencen els testimonis romanesos.

El primer testimoni és Iulia Buzdugan, una advocada de Tarragona que col·labora amb l’associació de romanesos Mihai Eminescu d’aquella ciutat, que assegura que si Catalunya és independent vindran altres reclamacions d’independència i tot serà un caos. Segons la veu en off del reportatge (crec que de la mateixa Carmen Avram) els darrers mesos han provocat tensió, odi i ferides obertes i els romanesos s’han trobar al mig d’un foc creuat. Buzdugan es pregunta, en nom de tots els romanesos de la zona, “què passarà amb nosaltres”. La veu en off continua dient (minut 3.30) que els romanesos han intentat mantenir-se lluny de les reclamacions polítiques dels independentistes, però que ha arribat un moment en què els hem obligat a implicar-se.

El segon testimoni visitat per Ciornea és el botiguer Marian Costea, que assegura que té la persiana abaixada per por de represàlies d’algun sindicalista “més independentista que un altre” (“que et llancin una pedra o que et robin alguna cosa de la botiga”, diu). S’entén que l’abaixada de persiana es produeix en el marc de la primera aturada de país, la del 3 d’octubre, però en cap moment s’esmenta aquesta aturada i això condueix el públic a l’error de creure que es tracta d’una situació quotidiana. Per rematar-ho, la veu afirma que des de l’1 d’octubre, envalentonats per la victòria, els independentistes “han començat a imposar la nostra voluntat amb la idea que qui no està amb nosaltres està contra nosaltres, encara que sigui romanès i que legalment no tingui veu ni vot en el tema de la independència”. Només al final es diu que hi ha convocada vaga general, però es diu que és “perquè les empreses no paguin el 21% dels ingressos a Madrid” en una formulació molt equívoca en què es barreja amb la proposta de demanar l’ajornament del pagament de l’IVA.

El reportatge torna després a l’advocada Buzdugan, que expressa la seva preocupació pel fet que, encara que ella no s’hi vulgui implicar, la vaga a les escoles l’obliga a implicar-s’hi perquè afecta la seva filla. També es mostra alarmada per la presència de policia armada al costat dels jutjats. A propòsit de l’advocada, la veu en off ens explica que fa quinze anys que es treballa la carrera i que ha après tant el castellà com el “dialecte català” (minut 9). Però les “imprecisions” (per dir-ho d’alguna manera) de la veu en off continuen i no es limiten al terreny de la realitat lingüística. Assegura que “al voltant d’aquesta mare i aquesta filla es du a terme una guerra fratricida en què contínuament es busquen soldats als quals es pugui inocular el virus del separatisme i alimentar amb veritats a mitges per sostenir la batalla de la ruptura amb Espanya”.

A continuació, la filla de l’advocada, la Teo, explica com viu les jornades de vaga com una imposició i la veu en off ho remata dient (minut 10.15): “I a poc a poc aquestes accions han tingut efecte. La tensió ha crescut i la canalla de 12 i 13 anys han après a odiar per motius polítics.” I després hi insisteix per comentar el que diu la mare (“és dur, el que està passant aquí”) dient que “és dur perquè l’odi es contagia i en dosis grans pot arribar a convertir les persones estimades en enemics mortals”. Segons l’advocada, hi ha casos en què els marits han pegat les dones o les han fet fora de casa perquè no són independentistes (minut 11.20).

Per al següent testimoni, el programa es desplaça a la botiga romanesa Bucureşti, de Reus. Per no allargar més aquest primer lliurament, però, de moment ho deixaré aquí i espero poder continuar explicant-vos de manera detallada el contingut d’aquest reportatge.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *