Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
29 d'octubre de 2017
1 comentari
Explicar-nos a Romania i a la República de Moldàvia
Per molt que a la República de Moldàvia el PPDA d’Andrei Nastase i el PAS de Maia Sandu estiguin a matar amb el PDM de Plahotniuc, en una cosa coincideixen: Catalunya és Transdnièster. Ells han de donar suport a Espanya. Nosaltres som separatistes, secessionistes, etc. I no només cal fer costat al Regne d’Espanya, sinó que en alguns casos s’escriuen i es diuen autèntiques barbaritats.
Per molt que a Romania el PDL i el PSD es barallin entre ells o amb la USR, en una cosa coincideixen: Catalunya és Transsilvània. Som separatistes, secessionistes, etc. Ells han de donar suport a Espanya. I no només cal fer costat al Regne d’Espanya, sinó que en alguns casos s’escriuen i es diuen autèntiques barbaritats.
Aquests dies intento seguir una mica què es diu i què s’escriu sobre nosaltres allà. I, quan puc, faig algun comentari, alguna explicació. Alguns romanesos i moldaus d’aquí també ho fan, per sort. No els podem demanar que ho facin més encara, perquè ha de ser realment dur i cansat anar contra el corrent i no parar de rebre retrets, acusacions, menyspreus, incomprensió.
La premsa romanesa i moldava pot arribar a ser un festival molt pitjor que certa premsa espanyola. Avui mateix, un articulista assegurava que milers de romanesos estan marxant de Catalunya, que d’un dia per altre han arreplegat les coses i estan fugint cames ajudeu-me. Davant de bestieses com aquesta, fins i tot els romanesos residents aquí i contraris a la independència reaccionen i ho denuncien, per exemple, a través de comentaris a l’article.
No cal arribar a aquests extrems, però. La informació que arriba allà sol fer-ho a través de diaris com El País. Per tant, el referèndum de l’1 d’octubre sempre va acompanyat de l’infal·lible adjectiu “il·legal”, els partidaris de la independència sempre som minoritaris, etc. El relat espanyol hi guanya de carrer. En altres països es fan aquelles apel·lacions al diàleg que tant ens agraden precisament a nosaltres, que n’hem ofert ja més de vint vegades, però a Romania i a la República de Moldàvia la legalitat espanyola és pràcticament l’únic argument. Tant hi fa que el PP continuï generant titulars de corrupció (tema més que sensible a tots dos països), tant hi fa que apuntis la “feblesa” (per dir-ho suaument) de la separació de poders al Regne d’Espanya. No ho veuen. Donen per fet que els delictes imputats a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són certs perquè els han explicat que Espanya és una democràcia consolidada on la justícia funciona.
A la República de Moldàvia saben perfectament què és que et segrestin l’aparell de l’estat, que hi hagi uns mafiosos que et segrestin parlament i govern i que facin i desfacin com vulguin. Ells no saben o no volen saber res de les clavegueres del Ministeri de l’Interior ni de les misterioses morts relacionades amb casos de corrupció del PP. Es queixen, i amb raó, de la manipulació barroera que duen a terme els mitjans afins al Kremlin, però aleshores compren sense reserves que les televisions espanyoles diuen la veritat i que TV3 manipula.
Dels romanesos i moldaus que tenim entre nosaltres, molts ho tenen difícil per sortir d’aquest bombardeig. O bé segueixen mitjans romanesos o bé mitjans espanyols. I si formen part de grups de Facebook, on les coses es podrien debatre, on altres persones podrien aportar punts de vista diferents que els facin qüestionar-se coses i revisar percepcions, han de saber que n’hi ha alguns, com el que administra el Sr. Valentin Cocoş, anomenat “Români în Catalunya”, que et fan fora sense donar-te cap mena d’explicació si hi penges o hi comentes alguna cosa que sigui contrària a les idees que volen que hi predominin. Hi fan, doncs, un control ideològic que recorda moltíssim aquell d’infausta memòria i del qual pretenen haver-se desmarcat.
Així les coses, alguns romanesos no volen saber res dels altres i senten vergonya d’alguns conciutadans tant d’aquí com d’allà. Alguns pateixen un autoodi que els ha bloquejat qualsevol possibilitat de reconciliar-se amb la seva identitat romanesa o moldava. En part això pot ser bo per a la integració, perquè és exactament el contrari de tancar-se en cercles romanesos o moldaus, però tampoc crec que sigui la millor solució
Enmig d’aquest panorama tan desolador, hi ha romanesos i moldaus que s’esforcen a explicar que som una nació, que tenim una història que justifica el nostre dret d’autodeterminar-nos, que tenim dret a decidir, que donen suport a la República, etc. I els ho retreuen. Els seus mateixos compatriotes els renyen. A vegades els diuen que no s’hi fiquin, que han de continuar sent immigrants i mirar-s’ho tot amb distància, com si no anés per ells.
Són molt pocs, però n’hi ha que ens entenen i que ens ajuden a explicar-nos. Encara que només sigui desmentint tòpics que es van repetint o penjant notícies que qüestionen el relat espanyol, algunes persones fan aquest esforç. Expliquen que el govern català sempre ha estat i continua estant obert al diàleg; desmenteixen les aberrants declaracions del ministre espanyol que deia que a les escoles catalanes no s’ensenya el castellà; expliquen que l’única violència que han vist l’han exercit la policia espanyola i els grups feixistes; testimonien que els catalans no som racistes o egoistes com ens pinten; expliquen que hem arribat aquí després de molts intents d’encaixar a Espanya i d’aguantar un sistema de finançament clarament injust; desmenteixen que tot plegat sigui una manipulació de la burgesia catalana o de l’Artur Mas i expliquen que saben que és un moviment construït des de baix perquè ells hi han participat; etc., etc.
Sapigueu que són veritables herois i heroïnes. I que sàpiguen que, per part meva, tenen tota la meva admiració i el meu agraïment. No sé si estan organitzats ni si tenen cap intenció d’estar-ne. La feinada que cal fer per obrir una minúscula escletxa de comprensió a Romania i a la República de Moldàvia és tan gran que segurament pensen que no val la pena i continuen actuant de manera individual, espontània i dispersa. També és molt probable que hi hagi persones que estiguin fent feina en aquest sentit sense que jo en tingui constància, naturalment. Si és el cas, gràcies també.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És lamentable, en general i perquè també jo sóc romanesòfil; però no m’estranya gens: la cultura política romanesa està marcada pel nacionalisme etnocida i l’estatisme, ambdós (ai, las) a la francesa. Tu mateix ho dius: Transnístria, Transsilvània. Hi ha poc a fer. Ja ens reconeixeran quan ens imposarem. Com França.