Fòrum Narcís Monturiol

Un vespre de tardor de l’any  2012 dC, en una cel·la d’un monestir ubicat a la Catalunya Vella, un monjo erudit i pou de saviesa de la nostra història contemporània, espera. Fora plovisqueja i dues figures sense anoracs ni paraigües creuen el claustre  sense pressa ,  van protegides de la pluja. Ella es tapa amb una capa, ell és molt pelut.

De sobte un somriure alegre és dibuixa a la cara del monjo erudit;  els seus pensaments l’han acostat sense adonar-se’n a la finestra i amb els braços enlairats saluda els  seus bons  amics : La Caputxeta Roja i  El Llop del Montsant.

Els dos personatges  arriben  a la cel·la i s’abracen a l’eclesiàstic, del qual valoren especialment la seva visió heterodoxa del món.

 – Hola bons amics, avui farem un interessant  berenar- debat;  només em queden dos pots d’ametlles i un d’avellanes, però encara conservo una bona ratafia elaborada per unes monges benedictines,  prou sé  de la vostra golafreria amic- diu el monjo.

– Ep col·lega,  ja fa força anys  que no em menjo una ovella sencera – respon el Llop. 

– Anem a esdeveniments més humans; ahir al vespre em va  enviar un missatge al mòbil el  Càtar de la Granadella i em confirmà  la seva assistència al berenar-debat, i fa una estona, una mica  abans de la vostra arribada, he obert el meu ordinador i hi he trobat un missatge de dos amics intemporals : En Dickens i l’Orwell. M’expliquen que després de visitar  Grècia i mentre s’anaven apropant a la Cabana dels Poetes i Escriptors Desterrats , indret al qual és difícil arribar doncs ningú no sap ben bé on és, en George Orwell ha tingut l’ocurrència d’acostar-se a la Catalunya que ell tant va estimar. Crec que tots tres personatges estan a punt d’arribar.

– Ja  en tindrem prou de vianda – diu el Llop-  per a tantes persones?

-Calla, recony de golut, perquè potser a mitja nit podem tenir un visitant que no ha estat convidat…

 Han  tocat les dotze, no hi  lluna plena, però un cel estelat  apropa els 6 amics als misteris de l’infinit, tots  estan  ja esgotats.  Han  debatut sobre la Independència de Catalunya,  la misèria  dels sectors populars , el sectarisme  de l’esquerra el 1937,  l’explotació obrera  al Manchester d’en Dickens, el desequilibri sagnant camp- ciutat i  les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

De sobte uns cops  a la porta delaten la presència de nous visitants. – Obre Llop – diu el monjo, – tu fas més respecte.  Creuen la portalada del monestir  l’amic Quim i un indi amb el cap cobert per un  plomall generós : És el Cap Indi Seatle.

Clareja i l’indi Seatle  arriba al final  del seu poema : “¿On és el bosc espès? Va desaparèixer   ¿On és l’àliga ? Va desaparèixer. Així acaba la vida i  s’aprèn a sobreviure”.

Els tertulians muts, estan impressionats.

El Càtar , relaxat , encén el televisor.

Notícies del 3/24 : “Aquesta matinada les tropes del FMI, del BCE i de les Agències de Qualificació han entrat a Barcelona . Han fet presoner al President Mas i han dissolt la Generalitat. No hi ha hagut víctimes mortals”. En un racó ,asseguts en un jeep, hom pot veure emmanillats en Rajoy, la Chacón, el president de Múrcia ,el de la Rioja, en Florentino Pérez etc…

Ni el monjo, ni els seus convidats entenen  de moment la situació creada al Cap i Casal.

De sobte se sent un brogit que puja carretera amunt cap al monestir. Tres tancs pilotats respectivament per en de Guindos, la Merkel i el Mario Draghi arriben amenaçadors a la porta de l’edifici.

Dins, els immaterials  Dickens i Orwell fugen cap a  la Cabana  dels Poetes i Escriptors Desterrats, s’emporten també al Càtar de la Granadella i  l’indi Seatle.

Els altres…   es troben  cara a cara amb les veritables forces de la repressió,  que actuen sense pietat sobre la  població del nostre petit país.

Xavier

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!