Em sento perplex, per utilitzar un mot suau, front l’ofensiva institucional i mediàtica en relació a això que les ments clarividents del nostre pobre país van parir per al bell mig d’aquest passat cap de setmana: “La Marató de la pobresa”.
Sortosament els déus m’han permès ser lluny de Catalunya aquests dies, la qual cosa m’ha deixat fer una reflexió tranqui-la.
No estic en contra de la caritat, i més en temps d’una crisi d’aquest sistema pervers, depredador de la natura i dels drets humans, que ha tombat d’una bufada la “cara amable del capitalisme”.
Admiro la tasca de Càritas de Catalunya i m’encanta la fundació del Pare Manel, com admiro la que porten a terme calladament i anònimament cada dia tanta i tanta gent arreu del mon . Ara bé, la caritat impulsada pel “govern dels millors “ des dels mitjans públics de la Generalitat , però ep! també per la premsa escrita propera a alguns partits de l’ oposició política, m’ha regirat el cervell cap a postures radicals socialment, cíviques i democràtiques ; i d’independència per al nostre país. Aquest valors i objectius han de ser impulsats per un tsunami sociopolític encara inexistent.
No és tolerable el cinisme dels ideòlegs d’aquesta marató – i no qüestiono, només faltaria! la bona fe de molta gent que hi ha participat -, celebrada en el marc d’unes retallades brutals en la sanitat, l’escola pública i els serveis socials.
Què fort va ser llegir el divendres que ens tanquen a 31 de juliol la Derbi , i que una empresa pública de la nostra Generalitat – l’ Incasol -, anuncia un ERO per a més del 40 per cent de la seva plantilla, engrandint així el nombre de participants en aquesta llarga marxa cap a la pobresa.
Una mica més tard, amb el cap cot , vaig sentir com TV3 em massacrava amb la Marató.
Hauré d’enviar un mail a la Caputxeta vermella i la seva cosina la Caputxeta roja – Les imagino indignades allà al seu Lluçanès estimat-
No tenen notícies meves des de l’agost passat.
El Llop del Montsant
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!