Fòrum Narcís Monturiol

Ponent J.F. Mira, sociòleg i antropòleg, ex- president d’Acció Cultural del País Valencià.

 Dia 14 de maig, hora 19 :00 ,lloc : Euskal-Etxea de Barcelona, Centre Cultural:  carrer Arc de Sant Vicenç/ carrer Montcada

Presenta l’acte en Joan Grimalt (membre del Grup Impulsor del Fòrum) que agraeix la presència de tots els assistents i presenta de manera concisa l’obra de Joan Francesc Mira, destacant-ne les traduccions de L’Odissea, dels Evangelis, de la Divina Comèdia. Afirma que podria ser un bon candidat al Premi Nobel de Literatura però reconeix que dins de l’Estat espanyol és una fita quasi bé impossible.

Joan Francesc Mira inicia la seva intervenció parlant de paraules desacreditades. N’esmenta algunes: “intel·lectual” (que va aparèixer al segle XIX), “compromís” (que va gaudir d’impuls durant els anys seixanta i setanta). Des del punt de vista del compromís assegura que ell considera que cadascú ha de buscar-lo en l’àmbit en el que assumeixes les teves responsabilitats; en el seu cas, el País Valencià. Esmenta d’altres paraules com “popular” o “convergència” de les quals se’n fan altres usos. I funciona! s’exclama.

Ressalta que un dels dèficits importants ha estat la manca de forces polítiques pròpies del país. Es tracta d’un dèficit que ja prové de l’època republicana. No hi ha hagut ni una esquerra nacional ni tampoc una dreta pròpia. Els inicis del Bloc Nacionalista Valencià a la transició espanyola, tot i ser esperançadors, van restar escombrats electoralment a la primesa contesa.

Ponent J.F. Mira, sociòleg i antropòleg, ex- president d’Acció Cultural del País Valencià.

 Dia 14 de maig, hora 19 :00 ,lloc : Euskal-Etxea de Barcelona, Centre Cultural:  carrer Arc de Sant Vicenç/ carrer Montcada

Presenta l’acte en Joan Grimalt (membre del Grup Impulsor del Fòrum) que agraeix la presència de tots els assistents i presenta de manera concisa l’obra de Joan Francesc Mira, destacant-ne les traduccions de L’Odissea, dels Evangelis, de la Divina Comèdia. Afirma que podria ser un bon candidat al Premi Nobel de Literatura però reconeix que dins de l’Estat espanyol és una fita quasi bé impossible.

Joan Francesc Mira inicia la seva intervenció parlant de paraules desacreditades. N’esmenta algunes: “intel·lectual” (que va aparèixer al segle XIX), “compromís” (que va gaudir d’impuls durant els anys seixanta i setanta). Des del punt de vista del compromís assegura que ell considera que cadascú ha de buscar-lo en l’àmbit en el que assumeixes les teves responsabilitats; en el seu cas, el País Valencià. Esmenta d’altres paraules com “popular” o “convergència” de les quals se’n fan altres usos. I funciona! s’exclama.

Ressalta que un dels dèficits importants ha estat la manca de forces polítiques pròpies del país. Es tracta d’un dèficit que ja prové de l’època republicana. No hi ha hagut ni una esquerra nacional ni tampoc una dreta pròpia. Els inicis del Bloc Nacionalista Valencià a la transició espanyola, tot i ser esperançadors, van restar escombrats electoralment a la primesa contesa. Tot seguit, fa una breu cronologia dels inicis previs a la conformació de l’actual Compromís pel País Valencià. Informa dels sectors que ha incorporat: els sectors més progressistes del PSPV, el sector anomenat “Esquerra i País” d’ Iniciativa del Poble Valencià (Iniciativa), el Bloc Nacionalista Valencià (BLOC), Els Verds Esquerra Ecologista del País Valencià (EV-EE) al que se sumaren un conjunt de plataformes ciutadanes com Projecte Obert,  i finalment la gent d’Equo a les legislatives al congrés de diputats del 20-N.

Per altra banda, vol deixar constància, a través d’un exemple, del maltractament sistemàtic dels mitjans de comunicació als moviments cívics més propis del valencianisme: mentre a la plaça de València eren uns tres-cents o quatre-cents indignats, al mateix temps, seixanta mil persones celebraven el dia de l’Escola Valenciana. Però els mitjans només van mostrar el primer dels moviments.

Esmenta també l’aparició de lideratges que apropen el moviment a la gent: el cas de Mònica Oltra, per citar-ne un. I parla també que comença a haver-hi un gruix regeneracional en tot el moviment.

Considera que en aquesta moments aporta idees a un tipus de gent diferent i que vol fer les coses d’una altra manera. Creu que la situació valenciana no té res a veure amb la que es pot viure al Principat.

També cita el dèficit fiscal que pateix el País Valencià. I creu que la gent comença a fer números.

S’inicia el debat, moderat per en Jordi Salat, amb una sèrie de preguntes:

• Quin és el paper dels independents dins de Compromís? I de les forces sindicals? En Mira respon que el paper dels independents no és tan nombrós com pot semblar des de fora i que hi ha certa incorporació de persones vinculades a sindicats de l’ensenyament i funció pública, i per altra banda sectorsde l’empresariat comencen a estar farts de lespolítiques ruinoses del PP i alguns miren amb interés l’oposició frontal de Compromís

• Fins a quin punt la crisi econòmica pot ajudar al món independentista i què en pensa del desprestigi de la classe política? Respon Mira que cal separar molt bé la realitat del Principat i la del País Valencià. En aquest sentit afirma que no es pot parlar d’un moviment sobiranista a València com el de Catalunya. Per altra banda, justifica la funció primordial de la classe política i en fa una defensa intel·lectual.

• El nacionalisme cultural ha suplert el nacionalisme polític? Creu que d’alguna manera es pot parlar així,

• Una possible consolidació de la independència del Principat, pot afavorir el moviment al País Valencià? Reitera que cada país té la seva identitat i que són processos diferents,

• Fins a quin punt elements de regeneració democràtica han aportat vots a Compromís? Creu que no són prou rellevants com per donar-los-hi una transcendència, més enllà de simbòlica. I es pregunta quins han de ser aquests elements de regeneració.

Joan Francesc Mira es mostra esperançat, tot i que realista, davant el moment que s’està vivint que qualifica de canvi d’època.