Vilabep de viatge

(Laura i Oriol / Beijing 11/08/2006) A Beijing hem visitat els monuments de manual, i els hem disfrutat, es clar. Però també hem fet altres coses. Hem anat a una enorme llibreria de cinc pisos, amb un apartat interminable d’obres dedicades al mon de l’empresa, el màrqueting i el lideratge; hem menjat al carrer, hem pujat en autobusos i taxis; hem badat en enormes parcs, hem caminat entre parades d’olors potents, hem deixat córrer la imaginació rere el vol d’un estel de mil colors a la placa Tiananmen; hem pres un cafè ‘made in USA’ en un Starbucks, hem visitat una universitat acompanyats de la Cèlia, una amiga badalonina becada a la capital xinesa, hem pres una cervesa de preu prohibitiu en un local per a estrangers a Sanlintun, ens hem desfet entre la gentada en l’estació de l’oest… i hem visitat un centre comercial de luxe. Aquesta es la Xina mes enllà de la Xina de la imitació. Prada, Versace, Zegna, Boss… marques globalitzades per als rics menys globalitzats en una Xina, –aquesta Xina que hem començat a tastar aquest estiu–, on observem la rotunditat amb la qual se’ns mostren dues velocitats: en un mateix carrer circula un Audi A6 a tota velocitat al costat d’un precari rickshawrickshaw que amb prou feina pot donar gracies de continuar rodant. Ens preguntem si la Xina serà capaç de superar les enormes i creixents desigualtats que conviuen en el seu territori. Aquí rau la clau del seu èxit futur, no us sembla?

Foto: grafit a l’entrada del temple dels Lames, a Beijing. (O.L).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!