(Laura i Oriol / 20-08-2006, Hong Kong) Intentem aïllar-nos del soroll infernal d’un ciber soterrat -com tots els grans cibers que hem trobat a la Xina- ple d’adolescents i joves de la ciutat engrescats, un diumenge a mig mati, en xats i jocs indesxifrables. Intentem esbossar algunes impressions d’una breu i intensa immersió a Hong
(Laura i Oriol / 14-08-2006, Yangshuo) Arribem a la Xina sense saber-ne pràcticament res. Ens n’adonem poc després de començar el nostre viatge i encara, dotze dies després, seguim plens d’interrogants. Poques preguntes tenen resposta, sobretot perquè es ben difícil parlar amb els xinesos -molt pocs parlen anglès i es un anglès pensat per a
(Laura i Oriol / Beijing 11/08/2006) A Beijing hem visitat els monuments de manual, i els hem disfrutat, es clar. Però també hem fet altres coses. Hem anat a una enorme llibreria de cinc pisos, amb un apartat interminable d’obres dedicades al mon de l’empresa, el màrqueting i el lideratge; hem menjat al carrer, hem
(Oriol i Laura, Beijing / 10/08/2006) Tots els colors del roig… son els que trobem en arribar a Beijing, avui una metròpoli palpitant, on les grues s’estenen fins on arriba la mirada, i on el caos circulatori -els cotxes estan guanyant la batalla a la bicicleta, aquí- es quasi tan omnipresent com l’espès smog que
(Oriol i Laura, Beijing / 08/08/06) Aquest post comença una mica com un acudit. Es un autobús turístic camí de la Gran Muralla. Dins hi trobem, dos belgues flamencs, un canadenc quebequès, tres suïssos de llengua francesa i dos catalans-catalans. Tota una mostra de les esquerdes del simplisme dels estat-nació, també en els països desenvolupats.
(Oriol i Laura, Beijing / 5/8/06) De nou amb les motxilla.les a l’esquena. A l’aeroport de Munich ens fem amb edicions gratuïtes de tres diaris de referència mundial (si entenem ‘mundial’ a la manera anglosaxona, és clar). Són el Financial Times, el Wall Street Journal i l’International Herald Tribune. Ja tenim lectura per les hores
(Laura i Oriol, Buenos Aires, Argentina) Buenos Aires ha estat com tornar a casa, o quasi. La gran ciutat deixa veure la riquesa de les seves construccions, de la seva gastronomia, del comerç i també, en algunes zones molt restringides i selectes, la fortuna d’alguna de la seva gent. Però es fan evidents, també, els
(Laura i Oriol, Antigua, Guatemala) Les fortes pluges que han sotragat una part del país fa que passem més temps del que havíem programat a Antigua. No ens queixem, nosaltres estem bé: som també aquí viatgers-turistes privilegiats, mentre els diaris recullen els ensorraments amb morts, ferits i molts afectats sense casa en petites viles rurals
(Laura i Oriol, Chetumal, Mèxic) … un país a mig coure; el groc, el blau i el vermell de moltes botigues; un mural enorme i alliçonador de Diego Rivera a l’Alameda; la selva hostil i impenetrable; un ‘castellà’ espumós i divertit; l’ombra del gringo; el passat fals -perquè és present- de l’indígena; grans jaciments entrerrats
(Oriol i Laura, Mérida, Mèxic) L’efecte ‘Venècia’ és el miraculós fenomen que omple la plaça Sant Marc de turistes i que, en canvi, els fa desaparèixer uns carrers més enllà, només en tombar una cantonada lluny del riu de persones uniformades amb bermudes, sandàlies i càmera fotogràfica ben visible. És així com, en sortir del
Laura i Oriol (San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic) San Juan Chamula és un dels pobles amb majoria de població indígena que envolten San Cristóbal de las Casas, la ‘capital’ sentimental de Chiapas. Hi fem cap en un dels petits autobusos que diàriament enllacen els dos municipis, junt amb una vintena de persones més…
(Laura i Oriol, Oaxaca, Mèxic) Abans de poder escoltar el crit del governador d’Oaxaca –el rotund ‘viva mexico’ que congrega milions de mexicans en les principals places de les grans ciutats del país– vam haver d’esperar prop d’una hora i mitja, palplantats, en un Zócalo on no hi cabia ni una agulla. Una orquestra de
(Oriol, Distrito Federal, Mèxic) Passem la Diada a Mèxic Districte Federal. És una sensació ben estranya. Seguim a l’edició mexicana d’El País (el seu país, ja ens entenem) el culebrot que és aquest procés per tenir un nou estatut que hauria de ser tant, i que es quedarà, finalment, a les portes de tantes coses.
(Laura, Oaxaca, Mèxic) Passegem per una curiosa llibreria al nord del carrer Independencia, a Oaxaca, Mèxic. Curiosa perque la majoria dels llibres, que tracten temes de Mèxic i centre amèrica, estan en anglès. Estem a tocar d’una de les més famoses escoles d’espanyol al municipi; una de tantes, de fet; que cada any porta centenars