Viníssim

Aquest és un apunt dels que em fan una il·lusió especial. Vaig tenir notícia d’un vi blanc vinificat amb un cupatge de trepat, i el mateix celler m’ho confirmà via comentari al bloc. També em donaren explicacions dels seus altres vins i em van dir on els podia trobar. Això ja us ho avanço: a l’agrobotiga de Barberà de la Conca, evidentment  comarca i DO Conca de Barberà.  

El Celler Carlania té una història antiga i moderna alhora. És fruit d’un Viver de Celleristes, espai compartit i aprofitat per un seguit de petits productors, que no poden disposar de celler propi. Aquest Viver espai ocupa l’edifici de la primera cooperativa de l’estat: “LA Societat” creada al 1894 per superar la crisi filoxèrica de fa un parelll de segles. Els besavis dels productors n’eren socis i dues generacions després els seus besnets reviuen el seu esperit recuperant el trepat, el raïm autòcton de la comarca tot innovant amb els seus vins ecològics.

Jo ho entenc així, no és gens habitual aquesta varietat ens vins negres i encara menys en vins blancs. De la meva debilitat per aquest raïm els habituals del bloc fa temps que n’han pres nota i tothom sap d’on em ve la dèria.

Celler de Viveristes, petits productors. Com de petits? Carlania blanc 1.055 ampolles, Carlania Negre 2.026 i Carlania Rosat 363.

Petits, molt petits i exquisits.

El que deia, aquest és un apunt dels que fan il·lusió. I parlant de vins, de gràcia, no en tindria gota si els vins no paguessin la pena.

Hem tastat el Carlania Negre i el Blanc i el Rosat. Un rere l’altre i ara estem tristos perque els vins que em va portar l’Ignasi després d’un cap de setmana per la comarca ja s’han acabat.

Comentaré els vins per l’ordre amb que els vaig tastar: 

Carlania Negre: un cupatge d’ull de llebre 60%, merlot 20% i trepat de vinyes velles 20%. pas per fusta de 8 mesos en roure francès. Si el comparem amb el trepat Negre de Carles Andreu, el Carlania guanya amb cos i estructura i calidesa on l’altre guanya amb matís i subtilitat, és sorprenent però com un percentatge tan petit de trepat li defineix el gust, allargant-lo amb notes cítriques que arrodoneixen el final lllarg i rodó. Tinc la sensació que és un vi que té marge de millora en l’afinament en ampolla.

Carlania Blanc: cupatge de macabeu i trepat vinificat en blanc, i tan blanc, us podria dir que el vi és gairebé transparent. En canvi és molt aromàtic, barrejant les notes més dolces del macabeu amb les olors més àcides del trepat. Un percentatge petit passa 4 mesos en bóta fet que li reforça l’untuositat i el volum -també és un blanc amb raïm negre- i la llimona del trepat torna a aparèixer definint el final llarg. És un bon ensamblatge de les dues varietats. 

Carlania Rosat: el més típic, un rosat de trepat de la Conca de Barberà, i per a mí un trepat atípic. Evidentment  no és un rosat piruleta, i el sabor del trepat surt, però el raïm dóna notes molt madures, aportant al vi un grau de complexitat gens comú en els altre rosats de la comarca. 363 ampolles dignes d’estudi.

Costen de trobar, però paguen l’esforç dels seus elaboradors i de la recerca de Sant Bevedor. Si voleu viure una experiència única amb el trepat -ningú més el vinifica en els tres tipus de vins-. Viatjeu a la Conca, cerque-los i quan els trobeu tant li fa el color que trieu, encertareu segur.

Carlaniajeu en blanc, negre o rosat, empleneu la copa, claveu-li el nas, oloreu fort, xarrupeu llarg i deliu-vos.

Salut 
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!