Blog d'en Xavier Mir

Avui fa sis mesos justos que començava la vaga de bloc per la sobirania. Han estat 183 apunts en què només he publicat enllaços amb algun comentari o, darrerament, el recordatori d’allò que escrivia fa un i dos anys. Passats aquests sis mesos, és hora de tornar a l’activitat. És cert que no s’ha acomplert cap de les condicions que posava per tornar a escriure al bloc, però han passat moltes coses que em porten a fer una valoració diferent, més positiva, de l’estat de les coses quant al procés de construcció d’un estat propi.

1. L’objectiu de reforçar un missatge clar des d’aquest modest espai d’opinió ha estat assolit: l’apunt “A partir de l’1 de juny, vaga de bloc” ha rebut més de 1.700 lectures i es col·loca així en cinquena posició. Durant sis mesos he evitat la dispersió i la reiteració, i per tant el risc de desgast de certs arguments. D’altra banda, ho he fet amb la tranquil·litat de saber que la blogosfera bull d’arguments i propostes que fan el meu bloc absolutament prescindible, com és lògic; i ajudat també pel fet que podia mantenir el missatge de la vaga en aquest espai mentre, setmanalment, publicava els meus articles al Bloc Gran del Sobiranisme (amb el qual m’havia compromès abans de fer pública la meva intenció de fer vaga però amb la decisió ja presa) i al diari digital Crònica.

2. Durant aquests sis mesos han estat nombrosíssimes les persones que m’han preguntat per quin motiu feia vaga de bloc i això m’ha donat peu a denunciar les mancances democràtiques de l’actual president de la Generalitat, que no és un aspecte més, un tema opinable que es pugui barrejar amb la resta de matèries quotidianes; i també m’ha permès denunciar la manca de voluntat per part dels tres partits que es reconeixen autodeterministes. Però la proposta que feia de formar una taula de partits no és l’únic camí possible; n’hi ha d’altres. La política és força complexa.

3. He experimentat una nova forma de diàleg. Ignoro fins a quin punt els resultats han estat positius, no per a l’interès d’aquest bloc (que això és ben relatiu) sinó per al procés polític, ja que no tinc eines per avaluar-ho. Però hi he trobat una nova opció.

4. Amb la vaga denunciava també l’escassa importància que es donava al Baròmetre d’Opinió Política, que porta mesos abocant dades que exigeixen una resposta del govern. Tal com explicava en una recent col·laboració a E-criteri, el 62% de la població pensa que el nostre nivell d’autogovern és insuficient quan encara no hem pogut ni tancar la qüestió del nou Estatut, que penja de l’espasa de Dàmocles del TC. Però fins al darrer baròmetre, més de la meitat de la població pensava que Catalunya havia de ser un estat. Aquesta barrera simbòlica del 50 % ha passat per la cuina de Gabriel Colomer i ara ja és un 49,2%. Si aquesta cuina obeeix a una lectura contrària als interessos del PSC, encara queden més retratats. D’altra banda, l’argument ha estat incorporat al discurs de persones amb una gran capacitat comunicativa com Alfons López Tena, el qual, diguem-ho de passada, ha publicat des del CES l’estudi de Marc Belzunces en què s’analitza el suport a la independència. Podeu veure’n un exemple en aquesta entrevista a Badalona TV (minut 03.14).

5. Per bé que del congrés de CDC no en va sortir una resolució clara per la independència, la meva percepció és que aquest partit es troba immers en un procés de sobiranització irreversible, fins i tot a disgust d’alguns dels seus dirigents, que no voldrien anar tan lluny. Ara mateix hi ha damunt la taula el debat de quin ha de ser el candidat de CiU a les properes eleccions al Parlament Europeu i a cada dia que passa sembla que Guardans perd posicions i Alfons López Tena en guanya. Seria estúpid per part de CiU desaprofitar una candidatura que està demostrant tenir un ampli suport i que podria donar molt bons resultats a CiU. Si això es consolida, l’independentisme haurà guanyat una batalla més dins del partit.

6. També a ICV hi ha hagut congrés i el corrent de Raül Romeva (amb qui he dialogat públicament en alguna ocasió) o del meu convilatà Oriol Ferran no ha pogut (ni volgut?) evitar que Herrera es consolidi com a relleu de Saura, però ha fet sentir el discurs del dret de decidir. No podem dir que disgui decisiu, però demostra una tendència.

7. Mentre he estat fent vaga s’ha produït una nova manifestació organitzada per Sobirania i Progrés que ha tingut una triple virtut: la data de l’Onze de Setembre, la quantitat de gent que hi ha donat suport, i la qualitat del missatge, que passa del “Som una nació i tenim el dret de decidir” al “Som una nació i volem un estat propi”.

8. La PDD i SiP acaben la recollida de signatures Decideixo Decidir amb més de 50.000 butlletes que representen una pressió democràtica de primer ordre per tenir a punt, abans no acabi l’any, la llei de consultes populars que ens ha de permetre obrir una nova escletxa.

9. En coordinació amb la PDD, els batlles i regidors aplegats al voltant de Decidim.cat es proposen impulsar el procés des de l’àmbit municipal.