El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Baixo fins al capvespre,
vestida just de pluja
– aquesta pluja picada
que és del fred i la neu –
i suro com un núvol
abans de caure
Entro per les clivelles de la casa,
imperceptibles i esborro la pols.
Sóc aquest vent incessant
m’enduc els poemes de la taula,
escrits en debades,
prescindibles.
Hi deixo la lluna blanca,
avui gasiva.
M’enfilo per la drecera gebrada
del camí del caragol
i soc devorada pel saure.
Es grills encara canten
amagats a les roques.
Una estora de fulles
d’empremta irregular
m’avacia les petges.
El carrer és tan negre
com un disc de vinili,
concèntriques les gotes
fan grafies de nit.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ses petjades i es fresseig de ses sabates sobre s’aigo i una fulla que cau i entr a ca meva i algú ha encès sa foganya i assegut vora es foc començ a sentir que algú diu: ‘baixo fins al capvespre / vestida just de pluja…’
Abraçades! Ma
El teu poema va vindre tan oportú, i de gairell, que no em vaig atrevir a desar-hi res. Ara millor: no es mai gasiva, ans el contrari, just vestida de pluja !
Una aferrada petonejada