El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
El marcador de les visites, que ja sabem que és un poc aleatori, marca la següent curiositat: 133.133 visites a les entrades i 3993 comentaris. M’ha fet somriure i us ho agraeixo. No ho hagués cregut mai. Continuo amb ganes de pensar teclejant i compartir-ho.
D’altra banda no és pas un dia especialment alegre. Era lluminós però de cop s’ha tornat fosc. Mentre volia escriure aquest atzar enjogassat i parlar del ‘tres’ i la bolla, he sabut que aquesta matinada han tornat a assassinar una dona de 31 anys al portal de ca seva, a Salt. No hi ha lloc més insegur de vegades que la casa i la companyia de qui es pensa ser l’amo de tot menys del seu propi control. És una ferida personal i social molt dolorosa. En són cinc a Catalunya i 31 a l’Estat
Una amiga m’ha enviat un vídeo que denuncia que al món encara hi ha 6000 nines cada dia a les que se’ls practica l’ablació de clítoris i llavis interns amb les greus conseqüències que té per a la seva salut física i psíquica.
Arrabassar de rel el goig i segellar paraules i delícies, brutal. No una ni dues…130.000.000 de dones ho sofreixen.
He vist també el cantant dels Pink Floyd – l’altre dia el recordava – dient a una entrevista a Barcelona que haurien de jutjar Bush i Blair per sembrar el terror i mentir amb conseqüències letals per a un poble i cents de mils de persones… De fet tots estem més sacsejats i bandejats després d’això. Per cert recordo que eren tres els de la foto. Vosaltres també, no?
Han de caure molts de murs encara. Això no pinta bé
Fotogràfia: La mort de l’esperança
Quadre del mateix títol, de ressonàncies poètiques i pictòriques…
de Marquet Pasqual i M.V.Secall
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
d’entrads, visites, n’eren els comentaris. Casualment avui, al teu costat, en aprle de dones i homes. I com ultrapassar eixe estadi de feminitat i masculinitat. En abatre eixa falsa polèmica. I com encetar un nou camí tots plegats. La feminitat no sols és exclusicvca de les dones. Això vindique, com l’altra. Personetes….al capdavall….
Un b7
A mi també m’ha arribat el vídeo sobre l’ablació. Terrible. Potser no ens mereixem ser humans.
Pel que fa a les visites i als comentaris, t’ho mereixes.
Escrius molt bé i ets un pilar cultural important. El quadre, preciós.
T’anava a felicitar per la primera part… però no puc felicitar-nos col·lectivament per la segona.
La vida, ens agradi o no, és això: blanc i negre, plaer i dolor, llum i ombra…
I no és fàcil trencar aquesta dualitat.
De tota manera, per l’èxit del bloc, et felicito de nou.
Si s’haguessin de jutjar tothom que fa barbaritats i ha fet patir gent no acabaríem….però és curiós que s’oblidin de l’Aznar, no és el primer cop que ho veig. Li deu fer ràbia de la bona, ell qu volia passar a la posteritat….
Sobre l’ablació el problema principal és que és una tradició (per anomenar-ho d’alguna manera) tan arrelada que dificilment es pot canviar. Allò ideal és que ells mateixos (sobretot elles mateixes) en prenguin consciència, el més dificil és ajudar-los des d’aquí sense que ho vegin com una ingerència estrangera. En molts casos s’acaben enrocant en ells mateixos…
…. el tercer …apareix de tant en tant … El quadre és preciós; els colors m’agraden molt, però crec que l’esperança no mor mai, sempre hi és, malgrat ens ha tocat ara viure en un món ben convuls i perillós, fa por.
Aquests videos de denúncia de vegades no donen els resultats que una voldría. Els colonitzadors que han envaït els països, els pobles, les nacions, al llarg de la història han fet molt mal, molt. Han exprimit totes les riqueses, però no han fet mai pedagogia ni han respectat els pobles ni les seves cultures.
Els teus apunts i comentaris ……. no comment …. les xifres canten, i a més sempre mirem si apareix ‘el pèndol ……
Bon dia estimada amiga.