El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
S’obre el
matí com una flor fràgil,
potser
l’indici d’un dia benigne.
Els
núvols semblem flames.
Un cop de
vent els ha transvestits,
com a
nosaltres sovint
el calidoscopi de l’atzar.
Imatge: M.V.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Re:
Sovint -i senzillament- evolucionem.
Les flames semblaven núvols.
En els núvols nia sa nostra il·lusió.
L’esperança de tornasolar-la,
amb l’atzar, tot fent-li un colp,
de vida sacsejant la vista,
endins d’un calisdoscopi.
Veiem la flor viva,
que entre tots,
hem anat creant.
Mua, Victòria.
Amb una claror sobtada, la flor de l’alba s’obri i queda la paraula nua, el teu poema.
Preciós.
Només puc dir … un poema, una mínima ? bell, bonic, preciós. El matí s’està obrint ara mateix … un bon començament !
BOn dia estimada amiga !
com les flors de la imatge. M’agrada molt la comparació amb què obris el poema.