El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

15 d'abril de 2014
4 comentaris

La fredor de l’arbre de ferro

Malgrat el cel un poc ennuvolat ens fa un bon dia.
 
Al camp albons, margarides i roselles. A  la garriga estepes de flor blanca que estranyament anomenem estepes negres.

“La ginesta floreix i el blat madur i amb ell les males herbes… Ara digueu…” Ho dic: restaré per sempre més fidel al meu poble.

De la fusta clivellada neixen brots tendres.

Cap ocell viu s’aixopluga a l’arbre de ferro, és massa fred i sembla – només ho sembla –  massa perfecte.

Imatge: arbre de ferro, foto:MVS
Passeig del Molinar abans d’arribar a la riera i cala Canta
  1. De bon matí pel camp (suposo) disfrutant de la natura. Quina enveja!

    Per cert, on és aquest “arbre”? L’he vist, però no sé on 

Respon a Joan Alcaraz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!