El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

10 de novembre de 2012
6 comentaris

La dona i la paraula

      La dona i la paraula és el títol amb el qual el pintor pollencí, d’extens i magnífic bagatge, Marquet Pasqual es fa present a la galeria Nuu d’Inca. Un univers plàstic en el qual l’artista reflecteix tot un món de sensacions femenines en les que s’abeura, inspirant-se en la lectura d’alguns poemes del llibre Heliografia, de l’escriptora Maria Victòria Secall.

      Fent ús de les eines que millor coneix, la tècnica mixta, els acrílics, acabats a l’oli,  una paleta de colors on predominen els ocres, blancs, vermells i liles, utilitzant com a fonament de la seva obra la tela i el paper, l’artista retrata el cos de la dona, de les dones, com a màxima expressió dels sentiments que la lectura dels textos de Secall han inspirat en el pintor i inclou fragments dels mateixos a les peces. Una simbiosi entre poeta/pintor per a copsar els sentiments femenins en uns cossos mig nus que exposen, que s’exposen, als ulls de l’espectador.

…/….

      La dona i la paraula és el tercer treball amb que ambdós artistes col·laboren per assolir, amb la producció resultant, una explosió de bellesa plàstica i de sensibilitat en la que  Marquet assoleix retratar els instints més bàsics de l’esperit femení i en les seves composicions plàstiques reflectir en els gestos dels cossos femenins “heliografiant” els sentiments resultants sorgits en l’artista.

      No vull deixar de parafrasejar al mestre Alexandre Ballester quan els deia : Amb l’esperit viu i els sentits atuïts per la selecta abundor de la vostra obra, Antoni Marquet, pintor de la carn lluminosa, i Maria Victòria Secall, poetessa de les fondàries anímiques, no puc fer més que enfilar, per a vosaltres dos, una infinitud de mercès.

Amb aquestes paraules va presentar anit Antoni Rodríguez, escriptor, la nova exposició d’Antoni Marquet Pasqual, a la Galeria Nuu d’Inca, carrer Palmer 20.

L’exposició romandrà oberta fins al 30 de novembre, de dilluns a divendres de 17,30 hores a 20, 30 hores.

 

  1. “poetessa de fondàries anímiques”, Ballester descrigué amb exactitud la poesia de l’escriptora i ben segur que Marquet en fa la interpretació plàstica inspirada. Felicitats, Victòria amiga. 
  2. Sempre han lligat. Sempre s’han nodrit, l’una a l’altra. Com la música. Com el conjunt de les arts. La nostra vida no valdria la pena, sese elles…

    Felicitats per aquesta nova col·laboració.    

Respon a Joan Alcaraz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!