El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

10 de novembre de 2012
6 comentaris

La dona i la paraula

      La dona i la paraula és el títol amb el qual el pintor pollencí, d’extens i magnífic bagatge, Marquet Pasqual es fa present a la galeria Nuu d’Inca. Un univers plàstic en el qual l’artista reflecteix tot un món de sensacions femenines en les que s’abeura, inspirant-se en la lectura d’alguns poemes del llibre Heliografia, de l’escriptora Maria Victòria Secall.

      Fent ús de les eines que millor coneix, la tècnica mixta, els acrílics, acabats a l’oli,  una paleta de colors on predominen els ocres, blancs, vermells i liles, utilitzant com a fonament de la seva obra la tela i el paper, l’artista retrata el cos de la dona, de les dones, com a màxima expressió dels sentiments que la lectura dels textos de Secall han inspirat en el pintor i inclou fragments dels mateixos a les peces. Una simbiosi entre poeta/pintor per a copsar els sentiments femenins en uns cossos mig nus que exposen, que s’exposen, als ulls de l’espectador.

…/….

      La dona i la paraula és el tercer treball amb que ambdós artistes col·laboren per assolir, amb la producció resultant, una explosió de bellesa plàstica i de sensibilitat en la que  Marquet assoleix retratar els instints més bàsics de l’esperit femení i en les seves composicions plàstiques reflectir en els gestos dels cossos femenins “heliografiant” els sentiments resultants sorgits en l’artista.

      No vull deixar de parafrasejar al mestre Alexandre Ballester quan els deia : Amb l’esperit viu i els sentits atuïts per la selecta abundor de la vostra obra, Antoni Marquet, pintor de la carn lluminosa, i Maria Victòria Secall, poetessa de les fondàries anímiques, no puc fer més que enfilar, per a vosaltres dos, una infinitud de mercès.

Amb aquestes paraules va presentar anit Antoni Rodríguez, escriptor, la nova exposició d’Antoni Marquet Pasqual, a la Galeria Nuu d’Inca, carrer Palmer 20.

L’exposició romandrà oberta fins al 30 de novembre, de dilluns a divendres de 17,30 hores a 20, 30 hores.

 

  1. “poetessa de fondàries anímiques”, Ballester descrigué amb exactitud la poesia de l’escriptora i ben segur que Marquet en fa la interpretació plàstica inspirada. Felicitats, Victòria amiga. 
  2. Sempre han lligat. Sempre s’han nodrit, l’una a l’altra. Com la música. Com el conjunt de les arts. La nostra vida no valdria la pena, sese elles…

    Felicitats per aquesta nova col·laboració.    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!