El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
A l’hora
foscana,
blanca la
lluna,
la fredor
vespertina,
se sent
el clam dels grills
clapejant
el silenci,
la veu de
la duna,
dodecafònica
ment,
a l’illa
de la calma.
M’han semblat embruixats els grills, atrets per la força llunàtica, per la batuta de Júpiter, per la sentor nocturna de la mar, un so dissonant i hipnòtic que no cessa, recurrent. Expressa disidència, com ens cal. Hi llogo una cadira a l’espectacle.
Imatge : M.V.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara més que mai la disidència s’ha de fer present dia a dia. He obert el balconet, he agafat una cadira i he mirat el cel. Potser un dia també un grill embruixat apareixerà prop dels arbres i trencarà la calma del pati de veïns … i ens cal.
Una de lesteves mínimes ….. preciosa !
Bon dia !
Acabo de llegir que un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya han creat un sistema d’audifons per tal d’escoltar el so submari a diversos indrets del món. Pel que sembla es pote scoltar el so en directe, i amb sort gaudir de la fressa que fa algun dofí, balena, catxalot…. Tota la informació és aquí:
http://pepquimic.wordpress.com/2010/10/28/clica-aqui-per-posar-una-orella-al-fons-del-mar/
M’ha fet gràcia pensar que pots escoltar la fressa dels grills en directe i els sons submarins del Pacífic gracies a Internet… quin món!
David
en llogo una, Victòria.
Quina imatge més bonica i acompanyada pels grills, encara més!