El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
DESAPARÈIXER
Desaparèixer,
només a estones,
la invisibilitat de la teranyina,
la fortalesa elàstica.
Només visible
al raig de sol,
irresistible,
fins que es decanta.
Esperar el frec del vent,
manllevar un bocí
de l’essència
de les coses,
al seu pas,
i empassar-se’l.
Desaparèixer…
Com el pàlpit d’un astre,
com l’aigua,
com la cua d’un saure
i la petja del teu peu
a la platja.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La petja del peu,
el pàlpit d’un astre,
el frec del vent,
el raig de sol,
l’essència de les coses.
Atrapat a la teranyina del temps.
A intervals, el no-res.
Però la vida continua,
i el no-res també forma part de la vida.
Moments de síntesi.
Inevitablement, durant un temps, jo hauré de ser una teranyina.
Encantada de tornar a llegir-te, sempre fa goig entrar a casa teua. Procuraré venir de tant en tant.
De vegades, cal.
Però cal tornar un cop agafades les forces i la perspectiva.
Aquest matí el sol ha tret l’ullet sobtadament …. unes dues hores només, però suficients per treure el nas, respirar, veure els ocells i escoltar el silenci.
El nas s’ha glassat ( no tinc c trencada ) i a córrer dins a casa.
Gràcies per haver informat de la reparació de l’ala de l’hidroavió ……..