Quatre-cents cops, quatre-cents posts, els dits lleugers i la mà a l’ample, colpejant les tecles, el pensament que es fa tacte i remor.
Lligada a la mar i a la terra, on hi trobo l’alquimia dels petits plaers, lligada a vosaltres, amb qui compartesc bocins de cor , de ment, de sent-i-ment, de mirada, escric.
Viure en harmonia amb la mar i l’oratge és essencial a una illa, és essencial per a mi. Poder-ho explicar és meravellós. Pensar i teclejar el què penses i que a l’instant a Barcelona, a Itàlia, a València, a la Xina, al Vedrà, a Suècia, al Montseny, al Delta de l’Ebre, a Girona, a Badalona, a Tarragona, a Birmània, a Vietnam, o a un barri de Palma per on no hi he passat, una altra mà t’obri la porta i te faci entrar i t’ho faci saber, és molt agradable. Et conviden a cafè o et venen a veure. Sents el frec de la màgia d’una entesa puntual, total o parcial, i esdevé el món una estona més lúdic, menys àrid, menys solitari, més saborós…més cordial…
I la por que rosega les petjades i fa interrogants d’incomprensió torna menys fosca, menys absurda, més lògica, com la nit i el crepuscle, més natural
Tres anys i tres mesos de bloc, tres tardors, quatre hiverns, tres estius, tres primaveres, 400 posts, 3.683 comentaris, 71.188 visites a la portada, 106.396 visites a les entrades…
Vida , mort, sensibilitat, opinió, plaer de llegir, plaer de viure, cabdellar i descabdellar una xarxa impalpable, però certa, com un fil d¡Ariadna, un planeta errant de dimensions no definides, que batega.
Amistat, país i diversió, la catosfera que fa putrum-putrum i ens espera. Té ganxo.
Poses els dits i tecleges, de vegades fluidament, de vegades caqueges, de vegades obtusament, de vegades lúcidament, exultant o amb timidesa, amb un somriure o un nus de llàgrimes i sal a la gola, com una confessió o un exercici d’estil….el menú és variat i la consumició plaent.
Bona nit, blocaires… me pens que no ho podem deixar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
celebren l’aniversari: tu i en Jaume Mateu. Dos mallorquins!
Moltes felicitats, Victòria. Damunt de la taula t’hi he deixat el pastís de xocolata amb quatre-centes espelmes, quatre-centes oscil.lacions. Pensa un desig i au! a bufar-les totes! 😉
BoraniT Pèndol. Petons de plata.
clar que no ho podem deixar, ni deixar de llegir ni d’escriure.
Bon any Victòria, segur que aquest any ens veurem, ací o allà. Una abraçada coenteta.
400 posts no són res. Són 400 idees, 400 trossos de la teua vida que ens has regalat als teus amics.
Escriu-ne uns centenars més o milers si cal…
Bon Nadal i millor any 2010.
Enric
I els que rebem i llegim les teves paraules escrites, de vegades ens alegrem molt, de vegades ens emocionem, de vegades ens entristeix, de vegades ……. sempre les llegim i ens comuniquem ! Aquesta casa és una utopía o una realitat ? 400 cops, 400 apunts, no son res i en vindràn molts més.
Aquesta vegada m’has tocat ben bé el cor i l’ànima …. viure en harmonia amb el mar, c’est pas interdit de s’évader … cert ! Una pel.lícula de culte, preciosa. Has encertat el video per acompanyar aquest aniversari.
Per molts i molts anys !
Bona nit i a somiar coses boniques ….
4sents
🙂
i els comentaris!
Els he aprofitat per a fer una passejada per colors a Palma (154561), i per colors a un text de Feliu Formosa (155065), i he vist un regal per a vianants atents (155100).
I per cert, Victòria, m’ha picat la curiositat, ho he anat a mirar i… A mi me’n falten 9 per als 400!! 🙂 Una abraçada principatina i badalonina! Bon any!
Tan a prop i sensible. Tots hem fet el moviments de ‘s’y evader’ . Com saps, jo sols fa un parell de setmanes. Hi encara ho intente. Les teues paraules d’aquest capvespre m’han servit de revulsiu. No crec que siga el País, són les seues persones qui (ens) re-lliguen a aquest bocí de xarxa. La seua qualitat humana que té un gran concentrat ací. No dubte que n’hi haja en d’altres llocs. Fa, altrament, temor guaitar al de fora. Aquest, però, és còmode (?) i incòmode, alhora, d’altres motius que t’an-COR-ratgen per la coneixença d’anys i el que has anat sembrat. Per desbravar-me l’insulte, maleïnt-lo sovint, amb l’atribut d’endogàmic.
Al teu bloc s’està ben a gust. Tu l’has creat d’eixa manera teua de ser. Volgudament i amorosidament treballada des dins. Com a gran amfitriona. Encara que ho dissimules, també 😉 , hi ha molta passió.
Per molts anys Victòria des d’enfront de tu.
Rep una gran Besada amical.
Victòria, els teus resultats són excel·lents, però no és un tema de quantitat sinó de qualitat. Del cor que poses en cada post, de la vida que hi raja…
Felicitats, i molt bon any !!!
No es un joc però si és un joc i a voltes la vida juga amb cartes marcades o et punxa una roda de la bici (i no tens manxa, ni pegats, ni ganes de canviar-la); a vegades t’amaga una fitxa del puzzle i així a veure qui l’acaba.
(No és un joc però hom sap que no és més que una ‘joguina que juga a ser joguina’.)
No és un joc, però si ho és, lo pèndol és alló que de nens dèiem ‘casa’:
picant de mans (un, dos, tres), clicant i entrant al teu blog, estem salvats!
Basia mille.
Quin post més bonic! Les teves paraules no poden definir millor el plaer d’escriure en un blog. El vídeo una meravella. Un dels millors finals cinematogràfics que s’han rodat mai. Un petit gran homenatge a Truffaut i a un dels seus millors films.
Esper que estiguis passant unes bones festes, Victòria, i que tenguis una bona entrada d’any ple de salut i coses bones 🙂
Besades i no, no ho podem deixar 😉
No ho deixis mai, Victòria! El pèndol va i ve, i no para, malgrat la força de la gravetat. Gràcies i per molts anys!
Jo encara no fa 2 anys que et llegesc però tots els teus posts m’agraden.
FELICITATS pels 400 i bona entrada d’any.
celebro els teus 400 cops ben donats, amb amor i encert, que compartim amb tu. Et desitjo un bon any ple de sentiments magnífics! Una abraçada!
Tant de bot tots els cops foren així. Felicitats!