El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
20.000 llegües de viatge pel ciber espai
20.000 llegües de viatge pel ciber espai, un viatge iniciàtic a bord del pèndol-Nautilus als vostres cors, a la vostra imaginació , a les profunditats de la mar que ens apropa, a la companyonia , a la comunicació i al silenci, a l’enuig legítim, a la poesia, a la identitat, al diàleg, a la discrepància, al País, a la nit i al dia, al capvespre, al mestral i al ponent, a la lluna i al sol….al goig i a la tristor, a l’amor i al desamor, a la vida i a la mort, a l’amistat i als llibres, a allò proper i a allò llunyà.
Gràcies a tots, als meus enllaços i als altres, als que veniu sovint i als que veniu de tant en tant, també als que no veniu mai i a mi m’agrada sovintejar-vos. Gràcies als cocs ràpids i als viatges al Viêt Nam, a la primera i la última ronda, a la Bona Vida i als Registres Particulars i intransferibles, al cafè en gra i al que vessa pels rizomes, a la brasa i al caliu, als castells de somnis sempre vius i als de cartes, als temps de l’Holocè estant i al Cop d’ull oportú, a Eivissa i al Vedrà, als dies i a les dones, als violins celestials i a les destrals intermitents del botxí, a la magnitud humana i arquitectònica d’en Josep Blesa, als bessons lliures i estimats, als temps d’incertesa i de tendresa des del jardí i a la trepidant informació d’en Marcús, a l’espectador invisible com la lluna nova, però present sempre, als submarins terrestres i als marítims, al meu astrònom de capçalera que m’omple de pols d’estels i als totxos i maons d’en Joan Josep, a l’Oriol i a la Sílvia, a la Ma Jesús i en Saül, a en Biel i en Miquel, al mestre Juli Peretó i a en Gerard de la Xina, a en Vicenç i a lo montseny, a la Reyes, i finalment i no gens menys important a en Partal que ho va somiar per a nosaltres i ho ha fet possible per a mi, que no m’ho puc ni creure.
147 articles, quasi un any de viatge, quatre estacions de Vila Web, més de 20.000 visites, 20.000 llegües de viatge submarí i de superfície, curulles a vessar, de secrets i complicitat, de vol ras i de tocar el cel amb un dit, de confidències i connivències, de rampells i reflexions, de VIDA.
Molt bona nit i MOLTES GRÀCIES
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No et conec personalment emperò no importa, fa temps que compartim i fruïm plegats, et conec molt, sensible i comunicativa, suau i sensual, gràcies per estar aquí.
Excusa’m de que no et dese massa comentaris darrerament. Et llegesc sempre. anmatreix et trobe a faltar molt pel meu bloc. No sé si la manca de respostes, o no desar-te ací et va molestar.
Ja veus, com a l’inici en sóc, també, el primer. Senyal que et guarde "l’espai virtual personal".
Cordialment. Hem après, amb tu, que també els sentiments i la femeneïtat pot ser reflectida en aquest espai virtual.
Una aferrada i un bes.
Com molt bé ha dit un blocaire, gràcies per tenir la oportunitat de gronxar-nos en el teu pèndol i poder passar uns minuts, uns segons, una eternitat
amb alegria i plena d’emocions.
Bona nit i somiant amb la remor del mar a l’illa.
Que per molts anys, que per molts posts, que per moltes llegües, que per molts viatges, que per moltes sensibilitats, que per moltes -i tantes- sensibilitats compartides. Gràcies a tu, Victòria, per amarar-nos de la teva pell, que és capaç d’embolcallar el món, amb la seva bellesa i la seva sensualitat, però també -quan pertoca, i no m’agradaria que fos massa sovint- amb les seves misèries. Un petó o, com dius tu tan bé, una besada… i a oscil·lar ben prest de nou.
I gràcies.
Bon recorregut, i un bon lloc on a cops hi he trobat aixopluc.
Quasi be cada dia atur per aquí a veure què hi ha, com respires avui, què ens has preparat. Gràcies per mantenir aquesta estació de reflexió i encant al bell mig del ciberespai.
La manca de temps m’ha fet descubrir-te tard, pero ha estat un goig i una sort fer-ho i gaudir d’aquesta troballa, deliciosa i delicada. Desde ‘la part muntanyenca de la mar’ PER MOLTES ONADES!
Gràcies pel cant a la vida que ens ofereixes a cada article, gràcies per la sensibilitat, la delicadesa, la dolçor i l’extraordinària bellesa de les paraules, però també per la força i la coherència que sempre hi són presents.
Una besada
Gràcies pel regal de la teva poesia, de la teva generosa sensibilitat, de la teva calidesa … gràcies per haver aconseguit el miracle de lligar-nos en el tot de vilaweb. Per molts anys!. Una abraçada d’afecte i admiració. Bona vesprada, amiga.
fixa’t si els nostres camins són paral·lels que fins i tot coincidim en el nombre de llegües recorregudes i de posts ;-)) moltes gràcies a tothom per fer-ho possible, els nostres avanços es sostenen en la cordialitat dels qui volen que compartim amb elles i ells aquesta forma tan especial d’estimar sensitivament la nostra pàtria i la nostra cultura: avui diada nacional dels nostres germans catalans vull deixar-vos en les vostres pantalles uns versos de Maria Mercé Marçal per celebrar-ho: la fruita serà millor que la flor promesa,
records admiratius,
JCOB
CANÇO DE FER CAMÍ
Per a la Marina
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Felicitats! I, gràcies pel què ens ofereixes…VIDA.
Per ser’hi i per ser com ets.
Afectuosament,
Joan
Felicitats!
Moltes felicitats!!!! Me n’alegro que existeixis… i que el teu bloc sigui una vida compartida.