Vicent Luna i Sirera

No sabem ben bé quantes cultures hauran desaparegut al llarg de la història de la humanitat, però de segur que més de les que ens imaginem. L’obsessió d’imposar al veí, al vençut o al de més enllà, el govern, la  llengua, cultura… ha estat una costant que encara avui hi perdura. Els valencians, i en general la resta dels Països Catalana, hem patit (patim?) aquesta obsessió d’anorrear la nostra cultura d’ençà que els borbons s’instal·laren a casa nostra. Però, malgrat tota classe de lleis, decrets, ordres, persecucions, manipulacions… portats a terme al llarg de segles, hem de dir que no han pogut amb la nostra cultura. El poble, malgrat tenir uns governants mesells i llepons, ha estat fidel a la seua identitat, defensant la seua llengua i cultura.

            I d’aquest poble, i en tots els pobles, sempre han hagut persones que han destacat pel seu treball, per la seua tossuderia, per la seua fermesa insubornable i pel seu compromís. És el cas de Rafel Sellés i Tormo, treballador del tèxtil, com ho fou son pare en una borrera i sa mare de “canonaira”. La tasca cultural i el compromís cívic d’aquest alcoià autodidacta mereix tot el nostre reconeixement. Des del Centre Excursionista i la seua Secció de Cultura Valenciana, en la llibrera Creu i Ratlla o com a fundador de  l’Associació Cultural Alcoià-Comtat va desplegar, al llarg d’algunes dècades, un treball “subterrani i compromés amb el seu país”, com diria el seu amic el mestre Josep Lluís Peiró.

            L’exemple de Sellés, un home del poble, senzill, treballador, compromés, i insubornable que va mantindre la flama i el caliu de la nostra llengua, en uns moments difícils de repressió, ens ha d’esperonar a seguir el seu exemple i no defallir doncs, com diu el poeta, “encara està tot per fer i tot és possible”.

            Servesquen aquestes quatre ratlles per sumar-me a l’homenatge que, des del Centre Cultural Alcoià-Comtat s’ha organitzat a aquest home que sempre ens va transmetre il·lusió, amistat i compromís, i que avui, malauradament,  navega per camins de foscor, fruit de la seua malaltia.